Tiago 3
Xasasti talaccaxlan (TOPNT) vs NVT
1 Li̱ta̱camán, ni̱ lhu̱hua huixín calacputzátit li̱tanu̱yá̱tit ma̱kalhtahuake̱naní̱n porque mili̱catzi̱tcán xlacata tí tali̱tanú ma̱kalhtahuake̱naní̱n ma̱s li̱cuánit ama ca̱ma̱xoko̱ni̱cán para ta̱ktzanká.
1 Meus irmãos, não sejam muitos de vocês mestres, pois nós, os que ensinamos, seremos julgados com mais rigor.
2 Hua̱k aquín lhu̱hua tú liaktzanka̱yá̱u; para cha̱tum cristianos ni̱cxni liaktzanká tú li̱chihui̱nán itsi̱máka̱t namá cristiano xli̱ca̱na ma̱ccha̱ní talacapa̱stacni y tla̱n ma̱paksí hua̱k ixlatáma̱t.
2 É verdade que todos nós cometemos muitos erros. Se pudéssemos controlar a língua, seríamos perfeitos, capazes de nos controlar em todos os outros sentidos.
3 Aquit camá̱n ca̱ta̱ma̱lacastucniyá̱n tantum cahua̱yu: para ma̱kalhnu̱cán freno tla̱n ma̱kahua̱ni̱cán li̱ncán ni̱ta lacasquincán; caj aktum actzú freno tla̱n li̱ma̱paksi̱cán hua̱k ixmacni.
3 Por exemplo, se colocamos um freio na boca do cavalo, podemos conduzi-lo para onde quisermos.
4 Na̱ caca̱li̱lacahua̱nántit barcos ma̱squi laclanca tatasí y tlihueke u̱n tama̱tla̱hualí̱n, siempre takalhí aktum actzú li̱cá̱n tú ca̱li̱manejartlahuacán huanicán “timón” y xapu̱chiná tla̱n li̱n ni̱ta lacasquín.
4 Observem também que um pequeno leme faz um grande navio se voltar para onde o piloto deseja, mesmo com ventos fortes.
5 Pues na̱ chuná qui̱taxtuní quisi̱maka̱tcán la̱ta quili̱tantumcán ta̱talacastuca caj actzú li̱hua, pero li̱tanú tla̱n ca̱tlahuá laclanca tú lacasquín, na̱ chuná la̱ actzú lhcúya̱t tla̱n ma̱pasí aktum lanca ca̱quihuí̱n.
5 Assim também, a língua é algo pequeno que profere discursos grandiosos. Vejam como uma simples fagulha é capaz de incendiar uma grande floresta.
6 Quisi̱maka̱tcán tla̱n ta̱ma̱lacastucá̱u la̱ lhcúya̱t ixtlahuaná tala̱kalhí̱n. Quisi̱maka̱tcán huili̱cani̱t lacatum ní tla̱n nama̱pasí tú li̱xcájnit kalhí ixli̱tantum quimacnicán y tali̱ma̱pasí tlajananí̱n itlhcuya̱tcán xlacata na̱ nama̱pasi̱yá̱u tú ni̱ tla̱n tlahuaputuná̱u nac quilatama̱tcán.
6 E, entre todas as partes do corpo, a língua é uma chama de fogo. É um mundo de maldade que corrompe todo o corpo. Ateia fogo a uma vida inteira, pois o próprio inferno a acende.
7 Huixín catzi̱yá̱tit xlacata cristianos tla̱n tama̱ma̱nsujlí lacli̱cuánit la̱páni̱t, lacli̱cuánit lu̱hua, quitzistancaní̱n ni̱ma̱ takosa y ni̱ma̱ talama̱na nac chúchut y xli̱ca̱na lhu̱hua tama̱ma̱nsujli̱ni̱t;
7 O ser humano consegue domar toda espécie de animal, ave, réptil e peixe,
8 pero ni̱ lá tí ma̱ma̱nsujli̱ni̱t itsi̱máka̱t, ni̱ lá tí makatlajani̱t tú li̱xcájnit kalhí y ixveneno ni̱ma̱ kalhí tla̱n li̱makni̱nán.
8 mas ninguém consegue domar a língua. Ela é incontrolável e perversa, cheia de veneno mortífero.
9 Chí calacpuhuántit, quisi̱maka̱tcán li̱kalhtahuakaniyá̱u Quimpu̱chinacán y Quinti̱cucán Dios, y pi̱huá quisi̱maka̱tcán li̱squiná̱u li̱xcájnit tú cata̱kspúlalh cristianos tí takalhí ixma̱su̱y Dios porque huá ca̱tlahuani̱t.
9 Às vezes louva nosso Senhor e Pai e, às vezes, amaldiçoa aqueles que Deus criou à sua imagem.
10 Nac aktum quinquilhnicán tataxtú amá tachihuí̱n ni̱ma li̱squiná̱u li̱xcájnit tú cata̱kspúlalh cristianos y pi̱ aná tataxtú amá tachihuí̱n ni̱ma̱ li̱kalhtahuakaniyá̱u Dios. Li̱ta̱camán, jaé ni̱ chú ixlí̱lat.
10 E, assim, bênção e maldição saem da mesma boca. Meus irmãos, isso não está certo!
11 Porque calacpuhuántit, ¿a poco nac aktum taxtunú tla̱n taxtú skahuihui saksi chúchut y taxtú pi̱ aná xu̱n chúchut?
11 Acaso de uma mesma fonte pode jorrar água doce e amarga?
12 Chuná li̱tum li̱ta̱camán, ¿a poco katum suja tla̱n ma̱stá a̱síhui̱t, o akatum uva tla̱n ma̱stá ixtahuácat akalasni? Huixín tla̱n calacpuhuántit nac aktum taxtunú ni̱ lá taxtú skahuihui saksi chúchut y taxtú pi̱ aná skoko chúchut.
12 Pode a figueira produzir azeitonas ou a videira produzir figos? Da mesma forma, não se pode tirar água doce de uma fonte salgada.
13 Li̱ta̱camán, la̱ta mili̱hua̱kcán, tí li̱tanú skalala y ma̱kachakxí talacapa̱stacni camá̱si̱lh nac ixlatáma̱t la̱ta tú tla̱n tlahuá xlacata hua̱k nata̱cxila xli̱ca̱na tla̱n catzí ma̱kachakxí talacapa̱stacni.
13 Se vocês são sábios e inteligentes, demonstrem isso vivendo honradamente, realizando boas obras com a humildade que vem da sabedoria.
14 Pero para nac minacujcán la̱lakcatzaniyá̱tit tú kalhí cha̱tum y la̱si̱tzi̱niyá̱tit entonces ni̱ calactlancántit hua̱k ma̱kachakxi̱yá̱tit porque akskahuinampa̱nántit xli̱ca̱na ma̱kachakxi̱yá̱tit tancs talacapa̱stacni.
14 Mas, se em seu coração há inveja amarga e ambição egoísta, não encubram a verdade com vanglórias e mentiras.
15 Namá cristiano tí li̱lactlancán jaé talacapa̱stacni ni̱ Dios tí huí ta̱lhmá̱n ma̱xqui̱ni̱t; xlá catzi̱nini̱t juú ca̱quilhtamacú, cristianos tama̱si̱nini̱t, y hasta tlajaná na̱ paktanu̱ni̱t.
15 Porque essas coisas não são a espécie de sabedoria que vem do alto; antes, são terrenas, mundanas e demoníacas.
16 Porque amá tí hua̱k tara̱lakcatzaní y tara̱maksi̱tzí, tara̱tlahuaní la̱ta tú talacasquín y la̱ta tú li̱xcájnit talacpuhuán.
16 Pois onde há inveja e ambição egoísta, também há confusão e males de todo tipo.
17 Pero tí ca̱ma̱xqui̱ni̱t tancs talacapa̱stacni, Dios tí huí ta̱lhmá̱n, talacputzá tancs talatamá, hua̱k cristianos tata̱ra̱lí̱n, tla̱n tacatzí, tara̱pa̱xquí, hua̱k talakalhamán, tama̱sí tú tla̱n tatlahuá nac ixlatama̱tcán, tancs tachihui̱nán, y xli̱ca̱na tamaklhcatzí tú tahuán.
17 Mas a sabedoria que vem do alto é, antes de tudo, pura. Também é pacífica, sempre amável e disposta a ceder a outros. É cheia de misericórdia e é o fruto de boas obras. Não mostra favoritismo e é sempre sincera.
18 Amá tí talacputzá ca̱li̱tlá̱n talatamá qui̱taxtú la̱ catáchalh li̱pa̱xáu latáma̱t y acxni natama̱xquí cosecha ama ca̱tocarlí li̱pa̱xáu latáma̱t.
18 E aqueles que são pacificadores plantarão sementes de paz e ajuntarão uma colheita de justiça.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Tiago 3, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.