Atos 7
Se-nānā Diosē nanā sāʼ me rá catūū nimán níʼ a (TRCNT) vs NTLH
1 Ga̱a ne̱ xnáꞌanj xrej ata̱ suun noco̱o doj man síí cuꞌna̱j Esteban, cataj xrej:
1 O Grande Sacerdote perguntou a Estêvão: — O que essas pessoas estão dizendo é verdade?
2 Ga̱a ne̱ cataj síí cuꞌna̱j Esteban yoꞌ:
2 Estêvão respondeu: — Irmãos e pais, escutem! O
3 ne̱ cataj Diose̱ rihaan soꞌ: “Cu̱riha̱nj so̱ꞌ chiháán so̱ꞌ rej ne̱ nij tuvíꞌ so̱ꞌ, ne̱ cavi̱i̱ so̱ꞌ caꞌa̱nj so̱ꞌ ꞌo̱ rej ti̱haán ꞌu̱nj mán so̱ꞌ á”, taj Diose̱ rihaan Abraham a.
3 E Deus lhe disse: “Saia da sua terra e do meio dos seus parentes e vá para uma terra que eu lhe mostrarei.”
4 Ga̱a ne̱ dan me se curiha̱nj soꞌ rej ne̱ nij síí caldeo, ne̱ caꞌanj soꞌ cayáán soꞌ chumanꞌ Harán a. Ga̱a ne̱ quisíj caviꞌ rej soꞌ, ne̱ cavii uún soꞌ, caꞌanj soꞌ cayáán soꞌ yoꞌóó nihánj rej ne̱ maꞌa̱n nij soj cuano̱ a.
4 Então ele saiu da Caldeia e foi morar em Harã. Depois que o pai dele morreu, Deus trouxe Abraão para esta terra onde vocês agora estão morando.
5 Tza̱j ne̱ a̱ doj yoꞌóó ne rque̱ Diose̱ rihaan síí cuꞌna̱j Abraham maꞌ. Ne̱ a̱ ꞌó taꞌníí Abraham ne caꞌnga̱a̱ ga̱a cataꞌ tuꞌva Diose̱ rihaan soꞌ se vaa gu̱un siꞌya̱j nij taꞌníí taꞌnij siꞌno̱ Abraham man yoꞌóó nihánj na̱nj á.
5 Ele não deu a Abraão nem mesmo um palmo desta terra, mas prometeu que ia lhe dar toda esta terra e que depois ela seria dos seus descendentes. Quando Deus fez essa promessa, Abraão ainda não tinha filhos.
6 ”Ga̱a ne̱ cataj uún Diose̱ rihaan soꞌ se vaa caꞌa̱nj ca̱yáán nij taꞌníí taꞌnij siꞌno̱ soꞌ toꞌóó yoꞌó yuvii̱, ne̱ gu̱un nij soꞌ mozó cu̱nuû rihaan yoꞌó nij yuvii̱ yoꞌ, ne̱ tucuxru̱ꞌ yoꞌó nij yuvii̱ man nij soꞌ cunu̱ꞌ caꞌa̱nj cientó yoꞌ a.
6 Ele disse a Abraão: “Os seus descendentes vão viver como estrangeiros em outra terra. Ali eles serão escravos e serão maltratados durante quatrocentos anos.”
7 Ne̱ xa̱ꞌ nij yuvii̱ gu̱un nij soꞌ mozó rihaan, tza̱j ne̱ maꞌa̱n Diose̱ quiꞌya̱j sayuun man nij yuvii̱ yoꞌ, ga̱a ne̱ cu̱riha̱nj nij taꞌníí taꞌnij siꞌno̱ Abraham rej yoꞌ, ne̱ nama̱n nij soꞌ ca̱yáán nij soꞌ rej nihánj, ne̱ canoco̱ꞌ nij soꞌ man Diose̱, ne̱ quiꞌya̱j suun nij soꞌ cheꞌé Diose̱, taj Diose̱ rihaan Abraham ga̱a naá a.
7 — E Deus disse ainda: “Eu castigarei a nação que os escravizar. Depois disso eles voltarão daquela terra e me adorarão neste lugar.”
8 ”Dan me se cataꞌ tuꞌva Diose̱ se vaa quiꞌya̱j Diose̱ da̱nj cheꞌé nij tuviꞌ Abraham, ga̱a ne̱ caꞌneꞌ Diose̱ suun se vaa cuta̱ꞌ taranꞌ nij tuvi̱ꞌ Abraham taꞌngaꞌ man nij soꞌ, cheꞌé se yuvii̱ ꞌni̱j raꞌa Diose̱ man me nij soꞌ a. Ne̱ dan me se caꞌngaa taꞌníí Abraham síí cuꞌna̱j Isaac, ne̱ cutaꞌ Abraham taꞌngaꞌ man soꞌ ga̱a va̱j soꞌ tu̱nj güii a. Ne̱ da̱nj quiꞌyaj Isaac uún cheꞌé taꞌníí soꞌ síí cuꞌna̱j Jacob, ne̱ da̱nj quiꞌyaj uún Jacob cheꞌé nij taꞌníí soꞌ chuvi̱j nij xi̱i níꞌ nij síí cayáán ga̱a naá a.
8 Deus deu a Abraão a cerimônia da circuncisão como prova da aliança que fez com ele. Por isso Abraão circuncidou o seu filho Isaque uma semana depois do seu nascimento. Isaque circuncidou o seu filho Jacó, e Jacó fez o mesmo com os seus doze filhos, os patriarcas .
9 ”Ga̱a ne̱ dan me se guun xco̱j ruva̱a̱ rá nij xi̱i níꞌ niꞌya̱j nij soꞌ man tinúú nij soꞌ José, ga̱a ne̱ cutuꞌvéj nij soꞌ man soꞌ rihaan síí caꞌanj nica̱j man soꞌ nda̱a rej yoꞌóó cuꞌna̱j Egiptó a. Ne̱ Diose̱ va̱j ga̱ soꞌ,
9 Estêvão continuou: — Os irmãos de José tinham inveja dele e o venderam para ser escravo no Egito. Mas Deus estava com ele
10 ne̱ tinanii Diose̱ man soꞌ rihaan nu̱ꞌ sayuun quiranꞌ soꞌ a. Ga̱a ne̱ guun rá síí nica̱j suun rey síí cuꞌna̱j Faraón niꞌya̱j soꞌ man José, ne̱ síí sa̱ꞌ ndoꞌo avii raa̱ guun José rihaan Faraón, quiꞌyaj Diose̱ a. Ga̱a ne̱ cuneꞌ Faraón man José se vaa gu̱un chij José rihaan rej Egiptó, ne̱ nda̱a rihaan nu̱ꞌ veꞌ tucuá Faraón guun chij José a.
10 e o livrou de todas as suas aflições. Quando José apareceu diante de Faraó, rei do Egito, Deus lhe deu sabedoria e modos agradáveis. E Faraó o nomeou governador do Egito e do palácio do rei.
11 ”Ga̱a ne̱ cachén ndoꞌo xꞌnaa nu̱ꞌ rej Egiptó do̱ꞌ, rej yoꞌóó cuꞌna̱j Canaán do̱ꞌ, ne̱ quiranꞌ ndoꞌo nij yuvii̱ sayuun, ne̱ xi̱i níꞌ roꞌ, ne gu̱un nucua̱j nij soꞌ quiri̱ꞌ nij soꞌ se cha̱ nij soꞌ maꞌ.
11 Depois houve falta de alimentos e muito sofrimento no Egito e em Canaã, e os nossos antepassados não tinham mais o que comer.
12 Ga̱a ne̱ cuno Jacob nana̱ se vaa vaa ꞌnúú trigó aneꞌ rej Egiptó, ne̱ cheꞌé dan tiha̱j yu̱u̱n caꞌnéé soꞌ man nij taꞌníí soꞌ caꞌa̱nj nij soꞌ nano̱ꞌ nij soꞌ ꞌnúú trigó a.
12 Mais tarde, Jacó ouviu dizer que no Egito havia trigo e mandou pela primeira vez os nossos antepassados até lá.
13 Dan me se quisíj vi̱j caꞌanj nij soꞌ rej Egiptó, ga̱a ne̱ cataj xnaꞌanj José rihaan nij soꞌ se vaa tinúú nij soꞌ me soꞌ, ga̱a ne̱ dan me se xcaj Faraón cuentá me rej cavii José a.
13 Na segunda vez José contou aos seus irmãos quem ele era, e Faraó ficou sabendo da família de José.
14 ”Ga̱a ne̱ caꞌnéé José nana̱ rihaan rej soꞌ Jacob se vaa caꞌa̱nj nij tuvi̱ꞌ Jacob ca̱yáán nij soꞌ rej Egiptó, ne̱ dan me se vaꞌnu̱j chiha̱a̱ xnu̱ꞌ yuvii̱ me nij tuvi̱ꞌ Jacob yoꞌ a.
14 Então José mandou buscar o seu pai Jacó e todos os seus parentes, a fim de irem para o Egito; eram setenta e cinco pessoas ao todo.
15 Ga̱a ne̱ dan me se caꞌanj Jacob rej Egiptó a. Cachén doj, ga̱a ne̱ caviꞌ soꞌ, ne̱ caviꞌ nij taꞌníí soꞌ xi̱i níꞌ,
15 Jacó foi para o Egito, e ali ele e os nossos antepassados ficaram morando até o dia da morte deles.
16 ga̱a ne̱ caꞌanj nica̱j nii man cúú man nij soꞌ nda̱a chumanꞌ cuꞌna̱j Siquem, ne̱ dan me se cachinꞌ nii man cúú man nij soꞌ rque yuꞌuj yuvej a̱j quiránj Abraham rihaan nij taꞌníí síí cuꞌna̱j Hamor rej chumanꞌ Siquem yoꞌ a.
16 Depois os corpos deles foram trazidos para Siquém e postos no túmulo que Abraão tinha comprado dos descendentes de Hamor por um certo preço.
17 ”Dan me se ga̱a quinichrunꞌ güii quisi̱j ya̱ nu̱ꞌ nana̱ a̱j cataꞌ tuꞌva Diose̱ rihaan Abraham ga̱a naá, ne̱ dan me se xnaꞌanj nij yuvii̱ israelitá yoꞌ rej Egiptó, ne̱ guun ri̱i̱ ndoꞌo doj nij soꞌ a.
17 — Quando estava chegando o tempo de Deus cumprir o juramento que havia feito a Abraão, o nosso povo tinha aumentado muito no Egito.
18 Da̱nj quiꞌyaj nij soꞌ nda̱a se catúj yoꞌó síí nica̱j suun rey yoꞌóó Egiptó, ne̱ ne neꞌen soꞌ a̱ doj cheꞌé síí cuꞌna̱j José a̱ maꞌ.
18 Então um rei que não sabia nada a respeito de José começou a governar o Egito.
19 Ne̱ soꞌ me síí tihaꞌ yuꞌunj man tuviꞌ níꞌ nij yuvii̱ israelitá, ne̱ tucuxruꞌ soꞌ man xi̱i níꞌ nij yuvii̱ israelitá yoꞌ a. Dan me se caꞌneꞌ soꞌ suun se vaa quiriꞌi̱j nii man taꞌníí nij yuvii̱ israelitá neꞌej leé no̱ xeꞌ, cheꞌé rej cavi̱ꞌ taꞌníí nij soꞌ a.
19 Esse rei enganou e maltratou os nossos antepassados, a ponto de obrigá-los a abandonar as suas próprias criancinhas para que elas morressem.
20 Ne̱ ma̱a̱n tió dan me se caꞌngaa síí cuꞌna̱j Moisés, ne̱ caranꞌ rá Diose̱ niꞌya̱j soꞌ man Moisés, ne̱ rque vaꞌnu̱j yavii tucuachij rej soꞌ ga̱ nii soꞌ man soꞌ tucuá rej soꞌ a.
20 Nesse tempo nasceu Moisés, que era uma linda criança, e durante três meses os seus pais cuidaram dele em casa.
21 Ga̱a ne̱ caxríj yuve̱ ro̱j soꞌ man neꞌej cuꞌna̱j Moisés xeꞌ yoꞌó rej yaníj, ga̱a ne̱ dan me se naca̱j maꞌa̱n taꞌnij cha̱na̱ Faraón man neꞌej cuꞌna̱j Moisés yoꞌ, ne̱ tucuachij noꞌ man soꞌ ase ꞌyáꞌ ga̱ taꞌníí ma̱ꞌánꞌ quiꞌyaj noꞌ a.
21 Mas, quando tiveram de abandoná-lo, a filha do rei o adotou e criou como seu próprio filho.
22 Ga̱a ne̱ tucuꞌyón nii nu̱ꞌ se na̱na̱ nij síí ma̱n Egiptó nana̱ cu̱u man síí cuꞌna̱j Moisés, ne̱ sca̱ꞌ aꞌmii soꞌ ne̱ sca̱ꞌ ꞌyaj suun soꞌ a.
22 E assim ele foi instruído em toda a ciência dos egípcios e se tornou um homem que falava e agia com autoridade.
23 ”Dan me se quisíj síí cuꞌna̱j Moisés vi̱j chiha̱a̱ yoꞌ, ga̱a ne̱ guun rá soꞌ caꞌa̱nj ni̱ꞌyaj soꞌ da̱j ranꞌ nij tuviꞌ soꞌ nij yuvii̱ israelitá a.
23 Estêvão disse ainda: — Quando Moisés já estava com quarenta anos, resolveu ir ver a sua gente, os israelitas.
24 Ne̱ dan me se queneꞌen soꞌ se vaa tucuxruꞌ yoꞌo̱ síí ma̱n yoꞌóó Egiptó man ꞌo̱ síí israelitá a. Cheꞌé dan guun rá síí cuꞌna̱j Moisés yoꞌ nayo̱n cuentá cheꞌé tuviꞌ soꞌ síí israelitá, ne̱ cheꞌé dan goꞌ soꞌ man síí ma̱n yoꞌóó Egiptó yoꞌ a.
24 Ali viu um egípcio maltratando um homem do seu povo. Então defendeu o israelita e o vingou, matando o egípcio.
25 Ga̱a ne̱ guun rá síí cuꞌna̱j Moisés se vaa xca̱j nij tuviꞌ soꞌ síí israelitá cuentá se vaa Diose̱ ra̱cuíj man soꞌ ti̱nanii soꞌ man nij soꞌ rihaan nij síí ma̱n Egiptó, tza̱j ne̱ ne xca̱j nij soꞌ cuentá maꞌ.
25 Moisés pensava que os israelitas entenderiam que Deus ia libertá-los por meio dele, mas eles não entenderam.
26 ”Dan me se yoꞌó güii me se cuchiꞌ soꞌ rej ma̱n nij yuvii̱ israelitá, ne̱ dan me se vi̱j tuviꞌ nij soꞌ cunuꞌ, ne̱ guun rá soꞌ naꞌmi̱i̱ sa̱ꞌ uún ro̱j soꞌ, ne̱ cheꞌé dan cataj soꞌ: “Tinu̱j. Me cheꞌé unuꞌ ro̱j tinu̱j ro̱j so̱j ga̱”, taj soꞌ rihaan ro̱j soꞌ a.
26 No dia seguinte Moisés viu dois israelitas brigando. E, tentando apartar a briga, disse: “Homens, escutem! Vocês são irmãos; por que estão brigando?”
27 Ne̱ síí tucuxruꞌ man tuviꞌ roꞌ, tiguíj raꞌa soꞌ man Moisés, ne̱ cataj soꞌ: “Taj va̱j síí cuneꞌ mán so̱ꞌ gu̱un chij so̱ꞌ rihaan núj ne̱ caꞌne̱ꞌ so̱ꞌ cacunꞌ cheꞌé núj maꞌ.
27 — Mas aquele que estava maltratando o outro empurrou Moisés para um lado e disse: “Quem pôs você como nosso chefe ou nosso juiz?
28 Ne̱ nihánj me se guun rá so̱ꞌ ti̱cavíꞌ so̱ꞌ manj, nda̱a vaa ticavíꞌ so̱ꞌ man síí ma̱n yoꞌóó Egiptó quii naꞌ”, taj síí tucuxruꞌ man tuviꞌ rihaan síí cuꞌna̱j Moisés yoꞌ a.
28 Você está querendo me matar como matou o egípcio ontem?”
29 Ga̱a ne̱ cheꞌé se xcaj síí cuꞌna̱j Moisés cuentá se vaa chaꞌnuu̱ ndoꞌo nana̱ se vaa ticaviꞌ soꞌ man ꞌo̱ síí ma̱n yoꞌóó Egiptó, ga̱a ne̱ cheꞌé dan cunánj soꞌ, ne̱ caꞌanj soꞌ cayáán soꞌ rej cuꞌna̱j Madián a. Ne̱ xcaj soꞌ chana̱, ne̱ caꞌngaa vi̱j taꞌníí soꞌ snóꞌo cunii a.
29 Quando Moisés ouviu isso, fugiu do Egito e foi morar na terra de Midiã, e ali nasceram dois filhos dele.
30 ”Dan me se cachén vi̱j chiha̱a̱ yoꞌ, ga̱a ne̱ rej tacaan nichru̱nꞌ quij cuꞌna̱j Sinaí me se queneꞌen soꞌ ꞌo̱ coj acoꞌ yaꞌan raa̱, ne̱ curuviꞌ yoꞌo̱ se mo̱zó Diose̱ rque yaꞌan yoꞌ queneꞌen soꞌ a.
30 — Quarenta anos mais tarde, quando Moisés estava no deserto, perto do monte Sinai, um anjo apareceu a ele, no meio do fogo de um espinheiro que estava queimando.
31 Ne̱ caꞌanj rá Moisés ga̱a queneꞌen soꞌ rasu̱u̱n yaꞌa̱nj yoꞌ, ne̱ guun rá soꞌ quinichru̱nꞌ soꞌ rihaan coj yoꞌ ni̱ꞌyaj soꞌ man yoꞌ, tza̱j ne̱ cuno soꞌ caꞌmii síí ꞌni̱j raꞌa man níꞌ,
31 Moisés ficou admirado com o que estava vendo e chegou perto para ver melhor. Então ouviu a voz do Senhor, que disse:
32 ne̱ dan me se cataj síí ꞌni̱j raꞌa man níꞌ: “ꞌU̱nj roꞌ, me Diose̱ noco̱ꞌ nij xií so̱ꞌ ga̱a naá a. Dan me se Diose̱ noco̱ꞌ síí cuꞌna̱j Abraham do̱ꞌ, síí cuꞌna̱j Isaac do̱ꞌ, síí cuꞌna̱j Jacob do̱ꞌ, mé ꞌu̱nj á”, taj Diose̱ síí ꞌni̱j raꞌa man níꞌ cuno Moisés a. Ga̱a ne̱ cuchuꞌviꞌ Moisés ne̱ quiriꞌíj man soꞌ, ne̱ ne quisi̱j rá soꞌ ni̱ꞌyaj soꞌ coj acoꞌ yaꞌan raa̱ yoꞌ a.
32 “Eu sou o Deus dos seus antepassados, o Deus de Abraão, de Isaque e de Jacó.” Moisés tremia de medo e não tinha coragem de olhar.
33 Ga̱a ne̱ cataj síí ꞌni̱j raꞌa man níꞌ rihaan soꞌ a: “Quiri̱i̱ so̱ꞌ canj ꞌni̱j tacóó so̱ꞌ á. ꞌO̱ se yoꞌóó nicu̱nꞌ so̱ꞌ cuano̱ roꞌ, me yoꞌóó gue̱e̱ ndoꞌo ado̱nj.
33 Então o Senhor disse: “Tire as sandálias, pois o lugar onde você está é um lugar sagrado.
34 Dan me se niꞌya̱j ꞌu̱nj, ne̱ queneꞌén ꞌu̱nj sayuun ranꞌ nij yuvii̱ noco̱ꞌ manj rej Egiptó, ne̱ cunoj da̱j rnúj nij soꞌ cheꞌé sayuun ranꞌ nij soꞌ, ne̱ nihánj me se nanij ꞌu̱nj cheꞌé se me raj ti̱nanii ꞌu̱nj man nij soꞌ rihaan sayuun ranꞌ nij soꞌ a. Cheꞌé dan cuva̱ꞌ so̱ꞌ, ne̱ caꞌne̱j ꞌu̱nj mán so̱ꞌ rej Egiptó á”, taj síí ꞌni̱j raꞌa man níꞌ rihaan Moisés a.
34 Eu tenho visto como o meu povo está sendo maltratado no Egito; tenho ouvido os gemidos deles e desci para libertá-los. Agora vou mandar você para o Egito.”
35 ”Dan me se xa̱ꞌ Moisés, tza̱j ne̱ soꞌ me síí quiriꞌíj yaníj nij yuvii̱ israelitá man ga̱a cataj nij soꞌ se vaa taj va̱j síí cuneꞌ man soꞌ gu̱un chij soꞌ rihaan nij soꞌ ne̱ caꞌne̱ꞌ soꞌ cacunꞌ cheꞌé nij soꞌ maꞌ. Tza̱j ne̱ soꞌ me síí caꞌnéé maꞌa̱n Diose̱ se vaa gu̱un chij soꞌ rihaan nij yuvii̱ israelitá ne̱ quiri̱i̱ soꞌ man nij yuvii̱ israelitá rej guun nij soꞌ mozó rihaan yoꞌó yuvii̱ a. Da̱nj quiꞌyaj Diose̱ ga̱ Moisés ga̱a queneꞌen Moisés se mo̱zó Diose̱ yoꞌ rque coj acoꞌ yaꞌan raa̱ yoꞌ a.
35 E Estêvão continuou: — Esse mesmo Moisés foi rejeitado pelo povo de Israel. Eles lhe perguntaram: “Quem pôs você como nosso chefe ou nosso juiz?” Deus enviou esse Moisés como líder e libertador, com a ajuda do anjo que apareceu no espinheiro.
36 Dan me se curiha̱nj nij yuvii̱ israelitá rej cuꞌna̱j Egiptó, quiꞌyaj Moisés, ne̱ quiꞌyaj ndoꞌo soꞌ suun sa̱ꞌ noco̱o Egiptó do̱ꞌ, rej na̱j na yaꞌa̱nj cuꞌna̱j Na Yaꞌa̱nj Mare̱e do̱ꞌ, rej tacaan va̱j nij soꞌ vi̱j chiha̱a̱ yoꞌ do̱ꞌ a.
36 Foi ele quem tirou os israelitas do Egito, fazendo milagres e maravilhas naquela terra, e também no mar Vermelho, e no deserto, durante quarenta anos.
37 Ne̱ maꞌa̱n Moisés yoꞌ me síí cataj rihaan nij síí israelitá: “Vaa güii, ne̱ yoꞌo̱ tuviꞌ soj roꞌ, gu̱un síí nata̱ꞌ se na̱na̱ Diose̱, quiꞌya̱j Diose̱, ne̱ ase vaa ꞌyáá ꞌu̱nj roꞌ, da̱nj quiꞌya̱j soꞌ uún a”, taj Moisés rihaan nij yuvii̱ israelitá a.
37 Foi esse mesmo Moisés quem disse aos israelitas: “Do meio de vocês Deus escolherá e enviará para vocês um profeta , assim como ele me enviou.”
38 ”Ne̱ Moisés me síí va̱j ga̱ cunuda̱nj nij yuvii̱ israelitá rej tacaan, ne̱ cachéé soꞌ ga̱ se mo̱zó Diose̱ síí caꞌmii rihaan soꞌ rej tacaan nichru̱nꞌ quij cuꞌna̱j Sinaí, ne̱ cachéé soꞌ ga̱ nij xi̱i níꞌ uún, ne̱ soꞌ me síí nataꞌ Diose̱ se na̱na̱ Diose̱ nana̱ nucua̱j rihaan, cheꞌé rej ta̱cuachén soꞌ nana̱ yoꞌ nda̱a rihaan níꞌ a.
38 Foi Moisés quem esteve com os israelitas reunidos no deserto; ele esteve lá com os nossos antepassados e com o anjo que falou com ele no monte Sinai. E foi Moisés quem recebeu e nos entregou as mensagens vivas de Deus.
39 Tza̱j ne̱ ne caꞌve̱j rá nij xi̱i níꞌ cuno̱ nij soꞌ rihaan Moisés maꞌ. ꞌO̱ se tanáj xco̱ nij soꞌ se na̱na̱ soꞌ, ne̱ guun ina̱nj rá nij soꞌ quiꞌya̱j nij soꞌ nda̱a vaa ꞌyaj nij soꞌ rej Egiptó a.
39 — Os nossos antepassados não quiseram obedecer a Moisés, mas o rejeitaram e queriam voltar para o Egito.
40 Dan me se cataj nij xi̱i níꞌ rihaan síí cuꞌna̱j Aarón, ne̱: “Qui̱ꞌyáá so̱ꞌ yaꞌanj canoco̱ꞌ níꞌ, ga̱a ne̱ quita̱j ya̱a̱n yaꞌanj yoꞌ rihaan níꞌ cache̱e̱ níꞌ á. ꞌO̱ se xa̱ꞌ Moisés síí quiꞌyaj curiha̱nj níꞌ rej cuꞌna̱j Egiptó, tza̱j ne̱ ne neꞌen uxrá núj da̱j quiranꞌ soꞌ a̱ maꞌ”, taj nij yuvii̱ rihaan Aarón a.
40 Eles disseram a Arão: “Faça para nós deuses que irão à nossa frente. Não sabemos o que aconteceu com Moisés, aquele homem que nos tirou do Egito.”
41 Ne̱ güii dan me se quiꞌyaj nij yuvii̱ israelitá ꞌo̱ scúj leꞌe̱j, ne̱ guun yoꞌ yaꞌanj noco̱ꞌ nij soꞌ, ne̱ rqué ndoꞌo nij soꞌ rasu̱u̱n rihaan yaꞌanj yoꞌ, ga̱a ne̱ guun niha̱ꞌ rá nij soꞌ niꞌya̱j nij soꞌ yaꞌanj quiꞌyaj maꞌa̱n nij soꞌ a.
41 Então fizeram uma imagem em forma de bezerro e mataram animais para oferecer a ela como sacrifício . Depois deram uma festa em honra da imagem que eles mesmos tinham feito.
42 ”Cheꞌé dan guun yaníj Diose̱ rihaan nij yuvii̱ israelitá, ne̱ caꞌnéé raꞌa Diose̱ man nij soꞌ naꞌvi̱j nij soꞌ rihaan nij rasu̱u̱n va̱a rej xta̱ꞌ, ne̱ dan me se naꞌvíj nij soꞌ rihaan güii do̱ꞌ, rihaan yavii do̱ꞌ, rihaan nij yatiꞌ do̱ꞌ a. Dan me se da̱nj ina̱nj taj nana̱ no̱ rihaan yanj quiꞌyaj nij síí nataꞌ se na̱na̱ Diose̱ ga̱a naá, ne̱ nana̱ yoꞌ taj: “Taj va̱j rasu̱u̱n rqué nij soj si̱j israelitá rihanj ga̱a va̱j soj rej tacaan vi̱j chiha̱a̱ yoꞌ maꞌ. Taj va̱j xcuu cacaa rihanj, quiꞌyaj soj maꞌ.
42 Mas Deus se afastou deles e deixou que adorassem as estrelas do céu, como está escrito no Livro dos Profetas : “Ó povo de Israel, não foi para mim que vocês mataram e ofereceram animais em durante quarenta anos no deserto.
43 Tana̱nj cata̱ soj veꞌ mantá nu̱u̱ yaꞌanj cuꞌna̱j Moloc, ne̱ cata̱ soj yatiꞌ chraan, ne̱ guun yoꞌ yaꞌanj cuꞌna̱j Renfán rihaan soj na̱nj ado̱nj. Dan me se yaꞌanj quiꞌyaj maꞌa̱n soj naꞌvi̱j soj rihaan me ro̱j yaꞌanj yoꞌ, ne̱ cheꞌé dan nona̱j rej cane̱ soj, ne̱ rej xco̱ chumanꞌ Babilonia ca̱yáán soj, qui̱ꞌyáj ado̱nj”, taj Diose̱ rihaan nij xi̱i níꞌ a.
43 Vocês carregaram a barraca do deus e também a imagem da estrela de Raifã , o deus de vocês. Esses eram ídolos que vocês tinham feito para adorar. Por isso vou mandar vocês para além da Babilônia.”
44 ”Dan me se nica̱j xi̱i níꞌ nuvií mantá, ne̱ veꞌ nataꞌ maꞌa̱n Diose̱ nana̱ rihaan nij xi̱i níꞌ ga̱a va̱j nij soꞌ rej tacaan me veꞌ yoꞌ a. Ne̱ nuvií mantá yoꞌ roꞌ, quiꞌyaj Moisés man yoꞌ nda̱a vaa cataj xnaꞌanj Diose̱ rihaan soꞌ a. Dan me se ase vaa nuvií mantá tihaa̱n Diose̱ rihaan Moisés, da̱nj vaa quiꞌyaj soꞌ a.
44 — No deserto, os nossos antepassados tinham consigo a Tenda da Presença de Deus . Essa Tenda foi feita como Deus tinha mandado Moisés fazer, de acordo com o modelo que Deus lhe havia mostrado.
45 Ne̱ caꞌanj nica̱j nij xi̱i níꞌ ga̱ síí cuꞌna̱j Josué man nuvií mantá yoꞌ nda̱a toꞌóó yuvii̱ yaníj, ne̱ dan me se quirii yaníj Diose̱ man nij yuvii̱ yaníj rihaan toꞌóó nij soꞌ, ne̱ catúj nij xi̱i níꞌ, quiꞌyaj Diose̱ a. Ne̱ nuvií mantá yoꞌ me rej quinaꞌvíj nij xi̱i níꞌ rihaan Diose̱ nda̱a se cayáán síí cuꞌna̱j David síí nica̱j suun rey a.
45 Eles tinham recebido a Tenda dos seus antepassados e a levaram quando foram com Josué e conquistaram as terras das nações que Deus expulsou de diante deles. A Tenda ficou lá com eles até o tempo de Davi.
46 ”Ne̱ David roꞌ, guun niha̱ꞌ rá Diose̱ niꞌya̱j Diose̱ man soꞌ, ne̱ cachíín niꞌya̱j soꞌ rihaan Diose̱ se vaa caꞌve̱j rá Diose̱ cune̱ꞌ soꞌ nuvií noco̱o rej naꞌvi̱j nii rihaan taꞌanj síí cuꞌna̱j Jacob a.
46 Davi recebeu a aprovação de Deus e pediu licença para construir uma casa para o Deus de Jacó.
47 Ne̱ síí cuꞌna̱j Salomón me síí cuneꞌ nuvií yoꞌ a.
47 Mas foi Salomão quem construiu a casa de Deus.
48 Tza̱j ne̱ nuveé si̱j ne̱ rá veꞌ uneꞌ yuvii̱ me Diose̱ síí ꞌni̱j raꞌa nu̱ꞌ chumii̱ maꞌ. ꞌO̱ se cataj xnaꞌanj síí nataꞌ se na̱na̱ Diose̱ se vaa maꞌa̱n Diose̱ cataj:
48 — Porém o Altíssimo não mora em casas construídas por seres humanos. Como disse o profeta:
49 “Rej xta̱ꞌ roꞌ, me chruun xlá sa̱ꞌ táá ꞌu̱nj, ne̱ yoꞌóó roꞌ, me rej ta̱j tacój ado̱nj. Cheꞌé dan taj cheꞌé cune̱ꞌ nij soj veꞌ ca̱né ꞌu̱nj maꞌ, taj síí ꞌni̱j raꞌa man níꞌ, ne̱ taj uún soꞌ: Taj rej quiꞌya̱j soj nara̱a̱n rá ꞌu̱nj maꞌ.
49 “O céu é o meu trono, diz o Senhor, e a terra é o estrado onde descanso os meus pés. Que tipo de casa vocês poderiam construir para mim? Como conseguiriam construir um lugar onde eu pudesse morar?
50 ꞌO̱ se ma̱ꞌanj raꞌaj quiꞌyáj nu̱ꞌ nij rasu̱u̱n nihánj ado̱nj”, taj maꞌa̱n Diose̱ a.
50 Por acaso não fui eu quem fez todas as coisas?”
51 ”Dan me se nichra̱j ndoꞌo rá soj, ne̱ nuveé si̱j niha̱ꞌ rá xca̱j cuentá cheꞌé tucuáán sa̱ꞌ me soj maꞌ. Tana̱nj niga̱nj anó tuviꞌ soj ga̱ Nimán Diose̱ ado̱nj. Ase vaa quiꞌyaj xi̱i soj roꞌ, da̱nj ꞌyaj gue̱e̱ maꞌa̱n soj uún na̱nj á.
51 E Estêvão terminou, dizendo: — Como vocês são teimosos! Como são duros de coração e surdos para ouvir a mensagem de Deus! Vocês sempre têm rejeitado o Espírito Santo, como os seus antepassados rejeitaram.
52 Dan me se canocoꞌ xi̱i soj man cunuda̱nj nij síí nataꞌ se na̱na̱ Diose̱, ne̱ guun rá nij soꞌ quiꞌya̱j nij soꞌ sayuun man nij soꞌ, ne̱ nda̱a ticaviꞌ nij soꞌ man nij síí nataꞌ cheꞌé síí sa̱ꞌ caꞌne̱j Diose̱ rihaan chumii̱ nihánj ti̱nanii man yuvii̱ rihaan sayuun ei. Ne̱ síí sa̱ꞌ yoꞌ me se guun nij soj síí tacuachén man soꞌ rihaan nij síí ta̱j riꞌyunj man níꞌ, ne̱ nda̱a ticaviꞌ nij soj man soꞌ vaa ei.
52 Qual foi o profeta que os antepassados de vocês não perseguiram? Eles mataram os mensageiros de Deus que no passado anunciaram a vinda do Bom Servo . E agora vocês o traíram e o mataram.
53 Dan me se soj me síí guun rá se vaa se tucua̱nj Diose̱ roꞌ, me nana̱ cataj xnaꞌanj nij se mo̱zó Diose̱ rihaan soj, tza̱j ne̱ ne uno soj nana̱ yoꞌ maꞌ ―taj síí cuꞌna̱j Esteban rihaan nij síí uun chij rihaan nij yuvii̱ israelitá a.
53 Vocês receberam a lei por meio de anjos e não têm obedecido a essa lei.
54 Dan me se ga̱a cuno nij síí uun chij rihaan nij yuvii̱ israelitá nana̱ vaa da̱nj, ga̱a ne̱ cuyanj rá nij soꞌ, ne̱ nda̱a chá ru̱j maꞌa̱n nij soꞌ tuꞌva nij soꞌ niꞌya̱j nij soꞌ man Esteban a.
54 Quando os membros do Conselho Superior acabaram de ouvir o que Estêvão tinha dito, ficaram furiosos e rangeram os dentes contra ele.
55 Tza̱j ne̱ Esteban roꞌ, caraa ndoꞌo Nimán Diose̱ nimán soꞌ, ne̱ dan me se niꞌya̱j soꞌ rej xta̱ꞌ, ne̱ queneꞌen soꞌ rej veꞌé ndoꞌo vaa rej nicu̱nꞌ Diose̱, ne̱ queneꞌen soꞌ se vaa nicunꞌ Jesucristó rej xꞌnúú Diose̱ rej nuva̱ꞌ Diose̱ a.
55 Mas Estêvão, cheio do Espírito Santo, olhou firmemente para o céu e viu a glória de Deus. E viu também Jesus em pé, ao lado direito de Deus.
56 Ga̱a ne̱ cataj síí cuꞌna̱j Esteban a:
56 Então disse: — Olhem! Eu estou vendo o céu aberto e o
57 Ga̱a ne̱ nucua̱j ndoꞌo caguáj nij soꞌ, ne̱ caráán raꞌa nij soꞌ xréé nij soꞌ, cheꞌé rej ne caꞌve̱j daj chiha̱a̱ míj rá nij soꞌ cuno̱ nij soꞌ a̱ doj se na̱na̱ Esteban a̱ maꞌ. Ga̱a ne̱ cunánj cunuda̱nj nij soꞌ nda̱a rej nicu̱nꞌ Esteban, ne̱ quitaꞌaa cunuda̱nj nij soꞌ man soꞌ,
57 Mas eles taparam os ouvidos e, gritando bem alto, avançaram todos juntos contra Estêvão.
58 ne̱ quirii nij soꞌ man Esteban rque chumanꞌ Jerusalén yoꞌ, ne̱ guun cheꞌe̱ nij soꞌ goꞌ nij soꞌ yahij man Esteban a. Dan me se nij síí caraa cacunꞌ xráá Esteban me se cuchruj nij soꞌ saga̱nꞌ nij soꞌ rihaan yoꞌóó rej nicu̱nꞌ ꞌo̱ síí tachru̱u̱ cuꞌna̱j Saulo a.
58 Depois o jogaram para fora da cidade e o apedrejaram. E as testemunhas deixaram um moço chamado Saulo tomando conta das suas capas .
59 Ga̱a ne̱ goꞌ ndoꞌo nij soꞌ yahij man Esteban, ne̱ cachíín niꞌya̱j soꞌ rihaan Jesucristó, ne̱ cataj soꞌ:
59 Enquanto eles atiravam as pedras, Estêvão chamava Jesus, dizendo: — Senhor Jesus, recebe o meu espírito!
60 Ga̱a ne̱ canicunꞌ ru̱j soꞌ, ne̱ nucua̱j ndoꞌo caguáj soꞌ, cataj soꞌ:
60 Depois, ajoelhou-se e gritou com voz bem forte: — Senhor, não condenes esta gente por causa deste pecado! E, depois que disse isso, ele morreu.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Atos 7, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.