Hebreus 11
Tetun Dili NT (TDT_BEH) vs NVT
1 Entaun fiar nee saida loos? Fiar ba Maromak katak, ita laran metin nafatin ba buat nebee ita hein atu simu, i ita la duvida katak, buat nebee ita seidauk haree ho matan, iha duni.
1 A fé mostra a realidade daquilo que esperamos; ela nos dá convicção de coisas que não vemos.
2 Ita nia bei-ala sira nia fiar hanesan nee. Tanba nee mak Maromak gaba sira.
2 Pela fé, pessoas em tempos passados obtiveram aprovação.
3 Tanba ita fiar ba Maromak mak ita bele kompriende katak, bainhira Maromak halo lalehan ho rai, Nia foo deit orden mak lalehan ho rai iha kedas. Nunee, buat nebee ita haree ho matan, Nia halo husi buat nebee mak ita ema la bele haree.
3 Pela fé, entendemos que todo o universo foi formado pela palavra de Deus; assim, o que se vê originou-se daquilo que não se vê.
4 Abel fiar ba Maromak. Nee mak nia foo ba Maromak sakrifisiu ida nebee diak liu duke Kaín nian. Tanba Abel nia fiar mak Maromak simu nia sakrifisiu i konsidera nia ema ida nebee moris loos. Nunee, maski Abel mate kleur ona, maibee ita bele aprende nafatin husi nia fiar.
4 Pela fé, Abel apresentou a Deus um sacrifício superior ao de Caim. Com isso, mostrou que era um homem justo, e Deus aprovou suas ofertas. Embora há muito esteja morto, ainda fala por meio de seu exemplo.
5 Enoke fiar ba Maromak. Nee mak nia la mate, maibee Maromak foti sae nia ba lalehan. Ema buka nia mos la hetan, tanba Maromak lori ona nia. Molok Maromak foti sae nia, Maromak dehan katak, Enoke ema ida nebee halo haksolok Maromak nia laran.
5 Pela fé, Enoque foi levado para o céu sem ver a morte; “ele desapareceu porque Deus o levou para junto de si”. Porque, antes de ser levado, ele era conhecido por agradar a Deus.
6 Se ita la fiar ba Maromak, ita la bele halo haksolok Maromak nia laran. Tanba ita tenki fiar katak Maromak iha duni, i ita mos tenki laran metin katak Nia sei foo buat diak ba ema nebee buka Nia. Nee mak foin ita bele hakbesik ba Nia.
6 Sem fé é impossível agradar a Deus. Quem deseja se aproximar de Deus deve crer que ele existe e que recompensa aqueles que o buscam.
7 Noé fiar ba Maromak. Nee mak bainhira Maromak foo hatene dehan, Nia atu halo rai nabeen, Noé mos rona. Maski Noé seidauk haree buat nee, maibee nia hamtauk ba Maromak, nunee nia halo roo hodi salva nia aan ho mos nia uma kain. Tanba nia fiar nee, Maromak konsidera nia ema ida nebee moris loos. Maibee ema sira seluk iha tempu nebaa hetan kastigu too mate mohu tanba sira la fiar ba Maromak hanesan Noé.
7 Pela fé, Noé construiu uma grande embarcação para salvar sua família do dilúvio. Ele obedeceu a Deus, que o advertiu a respeito de coisas que nunca haviam acontecido. Pela fé, condenou o resto do mundo e recebeu a justiça que vem por meio da fé.
8 Abraão fiar ba Maromak. Nee mak nia halo tuir deit bainhira Maromak bolu nia i haruka nia baa iha rai nebee Maromak promete atu foo ba nia. Abraão baa deit, maski nia la hatene atu baa loos nebee.
8 Pela fé, Abraão obedeceu quando foi chamado para ir à outra terra que ele receberia como herança. Ele partiu sem saber para onde ia.
9 Too tiha rai nebee Maromak promete atu foo ba nia nee, nia fiar nafatin. Nee mak nia prontu moris hanesan ema lao rai hodi hela iha tenda okos deit. Maromak nia promesa nebee Abraão simu nee tuun mos ba nia oan Isac ho nia bei-oan Jacó, i sira mos moris hanesan ema lao rai nafatin.
9 E, mesmo quando chegou à terra que lhe havia sido prometida, viveu ali pela fé, pois era como estrangeiro, morando em tendas. Assim também fizeram Isaque e Jacó, que herdaram a mesma promessa.
10 Abraão hein ho pasiensia tanba nia laran metin katak, aban-bainrua nia sei hela iha sidade ida nebee hamriik metin, sidade nee Maromak mak harii tuir Nia hakarak rasik.
10 Abraão esperava confiantemente pela cidade de alicerces eternos, planejada e construída por Deus.
11 Tanba Abraão fiar ba Maromak mak nia kaben Sara bele hetan oan, maski sira nain rua ferik-katuas liu ona, i desde uluk kedas Sara la bele hetan oan. Maibee too ikus sira hetan duni oan tanba Abraão fiar katak Maromak sei halo tuir Nia promesa.
11 Pela fé, até mesmo Sara, embora estéril e idosa, pôde ter um filho. Ela creu que Deus era fiel para cumprir sua promessa.
12 Iha momentu nebaa Abraão nee katuas liu ona, maibee ikus mai nia jerasaun barak teb-tebes hanesan fitun iha lalehan ho rai henek iha tasi ibun, ema sura la bele.
12 E, assim, uma nação inteira veio desse homem velho e sem vigor, uma nação numerosa como as estrelas do céu e incontável como a areia da praia.
13 Ema sira nee hotu fiar nafatin ba Maromak too mate. Iha sira nia moris sira seidauk simu buat nebee mak Maromak promete ona ba sira. Maski nunee sira hein nafatin ho laran haksolok, hanesan ema nebee haree ona buat sira nee husi dook. Sira dehan katak, sira hanesan ema rai liur ka ema lao rai deit iha mundu.
13 Todos eles morreram na fé e, embora não tenham recebido todas as coisas que lhes foram prometidas, as avistaram de longe e de bom grado as aceitaram. Reconheceram que eram estrangeiros e peregrinos neste mundo.
14 Ema nebee koalia nunee hatudu katak sira buka nafatin rai ida hodi sai sira nia rain rasik.
14 Evidentemente, quem fala desse modo espera ter sua própria pátria.
15 Rai nebee sira husik ona nee, sira la hanoin tan ona. Se karik sira hanoin nafatin rai ida uluk nee, entaun sira bele fila fali baa hela iha nebaa.
15 Se quisessem, poderiam ter voltado à terra de onde saíram,
16 Maibee sira nia hakarak mak rai ida nebee diak liu, fatin nee mak iha lalehan. Nee mak bainhira sira dehan, Maromak mak sira nia Nai, nee halo Nia laran haksolok, tanba Nia prepara tiha ona sidade ida ba sira iha lalehan.
16 mas buscavam uma pátria superior, um lar celestial. Por isso Deus não se envergonha de ser chamado o Deus deles, pois lhes preparou uma cidade.
17 Tanba Abraão fiar ba Maromak mak bainhira Maromak koko nia hodi haruka nia oho nia oan Isac nudar sakrifisiu ba Maromak, Abraão prontu atu halo tuir. Isac nee Abraão nia oan mane mesak, i Maromak hatete ona ba nia dehan, “Liu husi Isac mak o sei hetan jerasaun nebee Hau promete ona ba o.” Maski nunee Abraão foo nia oan atu sai sakrifisiu ba Maromak,
17 Pela fé, Abraão, ao ser posto à prova, ofereceu Isaque como sacrifício. Abraão, que havia recebido as promessas, estava disposto a sacrificar seu único filho,
18 — ausente —
18 embora Deus lhe tivesse dito: “Isaque é o filho de quem depende sua descendência”.
19 tanba nia laran metin katak, Maromak bele halo moris fali ema mate. I momentu nebaa, hanesan fali Abraão simu duni nia oan husi mate, tanba Maromak salva tiha nia.
19 Concluiu que, se Isaque morresse, Deus tinha poder para trazê-lo de volta à vida. E, em certo sentido, recebeu seu filho de volta dos mortos.
20 Isac fiar ba Maromak. Nee mak bainhira nia katuas ona, nia foo hatene ba nia oan Jacó ho Esaú kona ba bensaun nebee mak sira atu simu aban-bainrua.
20 Pela fé, Isaque prometeu bênçãos para o futuro de seus filhos, Jacó e Esaú.
21 Jacó fiar ba Maromak. Nee mak bainhira nia besik atu mate, nia harohan ba Maromak para foo bensaun ba nia oan José nia oan ida-idak. Depois Jacó hakruuk kaer ai tonka hodi adora Maromak.
21 Pela fé, Jacó, prestes a morrer, abençoou cada um dos filhos de José e se curvou para adorar, apoiado em seu cajado.
22 José fiar ba Maromak. Nee mak bainhira nia atu mate, nia hatete katak, Maromak sei lori povu Israel sai husi rai Ejitu. I nia rai hela lia menon ba sira, para bainhira sira baa, tenki lori ho nia mate ruin.
22 Pela fé, José, no fim da vida, declarou com toda a confiança que os israelitas deixariam o Egito e deu ordens para que cuidassem de seus ossos.
23 Moisés nia inan-aman fiar ba Maromak. Nee mak bainhira nia moris mai, sira subar nia durante fulan tolu, tanba sira haree katak sira nia oan nee oin kapaas loos. Sira la tauk atu kontra liurai Ejitu nia orden nebee dehan, se ema Israel nia oan moris mai mane, tenki oho kedas.
23 Pela fé, os pais de Moisés o esconderam por três meses tão logo ele nasceu, pois viram que a criança era linda e não tiveram medo de desobedecer ao decreto do rei.
24 Moisés fiar ba Maromak. Nee mak bainhira nia boot ona, nia lakohi atu ema konsidera nia hanesan liurai Ejitu nia bei-oan, maski liurai nia oan feto mak hakiak nia desde kiik.
24 Pela fé, Moisés, já adulto, recusou ser chamado filho da filha do faraó,
25 Tuir nia hanoin, diak liu nia terus hamutuk ho Maromak nia povu Israel, duke iha tempu badak nia laran nia moris goza deit buat nebee mak la loos.
25 preferindo ser maltratado junto com o povo de Deus a aproveitar os prazeres transitórios do pecado.
26 Iha tempu nebaa ema hatete aat nia tanba nia laran metin ba Kristu, Salvador nebee Maromak atu haruka mai. Maibee Moisés konsidera terus ida nee folin liu fali riku-soin rai Ejitu nian tomak, tanba nia laran metin katak aban-bainrua Maromak foo fali buat nebee diak liu ba nia.
26 Considerou melhor sofrer por causa do Cristo do que possuir os tesouros do Egito, pois tinha em vista sua grande recompensa.
27 Tanba Moisés nia fiar mak nia brani sai husi Ejitu. Maski liurai hirus, nia la tauk. Nia lao ba oin nafatin, tanba nia hanesan fali haree tiha ona Maromak, maski ita ema la bele haree.
27 Pela fé, saiu do Egito sem medo da ira do rei e prosseguiu sem vacilar, como quem vê aquele que é invisível.
28 Tanba Moisés nia fiar mak nia haruka povu Israel halo festa Paskua. Nia haruka sira hisik bibi nia raan iha sira nia odamatan. Nunee anju nebee Maromak haruka atu oho oan mane boot hotu-hotu iha rai Ejitu, la tama baa oho ema Israel nia oan sira.
28 Pela fé, ordenou que o povo de Israel celebrasse a Páscoa e aspergisse com sangue os batentes das portas, para que o anjo da morte não matasse seus filhos mais velhos.
29 Povu Israel fiar ba Maromak. Nee mak sira lao hakur Tasi Mean hanesan fali sira lao iha rai maran. Tropas Ejitu sira koko atu duni tuir, maibee sira mout mate hotu iha tasi laran.
29 Pela fé, o povo de Israel atravessou o mar Vermelho, como se estivesse em terra seca. Quando os egípcios tentaram segui-los, morreram todos afogados.
30 Tanba povu Israel nia fiar mak sira lao haleu sidade Jerikó too loron hitu. Depois sidade nee nia moru mos rahun hotu.
30 Pela fé, o povo marchou ao redor de Jericó durante sete dias, e suas muralhas caíram.
31 Rahab, feto luroon iha sidade Jerikó, fiar ba Maromak. Nee mak bainhira Israel nia espiaun sira too iha Jerikó, nia simu ho diak. Too ikus Maromak halo mate hotu ema Jerikó sira nebee lakohi rona ba Nia, maibee Nia salva Rahab tanba nia fiar.
31 Pela fé, a prostituta Raabe não foi morta com os habitantes de sua cidade que se recusaram a obedecer, pois ela acolheu em paz os espiões.
32 Hau sei bele koalia naruk tan kona ba ema seluk nebee fiar ba Maromak. Maibee tempu la too atu konta hotu kona ba Gideão, Barak, Sansão, Jefté, David, Samuel ho Maromak nia profeta sira seluk.
32 Quanto mais preciso dizer? Levaria muito tempo para falar sobre a fé que Gideão, Baraque, Sansão, Jefté, Davi, Samuel e os profetas tiveram.
33 Sira hotu fiar ba Maromak. Nee mak sira balu manaan nasaun seluk, balu ukun nasaun ho lo-loos, i balu simu buat nebee mak Maromak promete atu foo ba sira. Balu taka liaun nia ibun,
33 Pela fé, eles conquistaram reinos, governaram com justiça e receberam promessas. Fecharam a boca de leões,
34 balu hamate ahi lakan boot, i balu konsege halai sai husi ema nebee mak atu oho sira ho surik. Balu la iha forsa maibee Maromak foo forsa ba sira. Balu sai funu nain makaas too sira duni sai tropas inimigu nebee tama husi rai liur.
34 apagaram chamas de fogo e escaparam de morrer pela espada. Sua fraqueza foi transformada em força. Tornaram-se poderosos na batalha e fizeram fugir exércitos inteiros.
35 Senhora balu nia maluk mate tiha ona, Maibee Maromak halo moris fila fali. Iha mos balu, ema halo terus too mate tanba sira fiar ba Maromak. Sira lakohi nega Maromak para ema hasai sira husi terus nee, tanba sira laran metin katak, bainhira sira mate, sira sei simu fali moris ida nebee diak liu.
35 Mulheres receberam de volta seus queridos que haviam morrido. Outros, porém, foram torturados, recusando-se a ser libertos, e depositaram sua esperança na ressurreição para uma vida melhor.
36 Balu ema tarata i baku ho sikoti. Balu ema kesi ho korenti hodi hatama ba kadeia laran.
36 Alguns foram alvo de zombaria e açoites, e outros, acorrentados em prisões.
37 Balu ema tuda ho fatuk too mate, balu ema kadoo fahe ba rua, balu ema oho hodi surik. Balu lao lemo rai hatais bibi nia kulit, sira moris kiak rabat rai, ema halo sira terus ho susar.
37 Alguns morreram apedrejados, outros foram serrados ao meio, e outros ainda, mortos à espada. Alguns andavam vestidos com peles de ovelhas e cabras, necessitados, afligidos e maltratados.
38 Sira lao lemo-lemo iha rai fuik maran i sae-tuun foho hodi hela deit iha fatuk kuak ho rai kuak. Ema fiar makaas hanesan nee, mundu nee la serve ba sira atu hela.
38 Este mundo não era digno deles. Vagaram por desertos e montes, escondendo-se em cavernas e buracos na terra.
39 Maromak gaba ema sira nee hotu tanba sira nia fiar ba Nia. Maski nunee too sira mate mos, sira seidauk simu hotu buat nebee mak Maromak promete ona atu foo.
39 Todos eles obtiveram aprovação por causa de sua fé; no entanto, nenhum deles recebeu tudo que havia sido prometido.
40 Nee tanba Maromak desidi atu halo buat nebee diak liu tan. Nia hakarak para sira tenki hein ita nebee moris agora mak foin bele simu hotu.
40 Pois Deus tinha algo melhor preparado para nós, de modo que, sem nós, eles não chegassem à perfeição.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Hebreus 11, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.