Marcos 14
Tlachichilco Tepehua NT (TPT_WBT) vs NVT
1 Ex chuncha va istsꞌanqay paqtꞌuy tejkan kaꞌalinaꞌ ni Paxku yu ay ixkꞌatankꞌan ni israelitas, tejkan taꞌuy pan yu jantu lhiyaukan levadura. Yu xaꞌukxtinin ni kuras kun yu ixtamasuy ixlhachimoꞌonkꞌan ni israelitas va tapuxkaulaqtsꞌil tacha saq katapumanul lakapachꞌin ni Jesús para katamaqnil.
1 Faltavam dois dias para a Páscoa e para a Festa dos Pães sem Fermento. Os principais sacerdotes e mestres da lei ainda procuravam uma oportunidade de prender Jesus em segredo e matá-lo.
2 Ixtanajun: —Jantu maqskꞌiniy tejkan alin kꞌatan, va lay katalakchꞌilil ni lapanakni.
2 “Mas não durante a festa da Páscoa, para não haver tumulto entre o povo”, concordaram entre eles.
3 Ixvilchal ni Jesús laka putaulan Betania la ixchaqaꞌ ni Simón yu ixlakapuchꞌitacha. Tejkan ixvil laka mesa ni Jesús va chinchal qayntaun xanati yu ixlhiminta taun lameta yu jamakanti chiyux yu junkan alabastro. Va putajun yu sꞌejenꞌe yu junkan nardo yu la laqlhuu xtapal. Ex va oqxcheꞌelcha ni lameta va laqxtaqemukꞌanil la ixꞌaqtsul ni Jesús.
3 Enquanto isso, Jesus estava em Betânia, na casa de Simão, o leproso. Quando ele estava à mesa, uma mulher entrou com um frasco de alabastro contendo um perfume caro, feito de essência de nardo. Ela quebrou o frasco e derramou o perfume sobre a cabeça dele.
4 Lati ni yuꞌuncha yu ancha ixtaꞌalinta ayaj tatalqamal, va aqtayl talajuniy siya yuꞌuncha: —¿Valiꞌiycha laqamanancha anchanuꞌ xanati yu sꞌejenꞌe?
4 Alguns dos que estavam à mesa ficaram indignados. “Por que desperdiçar um perfume tão caro?”, perguntaram.
5 Va jantu ixlaqamanal, ka la ox istꞌal. Ixtapal va tacha ixlhilhajati qayntaun lapanaki yu tapatsay 300 julchan. Ixlhilaqꞌaqtayjuu ni kilpatanin. Chuncha talhilaqꞌaymal ni xanati.
5 “Poderia ter sido vendido por trezentas moedas de prata, e o dinheiro, dado aos pobres!” E repreenderam a mulher severamente.
6 Ex ni Jesús va lakjunil: —Kꞌamakꞌauntꞌikcha ni aniy xanati. ¿Valiꞌiycha maꞌanchꞌapꞌuyatꞌikcha? Tacha ixkimakaniy yucha la ox.
6 Jesus, porém, disse: “Deixem-na em paz. Por que a criticam por ter feito algo tão bom para mim?
7 Yu kilpatanin va tacha kaꞌalinacha kun uxiknankꞌan. Lay kꞌamakꞌaniyapitik yu lajꞌox va tavanancha yu kꞌanaunapitikcha. Pero yu kitꞌin jantucha maqan kaklatꞌaꞌalinau.
7 Vocês sempre terão os pobres em seu meio e poderão ajudá-los sempre que desejarem, mas nem sempre terão a mim.
8 Ni aniy xanati va makal yu lay xamakay. Chavay mas jantukaꞌ ikniy pero tejkan ixkilakpaxapay yu sꞌejenꞌe, yucha va para kilhitaknun.
8 Ela fez o que podia e ungiu meu corpo de antemão para o sepultamento.
9 Laqsaval klajunau, mas va toꞌoxtaycha lakamunukpaꞌ kaputeꞌekanaꞌ yu ox chivinti vachu ancha kaputeꞌekanaꞌ yu makal ni aniy xanati, ni lapanakni katapastakchoqoyaꞌ.
9 “Eu lhes digo a verdade: onde quer que as boas-novas sejam anunciadas pelo mundo, o que esta mulher fez será contado, e dela se lembrarão”.
10 Ex ni Judas Iscariote yu xaqayntaun ixtꞌaltanaꞌ ni Jesús, va jalaqꞌal yu xaꞌukxtinin kuras. Va al laklhijuniniꞌ ni kalaqmaqxtaqniyacha ni Jesús la ixtamakakꞌan.
10 Então Judas Iscariotes, um dos Doze, foi aos principais sacerdotes para combinar de lhes entregar Jesus.
11 Yu xaꞌukxtinin ni kuras tejkan chuncha taqasmaklhi va ayaj talhiꞌachantajul. Va tajunil kataxtaqniyaꞌ tumin ni Judas. Ex ni Judas va aqtaylcha puxkaulaqtsꞌin tas pulay kapumaqxtaqlhi ni Jesús.
11 Quando souberam por que ele tinha vindo, ficaram muito satisfeitos e lhe prometeram dinheiro. Então ele começou a procurar uma oportunidade para trair Jesus.
12 Ex chuncha va chilcha yu xapꞌunaj julchan ixkꞌatankꞌan ni israelitas, tejkan taꞌuy ni pan yu jantu lhiyaukan levadura, tejkan ixtamoqslay ixborregoskꞌan tacha lapaxkan. Yu ixtꞌaltanan ni Jesús va tajunil: —¿Toꞌoxtaycha naꞌuncha kaklalaꞌoxiniu xavayti ni kꞌatan Paxku?
12 No primeiro dia da Festa dos Pães sem Fermento, quando o cordeiro pascal era sacrificado, os discípulos de Jesus lhe perguntaram: “Onde quer que lhe preparemos a refeição da Páscoa?”.
13 Ex jamalaqachal pumatꞌuy ixtꞌaltanan, va lakjunil: —Kꞌapꞌinchꞌipitik ni laqaꞌay putaulan. Ancha kapꞌaxtꞌoqyapitik qayntaun joꞌati yu lhaꞌanta taun aqxau xkan. Katꞌapꞌinapitikcha ni yucha.
13 Então Jesus enviou dois deles a Jerusalém, com as seguintes instruções: “Ao entrarem na cidade, um homem carregando uma vasilha de água virá ao seu encontro. Sigam-no.
14 Taꞌan katanutachal katꞌachꞌivinintꞌik yu jamanavin chaqaꞌ. Kaꞌunapitik ni Jamalaniniꞌ kꞌatsaputun toꞌoxtaycha alinta yu cuarto taꞌan kalaktꞌavaynaꞌ ixtꞌaltanan yu xavayti Paxku.
14 Digam ao dono da casa em que ele entrar: ‘O Mestre pergunta: Onde fica o aposento no qual comerei a refeição da Páscoa com meus discípulos?’.
15 Ex ancha katamasuniyan taun ay cuarto taꞌan alinꞌojoy xoqta yu kꞌamapꞌatsꞌatꞌi. Ancha kꞌalaꞌoxiyapitik ni kivaytikꞌan.
15 Ele os levará a uma sala grande no andar superior, que já estará arrumada. Preparem ali a refeição”.
16 Ex yu ixtꞌaltanan va taꞌalcha. Tejkan tachaꞌal va tatemaꞌol va chuncha tacha lakjunil ni Jesús. Ex va ancha talaꞌoxilcha ixvaytikꞌan xakꞌatan Paxku.
16 Então os dois discípulos foram à cidade e encontraram tudo como Jesus tinha dito, e ali prepararam a refeição da Páscoa.
17 Tejkan putsꞌislhicha, ex ni Jesús va jalaktꞌachinchalcha yu pumakautꞌuy ixtꞌaltanan.
17 Ao anoitecer, Jesus chegou com os Doze.
18 Taval tejkan tatꞌajuncha vaynin ni lakamesa yu Jesús va lakjunil: —Laqsaval klajunau ni xaqayntaun ni uxiknankꞌan yu kintꞌatꞌajun vayaꞌ, yucha kimaqxtaqyaꞌ.
18 Quando estavam à mesa, comendo, Jesus disse: ‘Eu lhes digo a verdade: um de vocês que está aqui comendo comigo vai me trair”.
19 Ex yuꞌuncha va la tamaqaninilcha. Taꞌaqtaylcha talhisakmiy qayntamin por qayntamin, va tajuniy: —¿Ex va kitꞌin?
19 Aflitos, eles protestaram: “Certamente não serei eu!”.
20 Ni Jesús va lakjunil: —Yu mimpumakautꞌuykꞌan, xaqayntaun ni uxiknan yu kintꞌatamajqoy laka plato tejkan kaꞌavayau kimpankꞌan, va yucha kimaqxtaqyaꞌ.
20 Jesus respondeu: “É um dos Doze. É alguém que come comigo da mesma tigela.
21 Ni kitꞌin yu Sasꞌatꞌa Lapanaki kakniyacha tacha kilhitsꞌoqkanta la ixchivinti Dios. Pero payniycha yu kimaqxtaqyaꞌ. ¡Apalay ox jantu istsukul!
21 Pois o Filho do Homem deve morrer, como as Escrituras declararam há muito tempo. Mas que terrível será para aquele que o trair! Para esse homem seria melhor não ter nascido”.
22 Ex tejkan ixtatꞌajuncha vaynin, ni Jesús chꞌapal la ixmakaꞌ aqxtaun pan, va xtaqnil lhimalaqpuchuncha ni Dios. Ex chuncha laqcheꞌelcha ni pan, jalaqxtaqnilcha ni ixtꞌaltanan, va lakjunil: —Kaꞌutꞌikcha, yu aniy va kilakatunaj.
22 Enquanto comiam, Jesus tomou o pão e o abençoou. Em seguida, partiu-o em pedaços e deu aos discípulos, dizendo: “Tomem, porque este é o meu corpo”.
23 Ex vachu chꞌapal laqataun vaso, va xtaqnil lhimalaqpuchuncha ni Dios. Va jalaqxtaqnil ixtꞌaltanan, tus tachun taꞌoqꞌol.
23 Então tomou o cálice de vinho e agradeceu a Deus. Depois, entregou-o aos discípulos, e todos beberam.
24 Ex chuncha ni Jesús jalakjunil: —Ni aniy va kijakꞌalna yu masuy ni Dios va taun sastꞌi chivinti jatꞌatamakajun ixlapanakni, kalakataxtuyaꞌ para kamalaqmixinikal ixtalaqalhinkꞌan lhuvaj lapanakni.
24 Então Jesus disse: “Este é o meu sangue, que confirma a aliança. Ele é derramado como sacrifício por muitos.
25 Laqsaval klajunau, jantucha kajkꞌotꞌaꞌ ni xaxkan uva, tus tejkan kajkꞌoqchoqoyaꞌ aaqtaun taꞌan kalhachimoꞌonunaꞌ ni Dios.
25 Eu lhes digo a verdade: não voltarei a beber vinho até aquele dia em que beberei um vinho novo no reino de Deus”.
26 Ex va chuncha tejkan tamilpal titaun milpati, va taꞌalcha laka aspajun yu junkan Olivos.
26 Então cantaram um hino e saíram para o monte das Oliveiras.
27 Ancha ni Jesús va lakjunil: —Chavay ni aniy laka tatsꞌisin tus mintachunkꞌan kilamakaunau. Yu tsꞌoqkanta la ixchivinti Dios najun: “Kaksayaꞌ yu xalhistaknaꞌ, ex yu ixborregos tus tꞌikl kataputaukꞌaꞌoyaꞌ”.
27 No caminho, Jesus disse: “Todos vocês me abandonarão, pois as Escrituras dizem: ‘Deus ferirá e as ovelhas serão dispersas’.
28 Pero tejkan kajkujchoqoyaꞌ ex ni kitꞌin pꞌunaj kakchaꞌanaꞌ xalakatꞌun Galilea, ex yu uxiknankꞌan astan kachꞌipꞌinapitik.
28 Mas, depois de ressuscitar, irei adiante de vocês à Galileia”.
29 Ex va chuncha ni Pedro va naul: —Mas tachun katamakaunan, yu kitꞌin jantu aqtaun ni kakmakaunan.
29 Pedro declarou: “Mesmo que todos os outros o abandonem, eu jamais farei isso”.
30 Pero ni Jesús va junil ni Pedro: —Laqsaval ijkunan, chavay apanchꞌix tsꞌis tejkan jantukaꞌ aqtꞌuycha tꞌasay ni puyux, uxintꞌi aqtꞌutucha kanauneꞌe ni jantu kꞌimispꞌay.
30 Jesus respondeu: “Eu lhe digo a verdade: esta mesma noite, antes que o galo cante duas vezes, você me negará três vezes”.
31 Pero yu Pedro va pꞌas naul: —Mas maqskꞌiniy kaknil kun uxintꞌi jantu kakmakaunan. Ex yu alati vachu va chun tanaunꞌol.
31 Pedro, no entanto, insistiu enfaticamente: “Mesmo que eu tenha de morrer ao seu lado, jamais o negarei!”. E todos os outros discípulos disseram o mesmo.
32 Ex chuncha taval va taꞌal lakataun taꞌan junkan Getsemaní. Ex chuncha ni Jesús va jalakjunil ixtꞌaltanan: —Katꞌaulatꞌikcha aniy. Yu kitꞌin va ikteꞌen skꞌiniꞌ ni Dios.
32 Então foram a um lugar chamado Getsêmani, e Jesus disse a seus discípulos: “Sentem-se aqui enquanto vou orar”.
33 Ex laklhaꞌal vamun ni Pedro ali Jacobo ali Juan. Ex ni Jesús va aqtaynilcha pꞌays jamaqaninin la ixjalhanuti.
33 Levou consigo Pedro, Tiago e João e começou a sentir grande pavor e angústia.
34 Ex chuncha va lakjunil: —Ayaj ikmaqaninin la kelhanuti, va tacha kaknil kꞌatsan. Aniycha katꞌaulatꞌik, kilapakxaucha, kꞌalakpꞌukꞌujtꞌik.
34 “Minha alma está profundamente triste, a ponto de morrer”, disse ele. “Fiquem aqui e vigiem.”
35 Ex ni Jesús va stal tiꞌal aꞌukstsꞌuniy, va talakapuꞌaqtsoqoqtatamal lakatꞌun, va aqtayl tꞌachiviniy ni Dios. Skꞌinlhi incha kalal ni jantu kachil ni anchanuꞌ maqanlqajnati.
35 Ele avançou um pouco e curvou-se até o chão. Então orou para que, se possível, a hora que o esperava fosse afastada dele.
36 Va naul: —KimPay kꞌatꞌi, uxintꞌi lay makꞌay tachun axtoqnuꞌ. Va iknajun kꞌimalaqtꞌaxtꞌutꞌi ni aniy ay maqanlqajnati. Pero jantu kaval yu tacha kitꞌin iknajun. Kamakꞌatꞌi yu tacha uxintꞌi naꞌun.
36 E clamou: “Aba, Pai, tudo é possível para ti. Peço que afastes de mim este cálice. Contudo, que seja feita a tua vontade, e não a minha”.
37 Taval va jalaqꞌal ni ixtꞌaltanan. Laklhitajul, va taltatanan. Va naul, junkal ni Pedro: —Simón, ¿Ni uxintꞌi va ltꞌatꞌatꞌa? ¿Tus va jantucha kalal kꞌintꞌaꞌalkꞌujtꞌi mas va tauncha hora?
37 Depois, voltou aos discípulos e os encontrou dormindo. “Simão, você está dormindo?”, disse ele a Pedro. “Não pode vigiar comigo nem por uma hora?
38 Maqskꞌiniy kꞌalakpꞌukꞌujtꞌikcha, va kaskꞌintꞌik Dios para jantu kꞌamakꞌanukꞌantꞌik y kamakꞌatꞌik yu jantu lajꞌox. Ayaj ox yu lakꞌanaunatꞌik pero jantu laqapꞌaysnin kꞌaꞌuntꞌik.
38 Vigiem e orem para que não cedam à tentação, pois o espírito está disposto, mas a carne é fraca.”
39 Ex va chuncha aaqtaun anchoqol tꞌachivin ni Dios. Vanaj va chun naunchoqol yu iskꞌintꞌa.
39 Então os deixou novamente e fez a mesma oração de antes.
40 Taval va aaqtaun minchoqol ni Jesús. Yu ixtꞌaltanan va aaqtaun laklhitajuchoqol taltatanan. Va lakꞌukstsꞌinkꞌi ixtajunita ixlaqchulkꞌan, ayaj ixtaltataputun. Jantu ixtakꞌatsay tisuncha katanaulcha.
40 Quando voltou pela segunda vez, mais uma vez encontrou os discípulos dormindo, pois não conseguiam manter os olhos abertos. Eles não sabiam o que dizer.
41 Ex chuncha va aqtꞌutunucha val ni minchoqol aaqtaun ni Jesús, va naul: —Vananaj ltꞌatꞌayatꞌik, vananaj stꞌaknanatꞌik. Ka oxicha. Chilcha ni hora tejkan ni kitꞌin yu Sasꞌatꞌa Lapanaki kakmaqxtaqkanacha la ixtamakakꞌan yu talaktuꞌunun lapanakni.
41 Ao voltar pela terceira vez, disse: “Vocês ainda dormem e descansam? Basta; chegou a hora. O Filho do Homem está para ser entregue nas mãos de pecadores.
42 Kaꞌostꞌaꞌulatꞌikcha, kaꞌaucha. Va ukstsꞌuniycha minta yu kimaqxtaqyaꞌ.
42 Levantem-se e vamos. Meu traidor chegou”.
43 Tejkan vananaj ixtꞌajun chivin ni Jesús, va chinchal ni Judas, xaqayntaun yu pumakautꞌuy ixtꞌaltanan. Va ixlaktꞌaminta lhuvaj lapanakni yu ixtalhiminta espada ali kꞌiu. Va jalaqmalaqachal yu xaꞌukxtinin kuras ali yu ixtamasuy ixlhachimoꞌonkꞌan ni israelitas ali yu xalajꞌaynin lapanakni.
43 No mesmo instante, enquanto Jesus ainda falava, Judas, um dos Doze, chegou com uma multidão armada de espadas e pedaços de pau. Tinham sido enviados pelos principais sacerdotes, mestres da lei e líderes do povo.
44 Ni Judas, yu akchꞌintamanan va ixlakjunitacha tacha katapumispal, va naul: —Tejkan kakmastakꞌayaꞌ, kakiltastukyaꞌ. Yucha kachꞌiyapitik, ox kꞌalhistꞌaklhipꞌinapitik.
44 O traidor havia combinado com eles um sinal: “Vocês saberão a quem devem prender quando eu o cumprimentar com um beijo. Então poderão levá-lo em segurança”.
45 Ex va chuncha ni Judas va talakanunil ni Jesús, va junil: —Jamalaniniꞌ. Taval va kiltastuklhi.
45 Assim que chegaram, Judas se aproximou de Jesus. “Rabi!”, exclamou ele, e o beijou.
46 Ex tachꞌapalcha ni Jesús, va tachꞌilcha.
46 Os outros agarraram Jesus e o prenderam.
47 Qayntaun yu ixtꞌaltanaꞌ ni Jesús va xaqaxtul ixꞌespada. Va aqatuchaqxmajꞌal akatutaun ixꞌaqaxqol ixꞌoqxtamati ni xaꞌukxtin ni kuras.
47 Mas um dos que estavam com Jesus puxou a espada e feriu o servo do sumo sacerdote, cortando-lhe a orelha.
48 Ni Jesús va lakjunil ni lapanakni: —¿Valiꞌiycha lhitꞌantꞌatꞌikcha kꞌiu ali espada para kilachꞌiyau? ¿Va tacha qayntaun alhavanaꞌ kakval?
48 Jesus perguntou: “Por acaso sou um revolucionário perigoso, para que venham me prender com espadas e pedaços de pau?
49 Lhilhiy xaklatsukuyau malaninin ni ay lakatajtan, jantu aqtaun kilachꞌiu. Pero maqancha tsꞌoqkantacha la ixchivinti Dios ni chuncha katapasal, xlhiyucha chuncha tapasay.
49 Por que não me prenderam no templo? Todos os dias estive ali, no meio de vocês, ensinando. Mas estas coisas estão acontecendo para que se cumpra o que dizem as Escrituras”.
50 Ex chuncha ixtꞌaltanan va tatakyauꞌol, va xꞌamancha tamakaul ni Jesús.
50 Então todos o abandonaram e fugiram.
51 Qayntaun tsꞌal vananaj ixtꞌaꞌanta ni Jesús. Vamun sábana ixlhipamilkanta. Ni yucha vachu tachꞌapal,
51 Um jovem que os seguia vestia apenas um lençol de linho. Quando a multidão tentou agarrá-lo,
52 pero makaumalcha isábana, va tiꞌasas qoslhi.
52 ele deixou para trás o lençol e escapou nu.
53 Ex talhachaꞌal ni Jesús yu xaꞌay xaꞌukxtin kura. Va tus tataqxtoqꞌol tachun ni xaꞌukxtinin kuras, vachuꞌ yu ixtamasuy ixlhachimoꞌonkꞌan ni israelitas, vachu tachun yu xalajꞌaynin lapanakni.
53 Levaram Jesus para a casa do sumo sacerdote, onde estavam reunidos os principais sacerdotes, os líderes do povo e os mestres da lei.
54 Yu Pedro vananaj ixkaulhaꞌanta pumaqati ni Jesús tus tachaꞌal la ixpulakna xapuchꞌanan ixchaqaꞌ yu ay xaꞌukxtin kura. Jalaktꞌataulalcha yu policias. Va aqtaylcha jalaktꞌasꞌon chꞌantaun kun yuꞌuncha laka jikmi.
54 Pedro seguia Jesus de longe e entrou no pátio do sumo sacerdote. Ali, sentou-se com os guardas para se aquecer junto ao fogo.
55 Yu xaꞌukxtinin kuras kun tachun yu ixtaꞌaqxtoqnun ni laka ay junta si ixtalakxkauniy matichun yu lay kanaul taun laqtaqal yu makal ni Jesús tacha lay katalhimaqnil. Pero jantu matichun katatemal.
55 Lá dentro, os principais sacerdotes e todo o conselho dos líderes do povo tentavam, sem sucesso, encontrar provas contra Jesus, para que pudessem condená-lo à morte.
56 Lhuvaj lapanakni ixtalaklkaniy ni Jesús pero jantu lay chꞌantaun ixtamakay ixlakchivintikꞌan.
56 Muitas testemunhas falsas deram depoimentos, mas elas se contradiziam.
57 Lati taꞌaqtayl tatislajmay yu jantu laqsaval kaval, va tanaul:
57 Por fim, alguns homens se levantaram e apresentaram o seguinte testemunho falso:
58 —Yu kijnankꞌan ijqalasmakvi ixnajun: “Ni kitꞌin kaklakpujꞌoyaꞌ ni aniy ay lakatajtan yu tamakata lapanakni, ex yu laꞌatꞌutunu julchan kakmaqayauchoqoyaꞌ ataun sastꞌi lakatajtan pero jantu kunaꞌ yu katamakayaꞌ lapanakni.”
58 “Nós o ouvimos dizer: ‘Destruirei este templo feito por mãos humanas e em três dias construirei outro, não feito por mãos humanas’”.
59 Pero mas chuncha ixtanajun va jantu lay chꞌantaun ixtamakay ixlakchivintikꞌan.
59 Mas nem assim seus depoimentos eram coerentes.
60 Ex va chuncha ni ay xaꞌukxtin kura va ancha ostayal. Va lhisakmil ni Jesús, va junil: —¿Jantu tuꞌuchun kꞌanauneꞌe? ¿Valiꞌiycha chuncha talhitislajmayan?
60 Então o sumo sacerdote se levantou diante dos demais e perguntou a Jesus: “Você não vai responder a essas acusações? O que tem a dizer em sua defesa?”.
61 Pero yu Jesús vamun saq val, jantu tsij kanaul. Ex yu xaꞌukxtin kura va aaqtaun lhisakmichoqol ni Jesús, va junil: —¿Uxintꞌicha ni Cristo kꞌatꞌi yu Dios naul kamalaqachayaꞌ? ¿Va uxintꞌi yu Sasꞌatꞌa Dios yu toꞌoyakan?
61 Jesus, no entanto, permaneceu calado e não deu resposta alguma. Então o sumo sacerdote perguntou: “Você é o Cristo, o Filho do Deus Bendito?”.
62 Ex chuncha ni Jesús va naul: —Va kitꞌincha. Ni uxiknankꞌan kilalaqtsꞌinau ni kitꞌin yu Sasꞌatꞌa Lapanaki, kaktaultachal la ixlhijakanaj ni Dios yu lhitꞌajun tachun tapꞌasta. Kilalaqtsꞌinau ni kakminchoqotachal laktꞌiyan laka taputsꞌi.
62 “Eu sou”, disse Jesus. “E vocês verão o Filho do Homem sentado à direita do Deus Poderoso e vindo sobre as nuvens do céu.”
63 Ex va chuncha yu xaꞌukxtin kura talqamal, tus chꞌapal ixlaqchꞌiti, va lajꞌexlhi, ex naul: —Jantucha apalay kmaqskꞌiniyau alati chivinti.
63 Então o sumo sacerdote rasgou as vestes e disse: “Que necessidade temos de outras testemunhas?
64 Ni uxiknankꞌan asmaktꞌatꞌik ixchivinti, va akchꞌintamay ni Dios. ¿Tas lhilayatꞌik? Ex chuncha chꞌantauncha taval, va tamukꞌanilcha ixlaqtaqal, talhinaul kanilcha.
64 Todos ouviram a blasfêmia. Qual é o veredicto?”. E todos o julgaram culpado e o condenaram à morte.
65 Yu alati taꞌaqtaynilcha talakpuchujvay, ex talaqpuchꞌilcha, taꞌaqtayl talakasamay, va tajuniy: —Chavay kꞌanau taꞌayucha sayan. Ex chuncha yu policias va taꞌaqtaylcha talakapusay ni Jesús.
65 Então alguns deles começaram a cuspir em Jesus. Vendaram seus olhos e lhe deram socos. “Profetize para nós!”, zombavam. E os guardas lhe davam tapas enquanto o levavam.
66 Ni Pedro va ancha ixvil maqspaꞌ laqa chaqaꞌ, la ixpulakna ni ex. Taval va chinchal qayntaun ixmaqtsukuꞌ ni xaꞌukxtin kura.
66 Enquanto isso, Pedro estava lá embaixo, no pátio. Uma das criadas que trabalhava para o sumo sacerdote passou por ali
67 Tejkan laqtsꞌil ni Pedro tꞌajun sꞌon, aqtaylcha laqastay, va junil: —Ni uxintꞌi vachu ixtꞌatꞌiꞌukxuyatꞌi ni Jesús yu machaqaꞌ Nazaret.
67 e viu Pedro se aquecendo junto ao fogo. Olhou bem para ele e disse: “Você é um dos que estavam com Jesus de Nazaré”.
68 Pero ni Pedro va jantu kalhitaulal, va naul: —Kitꞌin jantu ikmispay ni anchanuꞌ joꞌati. Jantu ikmalaqasiy yu kintꞌaꞌun lhixaqalan. Ex va taxtulcha maqspaꞌ taꞌan putanukanachal, va tꞌasalcha laqataun puyux.
68 Ele, porém, negou. “Não faço a menor ideia do que você está falando!”, disse, e caminhou em direção à saída. Naquele instante, o galo cantou.
69 Ex chuncha yu maqtsukuꞌ aaqtaun laqtsꞌinchoqol ni Pedro, lakjunil ni alati yu ancha ixtaꞌalinta, va naul: —Ni anchanuꞌ joꞌati vachu va xaqayntaun ni yuꞌuncha.
69 Quando a criada o viu ali, começou a dizer aos outros: “Este homem com certeza é um deles!”.
70 Pero yu Pedro aqtalaqtaun jantu kalhitaulal. Ex taun panchꞌix val, yu ancha ixtaꞌalinta va aaqtaun tajunchoqol ni Pedro, va tanaul: —Laqsaval ni uxintꞌi vachu va xaqayntaun ni yuꞌuncha. Uxintꞌi vachu machaqa kꞌatꞌi xalakatꞌun Galilea.
70 Mas Pedro negou novamente. Um pouco mais tarde, alguns dos que estavam por lá confrontaram Pedro, dizendo: “Você deve ser um deles, pois é galileu”.
71 Ex ni yucha vas jalakmasavalanil y laqxtoqnuꞌ naul: —¡Jantu kmispay ni anchanuꞌ joꞌati yu tꞌaunatꞌik lhichivinin!
71 Ele, porém, começou a praguejar e jurou: “Não conheço esse homem de quem vocês estão falando!”.
72 Ex va niman aaqtaun tꞌasachoqol ni puyux. Ex chuncha ni Pedro va pastaklhicha tacha junil ni Jesús. Va ixjunkanta: “Tejkan jantukaꞌ tꞌasay aqtꞌuy ni puyux, uxintꞌi va aqtꞌutucha kꞌanauneꞌe ni jantu kꞌimispꞌay.” Ex ni Pedro va aqtaylcha pꞌas qalhun.
72 E, no mesmo instante, o galo cantou pela segunda vez. Então Pedro se lembrou das palavras de Jesus: “Antes que o galo cante duas vezes, você me negará três vezes”. E começou a chorar.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 14, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.