Hebreus 11

Tetun Dili NT (TDT_BEH) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 Entaun fiar nee saida loos? Fiar ba Maromak katak, ita laran metin nafatin ba buat nebee ita hein atu simu, i ita la duvida katak, buat nebee ita seidauk haree ho matan, iha duni.
1 A fé é a certeza de que vamos receber as coisas que esperamos e a prova de que existem coisas que não podemos ver.
2 Ita nia bei-ala sira nia fiar hanesan nee. Tanba nee mak Maromak gaba sira.
2 Foi pela fé que as pessoas do passado conseguiram a aprovação de Deus.
3 Tanba ita fiar ba Maromak mak ita bele kompriende katak, bainhira Maromak halo lalehan ho rai, Nia foo deit orden mak lalehan ho rai iha kedas. Nunee, buat nebee ita haree ho matan, Nia halo husi buat nebee mak ita ema la bele haree.
3 É pela fé que entendemos que o Universo foi criado pela palavra de Deus e que aquilo que pode ser visto foi feito daquilo que não se vê.
4 Abel fiar ba Maromak. Nee mak nia foo ba Maromak sakrifisiu ida nebee diak liu duke Kaín nian. Tanba Abel nia fiar mak Maromak simu nia sakrifisiu i konsidera nia ema ida nebee moris loos. Nunee, maski Abel mate kleur ona, maibee ita bele aprende nafatin husi nia fiar.
4 Foi pela fé que Abel ofereceu a Deus um sacrifício melhor do que o de Caim. Pela fé ele conseguiu a aprovação de Deus como homem correto, tendo o próprio Deus aprovado as suas ofertas. Por meio da sua fé, Abel, mesmo depois de morto, ainda fala.
5 Enoke fiar ba Maromak. Nee mak nia la mate, maibee Maromak foti sae nia ba lalehan. Ema buka nia mos la hetan, tanba Maromak lori ona nia. Molok Maromak foti sae nia, Maromak dehan katak, Enoke ema ida nebee halo haksolok Maromak nia laran.
5 Foi pela fé que Enoque escapou da morte. Ele foi levado para Deus, e ninguém o encontrou porque Deus mesmo o havia levado. As Escrituras Sagradas dizem que antes disso ele já havia agradado a Deus.
6 Se ita la fiar ba Maromak, ita la bele halo haksolok Maromak nia laran. Tanba ita tenki fiar katak Maromak iha duni, i ita mos tenki laran metin katak Nia sei foo buat diak ba ema nebee buka Nia. Nee mak foin ita bele hakbesik ba Nia.
6 Sem fé ninguém pode agradar a Deus, porque quem vai a ele precisa crer que ele existe e que recompensa os que procuram conhecê-lo melhor.
7 Noé fiar ba Maromak. Nee mak bainhira Maromak foo hatene dehan, Nia atu halo rai nabeen, Noé mos rona. Maski Noé seidauk haree buat nee, maibee nia hamtauk ba Maromak, nunee nia halo roo hodi salva nia aan ho mos nia uma kain. Tanba nia fiar nee, Maromak konsidera nia ema ida nebee moris loos. Maibee ema sira seluk iha tempu nebaa hetan kastigu too mate mohu tanba sira la fiar ba Maromak hanesan Noé.
7 Foi pela fé que Noé ouviu os avisos de Deus sobre as coisas que iam acontecer e que não podiam ser vistas. Noé obedeceu a Deus e construiu uma barca em que ele e a sua família foram salvos. Assim Noé condenou o mundo e recebeu de Deus a aprovação que vem por meio da fé.
8 Abraão fiar ba Maromak. Nee mak nia halo tuir deit bainhira Maromak bolu nia i haruka nia baa iha rai nebee Maromak promete atu foo ba nia. Abraão baa deit, maski nia la hatene atu baa loos nebee.
8 Foi pela fé que Abraão, ao ser chamado por Deus, obedeceu e saiu para uma terra que Deus lhe prometeu dar. Ele deixou o seu próprio país, sem saber para onde ia.
9 Too tiha rai nebee Maromak promete atu foo ba nia nee, nia fiar nafatin. Nee mak nia prontu moris hanesan ema lao rai hodi hela iha tenda okos deit. Maromak nia promesa nebee Abraão simu nee tuun mos ba nia oan Isac ho nia bei-oan Jacó, i sira mos moris hanesan ema lao rai nafatin.
9 Pela fé ele morou como estrangeiro na terra que Deus lhe havia prometido. Viveu em barracas com Isaque e Jacó, que também receberam a mesma promessa de Deus.
10 Abraão hein ho pasiensia tanba nia laran metin katak, aban-bainrua nia sei hela iha sidade ida nebee hamriik metin, sidade nee Maromak mak harii tuir Nia hakarak rasik.
10 Porque Abraão esperava a cidade que Deus planejou e construiu, a cidade que tem alicerces que não podem ser destruídos.
11 Tanba Abraão fiar ba Maromak mak nia kaben Sara bele hetan oan, maski sira nain rua ferik-katuas liu ona, i desde uluk kedas Sara la bele hetan oan. Maibee too ikus sira hetan duni oan tanba Abraão fiar katak Maromak sei halo tuir Nia promesa.
11 Foi pela fé que Abraão se tornou pai, embora fosse velho demais e a própria Sara não pudesse ter filhos. Ele creu que Deus ia cumprir a sua promessa.
12 Iha momentu nebaa Abraão nee katuas liu ona, maibee ikus mai nia jerasaun barak teb-tebes hanesan fitun iha lalehan ho rai henek iha tasi ibun, ema sura la bele.
12 Assim, de um só homem, que estava praticamente morto, nasceram tantos descendentes como as estrelas do céu, tão numerosos como os grãos de areia da praia do mar.
13 Ema sira nee hotu fiar nafatin ba Maromak too mate. Iha sira nia moris sira seidauk simu buat nebee mak Maromak promete ona ba sira. Maski nunee sira hein nafatin ho laran haksolok, hanesan ema nebee haree ona buat sira nee husi dook. Sira dehan katak, sira hanesan ema rai liur ka ema lao rai deit iha mundu.
13 Todos esses morreram cheios de fé. Não receberam as coisas que Deus tinha prometido, mas as viram de longe e ficaram contentes por causa delas. E declararam que eram estrangeiros e refugiados, de passagem por este mundo.
14 Ema nebee koalia nunee hatudu katak sira buka nafatin rai ida hodi sai sira nia rain rasik.
14 E aqueles que dizem isso mostram bem claro que estão procurando uma pátria para si mesmos.
15 Rai nebee sira husik ona nee, sira la hanoin tan ona. Se karik sira hanoin nafatin rai ida uluk nee, entaun sira bele fila fali baa hela iha nebaa.
15 Não ficaram pensando em voltar para a terra de onde tinham saído. Se quisessem, teriam a oportunidade de voltar.
16 Maibee sira nia hakarak mak rai ida nebee diak liu, fatin nee mak iha lalehan. Nee mak bainhira sira dehan, Maromak mak sira nia Nai, nee halo Nia laran haksolok, tanba Nia prepara tiha ona sidade ida ba sira iha lalehan.
16 Mas, pelo contrário, estavam procurando uma pátria melhor, a pátria celestial. E Deus não se envergonha de ser chamado de o Deus deles, porque ele mesmo preparou uma cidade para eles.
17 Tanba Abraão fiar ba Maromak mak bainhira Maromak koko nia hodi haruka nia oho nia oan Isac nudar sakrifisiu ba Maromak, Abraão prontu atu halo tuir. Isac nee Abraão nia oan mane mesak, i Maromak hatete ona ba nia dehan, “Liu husi Isac mak o sei hetan jerasaun nebee Hau promete ona ba o.” Maski nunee Abraão foo nia oan atu sai sakrifisiu ba Maromak,
17 Foi pela fé que Abraão, quando Deus o quis pôr à prova, ofereceu o seu filho Isaque em sacrifício . Deus tinha prometido muitos descendentes a Abraão, mas mesmo assim ele estava pronto para oferecer o seu único filho em sacrifício.
18 — ausente —
18 Deus lhe tinha dito: “Por meio de Isaque é que você terá descendentes.”
19 tanba nia laran metin katak, Maromak bele halo moris fali ema mate. I momentu nebaa, hanesan fali Abraão simu duni nia oan husi mate, tanba Maromak salva tiha nia.
19 Abraão reconhecia que Deus era capaz de ressuscitar Isaque, e, por assim dizer, Abraão tornou a receber da morte o seu filho Isaque.
20 Isac fiar ba Maromak. Nee mak bainhira nia katuas ona, nia foo hatene ba nia oan Jacó ho Esaú kona ba bensaun nebee mak sira atu simu aban-bainrua.
20 Foi pela fé que Isaque prometeu bênçãos para o futuro a Jacó e a Esaú.
21 Jacó fiar ba Maromak. Nee mak bainhira nia besik atu mate, nia harohan ba Maromak para foo bensaun ba nia oan José nia oan ida-idak. Depois Jacó hakruuk kaer ai tonka hodi adora Maromak.
21 Foi pela fé que Jacó, pouco antes de morrer, abençoou os filhos de José. Ele se apoiou na sua bengala e adorou a Deus.
22 José fiar ba Maromak. Nee mak bainhira nia atu mate, nia hatete katak, Maromak sei lori povu Israel sai husi rai Ejitu. I nia rai hela lia menon ba sira, para bainhira sira baa, tenki lori ho nia mate ruin.
22 Foi pela fé que José, quando estava para morrer, falou da saída dos israelitas do Egito e deu ordens sobre o que deveria ser feito com o seu corpo.
23 Moisés nia inan-aman fiar ba Maromak. Nee mak bainhira nia moris mai, sira subar nia durante fulan tolu, tanba sira haree katak sira nia oan nee oin kapaas loos. Sira la tauk atu kontra liurai Ejitu nia orden nebee dehan, se ema Israel nia oan moris mai mane, tenki oho kedas.
23 Foi pela fé que os pais de Moisés, quando ele nasceu, o esconderam durante três meses. Eles viram que o menino era bonito e não tiveram medo de desobedecer à ordem do rei.
24 Moisés fiar ba Maromak. Nee mak bainhira nia boot ona, nia lakohi atu ema konsidera nia hanesan liurai Ejitu nia bei-oan, maski liurai nia oan feto mak hakiak nia desde kiik.
24 Foi pela fé que Moisés, quando já era adulto, não quis ser chamado de filho da filha de Faraó.
25 Tuir nia hanoin, diak liu nia terus hamutuk ho Maromak nia povu Israel, duke iha tempu badak nia laran nia moris goza deit buat nebee mak la loos.
25 Ele preferiu sofrer com o povo de Deus em vez de gozar, por pouco tempo, os prazeres do pecado.
26 Iha tempu nebaa ema hatete aat nia tanba nia laran metin ba Kristu, Salvador nebee Maromak atu haruka mai. Maibee Moisés konsidera terus ida nee folin liu fali riku-soin rai Ejitu nian tomak, tanba nia laran metin katak aban-bainrua Maromak foo fali buat nebee diak liu ba nia.
26 Ele achou que era muito melhor sofrer o desprezo por causa do Messias do que possuir todos os tesouros do Egito. É que ele tinha os olhos fixos na recompensa futura.
27 Tanba Moisés nia fiar mak nia brani sai husi Ejitu. Maski liurai hirus, nia la tauk. Nia lao ba oin nafatin, tanba nia hanesan fali haree tiha ona Maromak, maski ita ema la bele haree.
27 Foi pela fé que Moisés saiu do Egito, sem ter medo da raiva do rei, e continuou firme, como se estivesse vendo o Deus invisível.
28 Tanba Moisés nia fiar mak nia haruka povu Israel halo festa Paskua. Nia haruka sira hisik bibi nia raan iha sira nia odamatan. Nunee anju nebee Maromak haruka atu oho oan mane boot hotu-hotu iha rai Ejitu, la tama baa oho ema Israel nia oan sira.
28 Pela fé Moisés começou o costume de celebrar a Páscoa e mandou marcar com sangue as portas das casas dos israelitas para que o Anjo da Morte não matasse os filhos mais velhos deles.
29 Povu Israel fiar ba Maromak. Nee mak sira lao hakur Tasi Mean hanesan fali sira lao iha rai maran. Tropas Ejitu sira koko atu duni tuir, maibee sira mout mate hotu iha tasi laran.
29 Foi pela fé que os israelitas atravessaram o mar Vermelho como se fosse terra seca. E, quando os egípcios tentaram atravessar, o mar os engoliu.
30 Tanba povu Israel nia fiar mak sira lao haleu sidade Jerikó too loron hitu. Depois sidade nee nia moru mos rahun hotu.
30 Foi pela fé que caíram as muralhas de Jericó, depois que os israelitas marcharam em volta delas durante sete dias.
31 Rahab, feto luroon iha sidade Jerikó, fiar ba Maromak. Nee mak bainhira Israel nia espiaun sira too iha Jerikó, nia simu ho diak. Too ikus Maromak halo mate hotu ema Jerikó sira nebee lakohi rona ba Nia, maibee Nia salva Rahab tanba nia fiar.
31 Foi pela fé que Raabe, a prostituta, não morreu com os que tinham desobedecido a Deus, pois ela havia recebido bem os espiões israelitas.
32 Hau sei bele koalia naruk tan kona ba ema seluk nebee fiar ba Maromak. Maibee tempu la too atu konta hotu kona ba Gideão, Barak, Sansão, Jefté, David, Samuel ho Maromak nia profeta sira seluk.
32 O que mais posso dizer? O tempo é pouco para falar de Gideão, de Baraque, de Sansão, de Jefté, de Davi, de Samuel e dos profetas .
33 Sira hotu fiar ba Maromak. Nee mak sira balu manaan nasaun seluk, balu ukun nasaun ho lo-loos, i balu simu buat nebee mak Maromak promete atu foo ba sira. Balu taka liaun nia ibun,
33 Pela fé eles lutaram contra nações inteiras e venceram. Fizeram o que era correto e receberam o que Deus lhes havia prometido. Fecharam a boca de leões,
34 balu hamate ahi lakan boot, i balu konsege halai sai husi ema nebee mak atu oho sira ho surik. Balu la iha forsa maibee Maromak foo forsa ba sira. Balu sai funu nain makaas too sira duni sai tropas inimigu nebee tama husi rai liur.
34 apagaram incêndios terríveis e escaparam de serem mortos à espada. Eram fracos, mas se tornaram fortes. Foram poderosos na guerra e venceram exércitos estrangeiros.
35 Senhora balu nia maluk mate tiha ona, Maibee Maromak halo moris fila fali. Iha mos balu, ema halo terus too mate tanba sira fiar ba Maromak. Sira lakohi nega Maromak para ema hasai sira husi terus nee, tanba sira laran metin katak, bainhira sira mate, sira sei simu fali moris ida nebee diak liu.
35 Pela fé mulheres receberam de volta os seus mortos, que ressuscitaram. Outros foram torturados até a morte; eles recusaram ser postos em liberdade a fim de ressuscitar para uma vida melhor.
36 Balu ema tarata i baku ho sikoti. Balu ema kesi ho korenti hodi hatama ba kadeia laran.
36 Alguns foram insultados e surrados; e outros, acorrentados e jogados na cadeia.
37 Balu ema tuda ho fatuk too mate, balu ema kadoo fahe ba rua, balu ema oho hodi surik. Balu lao lemo rai hatais bibi nia kulit, sira moris kiak rabat rai, ema halo sira terus ho susar.
37 Outros foram mortos a pedradas; outros, serrados pelo meio; e outros, mortos à espada. Andaram de um lado para outro vestidos de peles de ovelhas e de cabras; eram pobres, perseguidos e maltratados.
38 Sira lao lemo-lemo iha rai fuik maran i sae-tuun foho hodi hela deit iha fatuk kuak ho rai kuak. Ema fiar makaas hanesan nee, mundu nee la serve ba sira atu hela.
38 Andaram como refugiados pelos desertos e montes, vivendo em cavernas e em buracos na terra. O mundo não era digno deles!
39 Maromak gaba ema sira nee hotu tanba sira nia fiar ba Nia. Maski nunee too sira mate mos, sira seidauk simu hotu buat nebee mak Maromak promete ona atu foo.
39 Porque creram, todas essas pessoas foram aprovadas por Deus, mas não receberam o que ele havia prometido.
40 Nee tanba Maromak desidi atu halo buat nebee diak liu tan. Nia hakarak para sira tenki hein ita nebee moris agora mak foin bele simu hotu.
40 Pois Deus tinha preparado um plano ainda melhor para nós, a fim de que, somente conosco, elas fossem aperfeiçoadas.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Hebreus 11, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.