João 11
Nǝkukuǝ Ikinan (TNK) vs VC
1 Iərmama riti ramemhə nəɡhɨn nə Lasaros. Imwəni fwe Petani. Petani in rukwənu səvəi Meri mɨne piəvi Meri nəɡhɨn nə Marta.
1 Lázaro caiu doente em Betânia, onde estavam Maria e sua irmã Marta.
2 Meri nəha in pran sə rɨnətəɡi pen senta ia nɨsui Iərɨmənu səkɨtaha, mahakwi raka ia nɨmwai nukwənen. Lasaros nəha in kɨtiriməni.
2 Maria era quem ungira o Senhor com o óleo perfumado e lhe enxugara os pés com os seus cabelos. E Lázaro, que estava enfermo, era seu irmão.
3 Lasaros ramemhə iamɨnhi irə ro pen kɨtiriməni mi nəha krouərhi pen nəɡkiariien riti revən tɨ Iesu, rouni mə, “Iərɨmənu. Ik riti sə ikokeikei pɨk ramemhə.”
3 Suas irmãs mandaram, pois, dizer a Jesus: Senhor, aquele que tu amas está enfermo.
4 Mətə nəpɨn Iesu rɨreɡi nəɡkiariien nəha, rɨni mə, “Nemhəien i ko rɨpko mhə Lasaros remhə anan. Ramarə irə mə nərmama tuhətoni nasoriien səvəi Kumwesən. Nemhəien i in suatuk sə Kumwesən truvehi utə nəɡhi Tɨni irə.”
4 A estas palavras, disse-lhes Jesus: Esta enfermidade não causará a morte, mas tem por finalidade a glória de Deus. Por ela será glorificado o Filho de Deus.
5 Iesu rokeikei pɨk Marta mɨne piəvni Meri mɨne kɨtirimənrau Lasaros.
5 Ora, Jesus amava Marta, Maria, sua irmã, e Lázaro.
6 Ro iamɨnhi irə nəpɨn in rɨreɡi mə Lasaros ramemhə, in rarə mwi nəpɨn kəru mwi ia kwopun nəha in ramarə ikɨn.
6 Mas, embora tivesse ouvido que ele estava enfermo, demorou-se ainda dois dias no mesmo lugar.
7 Nəpɨn nəha kəru rukurau nənə in rɨni pen tɨ nərmama me səvənhi mə, “Pwəh səuvən mwi fwe tənə Jutia.”
7 Depois, disse a seus discípulos: Voltemos para a Judéia.
8 Mɨreɡi nərmama me səvənhi həni pen tukwe in mə, “Iahatən. Təkwtəkwuni a kwərha nəmə asori me ia Jutia hokeikei mə tuhəkwi əpune ik ia kəruəterei me. Mətə ikokeikei mə tikrərɨɡ mevən mwi fwe ikɨn?”
8 Mestre, responderam eles, há pouco os judeus te queriam apedrejar, e voltas para lá?
9 Mɨreɡi Iesu rɨni mə, “Kɨmiaha hiəukurən mə aoa twelef ia ran. Trɨni mɨnuə iərmama riti ramavən ia ran, trɨpkapəti mhə tɨ nəri nə mə in ramətə nukuraanien sə raməhiəpwɨn nərmama ia tɨprənə i.
9 Jesus respondeu: Não são doze as horas do dia? Quem caminha de dia não tropeça, porque vê a luz deste mundo.
10 Mətə trɨni mɨnuə iərmama riti ramavən ia nəpɨn in trapəti tɨ nəri nə mə nukuraanien nəha riwən irə.”
10 Mas quem anda de noite tropeça, porque lhe falta a luz.
11 Iesu rɨni pam nəɡkiariien me nəha, marɨpɨn mani pen tɨ nirəha i mə, “Kɨtaha riti Lasaros ramapri, mətə iakɨnamevən takəsuəpwiri in.”
11 Depois destas palavras, ele acrescentou: Lázaro, nosso amigo, dorme, mas vou despertá-lo.
12 Mɨreɡi nərmama me səvənhi həni pen tukwe in mə, “Iərɨmənu. Trɨni mɨnuə in ramapri in truvehe məsanɨn.”
12 Disseram-lhe os seus discípulos: Senhor, se ele dorme, há de sarar.
13 (Iesu rəɡkiari ia Lasaros mə ruvamhə, mətə rerɨnraha ramrhi mə nɨpwrai nəɡkiariien səvənhi mə in ramapri a.)
13 Jesus, entretanto, falara da sua morte, mas eles pensavam que falasse do sono como tal.
14 Ro pen Iesu rɨni pen atukwatukw tɨ nirəha i mə, “Lasaros ruvamhə.
14 Então Jesus lhes declarou abertamente: Lázaro morreu.
15 Nənə nəpɨn rerɨk rɨrhi kɨmiaha, iakaɡien mə iou iapkarə mhə ia kwopun nəha nəpɨn remhə irə. Nəri nəha trasitu ia kɨmiaha mo kɨmiaha hiəni nɨpərhienien ia nirak. Mətə pwəh səuvən tukwe.”
15 Alegro-me por vossa causa, por não ter estado lá, para que creiais. Mas vamos a ele.
16 Ro iamɨnhi irə Tomas nəha kani in mə “Mwirmwir,” rɨni pen tɨ nərmama me nəha irəha min kamhəkurirə ia Iesu mə, “Ramasan. Pwəh kɨtaha pam səuvən mhemhə kɨtaha min.”
16 A isso Tomé, chamado Dídimo, disse aos seus condiscípulos: Vamos também nós, para morrermos com ele.
17 Nənə Iesu rapirapw ia Petani mətoni Lasaros rɨnəmak nəpɨn kefə raka ia nɨpəɡi kəruəterei.
17 À chegada de Jesus, já havia quatro dias que Lázaro estava no sepulcro.
18 Rukwənu nəha Petani ipaka tɨ Jerusalem, kavən rəmwhen ia kilometa kahar.
18 Ora, Betânia distava de Jerusalém cerca de quinze estádios.
19 Nəkur Isrel me həpɨk həməuvehe tɨ Marta mɨne Meri mə tuhəɡkiari vivi mɨnrau tɨ nəri nə mə kɨtirimənrau ruvamhə.
19 Muitos judeus tinham vindo a Marta e a Maria, para lhes apresentar condolências pela morte de seu irmão.
20 Ro iamɨnhi irə nəpɨn Marta rɨreɡi mə Iesu rauvehe, in revən mətə in. Mətə Meri raməkure a ia nəkwai nimwə.
20 Mal soube Marta da vinda de Jesus, saiu-lhe ao encontro. Maria, porém, estava sentada em casa.
21 Marta rɨni pen tɨ Iesu i mə, “Iərɨmənu. Ko ramo ik ia kwopun i ko kɨtirimak rəpwəh nemhəien.
21 Marta disse a Jesus: Senhor, se tivesses estado aqui, meu irmão não teria morrido!
22 Mətə iou iakukurən mə təkwtəkwuni nəfe nəɡhɨn tikəres Kumwesən tukwe, in truvei pehe mik.”
22 Mas sei também, agora, que tudo o que pedires a Deus, Deus to concederá.
23 Mɨreɡi Iesu rɨni pen tukwe in mə, “Kɨtirimam trətui mwi ia nemhəien səvənhi.”
23 Disse-lhe Jesus: Teu irmão ressurgirá.
24 Mɨreɡi Marta rɨni pen tukwe in mə, “Iou iakukurən mə in trətui mwi ia nəpɨn sampam, nəpɨn nərmama tuhətui mwi ia nemhəien.”
24 Respondeu-lhe Marta: Sei que há de ressurgir na ressurreição no último dia.
25 Mɨreɡi Iesu rɨni pen tukwe in mə, “Iou iərmama i iakamo nərmama səməme həuvamhə hətui mwi ia nemhəien. Iou nɨmɨruien. Iərmama sə rani nɨpərhienien ia nirak nəri auər a mə remhə mətə trɨmɨru.
25 Disse-lhe Jesus: Eu sou a ressurreição e a vida. Aquele que crê em mim, ainda que esteja morto, viverá.
26 Nənə iərmama sə ramɨru, mani nɨpərhienien ia nirak, trɨpkemhə mhə ia nəpɨn riti. Ikɨni nɨpərhienien ia nəɡkiariien i?”
26 E todo aquele que vive e crê em mim, jamais morrerá. Crês nisto?
27 Mɨreɡi Marta rɨni pen tukwe in mə, “Ouəh, Iərɨmənu. Iakani nɨpərhienien mə ik iəmə i kani mə Kristo. Ik Tɨni Kumwesən. Ik iəmə i profet kupwən me həməni mə tikuvehe ia tɨprənə i.”
27 Respondeu ela: Sim, Senhor. Eu creio que tu és o Cristo, o Filho de Deus, aquele que devia vir ao mundo.
28 Marta rɨni nəɡkiariien nəha, nənə mərari mevən mə trəkwein piəvni Meri. In revən məɡkiari afafa min, mɨni mə, “Iahatən səkrau in i ruvəuvehe, maməres ik.”
28 A essas palavras, ela foi chamar sua irmã Maria, dizendo-lhe baixinho: O Mestre está aí e te chama.
29 Nənə nəpɨn Meri rɨreɡi nəɡkiariien nəha, rɨskəmter akwauakw, mevən tɨ Iesu.
29 Apenas ela o ouviu, levantou-se imediatamente e foi ao encontro dele.
30 Iesu rɨpkuvehe mhə ihi ia rukwənu nəha, mətə ramərer ihi ia kwopun nəha Marta rɨnətoni in ikɨn.
30 {Pois Jesus não tinha chegado à aldeia, mas estava ainda naquele lugar onde Marta o tinha encontrado.}
31 Nəkur Isrel me nəha səməme kamhəkure irəha Meri ia nəkwai nimwə mamhəɡkiari vivi min, hətoni Meri rɨskəmter akwauakw mier irapw iruə. Ro pen irəha həkurirə in. Rerɨnraha ramrhi mə rosi in ramevən mə trasək ia kwopun kɨnərkwafə nɨpwrai kɨtiriməni ikɨn.
31 Os judeus que estavam com ela em casa, em visita de pêsames, ao verem Maria levantar-se depressa e sair, seguiram-na, crendo que ela ia ao sepulcro para ali chorar.
32 Nəpɨn Meri ruvehe ia kwopun nəha Iesu ramərer ikɨn, mətoni, in rɨnɨmwi nukurhun mi ia nənimen, mɨni pen tukwe in mə, “Iərɨmənu. Ko ramo ik ia kwopun i ko kɨtirimak rəpwəh nemhəien.”
32 Quando, porém, Maria chegou onde Jesus estava e o viu, lançou-se aos seus pés e disse-lhe: Senhor, se tivesses estado aqui, meu irmão não teria morrido!
33 Ia nəpɨn nəha Meri ramasək. Nəkur Isrel me nəha səməme həuvehe irəha min irəha mwi kamhasək. Iesu rətoni rerɨn rərkwəpɨr, meiahaɡ əfi tukwe,
33 Ao vê-la chorar assim, como também todos os judeus que a acompanhavam, Jesus ficou intensamente comovido em espírito. E, sob o impulso de profunda emoção,
34 mɨni mə, “Kɨmiaha hiənərkwafə nɨpwran pəku?”
34 perguntou: Onde o pusestes? Responderam-lhe: Senhor, vinde ver.
35 Iesu rasək.
35 Jesus pôs-se a chorar.
36 Ro pen nəkur Isrel me həni mə, “Hətoni ro. Rosi in rokeikei pɨk anan Lasaros.”
36 Observaram por isso os judeus: Vede como ele o amava!
37 Mətə irəha nepwɨn həni mə, “Iəmə i rɨnomasan raka iərmama riti nənimen rɨfwə. Rəfo in rɨpkomasan mhə mwi Lasaros mə trəpwəh nemhəien?”
37 Mas alguns deles disseram: Não podia ele, que abriu os olhos do cego de nascença, fazer com que este não morresse?
38 Ro iamɨnhi irə Iesu rɨreɡi mwi rərəha anan. In ruvehe ia kwopun kɨnərkwafə nɨpwrai Lasaros ikɨn. Kɨnərkwafə nɨpwran ia nɨpəɡi kəruəterei riti. Nənə kəruəterei riti mwi ramərer tukuahaɡ tərhui nɨpəɡ nəha.
38 Tomado, novamente, de profunda emoção, Jesus foi ao sepulcro. Era uma gruta, coberta por uma pedra.
39 Iesu rɨni mə, “Həuvehi raka kəruəterei nəha.”
39 Jesus ordenou: Tirai a pedra. Disse-lhe Marta, irmã do morto: Senhor, já cheira mal, pois há quatro dias que ele está aí...
40 Mɨreɡi Iesu rɨni pen tukwe in mə, “Rosi ikɨnenouenou nəfe iakɨməni pehe tukw ik uə? Trɨni mɨnuə ikɨni nɨpərhienien ia nirak, tikətə nasoriien səvəi Kumwesən.”
40 Respondeu-lhe Jesus: Não te disse eu: Se creres, verás a glória de Deus? Tiraram, pois, a pedra.
41 Ro iamɨnhi irə irəha həuvehi raka kəruəterei nəha. Nənə Iesu rəkwətə, mɨni mə, “Tata. Iakani tanak tukw ik tɨ nəri nə mə ikuvəreɡi raka iou.
41 Levantando Jesus os olhos ao alto, disse: Pai, rendo-te graças, porque me ouviste.
42 Iakukurən mə ikamreɡi iou ia nəpɨn me pam, mətə iakani nəɡkiariien i mə trasitu ia nərmama me i kamhərer kuraukurau. Iakuə irəha tuhəni nɨpərhienien mə ikɨnərhi pehe iou.”
42 Eu bem sei que sempre me ouves, mas falo assim por causa do povo que está em roda, para que creiam que tu me enviaste.
43 Nəpɨn Iesu rɨni pam nəɡkiariien me nəha, rəkwein əpwəmwɨs, mɨni mə, “Lasaros! Ier irapw!”
43 Depois destas palavras, exclamou em alta voz: Lázaro, vem para fora!
44 Nənə iəmə nəha sə ruvamhə rier irapw. Tɨnari me nəha sə kɨnərkwi rəɡɨn mi mɨne nɨsun mi irə mɨne sə nəha kɨnərkwi nənimen irə kamhəmak ihi ia nɨpwran. Nənə Iesu rɨni pen tɨ nirəha i mə, “Həfi raka tɨnari irə, pwəh ravən.”
44 E o morto saiu, tendo os pés e as mãos ligados com faixas, e o rosto coberto por um sudário. Ordenou então Jesus: Desligai-o e deixai-o ir.
45 Nəkur Isrel me nəha səməme həməuvehe mhəti pehe Meri irəha həpɨk hətoni nəfe Iesu rɨno, nənə mhəni nɨpərhienien ia Iesu.
45 Muitos dos judeus, que tinham vindo a Marta e Maria e viram o que Jesus fizera, creram nele.
46 Mətə irəha nepwɨn həuvən tɨ Farisi me, mhəni pen nəfe Iesu rɨno.
46 Alguns deles, porém, foram aos fariseus e lhes contaram o que Jesus realizara.
47 Ro iamɨnhi irə pris asori me mɨne Farisi me housəsɨmwɨn nəmə asori me səvəi nəkur Isrel, mhəni mə, “Kɨtaha tsəfo i? Kwa iəmə i ramo nɨmtətien me rɨpɨk.
47 Os pontífices e os fariseus convocaram o conselho e disseram: Que faremos? Esse homem multiplica os milagres.
48 Trɨni mɨnuə kɨtaha səseni in ramo iamɨnhi irə marɨpɨn, nərmama me pam tuhəni nɨpərhienien irə. Nənə nəkur Rom tuhəuvehe mhouraha nimwəfwaki səkɨtaha mɨne nərmama me səkɨtaha.”
48 Se o deixarmos proceder assim, todos crerão nele, e os romanos virão e arruinarão a nossa cidade e toda a nação.
49 Mətə irəha riti nəɡhɨn nə Kaeafas in rauvehi wok səvəi pris asori anan ia nuk nəha. In rɨni pen tɨ nirəha i mə, “Kɨmiaha hiəreirei nari.
49 Um deles, chamado Caifás, que era o sumo sacerdote daquele ano, disse-lhes: Vós não entendeis nada!
50 Rəfo kɨmiaha hiəpkətə mhə mhəukurən? Ko iərmama kuatia remhə tɨ nəkur Isrel ramasan məpi raka kousi əpune kɨtaha nəkur Isrel me pam.”
50 Nem considerais que vos convém que morra um só homem pelo povo, e que não pereça toda a nação.
51 Kaeafas rɨpkɨni atukw mhə nəɡkiariien i, mətə in rauvehi wok səvəi pris asori anan ia nuk nəha, mani irapw nəɡkiariien sə ruku pen tɨ Nənɨmwɨn Ikinan. Nəri nəha rɨpkier pehe mhə ihi, mətə in rukupwən mɨni irapw mə Iesu tremhə tɨ nəkur Isrel.
51 E ele não disse isso por si mesmo, mas, como era o sumo sacerdote daquele ano, profetizava que Jesus havia de morrer pela nação,
52 Mətə in trɨpkemhə mhə tɨ nirəha əpa nəkur Isrel, in tremhə mwi tɨ nɨpwnəti Kumwesən me səməme kamharə kɨrkɨri ia tənəmtənə me, nənə mousəsɨmwɨn irəha ia kusen kuatia.
52 e não somente pela nação, mas também para que fossem reconduzidos à unidade os filhos de Deus dispersos.
53 Ia nəpɨn nəha nəmə asori me nəha hənamrai sun mə tuhousi əpune Iesu.
53 E desde aquele momento resolveram tirar-lhe a vida.
54 Ro iamɨnhi irə Iesu rəpwəh navən irapwien ia nəmri nəkur Isrel ia tənə Jutia, mətə in rəpwəh tənə səvənraha mevən ia taon riti nəɡhɨn nə Efrem. Taon nəha ipaka tɨ kwopun akwesakwes ikɨn. Iesu ramarə ikɨn irəha nərmama me səvənhi.
54 Em conseqüência disso, Jesus já não andava em público entre os judeus. Retirou-se para uma região vizinha do deserto, a uma cidade chamada Efraim, e ali se detinha com seus discípulos.
55 Nəveɡɨnien asori nəha səvəi nəkur Isrel nəɡhɨn nə Pasova ruvəuvehe ipaka. Ro pen nərmama həpɨk həier ia kwopun me mhəutə pen fwe Jerusalem mə tuho irəha həmher ia nəmri Kumwesən kurirə Pasova ruvehe.
55 Estava próxima a Páscoa dos judeus, e muita gente de todo o país subia a Jerusalém antes da Páscoa para se purificar.
56 Irəha kamhərer ia nimwə səvəi Kumwesən, mamhətui Iesu, mamhəɡkiari mɨnraha me, mamhəni mə, “Kɨmiaha hiaməfətərɨɡ irə? Rosi ko in rɨpkuvehe mhə ia nəveɡɨnien asori uə?”
56 Procuravam Jesus e falavam uns com os outros no templo: Que vos parece? Achais que ele não virá à festa?
57 Irəha həni ianhi tɨ nəri nə mə pris asori me mɨne Farisi me həuvəni raka nəkwanraha mə trɨni mɨnuə iərmama riti rukurən kwopun Iesu ramarə ikɨn traməkeikei mɨni pen tɨ nirəha i nənə irəha tuhəuvən mhəkwtəmhiri in.
57 Mas os sumos sacerdotes e os fariseus tinham dado ordem para que todo aquele que soubesse onde ele estava o denunciasse, para o prenderem.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 11, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.