Marcos 12
Tlachichilco Tepehua NT (TPT_WBT) vs ARC
1 Taval ni Jesús va aqtaylcha jalaqlhixaqalay, jalakjunil taun chivinti yu xtaꞌa jatapastakꞌati: —Ixꞌalin qayntaun joꞌati, ixchꞌanta uvas la ixtꞌun. Ex chuncha va korrarnul y vachu va makal ay kanuvaj taꞌan tachꞌikmujul yu xaxkan ni uva. Makal taun ay torre yu lay kapulhistakꞌokal ixtꞌun. Ex va laqxtaqnil amedias ixtꞌun ni tapatsanin, ex va alcha tiꞌukxuntayan maqati.
1 E começou a falar-lhes por parábolas: Um homem plantou uma vinha, e cercou-
2 Ex chuncha va lakachilcha ixpupꞌuxkan ni uvas. Yu xaꞌukxtin va malaqachal qayntaun ixꞌoqxtamati para kalaqaꞌil yu kapaxtoqniyaꞌ ni xamanavin.
2 E, chegado o tempo, mandou um servo aos lavradores para que recebesse, dos lavradores, do fruto da vinha.
3 Yu tapatsanin va tamaqchꞌapaꞌil ni anchanuꞌ oqxtamati va talakasamal. Valiꞌiy tamalaqachachoqol, jantu tuꞌuchun kataxtaqnil.
3 Mas estes, apoderando-se dele,
4 Ex yu xamanavin tꞌun va malaqachachoqol aqayntaun ixꞌoqxtamati. Ex anchanuꞌ oqxtamati va talakatꞌalmal va talaqpacheꞌel, ayaj talaktuꞌul.
4 E tornou a enviar-lhes outro servo; e eles, apedrejando-o,
5 Ex yu xamanavin va aaqtaun malaqachachoqol ataun ixꞌoqxtamati. Ni yucha va tamaqnilcha. Taval yu manavin va jalaqmalaqachachoqol pumalhuu alati. Lati vamun laqanaqmakal, alati va jalaqmaqnikal.
5 E tornou a enviar-lhes outro, e a este mataram; e a outros muitos, dos quais a uns feriram e a outros mataram.
6 ’Yu jamanavin tꞌun va ixlhitꞌajun qayntaun istsꞌal, vamun yuꞌ. Ayaj ixꞌachaniy. Ex taval va malaqachal yu istsꞌal, va ixnajun: —Ka katatoꞌoyayacha kintsꞌal.
6 Tendo ele, pois, ainda um, seu filho amado, enviou-o também a estes por derradeiro, dizendo: Ao menos terão respeito ao meu filho.
7 Ex yu tapatsanin va aqtayl talajuniy siya yuꞌuncha: “Ni anu lapanaki ka yucha yu kapaxtoqniyacha ni lhitapatsa. Chavay ni yucha vachuꞌ kamaqniyau. Ex chuncha yu lhitapatsa kijnanchkꞌan kintapaxtoqniyan.”
7 Mas aqueles lavradores disseram entre si: Este é o herdeiro; vamos, matemo-lo, e a herança será nossa.
8 Ex tachꞌapachalcha ni tapatsanin, va tamaqnil. Tejkan tamaqnil va tamaxtul ixlakatunaj ixlhimaqspa taꞌan ixchꞌankanta ni uvas.
8 E, agarrando-o,
9 Ex chuncha yu Jesús va naul: —¿Tas kamakayacha yu manavin lakatꞌun? Va kaminaꞌ jalaqmaqniniꞌ yu tapatsanin ex kalaqxtaqniyaꞌ yu lakatꞌun alati lapanakni.
9 Que fará, pois, o Senhor da vinha? Virá, e destruirá os lavradores, e dará a vinha a outros.
10 Ex ni Jesús vachu lakjunil: —¿Jantu pꞌutꞌeꞌeyatꞌik taꞌan tsꞌoqkanta la ixchivinti Dios yu najun inchineꞌ?
10 Ainda não lestes esta Escritura: A pedra que os edificadores rejeitaram, esta foi posta por cabeça da esquina;
11 — ausente —
11 isso foi feito pelo Senhor e é coisa maravilhosa aos nossos olhos?
12 Ex va chuncha ni xalajꞌaynin va tamalaqasil ni lhichivinil ixputsukukꞌan ni yuꞌuncha. Xlhiyucha va ixtachꞌapaputun ni Jesús. Pero va tatalhaunichoqol ni lapanakni, ex va chuncha tamakaulcha, va taꞌanchoqolcha.
12 E buscavam prendê-lo, mas temiam a multidão, porque entendiam que contra eles dizia esta parábola; e, deixando-o, foram-se.
13 Taval jamalaqachakal lati yu fariseos ali lati yu chꞌantaun ixtajunita kun yu lhachimoꞌonuꞌ Herodes. Talaqꞌal ni Jesús, va talhisakmil taun chivinti para lay kataputislajmal.
13 E enviaram-lhe alguns dos fariseus e dos herodianos, para que o apanhassem em alguma palavra.
14 Ex chuncha ni anchanuꞌ lapanakni va talaqꞌal ni Jesús: —Jamalaniniꞌ, laqsaval ni kijnankꞌan ijkꞌatsayau ni uxintꞌi laqpꞌutꞌeꞌey vamun yu laqsaval, jantu pastakꞌuyan yu katanaul ni lapanakni. Uxintꞌi jantu makꞌay kuenta taꞌayucha ni lapanaki, va laqsaval jamalaninin tacha junita ixlakatin ni Dios. Chavay klalhisakmiyau, ¿maqskꞌiniy kamapalniu impuestos yu ay jalhachimoꞌonu Roma? ¿Kamapalau u jantu kamapalau?
14 E, chegando eles, disseram-lhe: Mestre, sabemos que és homem de verdade e não te importas com quem quer que seja, porque não olhas a aparência dos homens, antes, com verdade, ensinas o caminho de Deus. É lícito pagar tributo a César ou não? Pagaremos ou não pagaremos?
15 Ex va chuncha ni Jesús va ixkꞌatsaycha ni tꞌuy ukxpuꞌ ixtamakaniy. Ex va lakjunil: —¿Valiꞌiycha ni kilalaqtsꞌintanuyaucha? Kilalhiminiu aqxtaun tumin para kaklaqtsꞌil.
15 Então, ele, conhecendo a sua hipocrisia, disse-lhes: Por que me tentais? Trazei-me
16 Ex chuncha va talhiminil aqxtaun tumin, va lakjunil: —¿Ni aniy tumin tasꞌayuchacha ixꞌukxpucha y tasꞌayucha ixtaqaꞌuti tsꞌoqmukꞌanikanta? Ex ni yuꞌuncha va tanaul: —Va yu ay jalhachimoꞌonuꞌ Roma.
16 E eles lha trouxeram. E disse-lhes: De quem é esta imagem e inscrição? E eles lhe disseram: De César.
17 Ex ni Jesús va lakjunil: —Kaxtꞌaqnitꞌik yu ay jalhachimoꞌonuꞌ Roma va yu paxtoqniycha ni yucha. Vachu kaxtꞌaqnitꞌik ni Dios va yu paxtoqniycha ni yucha. Ex chuncha ni anchanuꞌ lapanakni va tus tauncha talhilal tacha naul ni Jesús.
17 E Jesus, respondendo, disse-lhes: Dai, E maravilharam-se dele.
18 Ex va chuncha lati ni saduceos va talaqꞌal ni Jesús. Yuꞌuncha ixtanajun ni jantu takujchoqoy yu janinin. Ex va xlhiyucha talhisakmil ni aniy chivinti.
18 Então, os saduceus, que dizem que não há ressurreição, aproximaram-se dele e perguntaram-lhe, dizendo:
19 Va tajunil ni Jesús: —Jamalaniniꞌ, ni Moisés kintamakaunin jatsꞌoqnuti yu inchine najun. Incha kanil qayntaun lapanaki, va kanimakaul ixanati, incha jantu kalhitsukunil sasꞌatꞌa, ex ixlaqaj, yu ixpꞌisaqa, maqskꞌiniy katꞌatsukuchoqol ixqol para kalhitsukunil sasꞌatꞌa yu xajayaꞌ.
19 Mestre, Moisés nos escreveu que, se morresse o irmão de alguém, e deixasse mulher, e não deixasse filhos, seu irmão tomasse a mulher dele e suscitasse descendência a seu irmão.
20 Ex va chuncha, taun julchan ixꞌalin qayntujun tꞌalaqaunin. Yu xajayaꞌ va lakxtuklal, taval nilcha pero va jantu kamakaul ni sasꞌatꞌan.
20 Ora, havia sete irmãos, e o primeiro tomou mulher e morreu sem deixar descendência;
21 Ex chuncha yu xapꞌisaqa tꞌatsukul ni ixqol. Taval vachu nil pero vachu jantu kamakaul ni sasꞌatꞌan. Chavay yu xapumatꞌutunuꞌ tꞌalaqajun va tꞌatsukul ni ixqol vachu va chun tapasal. Va jantu kamakaunil ni sasꞌatꞌan.
21 e o segundo também a tomou, e morreu, e nem este deixou descendência; e o terceiro, da mesma maneira.
22 Va chuncha ni anchanuꞌ pumatujun tꞌalaqaunin va tus laktꞌatsukuꞌol ni anchanuꞌ xanati, pero jantu matichun kalhitsukunil sasꞌatꞌa. Taval vachu va nil ni anchanuꞌ xanati.
22 E tomaram-na os sete, sem, contudo, terem deixado descendência. Finalmente, depois de todos, morreu também a mulher.
23 Chavay ni kijnankꞌan ijkꞌatsaputunau tejkan katakujchoqoyaꞌ ni janinin ¿Taꞌayuchacha yu ixanaticha kunaꞌ? Yu anchanuꞌ pumatujun si talhitsukul tacha ixanatikꞌan.
23 Na ressurreição, pois, quando ressuscitarem, de qual destes será a mulher? Porque os sete a tiveram por mulher.
24 Ex chuncha ni Jesús va lakjunil: —Ni uxiknankꞌan jantu pꞌastꞌakꞌatꞌik yu naunatꞌik. Jantu mispꞌayatꞌik tacha tsꞌoqkanta la ixchivinti Dios. Vachu jantu mispꞌayatꞌik tacha junita ixtapꞌasta ni Dios.
24 E Jesus, respondendo, disse-lhes: Porventura, não errais vós em razão de não saberdes as Escrituras nem o poder de Deus?
25 Tejkan katakujchoqoyaꞌ ni janinin, ex ni yuꞌuncha jantucha katalakxtuklayaꞌ. Va katajunaꞌ tacha ixmayulnin Dios laktꞌiyan.
25 Porquanto, quando ressuscitarem dos mortos, nem casarão, nem se darão em casamento, mas serão como os anjos nos céus.
26 Chavay naunatꞌik ni jantu katakujchoqoyaꞌ ni janinin. ¿Ex jantu aqtaun pꞌutꞌeꞌeyatꞌik taꞌan tsꞌoqkanta la ixlibro ni Moisés taꞌan lhichivinkan laqa qalapꞌu yu ixmaqtajita? Ancha ni Dios va junil ni Moisés: “Ni kitꞌin va ixDios ni Abraham, vachu ni ixDios ni Isaac vachu ni ixDios ni Jacob.”
26 E, acerca dos mortos que houverem de ressuscitar, não tendes lido no livro de Moisés como Deus lhe falou na sarça, dizendo: Eu o Deus de Abraão, e o Deus de Isaque, e o Deus de Jacó?
27 Ex chuncha ni Dios jantu ixDios kaval yu janinin, va ixDios yu takujta. Ni uxiknan oqspꞌalatꞌik la mijatapastakꞌatkꞌan.
27 Ora, Deus não é de mortos, mas sim é Deus de vivos. Por isso, vós errais muito.
28 Ex vachuꞌ chinchal qayntaun xajamalaniniꞌ ixlhachimoꞌonkꞌan ni israelitas. Ni yucha va ixqasmaktacha ni la ox ixjaqaltayanan ni Jesús. Yucha lhisakmil ni Jesús va junil: —¿Tachun yu lhinaunkan la kilhachimoꞌonkꞌan, tisuncha yu apalay maqskꞌiniy kꞌamakꞌatꞌi?
28 Aproximou-se dele um dos escribas que os tinha ouvido disputar e, sabendo que lhes tinha respondido bem, perguntou-lhe: Qual é o primeiro de todos os mandamentos?
29 Ni Jesús va naul: —Yu apalay maqskꞌiniy kamakꞌatꞌi va yu inchine najun. “Kaꞌalasmaktꞌik, israelitas untꞌatꞌik, ni kiJalhachimoꞌonukꞌan ni Dios va taun.
29 E Jesus respondeu-lhe: O primeiro de todos os mandamentos Israel, o Senhor, nosso Deus, é o único Senhor.
30 Kaꞌachꞌanincha ni Dios miJalhachimoꞌonuꞌ kun tachun melhanuti, ali tachun ni mijatsukunti, ali tachun mijatapastakꞌati, ali tachun ni mintapꞌasta.” Yucha yu apalay maqskꞌiniy kꞌamakꞌatꞌi.
30 Amarás, pois, ao Senhor, teu Deus, de todo o teu coração, e de toda a tua alma, e de todo o teu entendimento, e de todas as tuas forças; este
31 Yu ataun lhinaunkan va laycha vachu va chun. Va inchine najun: “Kꞌapꞌaxkꞌatꞌi mintꞌamachaqaꞌ tacha pꞌaxkꞌakꞌan milaqꞌaman.” Ni anchanuꞌ laꞌatꞌuy chivinti yu lhinaunkan va yuꞌuncha yu apalay maqskꞌiniy kamakꞌatꞌi.
31 E o segundo, semelhante a este, Amarás o teu próximo como a ti mesmo. Não há outro mandamento maior do que estes.
32 Ex va chuncha yu xajamalaniniꞌ ixlhachimoꞌonkꞌan ni israelitas va naul, junkal ni Jesús: —Jamalaniniꞌ, laqsaval tacha naꞌun ni Dios va taun, jantu kaꞌalil ataun.
32 E o escriba lhe disse: Muito bem, Mestre, e com verdade disseste que há um só Deus e que não há outro além dele;
33 Maqskꞌiniy kaꞌachanin ni Dios kun tachun mejalhanuti ali tachun mijatapastakꞌati ali tachun ni mijatsukunti ali tachun mintapꞌasta. Vachuꞌ maqskꞌiniy kꞌapꞌaxkꞌatꞌi mintꞌamachaqaꞌ tacha pꞌaxkꞌakꞌan milaqꞌaman. Apalay ixtapal chuncha kꞌamakꞌatꞌi xajantu kamoqslatꞌi tachun lapaxkan para kalaqxavatꞌi.
33 e que amá-lo de todo o coração, e de todo o entendimento, e de toda a alma, e de todas as forças e amar o próximo como a si mesmo é mais do que todos os holocaustos e sacrifícios.
34 Ni Jesús makal kuenta ni anchanuꞌ lapanaki la ox qaltayanal, va junil: —Jantucha lhuu tsꞌanqaniyan para kalhichimoꞌon ni Dios. Ex jantucha matichun katalhisakmiputul taun chivinti yu lay kataputislajmal.
34 E Jesus, vendo que havia respondido sabiamente, disse-lhe: Não estás longe do Reino de Deus. E já ninguém ousava perguntar-lhe mais nada.
35 Tejkan ni Jesús va ixtꞌajun lakmalaniniꞌ ni lapanakni ni ay lakatajtan va laklhisakmil, va naul: —¿Valiꞌiycha tanajun yu xajamalaninin ni va ixpapanti David ni Cristo yu ixtanajun kaminaꞌ?
35 E, falando Jesus, dizia, ensinando no templo: Como dizem os escribas que o Cristo é Filho de Davi?
36 Ni Espíritu Santo xtaqnil jatapastakꞌati ni David tejkan yucha naul inchineꞌ:
36 O próprio Davi disse pelo Espírito Santo: O Senhor disse ao meu Senhor: Assenta-te à minha direita, até que eu ponha os teus inimigos por escabelo dos teus pés.
37 Ex chuncha ni David yucha junil ni Cristo ixJalhachimoꞌonuꞌ. ¿Tas lay kaval ni Cristo istsꞌal ni David? Ayaj ixtalhavaxtu lapanakni va tus ox achaj ixtaqalasmatꞌa ni Jesús.
37 Pois, E a grande multidão o ouvia de boa vontade.
38 Ex chuncha ni Jesús ixjalakmalaniy ni lapanakni, va naul: —Jantu katamakanun yu tamalaninin kilhachimoꞌonkꞌan. Yuꞌuncha va ayaj tamaqamay katatiꞌukxuntayal kun yu laqlman laqchꞌiti yu tacha taꞌulay ni xalajꞌaynin lapanakni. Vachu tejkan paxtoqkan laklhitamau tanajun ni ox kꞌalakmastꞌakꞌatꞌi kun tachun jatoꞌoyanti.
38 E, ensinando-os, dizia-lhes: Guardai-vos dos escribas, que gostam de andar com vestes compridas, e das saudações nas praças,
39 Tataulputun taꞌan tataulay yu xalajꞌaynin laqa chaqan taꞌan tataqxtoꞌa ni lapanakni vachu taꞌan alin lakvayti.
39 e das primeiras cadeiras nas sinagogas, e dos primeiros assentos nas ceias;
40 Talakmaxtuniy ixchaqakꞌan yu tiyaunin. Vachu la panij tatapayniy Dios para katatoꞌoyal ni lapanakni. Yuꞌuncha katalaqaꞌiyaꞌ apalay lhuu jamaqanlqajnati, naul ni Jesús.
40 que devoram as casas das viúvas e
41 Ex ni Jesús va taulal la ixꞌukxpulakapuꞌ ni kajun yu taꞌan ixtamujuy ixlimosnajkꞌan. Ex chuncha ni Jesús va ixlaqtsꞌin ni lapanakni ixtamujuy ni tumin. Yu maqalinin va la laqlhuvin ixtamujuy ni tumin.
41 E, estando Jesus assentado defronte da arca do tesouro, observava a maneira como a multidão lançava o dinheiro na arca do tesouro; e muitos ricos depositavam muito.
42 Ex va chuncha taval va chinchal qayntaun xanati, kilpataniꞌ tiyau, va mujul laka kajun laꞌatꞌuy lakstꞌuniy tumin tsasnati yu va tsꞌuniy xtapal.
42 Vindo, porém, uma pobre viúva, depositou duas pequenas moedas, que valiam cinco réis.
43 Ex ni Jesús lakjuntaꞌil ixtꞌaltanan, va lakjunil: —Laqsaval klajunau, yu aniy kilpatani tiyau, yucha apalay laqlhuu xaxtaꞌa xajantu yu alati yu ixtamujuy tumin laka kajun.
43 E, chamando os seus discípulos, disse-lhes: Em verdade vos digo que esta pobre viúva depositou mais do que todos os que depositaram na arca do tesouro;
44 Yu alati ixtamujuy va yu ixtaxajniyachal, pero yu anchanuꞌ xanati tiyau tachun yu ixlhitꞌajun para kaputapasal, va mujuꞌol laka kajun.
44 porque todos que tinha, todo o seu sustento.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 12, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.