Atos 13
Onorúgame nila ra'íchali (TACNT) vs NAA
1 Alé we'ká riógichi Antiokía anilichi mochile we'ká ralámuli alué Esukristo oyérame. 'Lige jaré alué Esukristo oyérame ruwime nile napu anele Onorúgame. 'Lige uché jaréchigo rió mochile Onorúgame ra'ichálila benírame. Bilé alué Bernabé anilime nile, 'lige uché bilé Simoni napu Chókame anélime nile, 'lige uché bilé Lusio, 'lige uché bilé Manaeni, 'lige uché bilé Sauli. Alué Lusio alé Sirene ochérigame nile. 'Lige alué Manaeni napu'lige 'ya bijí u'taka, Erore gompaniérola nile, alué Erore napu a'kinánaka wa'lula nílile.
1 Havia na igreja de Antioquia profetas e mestres: Barnabé; Simeão, chamado Níger; Lúcio, de Cirene; Manaém, que tinha sido criado com Herodes, o tetrarca; e Saulo.
2 'Lige bilé rawé ayuna mochile alué ralámuli, 'lige a'walí tania alué Wa'lula Onorúgame. 'Lige a'walí ta jaga alué ralámuli, akele Onorúgame Alawala ra'íchachi. 'Lige anile ye ra'íchili:
2 Enquanto eles estavam adorando o Senhor e jejuando, o Espírito Santo disse: — Separem-me, agora, Barnabé e Saulo para a obra a que os tenho chamado.
3 'Lige alué ra'íchili akisá alué ralámuli, aminabi ayúnale alué ralámuli 'lige a'walí tale. 'Lige mo'chí nochale alué oká rió napurigá 'we a'lá sébali nochámala alué nóchali, 'lige júlale alué oká rió alé 'mimi.
3 Então, jejuando e orando, e impondo as mãos sobre eles, os despediram.
4 'Lige Onorúgame Alawala júlale alué oká rió alé Selusia anilichi we'ká riógichi alé wa'lú ba'wichí suweke. 'Lige alé sebasa alé 'mi uché bilena simíbale alué oká rió. Bárkochi simíbale. 'Lige alé napu sébale alué oká rió, Chipre anilichi nile alé napu ilile wa'lú gawí wa'lú ba'wichí nasipa. 'We riógame nile alé abiena. We'kaná we'ká riógichi nile alé rabó.
4 Barnabé e Saulo, enviados pelo Espírito Santo, foram até Selêucia e dali navegaram para Chipre.
5 'Lige sébale alué oká rió alé bilena we'ká riógichi Salamina anilichi. 'Lige alé sebasa, simíbale alué oká rió alé u'tá re'obachi «sinagoga» anilime. 'Lige we'kaná u'kuchí re'obachi e'yénale alué rió alemi. 'Lige alué oká rió alemi bilena u'tá re'obachi sebasa, 'lige benírale Onorúgame ra'ichálila. 'Lige alué rió Juani napu Marko anilime nile, abiénachigó eyénale alué oká rió 'yuga alemi, nejkúriga eyénale alemi.
5 Quando chegaram a Salamina, começaram a anunciar a palavra de Deus nas sinagogas judaicas. Tinham também João como auxiliar.
6 'Lige we'kaná we'ká riógichi e'yénale, arigá sébale alé Papo anilichi we'ká riógichi. 'Lige alé natépale bilé rió jurío napu sujkurúgame nile. Oká rewégame nile alué rió, Bar-Esusi anilime nile bilé rewalá, 'lige Elímasi anilime nile uché bilé rewalá. 'Lige 'we 'yégame nile, Onorúgame ra'ichálila nareme kóríle alué rió.
6 Havendo atravessado toda a ilha até Pafos, encontraram certo judeu, de nome Barjesus, que praticava magia e era falso profeta.
7 'Lige alué wa'lula Chipre nulame pe sujkurúgame gompaniérola nile. 'Lige alué rió wa'lula Serjio Páulo anilime nile 'lige 'we rejchirúgame nile ra'íchaga, 'we a'lá 'nátaga gateme nile ra'íchali. 'Lige alué rió wa'lula bayele alué Bernabé 'lige Sauli si napurigá smela alé napu ajtile alué rió wa'lula napurigá ruwimela alué ra'íchili Onorúgame ra'ichálila alé sébaga alué oká rió.
7 Ele estava com o procônsul Sérgio Paulo, que era um homem inteligente. O procônsul, tendo chamado Barnabé e Saulo, desejava ouvir a palavra de Deus.
8 'Lige alué rió sujkurúgame 'ma sairale alué oká rió. 'Lige tabilé najkile napurigá alué wa'lula bijchígamala Onorúgame nila ra'íchali.
8 Porém o mago Elimas — e é assim que se traduz o nome dele — se opunha a eles, procurando afastar da fé o procônsul.
9 'Lige alué rió Sauli anilime rió oká rewégame nile, 'lige uché bilela rewalá Páulo anilime nile. 'Lige Onorúgame Alawala 'we semáriga gu'írile alué Sauli. 'Lige alué Sauli o'wé e'nele alué rió sujkurúgame.
9 Mas Saulo, também chamado Paulo, cheio do Espírito Santo, olhando firmemente para Elimas, disse:
10 'Lige anele o'wé e'negá iligá alué Sauli alué rió sujkurúgame:
10 — Ó filho do diabo, cheio de todo o engano e de toda a maldade, inimigo de toda a justiça, por que você não deixa de perverter os retos caminhos do Senhor?
11 Jípeko Onorúgamete gastigáriwa mué. Jípeko 'ma tabilé ma'chílime gainámala mué napusí Onorúgame najkí.
11 Eis que, agora, a mão do Senhor está contra você, e você ficará cego, não vendo o sol por algum tempo. No mesmo instante, caiu sobre ele névoa e escuridão, e, andando em círculos, procurava quem o guiasse pela mão.
12 'Lige alué wa'lula lakime etesa alué rió tabilé ma'chílime gayénichi, 'lige 'we a'lá semáriga bijchígale alué ra'íchali napu ruwílige alué Páulo alé iligá. 'We a'lá nirá ilile alué rió wa'lula alué Páulo ra'íchachi.
12 Então o procônsul, vendo o que havia acontecido, creu, maravilhado com a doutrina do Senhor.
13 'Lige alé Pápochi bárkochi jímale alué rió Páulo (Sauli) 'lige alué gompaniérola si, 'lige bajonile alé na'lebo 'nálige uché bilena Perge anilichi we'ká riógichi alé Pampilia anilime ejírochi. 'Lige alué rió Juani pe alé Pérgechi ro'ile alué Páulo 'yuga enegé, pe ku guwana simile, ku alé Rusaleni anilichi sébale alué rió.
13 E, navegando de Pafos, Paulo e seus companheiros viajaram a Perge da Panfília. João, porém, deixando-os, voltou para Jerusalém.
14 'Lige alué ralámuli simíbale alé 'mi uché bilena Antiokía rewégichi we'ká riógachi. 'Lige Pisilia ejiro nile alé. 'Lige alé sebasa, bilé rawé sawalachi resíbulichi nile, simíbale alué oká rió alé 'mi u'tá re'obachi «sinagoga» anilime. 'Lige alé re'obachi sebasa, alé pachá mo'ile alué oká rió.
14 Mas eles, saindo de Perge, chegaram a Antioquia da Pisídia. No sábado, entraram na sinagoga e sentaram-se.
15 'Lige alé pachá bilé rió ra'íchale alué osilí napu alué Moisesi osálige 'ya bajchá rawé. Abiénachigó ra'íchale alué osilí napu osálige 'ya rawé alué ralámuli napu ruwime nílige napu anele Onorúgame. 'Lige alué ralámuli re'obachi nulame bayele alué Páulo napurigá ra'ichámala alé re'obachi. 'Lige anele:
15 Depois da leitura da Lei e dos Profetas, os chefes da sinagoga mandaram dizer-lhes: — Irmãos, se vocês têm alguma palavra de consolo para o povo, falem.
16 'Lige o'weti ilísale alué Páulo 'lige sekate anele napurigá kilí mochímala alué ralámuli. 'Lige anele:
16 Paulo, levantando-se e fazendo com a mão sinal de silêncio, disse: — Israelitas e todos vocês que temem a Deus, escutem!
17 Alué Onorúgame napu ramué ralámuli israelita 'we 'la nirá, alueka 'we 'yasi 'we gu'írile alué ralámuli israelita napurigá 'la we'ká o'chéramala napu'lige bijí Ejipto mochiga pe sígame niraga. 'Lige a'kinana Onorúgame bo'né a'walílate buyánale alué ralámuli israelita alé Ejipto mochígichi.
17 O Deus do povo de Israel escolheu os nossos pais e exaltou o povo durante a sua peregrinação na terra do Egito, de onde os tirou com braço poderoso.
18 'Lige alué ralámuli israelita oká liá bamí mochile alé jami wakígachi napu tabilé 'wesi ralámuli ejperele. 'Lige 'we i'nílime nile alué ralámuli israelita alé jami mochiga, nobi Onorúgame abirigáchigo 'la anáchale ko.
18 Suportou os maus costumes do povo durante uns quarenta anos no deserto.
19 'Lige Onorúgame gu'írile napurigá 'la neyúrimala alué ralámuli israelita alué uché jaré e'sena ralámuli Kanani mochígame 'yuga nakoa. 'Lige alué ralámuli israelita 'ma alué gawí niga ejtebile Kanani nerúgame. Alué ralámuli Kanani mochígame we'kaná chojkégame ra'íchame nile, gicháomana chojkégame ra'íchame nile alué ralámuli alé Kanani mochígame. 'Lige alé ejperele alué ralámuli israelita napurigá 'la a'boi gawila niraga.
19 E, havendo destruído sete nações em Canaã, deu essas terras como herança ao seu povo.
20 Bajchaka Ejipto mochile naó siento bamí, 'lige naosa makué bamí mochile alé wakígachi, 'lige makué bamí nokale nakoa Kanani anilichi. 'Lige Onorúgame ajchale bilé wa'lula selígame ra'íchali gateme, 'lige mukusáká chéchigo bilé ajcháliru. 'Lige a'kinana we'ká bamí kachi, alué Samueli nachule alué selígame asibálime.
20 Tudo isso levou cerca de quatrocentos e cinquenta anos. Depois disso, lhes deu juízes, até o profeta Samuel.
21 'Lige alué ralámuli alé mochígame Onorúgame tánele napurigá ajchámala bilé rió abé wa'lula bochígimi gawichí nulame alé Israeli. 'Lige Onorúgameka alué Sauli anilime rió ajchale napurigá wa'lula nímala napu alué Siso inolá nile. Alué Benjamini rijimala nile alué Siso, alué 'we 'ya ajtígame rió. 'Lige alué Sauli oká liá bamile alé wa'lula asagá.
21 Então eles pediram um rei, e Deus lhes deu Saul, filho de Quis, da tribo de Benjamim, e isto durante quarenta anos.
22 'Lige alésíko alué bo'né Onorúgame bujele nóchili alué Sauli. 'Lige bo'né Onorúgame uchéchigo bilé wa'lula ajchale napu Rabí anilime nile. 'Lige alué bo'né Onorúgame ruyele alué ralámuli alarigá ko alué rió Rabí. 'Lige anile Onorúgame: «Isaí inolá ju alué Rabí anilime. 'Lige alué Rabí 'la bi'lepi 'nátame ju ne'chí 'yuga. 'Lige 'la sébali olámala alué rió napurigá nulémala ne bo'né», anile Onorúgame.
22 E, tendo tirado Saul, levantou-lhes o rei Davi, do qual também, dando testemunho, disse: “Achei Davi, filho de Jessé, homem segundo o meu coração, que fará toda a minha vontade.”
23 Bilé alué Rabí rijimala nujubá ochérigame Esusi nile. Onorúgame júlale napurigá ralámuli israelita a'kabámana jawámala. 'La bijchiá nile napurigá anílige Onorúgame 'ya.
23 Da descendência deste, conforme a promessa, Deus trouxe a Israel o Salvador, que é Jesus.
24 'Lige pe bajchabé abé 'yabé bijí ta'chó nóchachi alué Esusi, alué rió Juani anele suwábaga alué ralámuli Israeli mochígame: «A'rewa alué chátiri 'nátili, 'lige 'la rewarárigame niwa alé ba'wichí bochígimi bokuíka 'nalina 'emi ralámuli napurigá alué uché jaré ralámuli 'la machimela 'emi ralámuli Onorúgame oyérame ko.»
24 Antes da manifestação dele, João pregou um batismo de arrependimento a todo o povo de Israel.
25 'Lige napu'lige amulí mukiá alué Juani, anile alué Juani: «'Emi ralámuli buwewa bilé wa'lula napu Onorúgame julámioríle. Neka tabilé alué ju, neka pe se'nú ju. Alué napu 'emi buwé, alueka 'ma amulí seba, pe'wé pe'kabi rawé kachi 'ma sebámala alué wa'lula. Alueka 'we najtékame nímala. Neka tabilé alarigá najtékame ju, neka pe apiépiri rió kame.»
25 Quando João estava completando a sua carreira, disse: “Quem vocês pensam que sou? Não sou aquele que vocês esperam. Mas depois de mim vem aquele de cujos pés não sou digno de desamarrar as sandálias.”
26 › 'Emi ralámuli jurío Abraámi rijimala, 'lige 'emi ralámuli tabilé israelita, 'emi napu 'we a'lá nirame ju Onorúgame, suwábaga 'emi 'we a'lá gepusi ye ra'íchili rejcholi. Ye rejchólika ju napurigá buyásiwa resítiri bowechi. Suwábaga 'emi nila ju ye rejcholi.
26 — Irmãos, descendência de Abraão e todos vocês que temem a Deus, a nós foi enviada a palavra desta salvação.
27 Alué ralámuli napu alé Rusaleni ejperégame nile, 'lige suwábaga alué e'wélalachigó, tabilé námale alué osilí alué napu osálige alué 'ya mochígame rió napu ruwime nílige napu anele Onorúgame. Alé osilichi 'we 'la ruwime nile churigá nímala alué Esusi. 'Lige nabí rawé sawalachi resíbulichi 'we akeme nile alué ra'íchali alué ralámuli. 'Lige abirigáchigo tabiléchigo námale ko. 'Lige alué ralámuli Rusaleni mochígame anile: «Me'libóleké alué Esusi.» 'Lige alarigá 'la sébali olale napurigá osirúgime nile 'ya rawé.
27 Pois os moradores e as autoridades de Jerusalém, não conhecendo Jesus nem as palavras dos profetas que são lidas todos os sábados, cumpriram as profecias, quando condenaram Jesus.
28 'Lige alué ralámuli alué Rusaleni mochígame, napu'lige cha'pisá alué Esusi, tabilé chérikáme nile Esusi napurigá me'liboa. 'Lige alué ralámuli pe alarigá tánale alué wa'lula Pilato napurigá me'liboa.
28 E, embora não achassem nenhuma causa de morte, pediram a Pilatos que ele fosse morto.
29 'Lige 'la alarigá oláliru alué Esusi napurigá osálige alué 'ya mochígame ralámuli, 'lige 'ma me'lisá alé gulusichi ujchagá alué Esusi, 'lige re'kibúliru alué Esusi 'ma mukúgame, 'lige o'tole 'mi resochí joka newárigime rekamia alué mukúgame.
29 Depois de cumprirem tudo o que estava escrito a respeito dele, tirando-o do madeiro, puseram-no em um túmulo.
30 'Lige alué bo'né Onorúgame uchéchigo siné ajánale.
30 Mas Deus o ressuscitou dentre os mortos,
31 'Lige alué ralámuli napu Esusi gompaniérola nílige napu'lige Galiléachi simasa 'mi Rusalénichi si sebasa ta'chó mukuchi, alué ralámulika we'sá etele Esusi a'kinana napu Esusi ku ajánasa. Jípeko alué ralámuli júkuru napu ra'íchali ruigá e'yena ralámuli jurío churigá níliga Esusi 'ya rawé 'lige jipe churigá ka Esusi.
31 e durante muitos dias ele foi visto pelos que o tinham acompanhado da Galileia para Jerusalém, os quais são agora as suas testemunhas diante do povo.
32 › 'Lige ramué jipe jena mochiru napurigá rupoa alué ra'íchili semati. Onorúgame bo'né anele alué ralámuli 'ya mochígame ramué rijimala ralámuli gu'írimoríle.
32 E nós anunciamos a vocês o evangelho da promessa feita aos nossos pais,
33 Jípeko 'ma a'lá sébali olale. Napu'lige ku ajánisa alué Esusi, 'ma a'lá sébali olale napu anílige 'ya. 'Lige alé bilena apélichi napu uchú alué osilí Onorúgame ra'ichálila, alé uchú jaré osilí wikarame (napu Salmo anilime ju yolí ra'íchaga), 'lige alarigá wikarame ju alué wiká: «Mueka 'la ne'chí inolá júkuru, jípeko 'ma ajchámala ne mué napurigá wa'lula nímala mué jena wijchimoba bochígimi nulame.» Alarigá anile Onorúgame.
33 como Deus a cumpriu plenamente a nós, seus filhos, ressuscitando Jesus, como também está escrito no Salmo número dois: “Você é meu Filho; hoje eu gerei você.”
34 Napu'lige mukule Esusi Onorúgame ku ajchale, jípesíko 'ma tabilé siné mukumela alué Esusi. Alué ra'íchali 'ya nerúgame ka alarigá aní: «Ne 'la gu'írimala mué napurigá anele ne alué Rabí anilime rió 'ya bejtégame. 'Lige 'la bijchiá aní ne», anile Onorúgame.»
34 — E quanto ao fato de que o ressuscitaria dentre os mortos para que jamais voltasse à corrupção, Deus o expressou desta maneira: “E cumprirei a favor de vocês as santas e fiéis promessas feitas a Davi.”
35 'Lige alé uché bilena apélichi napu uchú alué osilí alué wikarame, anime ju: «Onorúgame tabilé a'remio orile napurigá bikimela alué rió sa'pala mukusá alué rió napu 'we bi'wígame sulégame ju.»
35 — Por isso, também diz em outro Salmo: “Não permitirás que o teu Santo veja corrupção.”
36 'Lige alué Rabí nóchale napurigá nulele Onorúgame. 'Lige mukule alué Rabí a'kinana. 'Lige alé resochí rekáliru gatega alué Rabí rijimálala 'yúriga. 'Lige 'ma bikale alué sa'pala alé bo'igá.
36 — Porque tendo Davi, no seu tempo, servido conforme o plano de Deus, morreu, foi sepultado ao lado de seus pais e viu corrupção.
37 Alué Esúsika, alué napu Onorúgame ku ajánilige, alueka tabilé bikale.
37 Porém aquele a quem Deus ressuscitou não viu corrupção.
38 — ausente —
38 Portanto, meus irmãos, saibam que é por meio de Jesus que a remissão dos pecados é anunciada a vocês;
39 — ausente —
39 e, por meio dele, todo o que crê é justificado de todas as coisas das quais vocês não puderam ser justificados pela lei de Moisés.
40 'La 'we a'lá 'nátaga 'emi ralámuli napurigá tabilé che ikiboa napurigá anílige alué ralámuli napu ruwime nílige napu anele Onorúgame. Regá anile:
40 Portanto, tenham cuidado para que não lhes aconteça o que os profetas disseram:
41 'Emi ralámuli, napu'lige etesa napu nocha ne,
41 “Vejam, ó desprezadores! Fiquem maravilhados e desapareçam, porque, no tempo de vocês, eu realizo obra tal que vocês não acreditarão se alguém lhes contar.”
42 'Lige alué Páulo 'lige alué Bernabé alé u'tá jurío re'obálachi buyachi, alué ralámuli alé mochígame uché a'kinana sawalachi resíbulichi uché bayéliru alué rió Páulo 'lige alué Bernabé.
42 Quando Paulo e Barnabé estavam saindo, as pessoas pediram que, no sábado seguinte, lhes falassem estas mesmas palavras.
43 'Lige alué rió Páulo 'lige alué Bernabé, alé re'obachi buyásiga simíbale kumi. 'Lige alemi napu e'yénilige alué oká rió 'lige napuíka e'yénale alué oká rió 'yuga we'ká ralámuli jurío 'lige abiénachigó alué ralámuli tabilé jurío napu oyérame nile alué jurío na'tálila. 'Lige alué Páulo 'lige alué Bernabé rejcholi ruyésiga e'yénale alué ralámuli suwábaga napu ekí si e'yénale alué oká rió 'yuga napurigá tabilé guwana rujsúmala Onorúgame oyeria.
43 Terminada a reunião na sinagoga, muitos dos judeus e dos prosélitos piedosos seguiram Paulo e Barnabé, e estes, falando com eles, os persuadiam a continuar firmes na graça de Deus.
44 'Lige a'kinana uché bilé tarali sawalachi resíbulichi, we'ká ralámuli napuíle alé u'tá jurío re'obálachi. Amulí suwábaga ralámuli napu ekí ejperélige alé we'ká riógichi napuíle akimea Onorúgame ra'ichálila alé re'obachi.
44 No sábado seguinte, quase toda a cidade se reuniu para ouvir a palavra do Senhor.
45 'Lige alué ralámuli jurío tabilé oyérame Esukristo napu'lige etesa alué we'ká ralámuli napuíka mochígame alé re'obachi, tabilé ganíliga rejpile, 'we gunaruga etele alué oká rió, 'lige saega ra'íchale napu anílige Páulo.
45 Mas os judeus, vendo as multidões, ficaram com muita inveja e, blasfemando, contradiziam o que Paulo falava.
46 'Lige alué Páulo 'lige alué Bernabé, 'we a'wágame ra'íchale tabilé chéligá, tabilé majaga. 'Lige anile alué Páulo:
46 Então Paulo e Barnabé, falando ousadamente, disseram: — Era necessário pregar a palavra de Deus primeiro a vocês. Mas, como vocês a rejeitam e se julgam indignos da vida eterna, eis que nos voltamos para os gentios.
47 Onorúgame alarigá nulele ramué 'ya bajchá rawé. Onorúgame alarigá anile:
47 Porque o Senhor assim nos determinou: “Eu coloquei você como luz dos gentios, a fim de que você seja para salvação até os confins da terra.”
48 'Lige napu'lige akisá alué ralámuli tabilé jurío napu alé mochile akea, 'we ra'sálále. 'Lige anile:
48 Os gentios, ouvindo isto, se alegravam e glorificavam a palavra do Senhor. E creram todos os que haviam sido destinados para a vida eterna.
49 'Lige we'ká ralámuli akele alé bochígimi riógame.
49 E a palavra do Senhor se espalhou por toda aquela região.
50 'Lige jaré alué ralámuli jurío tabilé galegá akele alué ra'íchali. 'Lige alué ralámuli 'ma a'lá ra'íchale jaré umugí 'yuga 'la nirame Onorúgame napu 'we nígame nile, 'lige jaré rió 'yuga napu 'we nígame nílechigó, napurigá saega ra'ichámala alué Páulo olagá 'lige Bernabé. 'Lige alué suwábaga ralámuli cha anele alué Páulo 'lige alué Bernabé, 'ma mabúliru alué oká rió. 'Lige arigá júlale alé mejká napurigá ta a'bemi e'yénamala alué oká rió alieti ra'íchali ruigá.
50 Mas os judeus instigaram as mulheres piedosas de alta posição e os principais da cidade e levantaram perseguição contra Paulo e Barnabé, expulsando-os do seu território.
51 'Lige alué oká rió ta'chó simiba aká bujale, 'lige aká bujasá 'lige sawele alué aká. Yeka ruwime nile tabilé bijchígiligo alué ralámuli jurío Onorúgame ra'ichálila. 'Lige simíbale alué oká rió alé we'ká riógichi Ikonio anilichi.
51 E estes, sacudindo contra eles o pó dos pés, foram para Icônio.
52 'Lige alué ralámuli alué Esukristo oyérame alé Antiokíachi 'we ganíliga mochile. 'Lige 'la bi'lepi 'nátali 'nátame nile Onorúgame Alawala 'yuga.
52 Os discípulos, porém, estavam cheios de alegria e do Espírito Santo.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Atos 13, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.