Lucas 7
Yesu Kiristito Wu-Zɔŋŋɔɔ (Ghana) (SIL) vs NVT
1 Yesu si bul wiaa deeŋba kala a pi nialiŋ dɛrɛ, u sii mu taŋ kubala baa yirɛ Kapɛnam.
1 Quando Jesus terminou de dizer tudo isso à multidão, entrou em Cafarnaum.
2 Baal kubala nɛ fa hɛ dimɛ. U fa ŋaa Rom laali-yuoroo kuhiaŋ nɛ a fa kɛŋ u yomo nɛ a chou woruŋ. Yomo-la wiwiilɛ a pina kikiiki.
2 Naquela ocasião, um escravo muito estimado de um oficial romano estava enfermo, à beira da morte.
3 Ŋii nɛ laali-yuoroo kuhiaŋ-la nii Yesu wiaa. U si nii ŋii, u liisɛ Ju̱u tiŋŋaa kuhiasiŋ di ba mu sulu duu ku vaarɛ u yomo-la.
3 Quando o oficial ouviu falar de Jesus, mandou alguns líderes judeus lhe pedirem que fosse curar seu escravo.
4 Ba sii a mu Yesu teeŋ a sulu kiŋkɛŋ kiŋkɛŋ a bul, “Baala deeŋ ŋaa ni-zɔŋ nɛ. U maga di ŋ pɛu lɛ.
4 Os líderes suplicaram insistentemente que Jesus socorresse o homem, dizendo: “Ele merece sua ajuda,
5 U cho la niaa woruŋ. U titia nɛ saa Wii-chuɔlɛ dia a pila.”
5 pois ama o povo judeu e até nos construiu uma sinagoga”.
6 Ŋii nɛ Yesu to ba hariŋ mu. Ba si mu kpagɛ laali-yuoroo kuhiaŋ dia, baal-la tiŋ u naŋdɔŋsuŋ di ba ku lii bula pi Yesu a bul, “Mi Tiina, sí ŋ titia walimu a kɔ mi dia. Mi bi maga di ŋ ku juu mi dia.
6 Jesus foi com eles, mas, antes de chegarem à casa, o oficial mandou alguns amigos para dizer: “Senhor, não se incomode em vir à minha casa, pois não sou digno de tamanha honra.
7 Ŋii nɛ tii mi paala bi ŋ teeŋ kɔ. Ŋ-na yaa suri ŋ niiŋ a bul di mi yomo-la duori, u jaŋ duori.
7 Não sou digno sequer de ir ao seu encontro. Basta uma ordem sua, e meu servo será curado.
8 Mi ma paala to mi laali-yuoroo nihiasiŋ niiŋ nɛ. Laali-yuoroo dɔŋsuŋ tuto mi niiŋ maa. Di mi nɛ bul di niaa deeŋba mu daha, ba yie mu nɛ. Di mi bira si di nia deeŋ kɔ daha, u yie kɔ nɛ. Di mi nɛ bula pi mi yomo duu ŋaa deeŋ, u yie ŋaa nɛ.”
8 Sei disso porque estou sob a autoridade de meus superiores e tenho autoridade sobre meus soldados. Só preciso dizer ‘Vão’, e eles vão, ou ‘Venham’, e eles vêm. E, se digo a meus escravos: ‘Façam isto’, eles fazem”.
9 Yesu si nii wiaa deeŋba, u ŋaau wu-kpuŋkpere. U miira daasɛ hariŋ a bula pi ni-daŋ-la fa síi to u hariŋ a bul, “Mi ha bi yarida deeŋ doho na Iziral tiŋteeŋ niaa tuɔŋ.”
9 Quando Jesus ouviu isso, ficou admirado. Voltou-se para a multidão que o seguia e disse: “Eu lhes digo a verdade: jamais vi fé como esta em Israel!”.
10 Ŋii nɛ nialiŋ laali-yuoroo kuhiaŋ-la fa si tima, ba miira mu u dia, di u yomo-la duoro.
10 E, quando os amigos do oficial voltaram para a casa dele, encontraram o escravo em perfeita saúde.
11 Yesu si vaarɛ Rom laali-yuoroo kuhiaŋ yomo-la, u bi diene ka u mu taŋ kubala baa yirɛ Neeŋ. Ni-daŋ ari u haritooroo nɛ to u hariŋ mu.
11 Logo depois, Jesus foi com seus discípulos à cidade de Naim, e uma grande multidão o seguiu.
12 U si mu kpagɛ taŋ-la niiŋ di baa yel yoho. Baal kubala nɛ suba. U nɛ fa ŋaa u naaŋ bie kala. U naaŋ ma fa ŋaa yo-haal nɛ. Niaa yuga a lii taŋ-la a ku chigi haal-la.
12 Quando ele se aproximou da porta da cidade, estava saindo o enterro do único filho de uma viúva, e uma grande multidão da cidade a acompanhava.
13 Yesu si na haal-la, nennige kala kɛnu. U bula pu a bul duu sí yel.
13 Quando o Senhor a viu, sentiu profunda compaixão por ela. “Não chore!”, disse ele.
14 Ŋii nɛ u mu a digi daga-la ba fa si joŋ suu-la hɛ. Nialiŋ fa si chuŋ daga-la a kaa mu di ba hugi, ba chiŋ. Ŋii nɛ Yesu bula pi suu-la a bul, “Bapuɔsi-bie, mi bula piŋ di ŋ sii suuŋ lɛ.”
14 Então foi até o caixão, tocou nele e os carregadores pararam. E disse: “Jovem, eu lhe digo: levante-se!”.
15 Baal-la sii suuŋ lɛ a suomo bubul wiaa. Ŋii nɛ Yesu joŋu pi u naaŋ.
15 O jovem que estava morto se levantou e começou a conversar, e Jesus o devolveu à sua mãe.
16 Fawulluŋ kɛŋ nuu-kala. Ba dɛnnɛ Wia a bul, “Nialiŋ síi bul wiaa, Wia Diŋ-zɔŋ-la doluŋ lɛ, ba tuɔŋ ku-bal nɛ ku tuu la tuɔŋ. Wia kɔ duu laa u niaa ta nɛ.”
16 Grande temor tomou conta da multidão, que louvava a Deus, dizendo: “Um profeta poderoso se levantou entre nós!” e “Hoje Deus visitou seu povo!”.
17 Ŋii nɛ wiiŋ deeŋ Yesu si ŋaa, teeli Judiya tiŋteeŋ kala ari ta-biisi-la si golli Judiya tiŋteeŋ.
17 Essa notícia sobre Jesus se espalhou por toda a Judeia e seus arredores.
18 Jɔɔŋ haritooroo bul wiaa deeŋba kala Yesu si ŋaa a pu.
18 Os discípulos de João Batista lhe contaram tudo que Jesus estava fazendo. Então João chamou dois de seus discípulos
19 Ŋii nɛ Jɔɔŋ, Wia lii-foori-la yirɛ ba tuɔŋ niaa balia, a tiŋba di ba mu Yesu teeŋ a piɛsu a bul, “Ŋ nɛ nii-la Jɔɔŋ si si u jaŋ kɔ, koo la gbɛrɛ nuu ma dɔŋ nɛɛ?” Ŋii nɛ ba mu Yesu teeŋ.
19 e os enviou ao Senhor, para lhe perguntar: “O senhor é aquele que haveria de vir, ou devemos esperar algum outro?”.
20 Ba si mu u teeŋ, ba piɛsu a bul, “Jɔɔŋ, Wia lii-foori-la nɛ tiŋla di la ku piɛsiŋ ari ŋ nɛ nii-la u si si u jaŋ kɔ koo la gbigbɛrɛ nuu dɔŋ nɛɛ?”
20 Os dois discípulos de João encontraram Jesus e lhe disseram: “João Batista nos enviou para lhe perguntar: ‘O senhor é aquele que haveria de vir, ou devemos esperar algum outro?’”.
21 Bua-la titia lɛ Yesu vaarɛ nyanyal tiŋŋaa a yugɛ, a kiri jiŋ-bɔŋŋɔɔ niaa lɛ, aŋ suri nyulimaa ma siaa.
21 Naquela mesma hora, Jesus curou muitas pessoas de suas doenças, enfermidades e espíritos impuros, e restaurou a visão a muitos cegos.
22 Ŋii nɛ u bula pi Jɔɔŋ haritooro-la a bul, “Má miira mu a bula pi Jɔɔŋ wialiŋ kala ma si nia aŋ na maa. Nyulimaa siaa susuri, gbɛrikɛɛ vivɛŋ, gbegisiŋ duduori. Taŋŋaa ninii wiaa. Nialiŋ si suba sisii suuŋ lɛ. Summoo ma wuo ninii Wia wu-zɔŋŋɔɔ.
22 Em seguida, disse aos discípulos de João: “Voltem a João e contem a ele o que vocês viram e ouviram: os cegos veem, os aleijados andam, os leprosos são purificados, os surdos ouvem, os mortos são ressuscitados e as boas-novas são anunciadas aos pobres”.
23 Nialiŋ si bi kaa lɛrɛ ari mi nɛ ŋaa nii-la Wia si tima, ba tuɔŋ jaŋ tɔrɛ.”
23 E disse ainda: “Felizes são aqueles que não se sentem ofendidos por minha causa”.
24 Ŋii nɛ Jɔɔŋ haritooro-la viiri. Ka Yesu suomo bul Jɔɔŋ wiaa a pipi ni-daŋ-la. U piɛsɛba, “Ma si mu Jɔɔŋ teeŋ giri-bine lɛ, bɛɛ nɛ ma fa gbɛrɛ di ma na? Ma mu di ma na yaŋ peliŋ si kaa viviisi nɛɛ? Ai.
24 Depois que os discípulos de João saíram, Jesus começou a falar a respeito dele para as multidões: “Que tipo de homem vocês foram ver no deserto? Um caniço que qualquer brisa agita?
25 Bɛɛ nɛ saa ma lii di ma na? Ma lia di ma na nuu si laalɛ gɛri-zɔŋŋɔɔ nɛɛ? Ai. Bee na nialiŋ si yie laalɛ gɛnniŋ deeŋba, ba yie juu kuori-diisiŋ nɛ aa nii sima.
25 Afinal, o que esperavam ver? Um homem vestido com roupas caras? Não, quem veste roupas caras e vive no luxo mora em palácios.
26 Má saa dagɛmi ku-la ma si mua di ma na. Ma mu di ma na nii-la síi bul wiaa, Wia Diŋ-zɔŋ-la doluŋ lɛ nɛɛ? Oo, mi jaŋ bula pima ari ma na nuu duu kii nii-la síi bul wiaa, Wia Diŋ-zɔŋ-la doluŋ lɛ.
26 Acaso procuravam um profeta? Sim, ele é mais que profeta.
27 U-na Jɔɔŋ wiaa nɛ ba ŋmuŋsa bil Wia teniŋ tuɔŋ, a bul di Wia si,
27 João é o homem ao qual as Escrituras se referem quando dizem: ‘Envio meu mensageiro adiante de ti, e ele preparará teu caminho à tua frente’.
28 Ŋii nɛ Yesu bira bula pi niaa a bul, “Jɔɔŋ nɛ kii nuu-kala ba si lula. Ama nii-la si ŋaa ni-bie Wia kuorii-la tuɔŋ, u nɛ yuga kii Jɔɔŋ.”
28 Eu lhes digo: de todos que nasceram de mulher, nenhum é maior que João Batista. E, no entanto, até o menor no reino de Deus é maior que ele”.
29 (Nialiŋ ari ba tuɔŋ laŋpoo lilaaraa fa si nii wialiŋ Jɔɔŋ si bula, ba laa dii a to Wia. Ba nɛ ku ŋaa tuɔ-pul timma. Jɔɔŋ foba Wii-chuɔlɛ liiŋ maa.
29 Todos que ouviram as palavras de Jesus, até mesmo os cobradores de impostos, concordaram que o caminho de Deus era justo, pois tinham sido batizados por João.
30 Ama Farisii tiŋŋaa ari Wia teniŋ kerichiba via Wia niiŋ wialiŋ Jɔɔŋ si bula. Ba nɛ bi sɛyɛ di Jɔɔŋ foba Wii-chuɔlɛ liiŋ.)
30 Os fariseus e mestres da lei, no entanto, rejeitaram o propósito de Deus para eles, pois recusaram o batismo de João.
31 Ŋii nɛ Yesu bira bul, “Bɛɛ nɛ mi jaŋ kɛŋ jiniŋ niaa kaa magisɛ? Ɛɛ nɛ ba nagɛ?
31 “Assim, a que posso comparar o povo desta geração?”, perguntou Jesus.
32 Ba nagɛ haŋbiisiŋ síi gbieli yɔbɔ tuɔŋ nɛ. Dɔŋsuŋ yie kpia dɔŋɔ lɛ, a bula piba a bul, ‘La yii yiilaa nɛ pima, aŋ ka ma bi gua, la yel yoho pima, aŋ ka ma bi yel.’
32 “Como posso descrevê-los? São como crianças que brincam na praça. Queixam-se a seus amigos: ‘Tocamos flauta, e vocês não dançaram, entoamos lamentos, e vocês não choraram’.
33 Bua-la lɛ Jɔɔŋ Wia lii-foori-la si kɔ ma teeŋ, uu vɔɔ niiŋ nɛ a bi siniŋ ma nyua. Ŋii nɛ ma si di jiŋ-bɔŋ nɛ kɛnu.
33 Quando João Batista apareceu, não costumava comer e beber em público, e vocês disseram: ‘Está possuído por demônio’.
34 Aŋ ka mi-na Nuhuobiine Bie kɔ ma teeŋ a didii kiaa aŋ pɛ nyunyua siniŋ maa. Ŋii nɛ ma bula pi dɔŋɔ a bul baala deeŋ ŋaa luobii tiina nɛ a ŋaa si-nyuaru maa, aŋ pɛ kɛŋ laŋpoo lilaaraa ari haachɛ diiree kala kaa dii naŋdɔŋsuŋ.
34 O Filho do Homem, por sua vez, come e bebe, e vocês dizem: ‘É comilão e beberrão, amigo de cobradores de impostos e pecadores’.
35 Nialiŋ si sɛi wu-jimii-la si lii Wia teeŋ, ba wu-ŋaalaa daga ari ba sɛnɛ lii Wia teeŋ nɛ.”
35 Mas a sabedoria é comprovada pela vida daqueles que a seguem.”
36 Tapulii kubala Farisii tiŋŋaa tuɔŋ dɔŋɔ yirɛ Yesu duu kɔ u dia di ba dii kudiilee. Yesu mu a hɔŋ di ba dii kiaa.
36 Um dos fariseus convidou Jesus para jantar. Jesus foi à casa dele e tomou lugar à mesa.
37 Di haal kubala hɛ taŋ-la lɛ a ŋaa haachɛ diiru. Haal-la nii Yesu wiaa ari u hɛ Farisii tiina-la dia lɛ aa dii kiaa. Ŋii nɛ u sii joŋ tulaali loŋ a kaa mu juu dia-la.
37 Quando uma mulher daquela cidade, uma pecadora, soube que ele estava jantando ali, trouxe um frasco de alabastro contendo um perfume caro.
38 U si juu dia-la, u chiŋ Yesu naasiŋ sɛmɛ a yiyel sii-liiriŋ a hihɛ Yesu naasiŋ lɛ. Sii-liiriŋ si hɛ Yesu naasiŋ lɛ ŋii, u kɛŋ u nyu-punaa kaa tiikɛ aŋ guori Yesu naasiŋ, a bisɛ tulaalii-la hɛ u naasiŋ lɛ.
38 Em seguida, ajoelhou-se aos pés de Jesus, chorando. As lágrimas caíram sobre os pés dele, e ela os secou com seu cabelo; e continuou a beijá-los e a derramar perfume sobre eles.
39 Farisii tiina-la si yirɛ Yesu duu ku dii kiaa na wiiŋ deeŋ a bibiinɛ u tuɔŋ lɛ, “Di baala deeŋ sɛnɛ ŋaa nii-la síi bul wiaa, Wia Diŋ-zɔŋ-la doluŋ lɛ nɛ, u fa jaŋ jiŋ ari haala deeŋ si digu ŋaa haachɛ diiru nɛ.”
39 Quando o fariseu que havia convidado Jesus viu isso, disse consigo: “Se este homem fosse profeta, saberia que tipo de mulher está tocando nele. Ela é uma pecadora!”.
40 Ŋii nɛ Yesu bula pi Saamɔŋ a bul, “Saamɔŋ, mi kɛŋ wii nɛ di mi bula piŋ.” Ŋii nɛ Saamɔŋ bula pu a bul, “Mi kuhiaŋ, bula pimi.” Ŋii nɛ Yesu bula pu a bul,
40 Jesus disse ao fariseu: “Simão, tenho algo a lhe dizer”. “Diga, mestre”, respondeu Simão.
41 “Baalaa balia nɛ hɛ dimɛ a sii mu chiŋ moribiee kiaa tiina teeŋ. Dɔŋɔ chiŋ siidi bui banɛsɛ, dɔŋɔ ma chiŋ siidi zɔ-banɛsɛ.
41 Então Jesus lhe contou a seguinte história: “Um homem emprestou dinheiro a duas pessoas: quinhentas moedas de prata a uma delas e cinquenta à outra.
42 Niaa deeŋba balia tuɔŋ, kuŋ-kala bi u chimiŋ wuo ti̱ŋ. Ŋii nɛ kiaa tiina-la joŋ chiŋ-la a chɛ ba kala. Niaa deeŋba baliamiŋ tuɔŋ, kubɛɛ nɛ jaŋ cho baal-la woruŋ?”
42 Como nenhum dos devedores conseguiu lhe pagar, ele generosamente perdoou ambos e cancelou suas dívidas. Qual deles o amou mais depois disso?”.
43 Ŋii nɛ Saamɔŋ bula pu duu biina ari nii-la chimiŋ si yuga nɛ. Ŋii nɛ Yesu bula pu di wutitii nɛ.
43 Simão respondeu: “Suponho que aquele de quem ele perdoou a dívida maior”. “Você está certo”, disse Jesus.
44 Ŋii nɛ u miira beŋ haal-la aŋ piɛsɛ Saamɔŋ a bul, “Ŋ na haal-la deeŋ nɛɛ? Mi kɔ ŋ dia, aŋ ka ŋ bi liiŋ ŋaa pimi di mi sɔŋ mi naasiŋ, aŋ ka u-na kɛŋ u sii-liiriŋ kaa sɔŋ mi naasiŋ aŋ kɛŋ u nyu-punaa ma tiikɛ.
44 Então voltou-se para a mulher e disse a Simão: “Veja esta mulher ajoelhada aqui. Quando entrei em sua casa, você não ofereceu água para eu lavar os pés, mas ela os lavou com suas lágrimas e os secou com seus cabelos.
45 Mi síi kɔ ŋ dia, ŋ bimi guoro, ka u-na guori mi naasiŋ.
45 Você não me cumprimentou com um beijo, mas, desde a hora em que entrei, ela não parou de beijar meus pés.
46 Ŋ bi nuuŋ ŋaa tisɛ mi nyuŋ, ka u-na ŋaa tulaali tisɛ mi naasiŋ.
46 Você não me ofereceu óleo para ungir minha cabeça, mas ela ungiu meus pés com um perfume raro.
47 Mi bula piŋ ari mi joŋ u haachɛba yugɛ nɛ a chɛu, ŋii nɛ tii u chomi woruŋ ŋii. Ama nii-la ma mi si joŋ u haachɛba muapilii chɛu, u tiina ma chomi muapilii nɛ.”
47 “Eu lhe digo: os pecados dela, que são muitos, foram perdoados e, por isso, ela demonstrou muito amor por mim. Mas a pessoa a quem pouco foi perdoado demonstra pouco amor”.
48 Ŋii nɛ Yesu bula pi haal-la niaa tuɔŋ ari u joŋ u haachɛba a chɛu nɛ.
48 Então Jesus disse à mulher: “Seus pecados estão perdoados”.
49 Ŋii nɛ nialiŋ ku-kaanaa fa si hɔnɔ didii kudiile-la bibiinɛ ba tuɔŋ lɛ a bul, “Kubɛɛ nɛ nia deeŋ si paala joŋ haachɛba chɛ niaa?”
49 Os homens que estavam à mesa diziam entre si: “Quem é esse que anda por aí perdoando pecados?”.
50 Ama Yesu bula pi haal-la a bul, “Ŋ yarida nɛ laaŋ ta. Mu ari yarifiɛlaa.”
50 E Jesus disse à mulher: “Sua fé a salvou. Vá em paz”.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 7, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.