Mateus 14
Huehuetla Tepehua NT (TEE_TBL) vs NTLH
1 Pus acsni ixt'ajun tapasana' ju ani taxtokni pus ju Herodes k'asmatlh ixlacata ju Jesús. Pus ju Herodes gobernador ixjunita.
1 Naquele tempo Herodes, o governador da Galileia, ouviu falar a respeito de Jesus.
2 Chai ju yuchi chani ajuni ju ixlapanacni: ―Ju anu' ju Jesús talhixak'alai yuchach ju Xivan ju amakpaxana'. Ju yuchi ca va lok'onchokolh junta quimacnucalh chai yuchi na k'ai lhamak'an lhinavi. ―Chunch ju ajuni ju ixlapanacni.
2 Então ele disse aos seus funcionários: — Esse homem é João Batista, que foi ressuscitado. Por isso esse homem tem poder para fazer milagres.
3 Pus acsni ixt'ajunca' ju Xivan pus ju Herodes ixlhinajunta ixch'apaca. Chai lhinaulh ixmakch'ica chai ixt'alhnuca. Chunch ju ulhtucalh va ixlaca'atalh ju Herodías ju ix'amachaka' ixjunita ju isp'isek'e ju Pilipe ixjuncan. Para ju acsnich yuchi ju Herodes ixt'at'ajun.
3 Pois Herodes tinha mandado prender João, amarrar as suas mãos e jogá-lo na cadeia. Ele havia feito isso por causa de Herodias, esposa do seu irmão Filipe.
4 Pus ju Xivan acsni tuca' ixt'alhnucanta chani ixjunita ju Herodes: ―Jantu lhijun ju lhamap'aksin ni va at'ats'uc'uch'ok'och ju ix'amachaka' ixjunita ju mimp'isek'e.
4 Pois João Batista tinha dito muitas vezes a Herodes: “Pela nossa Lei você é proibido de casar com Herodias!”
5 Pus ju Herodes lana ixlhinomputun ixmaknica ju Xivan para va ix'atalhoni ju lapanacni. Pus ju yu'unch ixtanajun ni ixlapanac Dios ixjunita ju Xivan.
5 Herodes queria matá-lo, mas tinha medo do povo, pois eles achavam que João era profeta .
6 Para acsni chilh ju avilhchan acsni c'atanilh ju Herodes pus istsi' ju Herodías tanucha junta ixtavilanalh ju lapanacni chai tsuculh at'ini'. Pus ju Herodes slivasalh na k'achanilh ju at'inti.
6 No dia do aniversário de Herodes, a filha de Herodias dançou diante de todos, e ele gostou tanto,
7 Pus lhipastacnilh Dios chai junilh ju atsi' ni caxtakniya' va tuchi casq'uiniyach.
7 que prometeu à moça: — Juro que darei tudo o que você me pedir!
8 Pus ju anu' atsi' junilh ju Herodes tachi ju ixjunita ju ixnati. Naulh: ―Aq'uixt'akninch laca tu'u' k'ai casavila ju is'aktsulh ju Xivan ju amakpaxana'.
8 Seguindo o conselho da sua mãe, ela pediu: — Quero a cabeça de João Batista num prato, agora mesmo!
9 Pus ju gobernador lana na amak'aninilh acsni k'asmatnilh ixchivinti ju anu' atsi'. Para ni ixlhipastacta ju Dios acsni junilh ju atsi' ni caxtakniyach va tuchi casq'uiniyach chai ni ixtak'asmat'a ju ixtavilanalh anch pus jantu lai junilh ni jantu. Akts'iya lhinaulh ixtaknica ju tuchi xasq'uinch ju atsi'.
9 O rei Herodes ficou triste, mas, por causa do juramento que havia feito na frente dos convidados, ordenou que o pedido da moça fosse atendido.
10 Pus malakachalh ju ixtaropa chai ju yuchi alh. Maknilh ju Xivan lacapulach'in.
10 E mandou que cortassem a cabeça de João Batista, na cadeia.
11 Chai lhiminicalh ju is'aktsulh lacak'ai casavila. Chai xtaknilh ju atsi'. Chai ju yuchi lana lhi'anilh ju ixnati.
11 Aí trouxeram a cabeça num prato, entregaram para a moça, e ela a levou para a sua mãe.
12 Pus ju acsnich tachincha ju ix'amamaka'ui ju Xivan. Taqui'i ju ixlacatuna chai taquimacnu. Astan taquimac'atsanilh ju Jesús.
12 Então os discípulos de João vieram, levaram o corpo dele e o sepultaram. Depois foram contar isso a Jesus.
13 Pus ju Jesús acsni c'atsa ni ixmaknicanta ju Xivan pus lana taxtulh. Taju lacabarco chai alh ju lacatam junta va aseknic'a ixjunita. Para ju lapanacni tac'atsapa chai tataxtulh lak'achak'anixni. Tach'ajax'alh junta ixtanajun ni cacha'ana' ju Jesús.
13 Ao saber o que havia acontecido, Jesus saiu dali num barco e foi sozinho para um lugar deserto. Mas as multidões souberam onde ele estava, vieram dos seus povoados e o seguiram por terra.
14 Pus ju Jesús acsni tacutcha lacabarco lakts'ilh ni na lhu ixtatak'aixtokta ju lapanacni. Pus na amapaini ju yu'unch chai ac'uch'ulh ju ixtalactak'ank'ai sia lhiyu'unch.
14 Quando Jesus saiu do barco e viu aquela grande multidão, ficou com muita pena deles e curou os doentes que estavam ali.
15 Para acsni tok'oxalh pus talak'alh ju ix'amamaka'ui chai tajuni: ―Ju ani slivasalh ni na aseknic'a chai tapasalh ju hora acsni vencan. Amalak'ach'at'i ju lapanacni. Chach ta'ancha ju lak'achak'anixni tamonin ixvaiti'an.
15 De tardinha, os discípulos chegaram perto de Jesus e disseram: — Já é tarde, e este lugar é deserto. Mande essa gente embora, a fim de que vão aos povoados e comprem alguma coisa para comer.
16 Para ju Jesús chani alacjuni: ―Jantu tasq'uini ni cata'alh. Axt'aknit'it ju uxijnan ju vaiti.
16 Mas Jesus respondeu:
17 Chai ju yu'unch tajuni: ―Para va xaman akxquis vati chai lakat'ui pamata ju icmamatau ju ani.
17 Eles disseram: — Só temos aqui cinco pães e dois peixes.
18 Chai ju Jesús alacjuni: ―Aquilalhiminiuch.
18 — Pois tragam para mim! — disse Jesus.
19 Pus ju acsnich ju Jesús ajuni ju lapanacni ni catatavi laca'ats'inan. Chai ju yuchi ch'apalh ju anu' akxquis vati chai ju lakat'ui pamata. Chai talakst'alh ju lact'iyan chai xtaklh lak'ailakts'iuch ixlacata ju vaiti. Astan ch'ek'elh ju vati chai ju pamata. Chai axtaknilh ju ix'amamaka'ui. Chai ju yu'unch tatsuculh lhilaksak'onin ju lapanacni.
19 Então mandou o povo sentar-se na grama. Depois pegou os cinco pães e os dois peixes, olhou para o céu e deu graças a Deus. Partiu os pães, entregou-os aos discípulos, e estes distribuíram ao povo.
20 Pus ta'ok'olh ixchux'an chai talhilalh. Chai tasacchokolh ju xajcha ju jantu xata'ok'ojui chai talaktsama lakacaut'ui tank'alin.
20 Todos comeram e ficaram satisfeitos, e os discípulos ainda recolheram doze cestos cheios dos pedaços que sobraram.
21 Pus ju anuch ju tavailh ixtacha'anta lakaquis milh jok'atni. Jantu aput'ek'ecalh ju chakolun nin ju ask'at'an.
21 Os que comeram foram mais ou menos cinco mil homens, sem contar as mulheres e as crianças.
22 Pus ju acsnich ju Jesús lana p'as alacjuni ju ix'amamaka'ui ni catataju lacabarco chai catap'ulh'anchalh ju lhimak'antacutni ju atants'in. Pus ju yuchi tavilhca' ni laich ca'amalakachachokoya' ju lapanacni la'ixchaka'an.
22 Logo depois, Jesus ordenou aos discípulos que subissem no barco e fossem na frente para o lado oeste do lago, enquanto ele mandava o povo embora.
23 Chai acsni ta'ank'o ju lapanacni pus ju Jesús alh junta akstijun ixjunita. Alh t'achivini' ju Dios va is'akstu. Chai acsni tok'oxalh pus va is'akstu ixvi ju Jesús ju anch.
23 Depois de mandar o povo embora, Jesus subiu um monte a fim de orar sozinho. Quando chegou a noite, ele estava ali, sozinho.
24 Pus ju barco la'ixlacaitat ju atants'in ixcha'anta. Para ni na p'as ixlai ju un chai na ixnek'esp'it ju xcan pus jantu lai ixtamalhtanai ju barco.
24 Naquele momento o barco já estava no meio do lago. E as ondas batiam com força no barco porque o vento soprava contra ele.
25 Para acsni ixt'ajun tuncuntilana' pus alak'alh ju Jesús. Alhtana'alh la'ix'ucxni xcan.
25 Já de madrugada, entre as três e as seis horas, Jesus foi até lá, andando em cima da água.
26 Para ju ix'amamaka'ui acsni talakts'ilh ni alhtana'antachalh la'ix'ucxni xcan lana na tatalhanalh. Talaclajunich: ―Ca yuchi ju macxcai un. Chai na talact'asalh ni na ixtatalhanan.
26 Quando os discípulos viram Jesus andando em cima da água, ficaram apavorados e exclamaram: — É um fantasma! E gritaram de medo.
27 Para ju Jesús lana axak'ala. Chani alacjuni: ―Quit'in. Jantu at'alhanant'it. Ak'ach'ant'it.
27 Nesse instante Jesus disse:
28 Pus ju acsnich ju Pitalu' xak'ala ju Jesús chai juni: ―Qui'ucxtin ni vasalh uxint'i'at pus yauch aq'ui'un ni ac'anchan pakxtoknun. Ac'alhtana'anchalh la'ix'ucxni xcan.
28 Então Pedro disse: — Se é o senhor mesmo, mande que eu vá andando em cima da água até onde o senhor está.
29 Chai ju Jesús juni: ―Asok'och. Pus ju Pitalu' lana tacutlh ju lacabarco. Alhtanalh la'ix'ucxni xcan ni ix'amputun pakxtoknu' ju Jesús.
29 — Venha! — respondeu Jesus. Pedro saiu do barco e começou a andar em cima da água, em direção a Jesus.
30 Para acsni lakts'ilh ni na p'as ixt'ajun ju un pus lana talhanalh chai ixnitajuputun lacxcan. Pus p'as t'asalh. Naulh: ―Qui'ucxtin aq'uimak'alht'axt'uch.
30 Porém, quando sentiu a força do vento, ficou com medo e começou a afundar. Então gritou: — Socorro, Senhor!
31 Pus ju Jesús lana xtaknilh ixmaca'. Macch'apacha chai chani juni: ―Tis va yuchach ji lapanac ni jantuch quilhilac'ap'in. Tas ni va xaq'uinc'ap'ach.
31 Imediatamente Jesus estendeu a mão, segurou Pedro e disse:
32 Chai acsni tatajuchokolh ju yu'unch ju lacabarco pus lana sek va ju un.
32 Então os dois subiram no barco, e o vento se acalmou.
33 Pus ju acsnich ju ixtatanumanalh lacabarco talak'ayalh. Tajunich: ―Slivasalh ni ists'alh'at Dios.
33 E os discípulos adoraram Jesus, dizendo: — De fato, o senhor é o Filho de Deus!
34 Acsni tacha'alh ju lhimak'antacutni ju atants'in ju Jesús chai ju ix'amamaka'ui pus tacha'alh ju xalacat'un Genesaret.
34 Jesus e os discípulos atravessaram o lago e chegaram à região de Genesaré.
35 Chai ju amachak'an anch acsni tamispa ju Jesús pus lana tamalakachalh chivinti tachi chun ju lak'achak'anixni ju vanin ixvi. Pus ju lapanacni talhiminilh ju Jesús tachi chun ju tak'ank'anin.
35 Ali o povo reconheceu Jesus e avisou todos os doentes das regiões vizinhas. Então muitas pessoas levaram doentes a ele,
36 Chai tatapaininilh ni laich catalakcha'anilh mas va lacats'unin ixquilhtu' ixpumpu'. Pus ju Jesús alak'a'inilh. Chai tachi chun ju talakcha'anilh ju ixpumpu' palaich tava.
36 pedindo que deixasse que os doentes pelo menos tocassem na barra da sua roupa. E todos os que tocavam nela ficavam curados.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 14, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.