Mateus 10
Onorúgame nila ra'íchali (TACNT) vs ARA
1 'Lige Esusi bayele alué makué oká rió bo'né 'yuga járome napurigá a'bé jámala alé Esusi ilígichi. 'Lige a'walí 'yale Esusi alué makué oká rió napurigá u'kuchípala remónisi buinámala, 'lige aminami napurigá we'ká e'karúgame nawalí sa'wámala.
1 Tendo chamado os seus doze discípulos, deu-lhes Jesus autoridade sobre espíritos imundos para os expelir e para curar toda sorte de doenças e enfermidades.
2 Jena uchú alué makué oká rió rewalá Esusi 'yuga járome: alué Simoni napu oká rewégame nílige, Pegro anilime níligechigó alué Simoni, 'lige bilé Antresi anilime nílige napu Simoni bonila nílige, 'lige bilé Santiago anilime nílige alué napu Sebereo inolá nílige, 'lige bilé Juani anilime nílige napu Santiago bonila nílige,
2 Ora, os nomes dos doze apóstolos são estes: primeiro, Simão, por sobrenome Pedro, e André, seu irmão; Tiago, filho de Zebedeu, e João, seu irmão;
3 'lige Belipe, 'lige Bartolomé, 'lige Romasi, 'lige Mateo alué napu enomí goblálome nílige, 'lige Santiago anilime nile bilé, alué napu Alipeo inolá nílige, 'lige Tareo anilime rewégame nile uché bilé,
3 Filipe e Bartolomeu; Tomé e Mateus, o publicano; Tiago, filho de Alfeu, e Tadeu;
4 'lige Simoni, alué napu geriyero nílige, 'lige Jurasi Iskariote napu Esusi saíla gu'írile Esusi cha'piachi.
4 Simão, o Zelote, e Judas Iscariotes, que foi quem o traiu.
5 Ye makué oká rió nulele Esusi regá anigá:
5 A estes doze enviou Jesus, dando-lhes as seguintes instruções: Não tomeis rumo aos gentios, nem entreis em cidade de samaritanos;
6 Iligá si'né simáwaká alué ralámuli israelita ejperélachi. Alué ralámulika napurigá bo'á e'wegágame, alarigá e'yéname ju.
6 mas, de preferência, procurai as ovelhas perdidas da casa de Israel;
7 Napu'lige simalia, rejcholi nejíwaká alué napu regá anime ju: «Amulí seba raweli napurigá Onorúgame nulámala ralámuli alawálachi.»
7 e, à medida que seguirdes, pregai que está próximo o reino dos céus.
8 'Lige asíriga 'yóowaká nayúkame ralámuli, 'lige aminami ku ajánawa alué ralámuli suwígame napurigá ku ajagá mochímala. 'Lige abiena sa'wawa alué nayume amoba sa'pachí napurigá 'la lisensia nígame nímala re'obachi simiba. 'Lige ralámuli u'kuchípala remónisi mochígame 'ma buináwaká alué u'kuchípala remónisi. Tabilé najtegachi narele 'emi alué a'walí napurigá ralámuli 'yómala, tase goblálowa 'emi alué ralámuli.
8 Curai enfermos, ressuscitai mortos, purificai leprosos, expeli demônios; de graça recebestes, de graça dai.
9 › Tabilé o'ká simawa enomí napu ju alué 'oro, plata, 'lige kobre.
9 Não vos provereis de ouro, nem de prata, nem de cobre nos vossos cintos;
10 Nibilé morali napurigá tábiriti ajchawa, nibilé rasígame o'páchiga simawa. Aminami nibilé rasígame akega simawa, nibilé bilé resola o'ká e'nawa, napugiti nóchaga e'yéname ka, ralámulika 'la gu'írimala 'lige kógimala go'ame.
10 nem de alforje para o caminho, nem de duas túnicas, nem de sandálias, nem de bordão; porque digno é o trabalhador do seu alimento.
11 › Panápuri we'ká riógichi sebásiga, bilé rió galila 'yáwaká 'we a'lá rió bejtélachi 'lige alé che'lebáwaká napusí simalia uchéchigo bilénami.
11 E, em qualquer cidade ou povoado em que entrardes, indagai quem neles é digno; e aí ficai até vos retirardes.
12 Bilena galírale sebásiga, 'la repóriwa ralámuli.
12 Ao entrardes na casa, saudai-a;
13 Alué ralámuli alé galírale mochígame 'we a'lá nísaká, 'liko Onorúgame 'we a'lá gu'írimala alué ralámuli.
13 se, com efeito, a casa for digna, venha sobre ela a vossa paz; se, porém, não o for, torne para vós outros a vossa paz.
14 'Emi tabilé lisensia 'yásiga napurigá alé che'lebámala, 'lige tabilé akinálisa 'emi ra'ichálila, 'liko 'ma yati simáwaká alé galírale mochiga. 'Lige alé we'ká riógichi 'ma simawa. 'Ma sawéwaká we'é bemolila ronochí chujkúgame. (Alueka pe ruyame neraga nímala ye alué ralámuli alé we'ká riógichi mochígame gastigo naremio.)
14 Se alguém não vos receber, nem ouvir as vossas palavras, ao sairdes daquela casa ou daquela cidade, sacudi o pó dos vossos pés.
15 Neka 'la bijchiá aníguru, napu'lige seba raweli napurigá Onorúgame gustisia olámala ralámuli 'yuga, alué gastígoká napu narémala alué we'ká riógichi mochígame, abéchigo enátiri nímala alué gastigo napu narémili ju alué cha nokame ralámuli napu Soroma ejperégame nile 'lige Gomora ejperégame.
15 Em verdade vos digo que menos rigor haverá para Sodoma e Gomorra, no Dia do Juízo, do que para aquela cidade.
16 › ¡Neka cha nokame ralámuli ejperélachi jula 'emi, alué ralámuli napurigá olí bo'á go'nálime! 'We a'lá 'nátiga mochiwa napu'lige alué ralámuli 'yuga mochíriga napurigá tabilé che ikiboa.
16 Eis que eu vos envio como ovelhas para o meio de lobos; sede, portanto, prudentes como as serpentes e símplices como as pombas.
17 'We a'lá 'nátaga mochiwa, alué cha nokame ralámuli o'tomela 'emi alé we'ká riógichi napu e'wélala mochí. 'Lige wejpisómala gujsite alé u'kuchí re'obachi jáwoga «sinagoga» anilime.
17 E acautelai-vos dos homens; porque vos entregarão aos tribunais e vos açoitarão nas suas sinagogas;
18 'Lige aminami o'toboli ju 'emi alé napu mochí alué e'wélala selígame nulame, 'lige napu ajtí alué wa'lula rey napurigá alué nokimela gustisia olá 'emi 'yuga, 'la ne'chí oyérame kóriká, alekeri lolámala. 'Lige alarigá 'la ra'ichámala 'emi ne nila ra'íchali alué ralámuli e'wélala napu tabilé jurío ju.
18 por minha causa sereis levados à presença de governadores e de reis, para lhes servir de testemunho, a eles e aos gentios.
19 Napu'lige 'emi alé napu mochí e'wélala o'tosuga, tase we'ká na'táwaká: «¿Tachiri chonimé ne? ¿Churigá ruyémala ne?» Napu'lige seba, Onorúgame 'we nejkúrimala napurigá 'la semáriga ra'ichawa,
19 E, quando vos entregarem, não cuideis em como ou o que haveis de falar, porque, naquela hora, vos será concedido o que haveis de dizer,
20 napugiti tabilé 'emi nímala napu na'támala alué ra'íchali napu ra'íchame ju 'emi, O'nó Onorúgame Alawala 'símala nejía alué 'nátili.
20 visto que não sois vós os que falais, mas o Espírito de vosso Pai é quem fala em vós.
21 › Jaré pe rijimala ke ba'chila o bonila saíla gainámala. 'Lige alé e'wélala mochígichi nejímala napurigá alué e'wélala nokimela me'á. 'Lige bilé o'nó abiena 'ma nejímala bo'né inolá. Tabilé na'temámala rekó bo'né inolá kachi. 'Lige inolaka 'ma alué bo'né o'nola 'lige eyélatiri saíla gainámala, 'lige nejímala alé e'wélala mochígichi napurigá alué e'wélala nokimela me'á.
21 Um irmão entregará à morte outro irmão, e o pai, ao filho; filhos haverá que se levantarão contra os progenitores e os matarão.
22 Ne'chí oyérame kóriká, suwábaga ralámulite cha anewa 'emi. 'Emi tabilé guwana rujsúsaká, abirigá jasa napusí suwí ne'chí oyériga, 'liko 'pa rewagachi o'tomé ne 'emi.
22 Sereis odiados de todos por causa do meu nome; aquele, porém, que perseverar até ao fim, esse será salvo.
23 Napu'lige cha nokisá bilena we'ká riógichi mochígame ralámuli, najátaga e'yénasa 'emi me'lináliga 'liko yati chebilena júmasawaguru. Neka 'la bijchiá aníguru, bajchabé nawamio alué napu nawale 'pa rewagáchika napurigá rió neraga 'emi ta'chó suwábichi ne nila ra'íchali beniria bochígimi we'ká riógachi jena Israeli anilichi.
23 Quando, porém, vos perseguirem numa cidade, fugi para outra; porque em verdade vos digo que não acabareis de percorrer as cidades de Israel, até que venha o Filho do Homem.
24 — ausente —
24 O discípulo não está acima do seu mestre, nem o servo, acima do seu senhor.
25 — ausente —
25 Basta ao discípulo ser como o seu mestre, e ao servo, como o seu senhor. Se chamaram Belzebu ao dono da casa, quanto mais aos seus domésticos?
26 › Tase majawa alué ralámuli. Rekó cha nokachi rukó tabilé ma'chígichi, Onorúgameka abiena 'la etea ajtí suwábaga 'lige abé a'kinana 'ma machiboli ju suwábaga napu alué ralámuli nokogá e'yena.
26 Portanto, não os temais; pois nada há encoberto, que não venha a ser revelado; nem oculto, que não venha a ser conhecido.
27 'Liko tase majáwaguru. Napu'lige ne ruwichi bilé ra'íchali rukó, 'émika rawé ruipóguru. Ne ruisáká i'kilí ra'íchaga 'emi najkálichi a'bé chujká napurigá tabilé akémala uché jaré, tase majáwaguru e'wele ra'íchaga ruigá rawé galimopa jaga napurigá we'ká ralámuli akimela.
27 O que vos digo às escuras, dizei-o a plena luz; e o que se vos diz ao ouvido, proclamai-o dos eirados.
28 Tase majawa alué ralámuli napu uché jaré ralámuli me'agá e'yéname ju, alué ralámulika rekó me'ame ke pecha umubámalagó 'emi alawala me'á. Majáwaguru Onorúgame 'nalina napu 'la alawala 'nalina me'ame ju napu 'ma 'légana injiérnochi pame ju 'ma me'lisá.
28 Não temais os que matam o corpo e não podem matar a alma; temei, antes, aquele que pode fazer perecer no inferno tanto a alma como o corpo.
29 › ¿'Émika ralineme ju alué oká chulugí pe bilé pésochi? Tabilé 'me najteme ju alué chulugí, O'nó Onorúgame 'we a'lá machime ju napu'lige suwichi alué chulugí. 'Lige alué chulugí suwime ju napu lisensia 'yame ju Onorúgame.
29 Não se vendem dois pardais por um asse? E nenhum deles cairá em terra sem o consentimento de vosso Pai.
30 Onorúgame asíriga 'la tétiga ajtí a'pílipi gujpá 'emi mo'ólachi jágame, 'lige asíriga repume ju aminami.
30 E, quanto a vós outros, até os cabelos todos da cabeça estão contados.
31 'Lige alarigá tabilé majawa, Onorúgameka asíriga 'la repúmili júkuru 'emi me'tigá alué chulugí, 'émika abéchigo 'la najtékame kame me'tigá alué we'ká chulugí.
31 Não temais, pois! Bem mais valeis vós do que muitos pardais.
32 › Alué rió tase chijúnaga ruisá alué uché jaré ralámuli ne'chí oyérame ko, 'lige néchigó abiena 'we a'lá ruyémala Onorúgame 'pa rewagachi ajtígame alué rió ne'chí oyérame ko.
32 Portanto, todo aquele que me confessar diante dos homens, também eu o confessarei diante de meu Pai, que está nos céus;
33 Jaré 'emi tabilé ne'chí oyérame korigá ruyésaká uché jaré ralámuli, 'liko neka tabilé machime korimela 'emi O'nó Onorúgame 'pa rewagachi ajtígame ruyea.
33 mas aquele que me negar diante dos homens, também eu o negarei diante de meu Pai, que está nos céus.
34 › ¿'Lacha mayé 'emi ralámuli ne nawáligo ra'mamia 'emi ralámuli jena wijchimoba nakoga ejperégame? Neka ruwí tase ra'mamia nawagó. Neka iligá nawákuru sairárimia.
34 Não penseis que vim trazer paz à terra; não vim trazer paz, mas espada.
35 'Lige bilé ralámuli bo'né o'nola sairámala. 'Lige bilé mukí bo'né eyela sairámala. 'Lige mo'lila bo'né wasila sairámala.
35 Pois vim causar divisão entre o homem e seu pai; entre a filha e sua mãe e entre a nora e sua sogra.
36 Alué napu bi'lénapi galírale ejperégame ju a'bópika sairámala. Alarigá ikimela napu'lige ralámuli o'wina ne'chí oyeria.
36 Assim, os inimigos do homem serão os da sua própria casa.
37 › Bilé ralámuli 'we galeme nisa bo'né o'nola 'lige bo'né eyela me'tigá ne'chí, 'liko alué ralámulika tabilé ne'chí oyérame nímala. Bilé ralámuli 'we galeme nisa bo'né inolá 'lige bo'né malala me'tigá ne'chí, 'liko alué ralámuli tabilé ne'chí oyérame nímala.
37 Quem ama seu pai ou sua mãe mais do que a mim não é digno de mim; quem ama seu filho ou sua filha mais do que a mim não é digno de mim;
38 Bilé ralámuli tabilé e'wame napu nulá Onorúgame 'lige tabilé resí ikinálime, alueka tabilé ne'chí oyérame nímala rekó ne'chí 'yuga eyéname ke.
38 e quem não toma a sua cruz e vem após mim não é digno de mim.
39 Alué ralámuli majame ka ne'chí oyériga, alueka tase rewimela semati raweli. Bilé ralámuli tabilé majáme ka mukigá ne'chí oyériga, alueka 'we semáriga na'támala Onorúgame 'yuga. Tabilé chéré rekó mukugé, alué ralámuli abiena 'la Onorúgame 'yuga asimela.
39 Quem acha a sua vida perdê-la-á; quem, todavia, perde a vida por minha causa achá-la-á.
40 › Jaré ralámuli 'la nirásaká 'emi, pe a'chigóriga ju napurigá ne'chí niralia. Jaré ralámuli 'la nirásaká ne'chí, pe a'chigóriga ju napurigá Onorúgame niralia, alué napu 'sile ne'chí jula.
40 Quem vos recebe a mim me recebe; e quem me recebe recebe aquele que me enviou.
41 Bilé rió 'la nirasa apiépiri alué napu ruyame ju napu Onorúgame anele, 'liko alué rió asíriga 'la semati raweli narémala, a'chigóriga napurigá nareme ju alué rió napu ruyame ju napu Onorúgame anele. Bilé rió 'la nirásaká uché bilé 'we a'lá rió napu 'we a'lá sébali olame ju napu Onorúgame najkí, 'liko alué rió asíriga 'la semati raweli narémala napurigá nareme ju alué rió napu 'we a'lá sébali olame ju napu najkí Onorúgame.
41 Quem recebe um profeta, no caráter de profeta, receberá o galardão de profeta; quem recebe um justo, no caráter de justo, receberá o galardão de justo.
42 Apiépiri ralámuli 'la 'yásaká pe bilé baso ba'wí ne 'yuga járome napurigá bajímala, 'we a'lá semati raweli narémala. Alueka 'we a'lá bijchiá ju.
42 E quem der a beber, ainda que seja um copo de água fria, a um destes pequeninos, por ser este meu discípulo, em verdade vos digo que de modo algum perderá o seu galardão.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 10, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.