Hebreus 7
Se-nānā Diosē nanā sāʼ me rá catūū nimán níʼ a (TRCNT) vs NVT
1 Dan me se xa̱ꞌ xrej cuꞌna̱j Melquisedec, tza̱j ne̱ síí nica̱j suun rey guun chij rihaan chumanꞌ cuꞌna̱j Salem me soꞌ, ne̱ xrej me uún soꞌ rihaan Diose̱ síí nicu̱nꞌ xta̱ꞌ ado̱nj. Ga̱a nanica̱j síí cuꞌna̱j Abraham ꞌnaꞌ nique soꞌ ga̱a quisíj quiꞌyaj canaán soꞌ man yoꞌó nij síí nica̱j suun rey síí cunuꞌ ga̱ soꞌ, ne̱ dan me se caꞌanj cara̱nꞌ síí cuꞌna̱j Melquisedec man soꞌ chrej ꞌnaꞌ nique soꞌ, ne̱ veꞌé cataj síí cuꞌna̱j Melquisedec se vaa me rá soꞌ quiꞌya̱j Diose̱ se lu̱j cheꞌé síí cuꞌna̱j Abraham yoꞌ a.
1 Esse Melquisedeque era rei de Salém e também sacerdote do Deus Altíssimo. Quando Abraão regressava para casa, depois de derrotar os reis, Melquisedeque foi ao seu encontro e o abençoou.
2 Ga̱a ne̱ xa̱ꞌ nij rasu̱u̱n quiꞌyaj canaán Abraham roꞌ, rqué soꞌ ꞌo̱ rasu̱u̱n rihaan daj a̱ chi̱ꞌ rasu̱u̱n rihaan Melquisadec, ne diezmo cuꞌnaj yoꞌ a. Ne̱ se‑chuvi̱i síí cuꞌna̱j Melquisedec taj se vaa síí nica̱j suun rey síí ꞌyaj ina̱nj se sa̱ꞌ me maꞌa̱n soꞌ a. Ne̱ síí nica̱j suun rey ne̱ chumanꞌ Salem me uún soꞌ, ne̱ nana̱ Salem taj se vaa síí nica̱j suun rey quiꞌya̱j cuma̱n dínj yuvii̱ me soꞌ, taj nana̱ yoꞌ a.
2 Então Abraão separou a décima parte de tudo e a entregou a Melquisedeque, cujo nome significa “rei da justiça”, enquanto rei de Salém quer dizer “rei da paz”.
3 Ne̱ xa̱ꞌ soꞌ, tza̱j ne̱ taj rej soꞌ taj nii soꞌ taj tuviꞌ soꞌ taj maꞌ. Ne̱ taj güii caꞌngaa soꞌ, ne̱ taj güii caviꞌ soꞌ do̱ꞌ a̱ maꞌ. Dan me se ase vaa maꞌa̱n taꞌníí Diose̱ vaa soꞌ, ga̱a guun soꞌ, ne̱ xrej guun soꞌ nu̱ꞌ cavii nu̱ꞌ caꞌanj na̱nj ado̱nj.
3 Não há registro de seu pai nem de sua mãe, nem de nenhum de seus antepassados, nem do começo nem do fim de sua vida. Semelhantemente ao Filho de Deus, ele permanece sacerdote para sempre.
4 Dan me se xa̱ꞌ síí cuꞌna̱j Abraham, tza̱j ne̱ xi̱i taranꞌ níꞌ si̱j israelitá me soꞌ, ne̱ rqué soꞌ diezmo rihaan síí cuꞌna̱j Melquisedec cheꞌé nij rasu̱u̱n quiꞌyaj canaán maꞌa̱n soꞌ ado̱nj. Cheꞌé dan me xca̱j soj cuentá da̱j si̱j me síí cuꞌna̱j Melquisedec yoꞌ, se vaa si̱j sa̱ꞌ uxrá me soꞌ na̱nj ei.
4 Considerem, portanto, a importância de Melquisedeque. Até mesmo Abraão, o patriarca, a reconheceu ao entregar a ele um décimo do que havia conquistado na batalha.
5 Dan me se xa̱ꞌ nij taꞌníí taꞌnij siꞌno̱ síí cuꞌna̱j Leví, tza̱j ne̱ cuneꞌ Diose̱ man nij soꞌ gu̱un nij soꞌ xrej cheꞌé nij yuvii̱ israelitá ei. Ne̱ aꞌnéj nij soꞌ diezmo man nij síí israelitá, nda̱a vaa taj se‑tucua̱nj Moisés yoꞌ ado̱nj. Ne̱ ase vaa tinúú nij yuvii̱ israelitá vaa nij soꞌ, cheꞌé se taꞌníí taꞌnij siꞌno̱ síí cuꞌna̱j Abraham me nij soꞌ ga̱ yoꞌó nij yuvii̱ israelitá ado̱nj.
5 A lei de Moisés exigia que os sacerdotes, os descendentes de Levi, recebessem o dízimo de seus irmãos israelitas, que também são descendentes de Abraão.
6 Tza̱j ne̱ nuveé tuvi̱ꞌ nij soꞌ me síí cuꞌna̱j Melquisedec maꞌ. Tza̱j ne̱ soꞌ me síí caꞌnéj diezmo man síí cuꞌna̱j Abraham chugua̱nj. Ne̱ nda̱ꞌ se si̱j cavi̱i̱ sa̱ꞌ quiꞌya̱j maꞌa̱n Diose̱ me síí cuꞌna̱j Abraham, tza̱j ne̱ cuno soꞌ se‑na̱na̱ síí cuꞌna̱j Melquisedec se vaa quiꞌya̱j Diose̱ se lu̱j cheꞌé soꞌ ado̱nj.
6 Melquisedeque, porém, que não era descendente de Levi, recebeu o dízimo e, em seguida, abençoou Abraão, que já havia recebido as promessas.
7 Dan me se neꞌen taranꞌ níꞌ se vaa síí aꞌmii nana̱ sa̱ꞌ se vaa quiꞌya̱j Diose̱ se lu̱j cheꞌé tuviꞌ roꞌ, soꞌ me síí ata̱ suun noco̱o doj rihaan tuviꞌ soꞌ síí uno nana̱ sa̱ꞌ yoꞌ ado̱nj. Cheꞌé dan me si̱j ata̱ suun noco̱o doj me síí cuꞌna̱j Melquisedec rihaan síí cuꞌna̱j Abraham ado̱nj.
7 Sem dúvida, quem tem poder para abençoar é superior a quem é abençoado.
8 Ne̱ xa̱ꞌ nij taꞌníí taꞌnij siꞌno̱ síí cuꞌna̱j Leví, tza̱j ne̱ aꞌnéj nij soꞌ diezmo man yuvii̱, tza̱j ne̱ na̱nj yuvii̱ me nij soꞌ, ne̱ vaa güii cavi̱ꞌ nij soꞌ ei. Ne̱ xa̱ꞌ síí cuꞌna̱j Melquisedec, tza̱j ne̱ danj Diose̱ taj se vaa yoꞌo̱ vaa iꞌna̱ꞌ soꞌ na̱nj ado̱nj.
8 Os sacerdotes que recebem os dízimos são homens mortais. A respeito de Melquisedeque, no entanto, é dito que ele continua vivo.
9 Ne̱ nda̱ꞌ se aꞌnéj nij taꞌníí taꞌnij siꞌno̱ Leví diezmo man yuvii̱, tza̱j ne̱ vaa cheꞌé cata̱j níꞌ se vaa ga̱a rqué Abraham diezmo rihaan síí cuꞌna̱j Melquisedec, ga̱a ne̱ rqué maꞌa̱n nij soꞌ diezmo uún rihaan síí cuꞌna̱j Melquisedec ado̱nj.
9 Além disso, pode-se dizer que os levitas, que recebem o dízimo, também o entregaram por meio de Abraão.
10 ꞌO̱ se nica̱j Abraham semilla gu̱un nij taꞌníí taꞌnij siꞌno̱ Leví ga̱a nariꞌ tuviꞌ soꞌ ga̱ síí cuꞌna̱j Melquisedec ado̱nj.
10 Embora Levi ainda não tivesse nascido, a semente da qual ele veio já estava no corpo de Abraão, seu antepassado, quando Melquisedeque se encontrou com ele.
11 Dan me se nij taꞌníí taꞌnij siꞌno̱ síí cuꞌna̱j Leví roꞌ, taꞌníí taꞌnij siꞌno̱ síí cuꞌna̱j Aarón me nij soꞌ, ne̱ tucuꞌyón nij soꞌ se‑tucua̱nj Moisés rihaan nij yuvii̱ israelitá, tza̱j ne̱ ne quisi̱j gu̱un sa̱ꞌ ina̱nj nij yuvii̱ israelitá, quiꞌyaj nij soꞌ maꞌ. ꞌO̱ se danj Diose̱ taj se vaa ase vaa síí cuꞌna̱j Melquisedec roꞌ, da̱nj ga̱a̱ yoꞌó xrej cune̱ꞌ Diose̱, tza̱j ne̱ nuveé tuvi̱ꞌ síí cuꞌna̱j Aarón me xrej naca̱ yoꞌ a.
11 Portanto, se o sacerdócio de Levi, sob o qual o povo recebeu a lei, pudesse ter alcançado a perfeição, por que seria necessário estabelecer outro sacerdócio, com um sacerdote segundo a ordem de Melquisedeque, em vez da ordem de Arão?
12 Ne̱ cheꞌé se nu̱u ino̱ doj xrej, cheꞌé dan nu̱u ino̱ tucuáán tu̱cuꞌyón xrej yoꞌ rihaan nij yuvii̱, ne̱ canoco̱ꞌ nij yuvii̱ yoꞌ yoꞌó tucuáán yoꞌ ado̱nj.
12 E, se o sacerdócio muda, também é preciso que a lei mude.
13 Ne̱ danj Diose̱ taj se vaa xrej naca̱ yoꞌ roꞌ, me tuviꞌ yoꞌó xꞌneꞌ nij yuvii̱ israelitá, ne̱ taj tuviꞌ nij soꞌ guun xrej rihaan Diose̱ ga̱a rque̱ maꞌ.
13 Pois o sacerdote ao qual estamos nos referindo pertence a outra tribo, cujos membros nunca serviram no altar como sacerdotes.
14 ꞌO̱ se síí ꞌni̱j raꞌa man níꞌ roꞌ, soꞌ me yoꞌo̱ taꞌníí taꞌnij siꞌno̱ síí cuꞌna̱j Judá, ne̱ ne cata̱j Moisés se vaa gu̱un taꞌníí taꞌnij siꞌno̱ síí cuꞌna̱j Judá yoꞌ ꞌo̱ xrej canicu̱nꞌ rihaan Diose̱ ga̱a rque̱ maꞌ.
14 De fato, como todos sabem, nosso Senhor veio da tribo de Judá, e Moisés nunca mencionou que dessa tribo viriam sacerdotes.
15 Dan me se ase vaa síí cuꞌna̱j Melquisedec vaa yoꞌó xrej naca̱ yoꞌ ado̱nj. Ne̱ cheꞌé dan ya̱ uxrá ino̱ doj vaa tucuáán noco̱ꞌ níꞌ, quiꞌyaj soꞌ ado̱nj.
15 Essa mudança se torna ainda mais clara com o surgimento de outro sacerdote, semelhante a Melquisedeque,
16 Ne̱ yoꞌó xrej naca̱ yoꞌ, tza̱j ne̱ nuveé cheꞌe̱ se‑tucua̱nj yuvii̱ u̱u̱n me guun soꞌ xrej maꞌ. ꞌO̱ se ase vaa maꞌa̱n yuvii̱ vaa tucuáán noco̱ꞌ maꞌa̱n yuvii̱, ne̱ cheꞌé dan vaa güii quinavi̱j tucuáán noco̱ꞌ nij yuvii̱ na̱nj chugua̱nj. Tza̱j ne̱ xa̱ꞌ xrej naca̱ yoꞌ, tza̱j ne̱ gu̱un nucua̱j soꞌ ga̱a̱ iꞌna̱ꞌ soꞌ nu̱ꞌ cavii nu̱ꞌ caꞌanj, ne̱ daj chiha̱a̱ míj se̱ navij xrej yoꞌ man ado̱nj.
16 o qual se tornou sacerdote não por cumprir leis e exigências humanas, mas pelo poder de uma vida indestrutível.
17 ꞌO̱ se danj Diose̱ taj: “Xrej mé so̱ꞌ nu̱ꞌ cavii nu̱ꞌ caꞌanj a. Dan me se ase vaa xrej cuꞌna̱j Melquisedec xrej cane ga̱a naá roꞌ, da̱nj vaa ma̱ꞌán so̱ꞌ á”, taj danj Diose̱ a.
17 Pois a respeito dele foi dito: “Você é sacerdote para sempre, segundo a ordem de Melquisedeque”.
18 Dan me se taj se uun tucuáán nga̱ yoꞌ a̱ maꞌ. Ne̱ ne gu̱un nucua̱j yoꞌ ra̱cuíj yoꞌ man yuvii̱ a̱ man chugua̱nj. Cheꞌé dan quinavij tucuáán nga̱ yoꞌ, quiꞌyaj Diose̱ na̱nj ado̱nj.
18 Desse modo, o antigo requisito, por ser fraco e inútil, foi cancelado.
19 ꞌO̱ se taj va̱j a̱ doj rasu̱u̱n cunuu sa̱ꞌ quiꞌyaj se‑tucua̱nj Moisés maꞌ. Dan me se navij tucuáán nga̱, ne̱ yoꞌó tucuáán sa̱ꞌ naca̱ nocoꞌ níꞌ cuano̱, ne̱ guun ya̱ rá níꞌ se vaa cavi̱i̱ sa̱ꞌ níꞌ, quiꞌya̱j tucuáán naca̱ yoꞌ ado̱nj. ꞌO̱ se cheꞌé tucuáán naca̱ yoꞌ quiꞌyaj caꞌve̱e cuchi̱ꞌ maꞌa̱n níꞌ rihaan Diose̱ ado̱nj.
19 Pois a lei nunca tornou perfeita coisa alguma. Agora, porém, temos certeza de uma esperança superior, pela qual nos aproximamos de Deus.
20 — ausente —
20 Esse novo sistema foi instituído com um juramento solene. Os outros se tornaram sacerdotes sem esse juramento,
21 — ausente —
21 mas a respeito dele houve um juramento, pois Deus lhe disse: “O Senhor jurou e não voltará atrás: ‘Você é sacerdote para sempre’”.
22 cheꞌé dan neꞌen ya̱ níꞌ se vaa sa̱ꞌ doj vaa tucuáán noco̱ꞌ níꞌ sese si̱j noco̱ꞌ man Jesucristó me níꞌ, ne̱ sa̱ꞌ doj quiꞌya̱j Diose̱ cheꞌé níꞌ ado̱nj.
22 Por causa desse juramento, Jesus é aquele que garante uma aliança superior.
23 Ne̱ nij taꞌníí taꞌnij siꞌno̱ síí cuꞌna̱j Leví roꞌ, yuvii̱ cavi̱ꞌ vaa güii me nij soꞌ, ne̱ cheꞌé dan a̱ ꞌó nij soꞌ se̱ cayáán gu̱un xrej nu̱ꞌ cavii nu̱ꞌ caꞌanj maꞌ. Cheꞌé dan a̱j cayáán queꞌe̱e̱ nij soꞌ a.
23 Além disso, havia muitos sacerdotes, pois a morte os impedia de continuar a desempenhar suas funções.
24 Tza̱j ne̱ Jesucristó me se daj chiha̱a̱ míj se̱ caviꞌ soꞌ maꞌ. Cheꞌé dan o̱rúnꞌ soꞌ me xrej quiꞌya̱j suun rihaan Diose̱ cheꞌé níꞌ nu̱ꞌ cavii nu̱ꞌ caꞌanj ado̱nj. Se̱ gaa yoꞌó xrej rihaan soꞌ maꞌ.
24 Mas, visto que ele vive para sempre, seu sacerdócio é permanente.
25 Dan me se yoꞌo̱ vaa iꞌna̱ꞌ soꞌ, ne̱ cachi̱nj niꞌya̱j soꞌ rihaan Diose̱ cheꞌé níꞌ nu̱ꞌ cavii nu̱ꞌ caꞌanj ei. Cheꞌé dan nu̱ꞌ níꞌ si̱j cuchiꞌ rihaan Diose̱ cheꞌé soꞌ me se gu̱un nucua̱j soꞌ ti̱nanii soꞌ man níꞌ rihaan sayuun nu̱ꞌ cavii nu̱ꞌ caꞌanj ado̱nj.
25 Portanto, ele é capaz de salvar de uma vez por todas aqueles que se aproximam de Deus por meio dele. Ele vive sempre para interceder em favor deles.
26 Dan me se vaa cheꞌé ndoꞌo guun soꞌ xrej ata̱ suun noco̱o doj cheꞌé níꞌ ado̱nj. ꞌO̱ se síí gue̱e̱ ya̱ me soꞌ, ne̱ taj va̱j a̱ doj cacunꞌ tumé soꞌ maꞌ. ꞌO̱ se síí sa̱ꞌ ina̱nj nimán me soꞌ, ne̱ ga̱nꞌ uxrá yáán soꞌ ga̱ níꞌ si̱j tumé cacunꞌ na̱nj ado̱nj. Dan me se xta̱ꞌ doj yáán soꞌ rihaan nu̱ꞌ rej xta̱ꞌ ei.
26 É de um Sumo Sacerdote como ele que necessitamos, pois é santo, irrepreensível, sem nenhuma mancha de pecado, separado dos pecadores e colocado no lugar de mais alta honra no céu.
27 Ne̱ nij xrej ata̱ suun noco̱o doj ma̱n rihaan chumii̱ nihánj roꞌ, ꞌo̱ ꞌo̱ güii nó xcúún nij soꞌ caxri̱i̱ yaꞌan nij soꞌ xcuu rihaan Diose̱ cheꞌé cacunꞌ tumé maꞌa̱n nij soꞌ asino ya̱a̱n, ga̱a ne̱ caxri̱i̱ yaꞌan uún nij soꞌ xcuu rihaan Diose̱ cheꞌé cacunꞌ tumé nij yuvii̱ na̱nj chugua̱nj. Tza̱j ne̱ Jesucristó me se ne nó xcúún soꞌ quiꞌya̱j soꞌ da̱nj maꞌ. ꞌO̱ se xa̱ꞌ soꞌ, tza̱j ne̱ caꞌnéé nimán maꞌa̱n soꞌ cavi̱ꞌ soꞌ cheꞌé cacunꞌ tumé níꞌ na̱nj ado̱nj. Taj cheꞌé cavi̱ꞌ uún soꞌ cheꞌé níꞌ maꞌ.
27 Ele não precisa oferecer sacrifícios diariamente, ao contrário dos outros sumos sacerdotes, que os ofereciam primeiro por seus próprios pecados e depois pelos pecados do povo. Ele, porém, o fez de uma vez por todas quando ofereceu a si mesmo como sacrifício.
28 Ne̱ se‑tucua̱nj Moisés taj se vaa cune̱ꞌ yuvii̱ man na̱nj yuvii̱ ca̱yáán nij yuvii̱ xrej, ne̱ cheꞌé dan na̱nj síí tumé cacunꞌ me nij xrej yoꞌ na̱nj ado̱nj. Tza̱j ne̱ quinavij tucuáán nga̱ yoꞌ, ga̱a ne̱ cutaꞌ Diose̱ raa̱ maꞌa̱n Diose̱, ne̱ cuneꞌ Diose̱ man taꞌníí Diose̱, ne̱ síí sa̱ꞌ ina̱nj me soꞌ nu̱ꞌ cavii nu̱ꞌ caꞌanj na̱nj ado̱nj.
28 A lei nomeava sacerdotes limitados pela fraqueza humana. Mas, depois da lei, Deus nomeou com juramento seu Filho, que se tornou o Sumo Sacerdote perfeito para sempre.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Hebreus 7, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.