Lucas 20
Nǝkukuǝ Ikinan (TNK) vs NAA
1 Nəpɨn riti, Iesu ramahatən nərmama ia nimwə səvəi Kumwesən, maməvisau nəɡkiariien amasan mɨnraha, nənə pris asori me mɨne nahatən me səvəi Loa mɨne nəmə asori me səvəi nəkur Isrel həuvehe,
1 Aconteceu que, num daqueles dias, estando Jesus a ensinar o povo no templo e a evangelizar, chegaram os principais sacerdotes e os escribas, juntamente com os anciãos,
2 mhəni pen tukwe in mə, “Ni pehe tukumaha i. Ikamo narimnari me i ia nəkwai sin, uə sin rəseni ik mə tiko narimnari me i?”
2 e lhe perguntaram: — Diga-nos com que autoridade você faz estas coisas? Ou quem lhe deu esta autoridade?
3 Mɨreɡi Iesu rɨni pen tɨ nirəha i mə, “Iou mwi takəres kɨmiaha nəresien riti. Həni pehe tukw iou i.
3 Jesus respondeu:
4 Fwe kupwən sin rərhi pehe Jon mə tro paptaes ia nərmama, Kumwesən uə iərmama riti?”
4 O batismo de João era do céu ou dos homens?
5 Nənə irəha həɡkiari pəri, mamhəni mə, “Tsəfni irə i? Tuko səni mə Kumwesən rərhi pehe Jon Iesu trɨni pehe tukutaha i mə ‘Ro iamɨnhi irə rəfo kɨmiaha hiəpwəh nɨniien nɨpərhienien ia nəɡkiariien səvəi Jon?’
5 Então discutiram entre si: — Se dissermos: “Do céu”, ele dirá: “Por que não acreditaram nele?”
6 Mətə tuko səni mə iərmama riti rərhi pehe Jon, nərmama me pam i tuhəkwi əpune kɨtaha ia kəruəterei me, tɨ nəri nə mə irəha kamhəni nɨpərhienien ia Jon mə in profet riti.”
6 Mas, se dissermos: “Dos homens”, o povo todo nos apedrejará, porque está convicto de que João era profeta.
7 Ro pen irəha həni pen tɨ Iesu i mə, “Kɨmaha iahəreirei mə sin rərhi pehe Jon mə tro paptaes ia nərmama.”
7 Por fim, responderam que não sabiam de onde era.
8 Mɨreɡi Iesu rɨni pen tɨ nirəha i mə, “Iou mwi ko iakəpwəh nɨniien tukumiaha i mə iakamo narimnari me i ia nəkwai sin.”
8 E Jesus lhes disse:
9 Iesu rɨnaməɡkiari m nərmama mɨni irapw nusipekɨnien riti tɨ nirəha i, mɨni mə, “Iəmə asori riti rəpwei nəkwus nəha krep ia nəmhien səvənhi, məpwei pam, nənə məseni nərmama nepwɨn həuvehe mhətui tɨ nɨmei krep səvənhi. Irəha tuhəmhu ikɨn, mhesi kwənkwai krep, mhəuai, mhəuvei pen nɨpərɨn m iəmə asori. Iəmə asori rəmri nɨmei krep səvənhi ia rəɡɨnraha, mier mevən ia tənə əpə iti marə kɨni tui fwe ikɨn.
9 A seguir, Jesus passou a contar ao povo esta parábola:
10 Nəpɨn kwənkwai krep rɨmruə, iəmə asori rərhi pen iərmama riti sə ramo tukwini nari min revən mətə nəmə hamətui tɨ nɨmei krep səvənhi mə tuhəuvei pen nukwai krep me nepwɨn min. Mətə nəmə kamhətui tɨ krep həuəsi iəmə nəha, mhərhi pen i ramevən, mhəpwəh nuvei penien nari riti min.
10 No devido tempo, mandou um servo aos lavradores para que lhe dessem do fruto da vinha. Mas os lavradores, depois de espancá-lo, o despacharam de mãos vazias.
11 Nənə iəmə asori rərhi pen mwi iərmama riti mwi sə ramo tukwini nari min revən. Mətə ho rəmwhen a mwi irə, mhəuəsi in, mho naurɨsien min, mhərhi pen in rɨrərɨɡ, mhəpwəh nuvei penien nari riti min.
11 Em vista disso, enviou-lhes outro servo, mas também a este espancaram e, depois de insultá-lo, despacharam de mãos vazias.
12 Nənə iəmə asori rərari mərhi pen sə ro kahar irə revən. Sə nəha mwi həuəsi in nɨpwran me rəpəruəpəruə, mhərarki irapw i.
12 Mandou ainda um terceiro; também a este, depois de feri-lo, expulsaram.
13 Ia nəpɨn nəha iəmə asori səvəi nɨmei krep rɨni mə, ‘Takəfo i? Ramasan mə pwəh iakərhi pen nərɨk keikei. Irəha tuhətoni, mhəsiai in.’
13 Então o dono da vinha disse: “Que farei? Enviarei o meu filho amado; talvez o respeitem.”
14 Mətə nəpɨn nəmə me nəha hətoni tɨni iəmə asori rauvehe, həni pen tɨ nirəha me i mə, ‘Kwa tɨni iəmə asori nəha. Nəpɨn tata səvənhi tremhə, nəmhien i ruvehe mo səvənhi. Pwəh sousi əpune nənə nəmhien səvənhi truvehe mo səkɨtaha i.’
14 — Mas, quando os lavradores viram o filho, começaram a discutir entre si: “Este é o herdeiro; vamos matá-lo, para que a herança seja nossa.”
15 Nənə irəha həkwtəmhiri, mhousi əpune, mhərarki irapw ia taniruə.
15 E, lançando-o fora da vinha, o mataram.
16 In truvehe, mousi əpune irəha, nənə məseni pen nɨmei krep səvənhi ia rəɡi nərməpə.”
16 Virá, exterminará aqueles lavradores e entregará a vinha a outros. Ao ouvir isto, disseram: — Que tal não aconteça!
17 Mətə Iesu rəti pen mətə irəha mɨni mə, “Mə trɨpko mhə iamɨnhi nəfe nɨpwrai nəɡkiariien i kɨmərai pen ia Nəkukuə Ikinan?
17 Mas Jesus, com o olhar fixo neles, disse:
18 Iərmama sə trɨmwei pen ia kəruəterei nəha,
18 Todo o que cair sobre esta pedra ficará em pedaços; e aquele sobre quem ela cair ficará reduzido a pó.
19 Nahatən me səvəi Loa mɨne pris asori me hənuə tuhəkwtəmhiri a Iesu ia nəpɨn nəha tɨ nəri nə mə həreɡi mə in rɨni nusipekɨnien nəha muəsi irəha i, mətə hənhekɨr a nərmama.
19 Naquela mesma hora, os escribas e os principais sacerdotes procuravam prender Jesus, porque entenderam que ele havia contado essa parábola contra eles; mas temiam o povo.
20 Ro pen irəha kamhətə amasan in, mhərhi pen nərmama nepwɨn sə kamhətə afafa nari həuvən mə tuheikuə ia Iesu mhəres pen nəresien me nepwɨn min. Nəmə asori me hokeikei mə Iesu trəfwəkour ia nəɡkiariien səvənhi, nənə irəha həukurən nəkwtəmhiriien in tukwe, nənə mhəuvei pen in ia rəɡi iəmə Rom sə rauvehi nasoriien mamərɨmənu ia kwopun nəha.
20 Eles passaram a vigiar Jesus. Enviaram espiões que se fingiam de justos para ver se o apanhavam em alguma palavra, a fim de entregá-lo à jurisdição e à autoridade do governador.
21 Nəmə me nəha sə kamhətə afafa nari həuvən mhəres pen Iesu i mə, “Iahatən. Kɨmaha iahəukurən mə nəɡkiariien me səim sə ikamahatən nərmama me irə ratukwatukw. Ipkopəiti mhə ia nərmama me nepwɨn, mətə ikamahatən pərhien suatuk sə Kumwesən rokeikei mə nərmama tuhesi pen.
21 Então lhe perguntaram: — Mestre, sabemos que o senhor fala e ensina corretamente e não se deixa levar pela aparência das pessoas, mas ensina o caminho de Deus segundo a verdade.
22 Ro iamɨnhi irə tiko mɨni pehe ro tukumaha i nətərɨɡien səim. Ratukwatukw ia Loa səkɨtaha mə tsərəku pen nəmri takis m Kiɡ Sisa uə rekəm?”
22 É lícito pagar imposto a César ou não?
23 Mətə Iesu ruvəukurən raka mə irəha kamheikuə a, mamhəres nəresien nəha mə in trəfwəkour ia nəɡkiariien səvənhi. Ro pen in rɨni pen tɨ nirəha i mɨnuə,
23 Mas Jesus, percebendo a artimanha deles, respondeu:
24 “Həuvei pehe silin riti pwəh iakətə ro. Nənɨmwi iərmama sin i ia silin? Nənə nəɡhi sin i?”
24 — Mostrem-me um denário. De quem é a figura e a inscrição? Eles responderam: — De César. Então Jesus lhes disse:
25 Mɨreɡi Iesu rɨni pen tɨ nirəha i mə, “Ianhi irə, narimnari me səvəi Kiɡ Sisa hiəuvei pen m Kiɡ Sisa. Narimnari me səvəi Kumwesən hiəuvei pen m Kumwesən.”
25 — Pois deem a César o que é de César e a Deus o que é de Deus.
26 Nənə irəha ko həpkəkwtəmhiri mhə Iesu ia nəmri nərmama tɨ nəri nə mə rɨpkəfwəkour mhə ia nəɡkiariien səvənhi. Mətə hərkərinari ia nəɡkiariien səvənhi, nənə mhəuvehe mhəpnapen.
26 Não puderam apanhá-lo em palavra alguma diante do povo; e, admirados da sua resposta, calaram-se.
27 Satusi me nepwɨn həuvehe tɨ Iesu. (Satusi me irəha kamhəni mə iərmama sə ruvamhə ko rɨpkətui mhə mwi.)
27 Chegando alguns dos saduceus, que dizem não haver ressurreição,
28 Irəha həuvehe mhəres in nəresien riti, mhəni mə, “Iahatən. Moses rɨmərai pen ia Loa səkɨtaha mə trɨni mɨnuə iərman riti remhə, məpwəh səvənhi pran, mətə tɨnɨnrau riwən, piəvi iərman nəha traməkeikei miri pran nəha rouərəhi nəkwərhakwərha me, rouəsihaɡɨn piəvi iəmə nəha.
28 perguntaram a Jesus: — Mestre, Moisés nos deixou escrito que, se um homem casado morrer sem deixar filhos, o irmão desse homem deve casar com a viúva e gerar descendentes para o falecido.
29 Mətə nərman sefen, irəha piəvnraha me. Sə rasori riri pran riti, rouəpwəh nərəhiien iəkunouihi riti, remhə, məpwəh səvənhi pran.
29 Ora, havia sete irmãos: o primeiro casou e morreu sem filhos;
30 Piəvni sə resi pen in mwi ro mwi iamɨnhi irə.
30 o segundo
31 Nənə piəvni sə ro kahar, mamevən meste irəha pam sefen həiri prən nəha, mhemhə pam.
31 e o terceiro também casaram com a viúva, e assim foi com os sete. Todos morreram sem deixar filhos.
32 Nənə prən nəha rəpwəh nərəhiien iəkunouihi riti, memhə mwi.
32 Por fim, morreu também a mulher.
33 Ni pehe ro tukumaha i. Ia nəpɨn nəha Kumwesən tro nərmama hətui mwi ia nemhəien, prən nəha səvəi sin ia nərman me nəha sefen, tɨ nəri nə mə irəha pam həməiri in?”
33 Portanto, na ressurreição, de qual deles a mulher será esposa? Porque os sete casaram com ela.
34 Mɨreɡi Iesu rɨni pen tɨ nirəha i mə, “Ia nɨtətə ipwet mɨne nərman kamhəiri nɨpran, nɨpran kamhesi pen nərman.
34 Jesus respondeu:
35 Mətə ia nɨtətə vi sə truvehe, nərman mɨne nɨpran me tuhəpwəh noien iamɨnha irə. Nərman mɨne nɨpran səməme Kumwesən trətə irəha mə hatukwatukw tuhətui mwi ia nemhəien, nənə mharə ia nɨtətə vi nəha.
35 mas os que são considerados dignos de alcançar a era vindoura e a ressurreição dentre os mortos não casam, nem se dão em casamento.
36 Irəha tuhəpwəh nemhəien mwi tɨ nəri nə mə irəha həmwhen ia naɡelo me. Irəha nɨpwnəti Kumwesən me tɨ nəri nə mə in ro irəha hətui mwi ia nemhəien.
36 Pois não podem mais morrer, porque são iguais aos anjos e são filhos de Deus, sendo filhos da ressurreição.
37 Mətə Moses in mwi rɨnahatən mə nərmama səməme həuvamhə tuhətui mwi. Ia kwopi nəɡkiariien sə raməɡkiari ia nei nəha napw rauək irə mətə rɨpkahi əmwesi mhə, Moses rɨnəkwein Iərɨmənu mɨni mə in Kumwesən səvəi Epraham mɨne Kumwesən səvəi Aesak mɨne Kumwesən səvəi Jekop.
37 E que os mortos ressuscitam, Moisés o indicou no trecho referente à sarça, quando afirma que o Senhor é o Deus de Abraão, o Deus de Isaque e o Deus de Jacó.
38 Nəɡkiariien nəha ramahatən pen mə Kumwesən rɨpko mhə in Kumwesən səvəi nərmama me səməme həuvamhə, mətə in Kumwesən səvəi nərmama me səməme kamhəmɨru. Ro iamɨnhi irə tɨ nəri nə mə ia nənimen nərmama me pam kamhəmɨru.”
38 Ora, Deus não é Deus de mortos, e sim de vivos; porque para ele todos vivem.
39 Ia nəpɨn nəha nahatən me nepwɨn səvəi Loa həni mə, “Iahatən. Nəɡkiariien səim ratukwatukw.”
39 Então alguns dos escribas disseram: — Boa resposta, Mestre!
40 Irəha həni iamɨnhi irə tɨ nəri nə mə Satusi me hənaurɨs, ko həpwəh nəresien nari riti mwi min.
40 E não ousaram mais fazer perguntas a Jesus.
41 Mətə Iesu rɨni pen tɨ nirəha i mə, “Rəfo kamɨni mə Kristo in tɨni Kiɡ Tevɨt?
41 Mas Jesus lhes perguntou:
42 Kiɡ Tevɨt atukwatukw rɨməni ia Nəkukuə Ol Sam mə,
42 Pois o próprio Davi afirma no Livro dos Salmos:
43 meste tako nərmama səməme haməmwəki ik həuvehe,
43 até que eu ponha
44 Ia nəɡkiariien nəha Kiɡ Tevɨt rɨnəkwein Kristo mə Iərɨmənu səvənhi. Mə ro iamɨnhi irə rəfo kamɨni mə in tɨni Kiɡ Tevɨt?”
44 — Portanto, Davi o chama de Senhor. Então como ele pode ser filho de Davi?
45 Nəpɨn nərmama me pam kamhətərɨɡ irə, Iesu rɨni pen tɨ nərmama me səvənhi mɨnuə,
45 Quando todo o povo estava ouvindo, Jesus disse aos seus discípulos:
46 “Kɨmiaha tihaməkeikei mhəsiari tɨ nahatən me səvəi Loa. Irəha hokeikei mə tuharkahu ia karkahu əpwəmwɨs me, mamhan. Ia kwopun kamomaket me ikɨn hokeikei mə nərmama tuhəkwein irəha ia nɨsiaiien. Ia nəkwai nimwəfwaki me səvəi nəkur Isrel hokeikei mə tuhəkure ia kwopun amasan me. Ia nəveɡɨnien asori me hokeikei mə tuhəkure ia kwopun kamsiai nəmə asori me ikɨn.
46 — Cuidado com os escribas, que gostam de andar com vestes talares e muito apreciam as saudações nas praças, as primeiras cadeiras nas sinagogas e os primeiros lugares nos banquetes.
47 Irəha kamheikuə ia nɨpran me səməme nərman me səvənraha həuvamhə, mamhakres narimnari me səvənraha, nənə mamho mwi nəfwakiien əpwəmwɨs me mə nərmama tuhətoni həsiai irəha tukwe. Kumwesən trərpwɨn noien ərəha me səvənraha rasori mwi.”
47 Eles devoram as casas das viúvas e, para o justificar, fazem longas orações. Estes sofrerão juízo muito mais severo.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 20, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.