Atos 13

Onorúgame nila ra'íchali (TACNT) vs VC

Sair da comparação
VC Versão Católica
1 Alé we'ká riógichi Antiokía anilichi mochile we'ká ralámuli alué Esukristo oyérame. 'Lige jaré alué Esukristo oyérame ruwime nile napu anele Onorúgame. 'Lige uché jaréchigo rió mochile Onorúgame ra'ichálila benírame. Bilé alué Bernabé anilime nile, 'lige uché bilé Simoni napu Chókame anélime nile, 'lige uché bilé Lusio, 'lige uché bilé Manaeni, 'lige uché bilé Sauli. Alué Lusio alé Sirene ochérigame nile. 'Lige alué Manaeni napu'lige 'ya bijí u'taka, Erore gompaniérola nile, alué Erore napu a'kinánaka wa'lula nílile.
1 Havia então na Igreja de Antioquia profetas e doutores, entre eles Barnabé, Simão, apelidado o Negro, Lúcio de Cirene, Manaém, companheiro de infância do tetrarca Herodes, e Saulo.
2 'Lige bilé rawé ayuna mochile alué ralámuli, 'lige a'walí tania alué Wa'lula Onorúgame. 'Lige a'walí ta jaga alué ralámuli, akele Onorúgame Alawala ra'íchachi. 'Lige anile ye ra'íchili:
2 Enquanto celebravam o culto do Senhor, depois de terem jejuado, disse-lhes o Espírito Santo: Separai-me Barnabé e Saulo para a obra a que os tenho destinado.
3 'Lige alué ra'íchili akisá alué ralámuli, aminabi ayúnale alué ralámuli 'lige a'walí tale. 'Lige mo'chí nochale alué oká rió napurigá 'we a'lá sébali nochámala alué nóchali, 'lige júlale alué oká rió alé 'mimi.
3 Então, jejuando e orando, impuseram-lhes as mãos e os despediram.
4 'Lige Onorúgame Alawala júlale alué oká rió alé Selusia anilichi we'ká riógichi alé wa'lú ba'wichí suweke. 'Lige alé sebasa alé 'mi uché bilena simíbale alué oká rió. Bárkochi simíbale. 'Lige alé napu sébale alué oká rió, Chipre anilichi nile alé napu ilile wa'lú gawí wa'lú ba'wichí nasipa. 'We riógame nile alé abiena. We'kaná we'ká riógichi nile alé rabó.
4 Enviados assim pelo Espírito Santo, foram a Selêucia e dali navegaram para a ilha de Chipre.
5 'Lige sébale alué oká rió alé bilena we'ká riógichi Salamina anilichi. 'Lige alé sebasa, simíbale alué oká rió alé u'tá re'obachi «sinagoga» anilime. 'Lige we'kaná u'kuchí re'obachi e'yénale alué rió alemi. 'Lige alué oká rió alemi bilena u'tá re'obachi sebasa, 'lige benírale Onorúgame ra'ichálila. 'Lige alué rió Juani napu Marko anilime nile, abiénachigó eyénale alué oká rió 'yuga alemi, nejkúriga eyénale alemi.
5 Chegados a Salamina, pregavam a palavra de Deus nas sinagogas dos judeus. Tinham com eles João para auxiliá-los.
6 'Lige we'kaná we'ká riógichi e'yénale, arigá sébale alé Papo anilichi we'ká riógichi. 'Lige alé natépale bilé rió jurío napu sujkurúgame nile. Oká rewégame nile alué rió, Bar-Esusi anilime nile bilé rewalá, 'lige Elímasi anilime nile uché bilé rewalá. 'Lige 'we 'yégame nile, Onorúgame ra'ichálila nareme kóríle alué rió.
6 Percorreram toda a ilha até Pafos e acharam um judeu chamado Barjesus, mago e falso profeta,
7 'Lige alué wa'lula Chipre nulame pe sujkurúgame gompaniérola nile. 'Lige alué rió wa'lula Serjio Páulo anilime nile 'lige 'we rejchirúgame nile ra'íchaga, 'we a'lá 'nátaga gateme nile ra'íchali. 'Lige alué rió wa'lula bayele alué Bernabé 'lige Sauli si napurigá smela alé napu ajtile alué rió wa'lula napurigá ruwimela alué ra'íchili Onorúgame ra'ichálila alé sébaga alué oká rió.
7 que vivia na companhia do procônsul Sérgio Paulo, homem sensato. Este chamou Barnabé e Saulo, e exprimiu-lhes o desejo de ouvir a palavra de Deus.
8 'Lige alué rió sujkurúgame 'ma sairale alué oká rió. 'Lige tabilé najkile napurigá alué wa'lula bijchígamala Onorúgame nila ra'íchali.
8 Mas Élimas, o Mago - pois assim é interpretado o seu nome -, se lhes opunha, procurando desviar da fé o procônsul.
9 'Lige alué rió Sauli anilime rió oká rewégame nile, 'lige uché bilela rewalá Páulo anilime nile. 'Lige Onorúgame Alawala 'we semáriga gu'írile alué Sauli. 'Lige alué Sauli o'wé e'nele alué rió sujkurúgame.
9 Então Saulo, chamado também Paulo, cheio do Espírito Santo, cravou nele os olhos e disse-lhe:
10 'Lige anele o'wé e'negá iligá alué Sauli alué rió sujkurúgame:
10 Filho do demônio, cheio de todo engano e de toda astúcia, inimigo de toda justiça, não cessas de perverter os caminhos retos do Senhor!
11 Jípeko Onorúgamete gastigáriwa mué. Jípeko 'ma tabilé ma'chílime gainámala mué napusí Onorúgame najkí.
11 Eis que agora está sobre ti a mão do Senhor e ficarás cego. Não verás o sol até nova ordem! Caíram logo sobre ele a escuridão e as trevas, e, andando à roda, buscava quem lhe desse a mão.
12 'Lige alué wa'lula lakime etesa alué rió tabilé ma'chílime gayénichi, 'lige 'we a'lá semáriga bijchígale alué ra'íchali napu ruwílige alué Páulo alé iligá. 'We a'lá nirá ilile alué rió wa'lula alué Páulo ra'íchachi.
12 À vista deste prodígio, o procônsul abraçou a fé, admirando vivamente a doutrina do Senhor.
13 'Lige alé Pápochi bárkochi jímale alué rió Páulo (Sauli) 'lige alué gompaniérola si, 'lige bajonile alé na'lebo 'nálige uché bilena Perge anilichi we'ká riógichi alé Pampilia anilime ejírochi. 'Lige alué rió Juani pe alé Pérgechi ro'ile alué Páulo 'yuga enegé, pe ku guwana simile, ku alé Rusaleni anilichi sébale alué rió.
13 Paulo e os seus companheiros navegaram de Pafos e chegaram a Perge, na Panfília, de onde João, apartando-se deles, voltou para Jerusalém.
14 'Lige alué ralámuli simíbale alé 'mi uché bilena Antiokía rewégichi we'ká riógachi. 'Lige Pisilia ejiro nile alé. 'Lige alé sebasa, bilé rawé sawalachi resíbulichi nile, simíbale alué oká rió alé 'mi u'tá re'obachi «sinagoga» anilime. 'Lige alé re'obachi sebasa, alé pachá mo'ile alué oká rió.
14 Mas eles, deixando Perge, foram para Antioquia da Pisídia. Ali entraram em dia de sábado na sinagoga, e sentaram-se.
15 'Lige alé pachá bilé rió ra'íchale alué osilí napu alué Moisesi osálige 'ya bajchá rawé. Abiénachigó ra'íchale alué osilí napu osálige 'ya rawé alué ralámuli napu ruwime nílige napu anele Onorúgame. 'Lige alué ralámuli re'obachi nulame bayele alué Páulo napurigá ra'ichámala alé re'obachi. 'Lige anele:
15 Depois da leitura da lei e dos profetas, mandaram-lhes dizer os chefes da sinagoga: Irmãos, se tendes alguma palavra de exortação ao povo, falai-a.
16 'Lige o'weti ilísale alué Páulo 'lige sekate anele napurigá kilí mochímala alué ralámuli. 'Lige anele:
16 Paulo levantou-se, fez um sinal com a mão e falou: Homens de Israel e vós que temeis a Deus, ouvi.
17 Alué Onorúgame napu ramué ralámuli israelita 'we 'la nirá, alueka 'we 'yasi 'we gu'írile alué ralámuli israelita napurigá 'la we'ká o'chéramala napu'lige bijí Ejipto mochiga pe sígame niraga. 'Lige a'kinana Onorúgame bo'né a'walílate buyánale alué ralámuli israelita alé Ejipto mochígichi.
17 O Deus do povo de Israel escolheu nossos pais e exaltou este povo no tempo em que habitava na terra do Egito, de onde os tirou com o poder de seu braço.
18 'Lige alué ralámuli israelita oká liá bamí mochile alé jami wakígachi napu tabilé 'wesi ralámuli ejperele. 'Lige 'we i'nílime nile alué ralámuli israelita alé jami mochiga, nobi Onorúgame abirigáchigo 'la anáchale ko.
18 Por espaço de quarenta anos alimentou-os no deserto.
19 'Lige Onorúgame gu'írile napurigá 'la neyúrimala alué ralámuli israelita alué uché jaré e'sena ralámuli Kanani mochígame 'yuga nakoa. 'Lige alué ralámuli israelita 'ma alué gawí niga ejtebile Kanani nerúgame. Alué ralámuli Kanani mochígame we'kaná chojkégame ra'íchame nile, gicháomana chojkégame ra'íchame nile alué ralámuli alé Kanani mochígame. 'Lige alé ejperele alué ralámuli israelita napurigá 'la a'boi gawila niraga.
19 Destruiu sete nações na terra de Canaã e distribuiu-lhes por sorte aquela terra durante quase quatrocentos e cinqüenta anos.
20 Bajchaka Ejipto mochile naó siento bamí, 'lige naosa makué bamí mochile alé wakígachi, 'lige makué bamí nokale nakoa Kanani anilichi. 'Lige Onorúgame ajchale bilé wa'lula selígame ra'íchali gateme, 'lige mukusáká chéchigo bilé ajcháliru. 'Lige a'kinana we'ká bamí kachi, alué Samueli nachule alué selígame asibálime.
20 Em seguida, lhes deu juízes até o profeta Samuel.
21 'Lige alué ralámuli alé mochígame Onorúgame tánele napurigá ajchámala bilé rió abé wa'lula bochígimi gawichí nulame alé Israeli. 'Lige Onorúgameka alué Sauli anilime rió ajchale napurigá wa'lula nímala napu alué Siso inolá nile. Alué Benjamini rijimala nile alué Siso, alué 'we 'ya ajtígame rió. 'Lige alué Sauli oká liá bamile alé wa'lula asagá.
21 Pediram então um rei, e Deus lhes deu, por quarenta anos, Saul, filho de Cis, da tribo de Benjamim.
22 'Lige alésíko alué bo'né Onorúgame bujele nóchili alué Sauli. 'Lige bo'né Onorúgame uchéchigo bilé wa'lula ajchale napu Rabí anilime nile. 'Lige alué bo'né Onorúgame ruyele alué ralámuli alarigá ko alué rió Rabí. 'Lige anile Onorúgame: «Isaí inolá ju alué Rabí anilime. 'Lige alué Rabí 'la bi'lepi 'nátame ju ne'chí 'yuga. 'Lige 'la sébali olámala alué rió napurigá nulémala ne bo'né», anile Onorúgame.
22 Depois, Deus o rejeitou e mandou-lhes Davi como rei, de quem deu este testemunho: Achei Davi, filho de Jessé, homem segundo o meu coração, que fará todas as minhas vontades.
23 Bilé alué Rabí rijimala nujubá ochérigame Esusi nile. Onorúgame júlale napurigá ralámuli israelita a'kabámana jawámala. 'La bijchiá nile napurigá anílige Onorúgame 'ya.
23 De sua descendência, conforme a promessa, Deus fez sair para Israel o Salvador Jesus.
24 'Lige pe bajchabé abé 'yabé bijí ta'chó nóchachi alué Esusi, alué rió Juani anele suwábaga alué ralámuli Israeli mochígame: «A'rewa alué chátiri 'nátili, 'lige 'la rewarárigame niwa alé ba'wichí bochígimi bokuíka 'nalina 'emi ralámuli napurigá alué uché jaré ralámuli 'la machimela 'emi ralámuli Onorúgame oyérame ko.»
24 João tinha pregado, desde antes da sua vinda, o batismo do arrependimento a todo o povo de Israel.
25 'Lige napu'lige amulí mukiá alué Juani, anile alué Juani: «'Emi ralámuli buwewa bilé wa'lula napu Onorúgame julámioríle. Neka tabilé alué ju, neka pe se'nú ju. Alué napu 'emi buwé, alueka 'ma amulí seba, pe'wé pe'kabi rawé kachi 'ma sebámala alué wa'lula. Alueka 'we najtékame nímala. Neka tabilé alarigá najtékame ju, neka pe apiépiri rió kame.»
25 Terminando a sua carreira, dizia: Eu não sou aquele que vós pensais, mas após mim virá aquele de quem não sou digno de desatar o calçado.
26 › 'Emi ralámuli jurío Abraámi rijimala, 'lige 'emi ralámuli tabilé israelita, 'emi napu 'we a'lá nirame ju Onorúgame, suwábaga 'emi 'we a'lá gepusi ye ra'íchili rejcholi. Ye rejchólika ju napurigá buyásiwa resítiri bowechi. Suwábaga 'emi nila ju ye rejcholi.
26 Irmãos, filhos de Abraão, e os que entre vós temem a Deus: a nós é que foi dirigida a mensagem de salvação.
27 Alué ralámuli napu alé Rusaleni ejperégame nile, 'lige suwábaga alué e'wélalachigó, tabilé námale alué osilí alué napu osálige alué 'ya mochígame rió napu ruwime nílige napu anele Onorúgame. Alé osilichi 'we 'la ruwime nile churigá nímala alué Esusi. 'Lige nabí rawé sawalachi resíbulichi 'we akeme nile alué ra'íchali alué ralámuli. 'Lige abirigáchigo tabiléchigo námale ko. 'Lige alué ralámuli Rusaleni mochígame anile: «Me'libóleké alué Esusi.» 'Lige alarigá 'la sébali olale napurigá osirúgime nile 'ya rawé.
27 Com efeito, os habitantes de Jerusalém e os seus magistrados não conheceram Jesus, e, sentenciando-o, cumpriram os oráculos dos profetas, que cada sábado são lidos.
28 'Lige alué ralámuli alué Rusaleni mochígame, napu'lige cha'pisá alué Esusi, tabilé chérikáme nile Esusi napurigá me'liboa. 'Lige alué ralámuli pe alarigá tánale alué wa'lula Pilato napurigá me'liboa.
28 Embora não achassem nele culpa alguma de morte, pediram a Pilatos que lhe tirasse a vida.
29 'Lige 'la alarigá oláliru alué Esusi napurigá osálige alué 'ya mochígame ralámuli, 'lige 'ma me'lisá alé gulusichi ujchagá alué Esusi, 'lige re'kibúliru alué Esusi 'ma mukúgame, 'lige o'tole 'mi resochí joka newárigime rekamia alué mukúgame.
29 Depois de realizarem todas as coisas que dele estavam escritas, tirando-o do madeiro, puseram-no num sepulcro.
30 'Lige alué bo'né Onorúgame uchéchigo siné ajánale.
30 Mas Deus o ressuscitou dentre os mortos.
31 'Lige alué ralámuli napu Esusi gompaniérola nílige napu'lige Galiléachi simasa 'mi Rusalénichi si sebasa ta'chó mukuchi, alué ralámulika we'sá etele Esusi a'kinana napu Esusi ku ajánasa. Jípeko alué ralámuli júkuru napu ra'íchali ruigá e'yena ralámuli jurío churigá níliga Esusi 'ya rawé 'lige jipe churigá ka Esusi.
31 Durante muitos dias apareceu àqueles que com ele subiram da Galiléia a Jerusalém, os quais até agora são testemunhas dele junto ao povo.
32 › 'Lige ramué jipe jena mochiru napurigá rupoa alué ra'íchili semati. Onorúgame bo'né anele alué ralámuli 'ya mochígame ramué rijimala ralámuli gu'írimoríle.
32 Nós vos anunciamos: a promessa feita a nossos pais,
33 Jípeko 'ma a'lá sébali olale. Napu'lige ku ajánisa alué Esusi, 'ma a'lá sébali olale napu anílige 'ya. 'Lige alé bilena apélichi napu uchú alué osilí Onorúgame ra'ichálila, alé uchú jaré osilí wikarame (napu Salmo anilime ju yolí ra'íchaga), 'lige alarigá wikarame ju alué wiká: «Mueka 'la ne'chí inolá júkuru, jípeko 'ma ajchámala ne mué napurigá wa'lula nímala mué jena wijchimoba bochígimi nulame.» Alarigá anile Onorúgame.
33 Deus a tem cumprido diante de nós, seus filhos, suscitando Jesus, como também está escrito no Salmo segundo: Tu és meu Filho, eu hoje te gerei {Sl 2,7}.
34 Napu'lige mukule Esusi Onorúgame ku ajchale, jípesíko 'ma tabilé siné mukumela alué Esusi. Alué ra'íchali 'ya nerúgame ka alarigá aní: «Ne 'la gu'írimala mué napurigá anele ne alué Rabí anilime rió 'ya bejtégame. 'Lige 'la bijchiá aní ne», anile Onorúgame.»
34 Que Deus o ressuscitou dentre os mortos, para nunca mais tornar à corrupção, ele o declarou desta maneira: Eu vos darei as coisas sagradas prometidas a Davi {Is 55,3}.
35 'Lige alé uché bilena apélichi napu uchú alué osilí alué wikarame, anime ju: «Onorúgame tabilé a'remio orile napurigá bikimela alué rió sa'pala mukusá alué rió napu 'we bi'wígame sulégame ju.»
35 E diz também noutra passagem: Não permitirás que teu Santo experimente a corrupção {Sl 15,10}.
36 'Lige alué Rabí nóchale napurigá nulele Onorúgame. 'Lige mukule alué Rabí a'kinana. 'Lige alé resochí rekáliru gatega alué Rabí rijimálala 'yúriga. 'Lige 'ma bikale alué sa'pala alé bo'igá.
36 Ora, Davi, depois de ter servido em vida aos desígnios de Deus, morreu. Foi reunido a seus pais e experimentou a corrupção.
37 Alué Esúsika, alué napu Onorúgame ku ajánilige, alueka tabilé bikale.
37 Mas aquele a quem Deus ressuscitou não experimentou a corrupção.
38 — ausente —
38 Sabei, pois, irmãos, que por ele se vos anuncia a remissão dos pecados.
39 — ausente —
39 Todo aquele que crê é justificado por ele de tudo aquilo que não pôde ser pela Lei de Moisés.
40 'La 'we a'lá 'nátaga 'emi ralámuli napurigá tabilé che ikiboa napurigá anílige alué ralámuli napu ruwime nílige napu anele Onorúgame. Regá anile:
40 Cuidai, pois, que não venha sobre vós o que foi dito pelos profetas:
41 'Emi ralámuli, napu'lige etesa napu nocha ne,
41 Vede, ó desprezadores, pasmai e morrei de espanto. Pois eu vou realizar uma obra em vossos dias, obra a que não creríeis, se alguém vo-la contasse {Hab 1,5}.
42 'Lige alué Páulo 'lige alué Bernabé alé u'tá jurío re'obálachi buyachi, alué ralámuli alé mochígame uché a'kinana sawalachi resíbulichi uché bayéliru alué rió Páulo 'lige alué Bernabé.
42 Ao saírem, rogavam que lhes repetissem essas palavras no sábado seguinte.
43 'Lige alué rió Páulo 'lige alué Bernabé, alé re'obachi buyásiga simíbale kumi. 'Lige alemi napu e'yénilige alué oká rió 'lige napuíka e'yénale alué oká rió 'yuga we'ká ralámuli jurío 'lige abiénachigó alué ralámuli tabilé jurío napu oyérame nile alué jurío na'tálila. 'Lige alué Páulo 'lige alué Bernabé rejcholi ruyésiga e'yénale alué ralámuli suwábaga napu ekí si e'yénale alué oká rió 'yuga napurigá tabilé guwana rujsúmala Onorúgame oyeria.
43 Depois que a assembléia terminou, muitos judeus e prosélitos devotos seguiram Paulo e Barnabé, os quais com muitas palavras os exortavam a perseverar na graça de Deus.
44 'Lige a'kinana uché bilé tarali sawalachi resíbulichi, we'ká ralámuli napuíle alé u'tá jurío re'obálachi. Amulí suwábaga ralámuli napu ekí ejperélige alé we'ká riógichi napuíle akimea Onorúgame ra'ichálila alé re'obachi.
44 No sábado seguinte, afluiu quase toda a cidade para ouvir a palavra de Deus.
45 'Lige alué ralámuli jurío tabilé oyérame Esukristo napu'lige etesa alué we'ká ralámuli napuíka mochígame alé re'obachi, tabilé ganíliga rejpile, 'we gunaruga etele alué oká rió, 'lige saega ra'íchale napu anílige Páulo.
45 Os judeus, vendo a multidão, encheram-se de inveja e puseram-se a protestar com injúrias contra o que Paulo falava.
46 'Lige alué Páulo 'lige alué Bernabé, 'we a'wágame ra'íchale tabilé chéligá, tabilé majaga. 'Lige anile alué Páulo:
46 Então Paulo e Barnabé disseram-lhes resolutamente: Era a vós que em primeiro lugar se devia anunciar a palavra de Deus. Mas, porque a rejeitais e vos julgais indignos da vida eterna, eis que nos voltamos para os pagãos.
47 Onorúgame alarigá nulele ramué 'ya bajchá rawé. Onorúgame alarigá anile:
47 Porque o Senhor assim no-lo mandou: Eu te estabeleci para seres luz das nações, e levares a salvação até os confins da terra {Is 49,6}.
48 'Lige napu'lige akisá alué ralámuli tabilé jurío napu alé mochile akea, 'we ra'sálále. 'Lige anile:
48 Estas palavras encheram de alegria os pagãos que glorificavam a palavra do Senhor. Todos os que estavam predispostos para a vida eterna fizeram ato de fé.
49 'Lige we'ká ralámuli akele alé bochígimi riógame.
49 Divulgava-se, assim, a palavra do Senhor por toda a região.
50 'Lige jaré alué ralámuli jurío tabilé galegá akele alué ra'íchali. 'Lige alué ralámuli 'ma a'lá ra'íchale jaré umugí 'yuga 'la nirame Onorúgame napu 'we nígame nile, 'lige jaré rió 'yuga napu 'we nígame nílechigó, napurigá saega ra'ichámala alué Páulo olagá 'lige Bernabé. 'Lige alué suwábaga ralámuli cha anele alué Páulo 'lige alué Bernabé, 'ma mabúliru alué oká rió. 'Lige arigá júlale alé mejká napurigá ta a'bemi e'yénamala alué oká rió alieti ra'íchali ruigá.
50 Mas os judeus instigaram certas mulheres religiosas da aristocracia e os principais da cidade, que excitaram uma perseguição contra Paulo e Barnabé e os expulsaram do seu território.
51 'Lige alué oká rió ta'chó simiba aká bujale, 'lige aká bujasá 'lige sawele alué aká. Yeka ruwime nile tabilé bijchígiligo alué ralámuli jurío Onorúgame ra'ichálila. 'Lige simíbale alué oká rió alé we'ká riógichi Ikonio anilichi.
51 Estes sacudiram contra eles o pó dos seus pés, e foram a Icônio.
52 'Lige alué ralámuli alué Esukristo oyérame alé Antiokíachi 'we ganíliga mochile. 'Lige 'la bi'lepi 'nátali 'nátame nile Onorúgame Alawala 'yuga.
52 Os discípulos, por sua vez, estavam cheios de alegria e do Espírito Santo.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Atos 13, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.