2 Samuel 3
Soso Kitaabuie: Tawureta, Yabura, Inyila (SUS) vs NVT
1 Gere bu nɛ ki fanyi ra Dawuda xa mixie nun Sɔlu xa mixie tagi, Dawuda sɛnbɛ nu gboma, Sɔlu xa mixie tan sɛnbɛ nu xurunma.
1 Assim começou uma longa guerra entre a família de Saul e a família de Davi. Com o tempo, Davi se fortaleceu cada vez mais, e a família de Saul foi se enfraquecendo.
2 Dawuda xa die nan ya naxee barixi Hebiron. A xa di singe findixi Aminon nan na, Axinowama Yisireelika naxan bari a bɛ.
2 Estes são os filhos de Davi que nasceram em Hebrom: O mais velho era Amnom, filho de Ainoã, de Jezreel.
3 A xa di firin nde findixi Kileyaba nan na, Nabali Karemeleka xa ginɛ Abigayili naxan bari a bɛ. A xa di saxan nde findixi Abisalomi nan na, Gesuri mangɛ xa di ginɛ Talamayi, Maaka naxan bari a bɛ.
3 O segundo era Daniel, filho de Abigail, a viúva de Nabal, do Carmelo. O terceiro era Absalão, filho de Maaca, filha de Talmai, rei de Gesur.
4 A xa di naani nde findixi Adoniya nan na, Hagi naxan bari a bɛ. A xa di suuli nde findixi Sɛfataya nan na, Abitali naxan bari a bɛ.
4 O quarto era Adonias, filho de Hagite. O quinto era Sefatias, filho de Abital.
5 A xa di senni nde findixi Yitireyami nan na, a xa ginɛ Egela naxan bari a bɛ. Dawuda xa die nan na ki naxee bari Hebiron.
5 O sexto era Itreão, filho de Eglá, esposa de Davi. Todos esses filhos de Davi nasceram em Hebrom.
6 Sɔlu xa mixie nun Dawuda xa mixie nu na gerefe tɛmui naxɛ, Abeneri nu katama sɛnbɛ sɔtɔde Sɔlu xa mixie ya ma.
6 Enquanto continuava a guerra entre as famílias de Saul e de Davi, Abner se tornou um líder cada vez mais influente entre a família de Saul.
7 Sɔlu xa konyi ginɛ nde nu na naxan xili Risipa, Aya xa di ginɛ. Isiboseti naxa Abeneri maxɔrin, «Munfe ra i biraxi n baba xa konyi ginɛ fɔxɔ ra?»
7 Um dia, Isbosete, filho de Saul, acusou Abner de ter relações com uma das concubinas de Saul, uma mulher chamada Rispa, filha de Aiá.
8 Abeneri naxa xɔnɔ Isiboseti ma na wɔyɛnyi xa fe ra, a fa a yaabi, «Pe, bare nan n na Yudaya bɔxi ma? N fe gbegbe rabaxi nɛ i bɔnsɔɛ bɛ, i baba xa denbaya bɛ, nun i baba booree bɛ. I baba xa xanunteya xa fe ra, n mu tin i sode Dawuda yi ra. Kɔnɔ yakɔsi i fa n kalamuxi yi ginɛ nan ma fe ra?
8 Abner ficou furioso com as palavras de Isbosete. “Por acaso sou um cão de Judá para ser tratado dessa maneira?”, gritou ele. “Depois de tudo que fiz por seu pai, Saul, e pela família e os amigos dele ao não entregar você a Davi, minha recompensa é ser acusado por causa dessa mulher?
9 Ala xa n makiiti a ɲaaxi ra, xa n mu fe birin naba alako Dawuda xa fe xa kamali, alɔ Alatala a laayidixi a bɛ ki naxɛ,
9 Que Deus me castigue severamente se eu não fizer por Davi tudo que o S enhor prometeu a ele!
10 a xa mangɛya ba Sɔlu yi ra, a fa Dawuda xa mangɛya mabanban Yudaya bɔxi ma, kelife Dana han Beriseeba.»
10 Tomarei o reino da família de Saul e o entregarei a Davi. Estabelecerei o trono de Davi tanto sobre Israel como sobre Judá, desde Dã, ao norte, até Berseba, ao sul!”
11 Isiboseti mu suusa a yaabide wɔyɛn keren na, barima a gaaxuxi a ya ra.
11 Isbosete não se atreveu a dizer nem mais uma palavra, pois teve medo do que Abner poderia fazer.
12 Abeneri naxa xɛɛrae xɛɛ Dawuda ma, e xa sa a fala a bɛ a tan xili ra, «Nde gbe na yi bɔxi ra?» E man xa sa a fala a bɛ, «Won xa saata, n xa i mali Isirayila birin ya xa rafindi i ma.»
12 Então Abner enviou mensageiros para dizer a Davi: “Afinal, a quem pertence esta terra? Faça um acordo comigo, e eu o ajudarei a conseguir o apoio de todo o Israel”.
13 Dawuda naxa a yaabi, «Awa, won xa saatɛ xiri, kɔnɔ n mu wama i xa fa n yire n ma ginɛ Mikali xanbi, Sɔlu xa di ginɛ.»
13 “Está bem”, respondeu Davi. “Mas só farei acordo com você se, quando vier para cá, trouxer de volta minha esposa Mical, filha de Saul.”
14 Dawuda naxa xɛɛrae xɛɛ Sɔlu xa di Isiboseti ma, a falafe ra, «N ma ginɛ rasanba n ma be, n naxan xa kote dɔxɔ Filisitaka soli kɛmɛ ra.»
14 Davi enviou a seguinte mensagem a Isbosete, filho de Saul: “Devolva minha esposa Mical, pois eu conquistei o direito de me casar com ela com os prepúcios de cem filisteus”.
15 Na kui Isiboseti naxa sa a ba a xa mɔri Palatiyɛli yi ra, Layisa xa di.
15 Então Isbosete mandou tirar Mical de seu marido, Palti, filho de Laís.
16 A xa mɔri naxa bira a fɔxɔ ra han Baxurimi a wama, kɔnɔ Abeneri naxa a fala a bɛ, «Gbilen i xɔnyi.» Palatiyɛli naxa gbilen.
16 Palti a seguiu até Baurim, chorando ao longo de todo o caminho, até que Abner lhe disse: “Volte para casa!”, e ele voltou.
17 Abeneri nun Isirayila forie naxa e boore to. A naxa a fala e bɛ, «Singe wo nu wama nɛ Dawuda xa findi wo xa mangɛ ra.
17 Abner reuniu as autoridades de Israel e lhes disse: “Faz algum tempo que vocês querem declarar Davi seu rei.
18 A lanma wo xa a raba yakɔsi, barima Alatala a fala nɛ a xa fe ra, ‹N nan ma ɲama bama nɛ Filisitakae nun a yaxuie birin yi ra n ma konyi Dawuda nan saabui ra.›»
18 Chegou a hora de agir! Pois o S enhor disse: ‘Escolhi meu servo Davi para livrar meu povo, Israel, das mãos dos filisteus e de todos os seus inimigos’”.
19 Abeneri naxa wɔyɛn Bunyamin bɔnsɔɛe fan bɛ. Na dangi xanbi, a naxa siga Hebiron a falafe ra Dawuda bɛ Isirayilakae nun Bunyamin bɔnsɔɛ naxan natɛxi.
19 Abner também falou com os homens de Benjamim. Depois, foi a Hebrom para dizer a Davi que todo o povo de Israel e de Benjamim tinha concordado em apoiá-lo.
20 Abeneri to siga Dawuda yire Hebiron, a tan nun mixi mɔxɔɲɛn, Dawuda naxa xulunyi ti a tan nun a xa mixie bɛ.
20 Quando Abner, acompanhado de vinte homens, chegou a Hebrom, Davi os recebeu com um grande banquete.
21 Abeneri naxa a fala Dawuda bɛ, «N marigi, tin n xa siga Isirayila birin xun lan, alako wo xa saatɛ xiri, birin xa lu i xa mangɛya bun ma, alɔ i wama a xɔnma ki naxɛ.» Dawuda naxa tin Abeneri xa masenyi ra, a naxa a lu a xa siga bɔɲɛsa kui.
21 Então Abner disse a Davi: “Deixe que eu vá e convoque uma reunião de todo o Israel para apoiar meu senhor, o rei. Farão uma aliança com o senhor para que reine sobre eles, e o senhor governará sobre tudo que seu coração desejar”. Davi se despediu dele, e Abner partiu em paz.
22 A mu bu, Yowaba nun Dawuda xa sɔɔrie naxa fa see ra e naxee sɔtɔ gere nde kui. Abeneri mu nu na Dawuda yire Hebiron, barima Dawuda nu bara a bɛɲin bɔɲɛsa kui.
22 Contudo, logo depois que Davi despediu Abner em paz, Joabe e alguns dos soldados de Davi retornaram de um ataque, trazendo muitos despojos.
23 Yowaba nun a xa sɔɔrie naxa a kolon Neri xa di Abeneri nu bara fa mangɛ yire, a man fa siga bɔɲɛsa kui.
23 Quando Joabe chegou, foi informado de que Abner, filho de Ner, tinha acabado de visitar o rei, que o havia despedido em paz.
24 Yowaba naxa siga mangɛ yire, a a fala a bɛ, «I munse rabaxi Abeneri to fa i yire? I a luxi munfe ra a xa siga bɔɲɛsa kui?
24 Joabe foi até o rei e perguntou: “O que foi que o senhor fez? Por que deixou Abner escapar?
25 I mu a kolon Neri xa di Abeneri faxi i madaxude nun i rabɛnde nɛ?»
25 O senhor conhece muito bem Abner, filho de Ner! Sabe que ele veio espioná-lo e descobrir tudo que o senhor anda fazendo!”.
26 Yowaba to keli Dawuda yire, a naxa mixie xɛɛ Abeneri fɔxɔ ra Sira ye kundi yire. E naxa fa a ra, kɔnɔ Dawuda mu nu fefe kolon.
26 Então Joabe saiu da presença de Davi e enviou mensageiros para alcançar Abner. Eles o encontraram perto do poço de Sirá e o trouxeram de volta, sem que Davi soubesse.
27 Abeneri to gbilen Hebiron, Yowaba naxa a mabɛndun a gundo ki ma taa naadɛ ra, alɔ a nɛ wama e xa e boore to. A naxa a sɔxɔ finɛ ra a furi ma mɛnni a xunya Asahɛli gbeɲɔxɔfe ra. Abeneri faxa na ki nɛ.
27 Quando Abner chegou a Hebrom, Joabe o chamou para um lado, junto ao portão da cidade, como se fosse falar com ele em particular. Então, apunhalou-o no estômago e o matou para vingar a morte de Asael, seu irmão.
28 Dawuda to na fe kolon, a naxa a fala, «Ala ya xɔri, Abeneri xa faxɛ mu findixi n ma kote ra, a mu findixi n ma mangɛya xa kote ra.
28 Quando Davi soube o que havia acontecido, declarou: “Juro pelo S enhor que eu e meu reino somos para sempre inocentes desse crime contra Abner, filho de Ner.
29 Yi faxɛ kote na Yowaba nun a bɔnsɔɛe nan xun ma! Kundi fure xa lu a bɔnsɔɛ mixi ndee ma abadan, xa na mu a ra, mabɛn fure, faxɛ ɲaaxi, ka kaamɛ.»
29 Que essa culpa permaneça sobre Joabe e sua família! Que em todas as gerações da família de Joabe nunca falte um homem que tenha fluxo ou lepra, que use muletas, que morra pela espada, ou que tenha de mendigar o alimento!”.
30 Yowaba nun a taara Abisayi Abeneri faxa na ki nɛ, e xunya Asahɛli xa fe ra, naxan faxa gere kui Gabayon.
30 Assim, Joabe e seu irmão Abisai assassinaram Abner, pois ele havia matado Asael, irmão deles, na batalha em Gibeom.
31 Dawuda naxa a fala Yowaba nun a xa sɔɔrie bɛ, a naxɛ, «Wo xa wo xa donmae ibɔɔ sunnunyi kui, wo xa ɲɔnfe dugi ragoro wo ma Abeneri xa faxɛ xa fe ra.» Mangɛ Dawuda naxa Abeneri fure mati gaburi dɛ ra.
31 Então Davi disse a Joabe e a todos que estavam com ele: “Rasguem suas roupas e vistam pano de saco. Lamentem a morte de Abner”, e o próprio rei seguiu o cortejo fúnebre.
32 E naxa Abeneri ragata Hebiron. Mangɛ Dawuda naxa wa a xui itexi ra, a nun ɲama birin.
32 Sepultaram Abner em Hebrom, e o rei chorou em alta voz junto ao túmulo, e todo o povo lamentou com ele.
33 Mangɛ naxa yi suuki ba a bɛ, a naxɛ,
33 Então o rei entoou esta canção fúnebre: “Acaso Abner devia morrer como um vilão?
34 I bɛlɛxɛe mu nu xirixi,
34 Suas mãos não estavam atadas, nem seus pés acorrentados. Não, você foi assassinado, vítima de uma trama perversa”. Todo o povo lamentou uma vez mais por Abner.
35 Ɲama birin naxa wa Abeneri xa fe ra. Dawuda xa mixie to wa a xa a dɛge, Dawuda naxa a kali, a naxɛ, «Ala xa n xun nakana a ɲaaxi ra xa n nan n dɛgema beemanu soge dulama tɛmui naxɛ.»
35 Davi tinha se recusado a comer no dia do funeral, e todos insistiram para que ele se alimentasse. Mas ele havia feito um voto: “Que Deus me castigue severamente se eu comer alguma coisa antes do pôr do sol”.
36 Ɲama to Dawuda xa wɔyɛnyi mɛ, na naxa rafan e ma. Mangɛ Dawuda xa fe nu ɲama kɛnɛnma.
36 Seu voto agradou muito o povo. De fato, aprovavam tudo que o rei fazia.
37 Ɲama birin naxa a kolon a Neri xa di Abeneri mu faxa mangɛ xa yaamari xa ma.
37 Assim, todos em Judá e em Israel entenderam que Davi não era responsável pelo assassinato de Abner, filho de Ner.
38 Mangɛ naxa a fala a xa mixie bɛ, a naxɛ, «N xa a fala wo bɛ, to kuntigi xungbe bara faxa Isirayila.
38 Então o rei disse a seus oficiais: “Não percebem que um grande comandante caiu hoje em Israel?
39 Hali n to findixi wo xa mangɛ sugandixi ra, n sɛnbɛ bara xurun Seruya xa die ya i. Ala xa e xa wali ɲaaxi sare ragbilen e tan tinxintaree ma.»
39 E, embora eu seja o rei ungido, esses dois filhos de Zeruia, Joabe e Abisai, são fortes demais para que eu os controle. Que o S enhor retribua a esses homens maus por sua maldade”.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar 2 Samuel 3, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.