João 9

Tlachichilco Tepehua NT (TPT_WBT) vs NVT

Sair da comparação
NVT Nova Versão Transformadora
1 Chuncha taꞌan ixtꞌajun tapasanaꞌ ni Jesús ancha laqtsꞌil qayntaun laꞌachꞌix yu chuncha tsukul.
1 Enquanto caminhava, Jesus viu um homem cego de nascença.
2 Ex ixtꞌaltanan yu ixjalakmalaniy talhisakmil, tajunil: —Jamalaniniꞌ, ¿valiꞌiycha tsukulcha laꞌachꞌix ni aniy lapanaki? ¿Va por ixtalaqalhin ixpay ali ixnati o va por ixtalaqalhin ni yucha?
2 Seus discípulos perguntaram: “Rabi, por que este homem nasceu cego? Foi por causa de seus próprios pecados ou dos pecados de seus pais?”.
3 Chuncha ni Jesús jalakjunil: —Jantu por ixtalaqalhinkꞌan ixpay ali ixnati kaval, nisin por ixtalaqalhin ni yucha. Va para lay kamasukal ixlhitapatsa ni Dios.
3 Jesus respondeu: “Nem uma coisa nem outra. Isso aconteceu para que o poder de Deus se manifestasse nele.
4 Tejkan vananaj tunkujunta ex lay tapatsakan pero tejkan putsꞌista jantucha lay. Vachu va chun chavaycha maqskꞌiniy kamakau ixlhitapatsa yu kimalaqachal. Astan kaminaꞌ ni japutsꞌisniꞌ tejkan jantucha matichun lay katapatsayaꞌ.
4 Devemos cumprir logo as tarefas que nos foram dadas por aquele que me enviou. A noite se aproxima, quando ninguém pode trabalhar.
5 Chavaycha vananaj ktijuyal aniy lakamunukpaꞌ ex chuncha kalakmapulkulnita xalapanakni lakamunukpaꞌ.
5 Mas, enquanto estou aqui no mundo, eu sou a luz do mundo”.
6 Tejkan chuncha naunꞌol ni Jesús, ex aqchujꞌul lakatꞌun. Aqtayl makay pulꞌan kun ixchujꞌuti ex lhilakpuxapal ni laꞌachꞌix.
6 Depois de dizer isso, Jesus cuspiu no chão, misturou a terra com saliva e aplicou-a nos olhos do cego.
7 Ex junil ni laꞌachꞌix: —Chavay kapꞌinchꞌiycha oqxpuchaꞌaꞌ lakxkan yu junkan Siloé (yucha naunputun yu malaqachakanta). Ex ni laꞌachꞌix alcha oqxpuchaꞌaꞌ. Tejkan minchoqolcha va oxicha ixjalakavanan.
7 Em seguida, disse: “Vá lavar-se no tanque de Siloé” (que significa “enviado”). O homem foi, lavou-se e voltou enxergando.
8 Chuncha ni ixtꞌamachaqan ali tachun yu ixtalaqtsꞌin taꞌan ixtaulay ixpuskꞌin limosna, yuꞌuncha si ixtalalhisakmiy siya yuꞌuncha: —¿Ni aniy lapanaki jantu yuꞌ yu ixtaulay ixpuskꞌin limosna?
8 Seus vizinhos e outros que o conheciam como mendigo começaram a perguntar: “Não é este o homem que costumava ficar sentado pedindo esmolas?”.
9 Lati ixtanajun: —Va yucha junita. Pero lati ixtanajun: —Tasuy tacha yucha pero jantu yuꞌ kaval. Pero ni laꞌachꞌix yucha ixnajun: —Chun, va kitꞌin kunita.
9 Alguns diziam que sim, e outros diziam: “Não, apenas se parece com ele”. O mendigo, porém, insistia: “Sim, sou eu mesmo!”.
10 Ex talhisakmil va tajunil: —¿Ex tas laycha pꞌalakꞌavanan?
10 “Quem curou você?”, perguntaram eles. “O que aconteceu?”
11 Ex ni laꞌachꞌix jaqaltayanal, va jalakjunil: —Qayntaun lapanaki yu junkan Jesús makal pulꞌan y kilhilakpuxapal la kilaqchul, ex astan kijunil: “Kꞌapꞌinchꞌiy laqapuꞌan la xalakxkan Siloé, ancha kꞌaꞌoqxpꞌuchꞌaꞌayeꞌe.” Ex kitꞌin niman kꞌal. Tejkan kꞌoqxpuchaꞌal ex klakavanalcha.
11 Ele respondeu: “O homem chamado Jesus misturou terra com saliva, colocou-a em meus olhos e disse: ‘Vá lavar-se no tanque de Siloé’. Eu fui e me lavei, e agora posso ver!”.
12 Chuncha aqtaun talhisakmichoqol, va tajunil: —¿Toꞌoxtaycha yal ni anchanu lapanaki? Ex yucha naul: —Jantu ijkꞌatsay toꞌoxtaycha yal.
12 “Onde está esse homem?”, perguntaram. “Não sei”, respondeu ele.
13 Ex astan ni lapanaki yu laꞌachꞌix ixjunita, talhaꞌal taꞌan ixtayanal ni fariseos.
13 Então levaram aos fariseus o homem que havia sido cego,
14 Ni anchanu julchan tejkan ni Jesús laꞌoxinil kun pulꞌan ixlaqchul ni laꞌachꞌix va xajulchan jastaknati ixjunita.
14 pois foi no sábado que Jesus misturou terra com saliva e o curou.
15 Ex ni fariseos talhisakmichoqol tas palakavanalcha. Ex jalakjunil ni laꞌachꞌix: —Ni lapanaki yu kimalakavanil yucha kimukꞌanil pulꞌan la kilaqchul, ex kimalaqachal oqxpuchaꞌaꞌ, ex kꞌaqtayl klakavanan.
15 Os fariseus encheram o homem de perguntas sobre o que havia acontecido, e ele respondeu: “Ele colocou terra com saliva em meus olhos e, depois que eu me lavei, passei a enxergar!”.
16 Lati ni fariseos tanaul: —Yu malakavanil ni aniy lapanaki yucha jantu kaminchal kun Dios, jantu toꞌoyay xajulchan jastaknati. Chuncha yu alati vachu tanaul: —Pero incha va maqtaqalhini lapanaki junita, ¿ex tas laycha kapumakal lajꞌay axtoqnuꞌ? Chuncha alil laꞌatꞌuy jatapastakꞌati siya yuꞌuncha.
16 Alguns dos fariseus disseram: “Esse homem não é de Deus, pois trabalha no sábado”. Outros disseram: “Mas como um pecador poderia fazer sinais como esse?”. E havia entre eles uma divergência de opiniões.
17 Ex aqtaun talhisakmil ni lapanaki yu laꞌachꞌix ixjunita, va tajunil: —Chavay ni lapanaki yu malakavanin, ¿tas lhilaycha ni uxintꞌi? Ex jaqaltayanal yu laꞌachꞌix ixjunita, va naul: —Kitꞌin knajun ni yucha va qayntaun yu laqputeꞌey ixchivinti Dios.
17 Os fariseus voltaram a perguntar ao homem que havia sido cego: “O que você diz desse homem que o curou?”. “Ele deve ser profeta”, respondeu o homem.
18 Ni anchanu israelitas jantu ixtalhakapuꞌan ni yucha yu laꞌachꞌix ixjunita y chavay laycha lakavanan. Xlhiyucha tajuntaꞌinil ixpay ali ixnati.
18 Os líderes judeus se recusavam a crer que ele havia sido cego e estava curado, por isso mandaram chamar os pais dele
19 Ixtalhisakmin ni yuꞌuncha, va tajunil: —¿Yucha ni aniy ni mintsꞌalkꞌan? Naunatꞌik ni va laꞌachꞌix tsukul. ¿Ex tas pulaycha lakavanan?
19 e perguntaram: “Ele é seu filho? Ele nasceu cego? Se foi, como pode ver agora?”.
20 Yu ixpay ali ixnati tanaul: —Kijnan ox ijkꞌatsayau ni va yucha ni kintsꞌalkꞌan y yucha va laꞌachꞌix tsukul.
20 Os pais responderam: “Sabemos que ele é nosso filho e que nasceu cego,
21 Pero jantu kꞌatsayau tas laycha palakavanal. Vachu jantu kꞌatsayau taꞌayucha laꞌoxinil ixlaqchul. Lay kꞌalhisakmitꞌik ni yucha. Yucha jantucha sꞌatꞌa kaval. Yucha lay katajunan tas laycha palakavanal.
21 mas não sabemos como pode ver agora nem quem o curou. Ele tem idade suficiente para falar por si mesmo. Perguntem a ele”.
22 Yuꞌuncha ixtatalhanan, xlhiyucha chuncha tanaul. Ni xalajꞌaynin israelitas chꞌantauncha ixtamakata ixjatapastakꞌatkꞌan. Ixtanajun incha matichun kalhakapuꞌal ni Jesús va yu Cristo junita, yucha katatinaqxtul laqa chaqaꞌ taꞌan ixtataqxtoꞌa ni lapanakni.
22 Seus pais disseram isso por medo dos líderes judeus, pois estes haviam anunciado que, se alguém dissesse que Jesus era o Cristo, seria expulso da sinagoga.
23 Xlhiyucha tanaul ni ixpay ali ixnati: Jantucha sꞌatꞌa kaval y lay kꞌalhisakmitꞌik ni yucha.
23 Por isso disseram: “Ele tem idade suficiente. Perguntem a ele”.
24 Ni israelitas aqtaun tajuntaꞌichoqol ni lapanaki yu laꞌachꞌix ixjunita, va tajunil: —La ixlakaꞌukxpuꞌ ni Dios kilalhitaulniu yu laqsaval. Kijnan ox kmispayau ni anchanu lapanaki yu palay makan, yucha ayaj maqtaqalhini lapanaki junita.
24 Então, pela segunda vez, chamaram o homem que havia sido cego e lhe disseram: “Deus é quem deve receber glória por aquilo que aconteceu, pois sabemos que esse Jesus é pecador”.
25 Ex jaqaltayl ni lapanaki yu laꞌachꞌix ixjunita, va jalakjunil: —Kitꞌin jantu ijkꞌatsay incha va maqtaqalhini lapanaki junita. Vamun ijkꞌatsay ni kitꞌin va laꞌachꞌix xajkunita y chavay laycha klakavanan.
25 “Não sei se ele é pecador”, respondeu o homem. “Mas uma coisa sei: eu era cego e agora vejo!”
26 Chuncha aaqtaun talhisakmichoqol, va tajunil: —¿Tas makancha? ¿Tas pumalakavanincha?
26 “Mas o que ele fez?”, perguntaram. “Como ele o curou?”
27 Ex naul ni laꞌachꞌix: —Kitꞌin klajuntaucha pero jantu kilalhakapuꞌaniu kinchivinti. ¿Valiꞌiycha naunatꞌik aaqtaun klajunchoqoo? ¿Vachu va tꞌaꞌuxapꞌinatꞌik ni yucha?
27 “Eu já lhes disse!”, exclamou o homem. “Vocês não ouviram? Por que querem ouvir outra vez? Por acaso também querem se tornar discípulos dele?”
28 Chuncha ox talaktuꞌul, va tajunil: —Uxintꞌi maqamayan katꞌapiti ni anchanu lapanaki. Kijnan vamun Moisés kintamaqamayan kaktꞌaꞌau.
28 Então eles o insultaram e disseram: “Você é discípulo dele, mas nós somos discípulos de Moisés!
29 Ni Moisés yucha ijkꞌatsayau ni laqsaval tꞌachivinil Dios pero ni anchanu lapanaki yucha jantu kꞌatsayau toꞌoxtaycha minchal.
29 Sabemos que Deus falou a Moisés, mas nem sabemos de onde vem esse homem”.
30 Chuncha ni laꞌachꞌix jaqaltayl, va jalakjunil: —Tus vak ijkꞌatsan. Naunatꞌik ni uxiknankꞌan jantu kꞌatsꞌayatꞌik toꞌoxtaycha minchal, pero ni kitꞌin kimalakavanil.
30 “Que coisa mais estranha!”, respondeu o homem. “Ele curou meus olhos e vocês não sabem de onde ele vem?
31 Laqsaval ox kꞌatsayau ni Dios yucha jantu qalasmakputun yu maqtaqalhinin. Yucha jaqalasmatꞌa vamun yu tatoꞌoyay y tamakay yu lhinajun.
31 Sabemos que Deus não atende pecadores, mas está pronto a ouvir aqueles que o adoram e fazem a sua vontade.
32 Jantu aqtaun kꞌatsayau matichun yu lay kakꞌuchꞌul yu laꞌachꞌix katsukul.
32 Desde o princípio do mundo, ninguém foi capaz de abrir os olhos de um cego de nascença.
33 Ex chuncha yu anu lapanaki incha jantu kaminchal kun Dios ex jantu lay tuꞌuchun kamakal.
33 Se esse homem não fosse de Deus, não teria conseguido fazê-lo.”
34 Ex tajunil ni laꞌachꞌix: —Uxintꞌi tsꞌukꞌu kun lhuu talaqalhin, ex chavay ¿va uxintꞌi kilamalaniputunau ni kijnan? Ex chuncha va nimancha tatinaqxtul ni laqa chaqaꞌ taꞌan ixtataqxtoꞌa ni israelitas para jantucha katanuchoqol.
34 “Você nasceu inteiramente pecador!”, disseram eles. “E quer ensinar a nós?” Então o expulsaram da sinagoga.
35 Ni Jesús niman kꞌatsal ni lapanaki yu laꞌachꞌix ixjunita ixtatinaqxtutacha laqa chaqaꞌ taꞌan ixtataqxtoꞌa ni israelitas. Ex tejkan paxtoqlhi va lhisakmil: —¿Uxintꞌi lhakꞌapꞌupꞌin yu val Sasꞌatꞌa Lapanaki?
35 Quando Jesus soube do que havia acontecido, procurou o homem e lhe disse: “Você crê no Filho do Homem?”.
36 Ex qaltayl, va junil: —Jalhachimoꞌonuꞌ, kꞌiꞌun tasꞌayucha junita para lay kaklhakapuꞌal.
36 “Quem é ele, senhor?”, perguntou o homem. “Eu quero crer nele.”
37 Ex junil ni Jesús: —Uxintꞌi mispꞌaycha y laqtsꞌintꞌacha. Va kitꞌin kunita yu chavaycha ktꞌaꞌun tꞌachivin uxintꞌi.
37 Jesus respondeu: “Você o viu, e ele está falando com você!”.
38 Ex ni laꞌachꞌix va taꞌaqtsoqoqtalcha taꞌan ixyal ni Jesús, va junil: —Ox klhakapuꞌanan ni uxintꞌi, Jalhachimoꞌonu kꞌatꞌi.
38 “Sim, Senhor, eu creio!”, declarou o homem. E adorou a Jesus.
39 Ex naul ni Jesús: —Kitꞌin kchil ni aniy lakamunukpaꞌ va para lay kamukꞌanikal ixlaqtaqalkꞌan yu tapaxtoqniy. Chuncha kmil para kaklaqlaꞌoxinil ixlaqchulkꞌan yu laꞌachꞌixin. Vachu yu ox talakavanan para kataꞌakxajchal tacha laꞌachꞌixin por jantu kintalhakapuꞌan.
39 Então Jesus disse: “Eu vim a este mundo para julgar, para dar visão aos cegos e para fazer que os que veem se tornem cegos”.
40 Lati ni fariseos yu ancha ixtayanal tejkan taqasmaklhi tacha naul ni Jesús ex talhisakmil, tajunil: —¿Ex kijnan vachuꞌ va laꞌachꞌixin kuntau?
40 Alguns fariseus que estavam por perto o ouviram e perguntaram: “Você está dizendo que nós somos cegos?”.
41 Chuncha jaqaltayl ni Jesús, jalakjunil: —Incha laꞌachꞌixin kaꞌuntꞌik, ex jantu tuꞌuchun laqtaqal kꞌamukꞌanikꞌantꞌik. Pero naunatꞌik ox jalakꞌavananatꞌik. Xlhiyucha mukꞌanikꞌanatꞌik milaqtaqalkꞌan.
41 “Se vocês fossem cegos, não seriam culpados”, respondeu Jesus. “Mas a culpa de vocês permanece, pois afirmam que podem ver.”

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 9, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.