Marcos 12

Toto Thovuye Loi Ghalɨŋae (TGO) vs ACF

Sair da comparação
ACF Almeida Corrigida Fiel
1 Amba Jisas i utu weŋgi e goghaimba iŋa, “Lolo regha va i kabu waen ghauma, i gana vaghɨliya, i vakatha doda waen ghamba i imbɨimbɨ, na i vatada ŋgolo regha, umako gharanjimbunjimbu lenji ghamba yaku. I vakatha ŋgoreiyako, amba i vatomwe weŋgiya gharɨgharɨ vavana na thɨ vakaiwoŋa amalaghɨniye kaiwae. Amba amalaghɨniye i wa ve ghɨnagha e vanautuma regha.
1 E começou a falar-lhes por parábolas: Um homem plantou uma vinha, e cercou-a de um valado, e fundou nela um lagar, e edificou uma torre, e arrendou-a a uns lavradores, e partiu para fora da terra.
2 Mbaŋa kaero ghambaŋa thɨ vu, umako tanuwagae i variya le rakakaiwo regha weŋgiya gharanjimbunjimbuko na ve bigiya uneune vavana weŋgi amalaghɨniye kaiwae.
2 E, chegado o tempo, mandou um servo aos lavradores para que recebesse, dos lavradores, do fruto da vinha.
3 Ranjimbunjimbuko thɨ yalaweya rakakaiwoko, thɨ tagavotagamenawe na thɨ variye njogha nɨmanɨma.
3 Mas estes, apoderando-se dele, o feriram e o mandaram embora vazio.
4 Mbowo i variyeva le rakakaiwo regha, ranjimbunjimbuko thɨ ŋge e umbaliye na thɨ vakatha ghamba monjina moliwe.
4 E tornou a enviar-lhes outro servo; e eles, apedrejando-o, o feriram na cabeça, e o mandaram embora, tendo-o afrontado.
5 Umako tanuwagae mbowo i variyeva le rakakaiwo regha ko iyemaeŋge thɨ tagavamare. Va thɨ vakatha weŋgiya vavana tembe ŋgorava iyako, vavana thɨ ŋgeŋgeŋaŋgi na vavana thɨ tagavavamareŋgi.
5 E tornou a enviar-lhes outro, e a este mataram; e a outros muitos, dos quais a uns feriram e a outros mataram.
6 Vama reghaeŋge vara moli mbe inawe, nariye na valɨghareghare moli. Muyai moli amba i variye weŋgiya umako gharanjimbunjimbu na iŋa, ‘Ya ghareghare ne thɨ yavwatatawana naruŋguke.’”
6 Tendo ele, pois, ainda um seu filho amado, enviou-o também a estes por derradeiro, dizendo: Ao menos terão respeito ao meu filho.
7 “Ko iyemaeŋge umako gharanjimbunjimbu thɨ vedage weŋgi thɨŋa, ‘Umake tanuwagae nariye maiya i menake. Iye ne i rombaroŋa umake ramae e ghereiye. Hu rakamena ra tagavamare na mbalama ra mbaroŋava iya le umake!’
7 Mas aqueles lavradores disseram entre si: Este é o herdeiro; vamos, matemo-lo, e a herança será nossa.
8 Amba thɨ yalawe na thɨ tagavamare, na thɨ wokiyathuraŋgiya e gana ghereiye.”
8 E, pegando dele, o mataram, e o lançaram fora da vinha.
9 Jisas i govaito iŋa, “Umako tanuwagae ne i vakatha budakai? Ne i mena i gaboŋgi na ma i vatomweva umako weŋgiya gharɨgharɨ vavana.
9 Que fará, pois, o senhor da vinha? Virá, e destruirá os lavradores, e dará a vinha a outros.
10 Vambe hu vaona Buk Boboma le utu Mesaiya kaiwae, iya iŋake, ‘Varɨke iya ŋgoloke gharavatavatad thɨ botewo, kaero i tabo na ghambaghɨmbaghɨ.
10 Ainda não lestes esta Escritura:A pedra, que os edificadores rejeitaram,Esta foi posta por cabeça de esquina;
11 Iyake Giya nɨmae muiye na ghayamoyamo i thovuye moli e maranda.’” Jisas i utu ŋgoreiyake na utuke thiyake i vatomwe thavala thɨ botewo Loi nariye.
11 Isto foi feito pelo Senhor E é coisa maravilhosa aos nossos olhos?
12 Amba Jiu lenji randeviva nuwanjiya thɨ yalawe kaiwae va thɨ ghareghare goghaimbako iyako thiye ghanjigoghaimba. Ko iyemaeŋge thɨ mararuŋgiya wabwiko laghɨye, iya kaiwae thɨ roitete na thɨ rakawa.
12 E buscavam prendê-lo, mas temiam a multidão; porque entendiam que contra eles dizia esta parábola; e, deixando-o, foram-se.
13 Amba thɨ variyeŋgiya Parisi vavana na Herod le wabwi gharɨgharɨniye vavana weya Jisas thɨ munje thɨ vaito na thɨ vakatha ghawonjowe ele utuutuko.
13 E enviaram-lhe alguns dos fariseus e dos herodianos, para que o apanhassem nalguma palavra.
14 Mbaŋa thɨ menawe kaero thɨ dagewe thɨŋa, “Ravavaghare, wo ghareghare u utuŋa emunjoru na ma u goru weya ŋgoroŋga gharɨgharɨ lenji renuwaŋa. Ma u goruwe ŋgoroŋga lolo le thimba o le laghɨlaghɨye, ko emunjoru u vavaghareŋa Loi le renuwaŋa gharɨgharɨ kaiwanji. U utugiya weime, ŋgoroŋga, la mbaro i vatomwe weime na wo vamodo takis weya Sisa, o nandere?
14 E, chegando eles, disseram-lhe: Mestre, sabemos que és homem de verdade, e de ninguém se te dá, porque não olhas à aparência dos homens, antes com verdade ensinas o caminho de Deus; é lícito dar o tributo a César, ou não? Daremos, ou não daremos?
15 Wo vamodo o thava wo vamodo?”
15 Então ele, conhecendo a sua hipocrisia, disse-lhes: Por que me tentais? Trazei-me uma moeda, para que a veja.
16 Thɨ womena gethɨrawe na i vatomwe weŋgi, i vaitoŋgi iŋa, “Thela ŋgaliŋgaliya na idayake?”
16 E eles lha trouxeram. E disse-lhes: De quem é esta imagem e inscrição? E eles lhe disseram: De César.
17 Amba Jisas i dage weŋgi iŋa, “Sisa le bigibigi hu wogiya weya Sisa na Loi le bigibigi hu wogiya weya Loi.”Sisa ŋgaliŋgaliyae ina Rom lenji mani|alt="coins with Caesar pictures" src="hk00166c.tif" size="col" copy="BFBS (Knowles)" ref="12:13-17"
17 E Jesus, respondendo, disse-lhes: Dai pois a César o que é de César, e a Deus o que é de Deus. E maravilharam-se dele.
18 Amba Sadusi, thiye ma thɨ loŋweghathɨ ramaremare tembene thɨ thuweiruva, vavana thɨ rakawa weya Jisas na thɨ vaito thɨŋa,
18 Então os saduceus, que dizem que não há ressurreição, aproximaram-se dele, e perguntaram-lhe, dizendo:
19 “Ravavaghare, Mosese va i roriya mbaroke iyake kaiwanda, iya iŋake, ‘Thoŋgo amala i mare iteta levo ko ma i ghambɨ weiye, ghaghae ma i rovaŋguva ghɨmbwiyeko. Thoŋgo i ghambɨ weiye, gamagaiko thiyako ghaghaeko va i mareko le ŋgaŋga.’
19 Mestre, Moisés nos escreveu que, se morresse o irmão de alguém, e deixasse a mulher e não deixasse filhos, seu irmão tomasse a mulher dele, e suscitasse descendência a seu irmão.
20 Mbaŋa regha amala regha na oghaghae; va theghepirɨ vara, tɨnanji na ramanji regha. Laghɨyeninji va i ghe na amba ma thɨ ghambɨ weiye kaero i mare itetava levo.
20 Ora, havia sete irmãos, e o primeiro tomou a mulher, e morreu sem deixar descendência;
21 Ghaghae theghewoniye i rovaŋgu na tembe ma i ghambɨva weiye kaero i mare. Theghetoninji vambe ŋgoreiyeva, kamwathɨko iyako te vambe i yomaraweva.
21 E o segundo também a tomou e morreu, e nem este deixou descendência; e o terceiro da mesma maneira.
22 Vambe ŋgoreiye varako taulaghɨko weŋgi. Theghepirɨko va thɨ vaŋgwa elako na thiya marevao ma thɨ ghambɨ weinji. Va ele ghambako elaghɨniye i mare.
22 E tomaram-na os sete, sem, contudo, terem deixado descendência. Finalmente, depois de todos, morreu também a mulher.
23 Ko mbaŋa ne ramaremare thɨ thuweiru na e yawayawalinjiva, thela ne i ghe weiye, kaiwae vambe theghepirɨko vara thɨ vaŋgu?”
23 Na ressurreição, pois, quando ressuscitarem, de qual destes será a mulher? porque os sete a tiveram por mulher.
24 Jisas i gonjogha weŋgi iŋa, “Kaero hu vurɨthavwiya kamwathɨ, kaiwae ma hu ghareghare Buk Boboma le woraŋgiya ŋgoroŋga gharumwaru na budakaiya Loi valɨkaiwae i vakatha.
24 E Jesus, respondendo, disse-lhes: Porventura não errais vós em razão de não saberdes as Escrituras nem o poder de Deus?
25 Kaiwae mbaŋa ramaremare ne thɨ thuweiru na tembe e yawayawalinjiva, ma tembene thɨ gheva, thiye ne ŋgoranjiya nyao thovuthovuye e buruburu.
25 Porquanto, quando ressuscitarem dentre os mortos, nem casarão, nem se darão em casamento, mas serão como os anjos que estão nos céus.
26 Iya ramaremare tembene thɨ thuweiruva kaiwanji: mbe hu ndevaona mun Mosese le rorori, utuutuma iyava ndɨghema i ra e umbwaumbwama ndamwandamwa utuniye? Eibraham, Aisake, na Jeikob vama thɨ mare na mbaŋa molao e ghereiye amba Loi i dage weya Mosese, iŋa ‘Ghino Eibraham le Loi, Aisake le Loi, na Jeikob le Loi.’
26 E, acerca dos mortos que houverem de ressuscitar, não tendes lido no livro de Moisés como Deus lhe falou na sarça, dizendo: Eu sou o Deus de Abraão, e o Deus de Isaque, e o Deus de Jacó?
27 Iye ma ramaremare lenji Loi, nandere. Iye gharɨgharɨ e yawayawalinji lenji Loi. Ghemi hu kwan, hu vurɨthavwi moli.”
27 Ora, Deus não é de mortos, mas sim, é Deus de vivos. Por isso vós errais muito.
28 Mbaro gharavavaghare reghava ina gheko, i vandeŋe e lenji utuko. I thuweya Jisas le thombe weŋgiya Sadusiko i thovuye, i mena i vaito iŋa, “The mbaro i laghɨye vara moli?”
28 Aproximou-se dele um dos escribas que os tinha ouvido disputar, e sabendo que lhes tinha respondido bem, perguntou-lhe: Qual é o primeiro de todos os mandamentos?
29 Jisas i gonjoghawe iŋa, “Mbaro laghɨye moli iyake: ‘Hu vandeŋe, ghemi wabwi Isirel! Giya la Loi, ghamberegha moli iye Giya.
29 E Jesus respondeu-lhe: O primeiro de todos os mandamentos é: Ouve, Israel, o Senhor nosso Deus é o único Senhor.
30 Hu gharethovu Giya lemi Loi, e gharemina laghɨye, e unemina laghɨye, e lemi renuwaŋana laghɨye, na e lemi vurɨgheghena laghɨye.’
30 Amarás, pois, ao Senhor teu Deus de todo o teu coração, e de toda a tua alma, e de todo o teu entendimento, e de todas as tuas forças; este é o primeiro mandamento.
31 Mbaro laghɨye moli theghewoniye iyake: U gharethovu weya ghanu ŋgoreiya u gharethovu e ghen. Ma te mbaro reghava i laghɨye kivwala iya theghewoke thiyake.”
31 E o segundo, semelhante a este, é: Amarás o teu próximo como a ti mesmo. Não há outro mandamento maior do que estes.
32 Mbaroko gharavavaghare i dage weya Jisas iŋa, “I thovuye moli, Ravavaghare! Emunjoru ŋgoreiya moŋana Giya iye Loi mbe ghamberegha eŋge na ma te Loi reghava, ghamberegha moli.
32 E o escriba lhe disse: Muito bem, Mestre, e com verdade disseste que há um só Deus, e que não há outro além dele;
33 Na ra gharethovu Loi e gharendake laghɨye na e la renuwaŋake laghɨye na e la vurɨghegheke laghɨye. Thiyake thɨ laghɨye kivwala ra wogiya thetheghan mbwanambwana moli e ghamba vowo na vowo vavanava weva Loi.”
33 E que amá-lo de todo o coração, e de todo o entendimento, e de toda a alma, e de todas as forças, e amar o próximo como a si mesmo, é mais do que todos os holocaustos e sacrifícios.
34 Jisas i thuweya le thombeko thɨ thovuye moli na i dagewe iŋa, “Ma inan bwagabwaga Loi ele ghamba mbaro tɨne.”
34 E Jesus, vendo que havia respondido sabiamente, disse-lhe: Não estás longe do reino de Deus. E já ninguém ousava perguntar-lhe mais nada.
35 Mbaŋa Jisas i vavaghare e Ŋgolo Boboma ghayayao tɨne amba i vaitoŋgiya gharɨgharɨ iŋa, “Ŋgoroŋga na iya mbaroko gharavavaghare thɨŋa Mesaiya iye Deivid rumbuye?
35 E, falando Jesus, dizia, ensinando no templo: Como dizem os escribas que o Cristo é filho de Davi?
36 Mbaŋa me vivako Nyao Boboma i vakatha Deivid iyava iŋake, ‘Giya Loi i dage weya wo Giya iŋa: “U yaku valɨvaŋga e uneŋguke ghaghad ya biginjoŋaŋgiya ghanɨthɨghɨya e gheghen raberabe.” ’”
36 O próprio Davi disse pelo Espírito Santo:O Senhor disse ao meu Senhor:Assenta-te à minha direita Até que eu ponha os teus inimigos por escabelo dos teus pés.
37 “Deivid ghamberegha i una Mesaiya ‘Giya’. Ŋgoroŋga eŋge na iye Deivid rumbuye?” Na wabwiko laghɨye thɨ vandeŋe weinji lenji warari.
37 Pois, se Davi mesmo lhe chama Senhor, como é logo seu filho? E a grande multidão o ouvia de boa vontade.
38 Na Jisas ele vavaghare tɨne iŋa, “Hu njimbukikiŋga weŋgiya mbaro gharavavaghare. Thiye nuwanjiya thɨ njimbo ghanjikwama molamolao na thɨ ndeloŋga na thoŋgo thɨ lavolevoleŋgiya gharɨgharɨ nuwanjiya weiye lenji yavwatata thɨ dage mwaewo weŋgi.
38 E, ensinando-os, dizia-lhes: Guardai-vos dos escribas, que gostam de andar com vestes compridas, e das saudações nas praças,
39 Jiu e lenji ŋgolo kururu tɨne, thiye nuwanjiya thɨ roviva gharɨgharɨ e ghamwanji, na thaga e tɨne nuwanjiya vethɨ yaku ŋgora gharɨgharɨ laghɨlaghɨye lenji ghamba yaku.
39 E das primeiras cadeiras nas sinagogas, e dos primeiros assentos nas ceias;
40 Thɨ yabo wambwiwambwi maranji na thɨ mbaroŋaŋgiya lenji ŋgoloŋgolo na lenji bigibigi, na kaiwae nuwanjiya thɨ yabo lenji vakathaŋgiko thɨ vakatha naŋgo molamolao gharɨgharɨ e maranji. Ko iyemaeŋge lenji vakathako kaiwae ne thɨ vaidiya vuyowo laghɨye moli.” E utuutuke thiyake Jisas i vanuwovɨrɨŋgi mbaro gharavavaghare kaiwanji.
40 Que devoram as casas das viúvas, e isso com pretexto de largas orações. Estes receberão mais grave condenação.
41 E Ŋgolo Boboma tɨne Jisas i yaku e mani ghamba bigirawe ghadidiye na i njimbukikiya gharɨgharɨ thɨ bigibigirawa mani. Gharɨgharɨ lenji bigibigi i ghanagha thɨ bigiraweya mani i ghanagha.
41 E, estando Jesus assentado defronte da arca do tesouro, observava a maneira como a multidão lançava o dinheiro na arca do tesouro; e muitos ricos deitavam muito.
42 Amba wambwi eunda, mbinyembinyeŋgu, i mena na i bigiraweya toeya gethiwo rere.
42 Vindo, porém, uma pobre viúva, deitou duas pequenas moedas, que valiam meio centavo.
43 I kula vathaŋgiya gharaghambu na i dage weŋgi iŋa, “Ya dage emunjoru e ghemi, wambwiko iya mbinyembinyeŋguko me bigiraweko i laghɨye kivwala vara iya taulaghɨko methɨ bigirawe.
43 E, chamando os seus discípulos, disse-lhes: Em verdade vos digo que esta pobre viúva deitou mais do que todos os que deitaram na arca do tesouro;
44 Kaiwae vavana methɨ bigiraweya mani vavana na laghɨyeniye mbe inawe, ko elaghɨniye, kaiwae iye mbinyembinyeŋgu, le manima wolaghɨye ghae modae maiyavara me bigirawe vunuko.”
44 Porque todos ali deitaram do que lhes sobejava, mas esta, da sua pobreza, deitou tudo o que tinha, todo o seu sustento.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 12, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.