Lucas 20
Nǝkukuǝ Ikinan (TNK) vs NTLH
1 Nəpɨn riti, Iesu ramahatən nərmama ia nimwə səvəi Kumwesən, maməvisau nəɡkiariien amasan mɨnraha, nənə pris asori me mɨne nahatən me səvəi Loa mɨne nəmə asori me səvəi nəkur Isrel həuvehe,
1 Certo dia, Jesus estava no pátio do Templo ensinando o povo e anunciando o evangelho . Então chegaram ali alguns chefes dos sacerdotes e alguns mestres da Lei, junto com alguns líderes do povo,
2 mhəni pen tukwe in mə, “Ni pehe tukumaha i. Ikamo narimnari me i ia nəkwai sin, uə sin rəseni ik mə tiko narimnari me i?”
2 e perguntaram: — Diga para nós: com que autoridade você faz essas coisas? Quem lhe deu essa autoridade?
3 Mɨreɡi Iesu rɨni pen tɨ nirəha i mə, “Iou mwi takəres kɨmiaha nəresien riti. Həni pehe tukw iou i.
3 Jesus respondeu:
4 Fwe kupwən sin rərhi pehe Jon mə tro paptaes ia nərmama, Kumwesən uə iərmama riti?”
4 Quem deu autoridade a João para batizar? Foi Deus ou foram pessoas?
5 Nənə irəha həɡkiari pəri, mamhəni mə, “Tsəfni irə i? Tuko səni mə Kumwesən rərhi pehe Jon Iesu trɨni pehe tukutaha i mə ‘Ro iamɨnhi irə rəfo kɨmiaha hiəpwəh nɨniien nɨpərhienien ia nəɡkiariien səvəi Jon?’
5 Aí eles começaram a dizer uns aos outros: — O que é que vamos dizer? Se dissermos que foi Deus, ele vai perguntar: “Então por que vocês não creram em João?”
6 Mətə tuko səni mə iərmama riti rərhi pehe Jon, nərmama me pam i tuhəkwi əpune kɨtaha ia kəruəterei me, tɨ nəri nə mə irəha kamhəni nɨpərhienien ia Jon mə in profet riti.”
6 Mas, se dissermos que foram pessoas, esta multidão vai nos apedrejar, pois eles acham que João era profeta .
7 Ro pen irəha həni pen tɨ Iesu i mə, “Kɨmaha iahəreirei mə sin rərhi pehe Jon mə tro paptaes ia nərmama.”
7 Por isso responderam: — Nós não sabemos quem deu autoridade a João para batizar.
8 Mɨreɡi Iesu rɨni pen tɨ nirəha i mə, “Iou mwi ko iakəpwəh nɨniien tukumiaha i mə iakamo narimnari me i ia nəkwai sin.”
8 Jesus disse:
9 Iesu rɨnaməɡkiari m nərmama mɨni irapw nusipekɨnien riti tɨ nirəha i, mɨni mə, “Iəmə asori riti rəpwei nəkwus nəha krep ia nəmhien səvənhi, məpwei pam, nənə məseni nərmama nepwɨn həuvehe mhətui tɨ nɨmei krep səvənhi. Irəha tuhəmhu ikɨn, mhesi kwənkwai krep, mhəuai, mhəuvei pen nɨpərɨn m iəmə asori. Iəmə asori rəmri nɨmei krep səvənhi ia rəɡɨnraha, mier mevən ia tənə əpə iti marə kɨni tui fwe ikɨn.
9 Depois Jesus contou esta parábola para o povo:
10 Nəpɨn kwənkwai krep rɨmruə, iəmə asori rərhi pen iərmama riti sə ramo tukwini nari min revən mətə nəmə hamətui tɨ nɨmei krep səvənhi mə tuhəuvei pen nukwai krep me nepwɨn min. Mətə nəmə kamhətui tɨ krep həuəsi iəmə nəha, mhərhi pen i ramevən, mhəpwəh nuvei penien nari riti min.
10 Quando chegou o tempo da colheita, ele mandou um empregado para receber a sua parte. Mas os lavradores bateram nele e o mandaram de volta sem nada.
11 Nənə iəmə asori rərhi pen mwi iərmama riti mwi sə ramo tukwini nari min revən. Mətə ho rəmwhen a mwi irə, mhəuəsi in, mho naurɨsien min, mhərhi pen in rɨrərɨɡ, mhəpwəh nuvei penien nari riti min.
11 O dono mandou outro empregado, mas eles também bateram nele, depois o trataram de modo vergonhoso e o mandaram de volta sem nada.
12 Nənə iəmə asori rərari mərhi pen sə ro kahar irə revən. Sə nəha mwi həuəsi in nɨpwran me rəpəruəpəruə, mhərarki irapw i.
12 Então ele enviou um terceiro empregado, mas os lavradores também bateram nele e o expulsaram.
13 Ia nəpɨn nəha iəmə asori səvəi nɨmei krep rɨni mə, ‘Takəfo i? Ramasan mə pwəh iakərhi pen nərɨk keikei. Irəha tuhətoni, mhəsiai in.’
13 Aí o dono da plantação pensou: “O que vou fazer? Já sei: vou mandar o meu filho querido. Tenho certeza de que vão respeitá-lo.”
14 Mətə nəpɨn nəmə me nəha hətoni tɨni iəmə asori rauvehe, həni pen tɨ nirəha me i mə, ‘Kwa tɨni iəmə asori nəha. Nəpɨn tata səvənhi tremhə, nəmhien i ruvehe mo səvənhi. Pwəh sousi əpune nənə nəmhien səvənhi truvehe mo səkɨtaha i.’
14 — Mas, quando os lavradores viram o filho, disseram: “Este é o filho do dono; ele vai herdar a plantação. Vamos matá-lo, e a plantação será nossa.”
15 Nənə irəha həkwtəmhiri, mhousi əpune, mhərarki irapw ia taniruə.
15 — Então eles jogaram o filho para fora da plantação e o mataram. Aí Jesus perguntou:
16 In truvehe, mousi əpune irəha, nənə məseni pen nɨmei krep səvənhi ia rəɡi nərməpə.”
16 Ele virá, matará aqueles homens e dará a plantação a outros lavradores. Então as pessoas que estavam ouvindo disseram: — Que Deus não permita que isso aconteça!
17 Mətə Iesu rəti pen mətə irəha mɨni mə, “Mə trɨpko mhə iamɨnhi nəfe nɨpwrai nəɡkiariien i kɨmərai pen ia Nəkukuə Ikinan?
17 Mas Jesus olhou bem para eles e disse:
18 Iərmama sə trɨmwei pen ia kəruəterei nəha,
18 Quem cair em cima dessa pedra ficará em pedaços. E, se a pedra cair sobre alguém, essa pessoa vai virar pó.
19 Nahatən me səvəi Loa mɨne pris asori me hənuə tuhəkwtəmhiri a Iesu ia nəpɨn nəha tɨ nəri nə mə həreɡi mə in rɨni nusipekɨnien nəha muəsi irəha i, mətə hənhekɨr a nərmama.
19 Os mestres da Lei e os chefes dos sacerdotes sabiam que era contra eles que Jesus havia contado essa parábola e queriam prendê-lo ali mesmo, porém tinham medo do povo.
20 Ro pen irəha kamhətə amasan in, mhərhi pen nərmama nepwɨn sə kamhətə afafa nari həuvən mə tuheikuə ia Iesu mhəres pen nəresien me nepwɨn min. Nəmə asori me hokeikei mə Iesu trəfwəkour ia nəɡkiariien səvənhi, nənə irəha həukurən nəkwtəmhiriien in tukwe, nənə mhəuvei pen in ia rəɡi iəmə Rom sə rauvehi nasoriien mamərɨmənu ia kwopun nəha.
20 Então começaram a vigiar Jesus. Pagaram alguns homens para fazerem perguntas a ele. Eles deviam fingir que eram sinceros e procurar conseguir alguma prova contra Jesus. Assim os mestres da Lei e os chefes dos sacerdotes teriam uma desculpa para o prender e entregar nas mãos do Governador romano.
21 Nəmə me nəha sə kamhətə afafa nari həuvən mhəres pen Iesu i mə, “Iahatən. Kɨmaha iahəukurən mə nəɡkiariien me səim sə ikamahatən nərmama me irə ratukwatukw. Ipkopəiti mhə ia nərmama me nepwɨn, mətə ikamahatən pərhien suatuk sə Kumwesən rokeikei mə nərmama tuhesi pen.
21 Esses homens perguntaram: — Mestre, sabemos que aquilo que o senhor diz e ensina é certo. Sabemos também que o senhor não julga pela aparência e ensina a verdade sobre a maneira de viver que Deus exige.
22 Ro iamɨnhi irə tiko mɨni pehe ro tukumaha i nətərɨɡien səim. Ratukwatukw ia Loa səkɨtaha mə tsərəku pen nəmri takis m Kiɡ Sisa uə rekəm?”
22 Diga: é ou não é contra a nossa Lei pagar impostos ao Imperador romano?
23 Mətə Iesu ruvəukurən raka mə irəha kamheikuə a, mamhəres nəresien nəha mə in trəfwəkour ia nəɡkiariien səvənhi. Ro pen in rɨni pen tɨ nirəha i mɨnuə,
23 Mas Jesus percebeu a má intenção deles e disse:
24 “Həuvei pehe silin riti pwəh iakətə ro. Nənɨmwi iərmama sin i ia silin? Nənə nəɡhi sin i?”
24 — Tragam aqui uma moeda. De quem são o nome e a cara que estão gravados nela? — São do Imperador! — responderam eles.
25 Mɨreɡi Iesu rɨni pen tɨ nirəha i mə, “Ianhi irə, narimnari me səvəi Kiɡ Sisa hiəuvei pen m Kiɡ Sisa. Narimnari me səvəi Kumwesən hiəuvei pen m Kumwesən.”
25 Então Jesus disse:
26 Nənə irəha ko həpkəkwtəmhiri mhə Iesu ia nəmri nərmama tɨ nəri nə mə rɨpkəfwəkour mhə ia nəɡkiariien səvənhi. Mətə hərkərinari ia nəɡkiariien səvənhi, nənə mhəuvehe mhəpnapen.
26 Eles não puderam conseguir nenhuma prova contra Jesus diante do povo. Por isso ficaram calados, admirados com a resposta dele.
27 Satusi me nepwɨn həuvehe tɨ Iesu. (Satusi me irəha kamhəni mə iərmama sə ruvamhə ko rɨpkətui mhə mwi.)
27 Alguns saduceus , os quais afirmam que ninguém ressuscita, chegaram perto de Jesus
28 Irəha həuvehe mhəres in nəresien riti, mhəni mə, “Iahatən. Moses rɨmərai pen ia Loa səkɨtaha mə trɨni mɨnuə iərman riti remhə, məpwəh səvənhi pran, mətə tɨnɨnrau riwən, piəvi iərman nəha traməkeikei miri pran nəha rouərəhi nəkwərhakwərha me, rouəsihaɡɨn piəvi iəmə nəha.
28 e disseram: — Mestre, Moisés escreveu para nós a seguinte
29 Mətə nərman sefen, irəha piəvnraha me. Sə rasori riri pran riti, rouəpwəh nərəhiien iəkunouihi riti, remhə, məpwəh səvənhi pran.
29 Acontece que havia sete irmãos. O mais velho casou e morreu sem deixar filhos.
30 Piəvni sə resi pen in mwi ro mwi iamɨnhi irə.
30 Então o segundo casou com a viúva,
31 Nənə piəvni sə ro kahar, mamevən meste irəha pam sefen həiri prən nəha, mhemhə pam.
31 e depois, o terceiro. E assim a mesma coisa aconteceu com os sete irmãos, isto é, todos morreram sem deixar filhos.
32 Nənə prən nəha rəpwəh nərəhiien iəkunouihi riti, memhə mwi.
32 Depois a mulher também morreu.
33 Ni pehe ro tukumaha i. Ia nəpɨn nəha Kumwesən tro nərmama hətui mwi ia nemhəien, prən nəha səvəi sin ia nərman me nəha sefen, tɨ nəri nə mə irəha pam həməiri in?”
33 Portanto, no dia da ressurreição, de qual dos sete a mulher vai ser esposa? Pois todos eles casaram com ela!
34 Mɨreɡi Iesu rɨni pen tɨ nirəha i mə, “Ia nɨtətə ipwet mɨne nərman kamhəiri nɨpran, nɨpran kamhesi pen nərman.
34 Jesus respondeu:
35 Mətə ia nɨtətə vi sə truvehe, nərman mɨne nɨpran me tuhəpwəh noien iamɨnha irə. Nərman mɨne nɨpran səməme Kumwesən trətə irəha mə hatukwatukw tuhətui mwi ia nemhəien, nənə mharə ia nɨtətə vi nəha.
35 Mas as pessoas que merecem alcançar a ressurreição e a vida futura não vão casar lá,
36 Irəha tuhəpwəh nemhəien mwi tɨ nəri nə mə irəha həmwhen ia naɡelo me. Irəha nɨpwnəti Kumwesən me tɨ nəri nə mə in ro irəha hətui mwi ia nemhəien.
36 pois serão como os anjos e não poderão morrer. Serão filhos de Deus porque ressuscitaram.
37 Mətə Moses in mwi rɨnahatən mə nərmama səməme həuvamhə tuhətui mwi. Ia kwopi nəɡkiariien sə raməɡkiari ia nei nəha napw rauək irə mətə rɨpkahi əmwesi mhə, Moses rɨnəkwein Iərɨmənu mɨni mə in Kumwesən səvəi Epraham mɨne Kumwesən səvəi Aesak mɨne Kumwesən səvəi Jekop.
37 E Moisés mostra claramente que os mortos serão ressuscitados. Quando fala do espinheiro que estava em fogo, ele escreve que o Senhor é “o Deus de Abraão, o Deus de Isaque e o Deus de Jacó.”
38 Nəɡkiariien nəha ramahatən pen mə Kumwesən rɨpko mhə in Kumwesən səvəi nərmama me səməme həuvamhə, mətə in Kumwesən səvəi nərmama me səməme kamhəmɨru. Ro iamɨnhi irə tɨ nəri nə mə ia nənimen nərmama me pam kamhəmɨru.”
38 Isso mostra que Deus é Deus dos vivos e não dos mortos, pois para ele todos estão vivos.
39 Ia nəpɨn nəha nahatən me nepwɨn səvəi Loa həni mə, “Iahatən. Nəɡkiariien səim ratukwatukw.”
39 Aí alguns mestres da Lei disseram: — Boa resposta, Mestre!
40 Irəha həni iamɨnhi irə tɨ nəri nə mə Satusi me hənaurɨs, ko həpwəh nəresien nari riti mwi min.
40 E não tinham coragem de lhe fazer mais perguntas.
41 Mətə Iesu rɨni pen tɨ nirəha i mə, “Rəfo kamɨni mə Kristo in tɨni Kiɡ Tevɨt?
41 Em seguida Jesus perguntou a eles:
42 Kiɡ Tevɨt atukwatukw rɨməni ia Nəkukuə Ol Sam mə,
42 Pois o próprio Davi diz assim no livro de Salmos:
43 meste tako nərmama səməme haməmwəki ik həuvehe,
43 até que eu ponha os seus inimigos
44 Ia nəɡkiariien nəha Kiɡ Tevɨt rɨnəkwein Kristo mə Iərɨmənu səvənhi. Mə ro iamɨnhi irə rəfo kamɨni mə in tɨni Kiɡ Tevɨt?”
44 Se Davi chama o Messias de Senhor, como é que o Messias pode ser descendente de Davi?
45 Nəpɨn nərmama me pam kamhətərɨɡ irə, Iesu rɨni pen tɨ nərmama me səvənhi mɨnuə,
45 O povo todo estava escutando, e Jesus disse aos discípulos:
46 “Kɨmiaha tihaməkeikei mhəsiari tɨ nahatən me səvəi Loa. Irəha hokeikei mə tuharkahu ia karkahu əpwəmwɨs me, mamhan. Ia kwopun kamomaket me ikɨn hokeikei mə nərmama tuhəkwein irəha ia nɨsiaiien. Ia nəkwai nimwəfwaki me səvəi nəkur Isrel hokeikei mə tuhəkure ia kwopun amasan me. Ia nəveɡɨnien asori me hokeikei mə tuhəkure ia kwopun kamsiai nəmə asori me ikɨn.
46 — Cuidado com os
47 Irəha kamheikuə ia nɨpran me səməme nərman me səvənraha həuvamhə, mamhakres narimnari me səvənraha, nənə mamho mwi nəfwakiien əpwəmwɨs me mə nərmama tuhətoni həsiai irəha tukwe. Kumwesən trərpwɨn noien ərəha me səvənraha rasori mwi.”
47 Exploram as viúvas e roubam os seus bens; e, para disfarçar, fazem orações compridas. Portanto, o castigo que eles vão sofrer será pior ainda!
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 20, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.