Lucas 24
Yesu Kiristito Wu-Zɔŋŋɔɔ (Ghana) (SIL) vs NTLH
1 Lahadi chɛɛŋ siipuuraa, haala-la sii a kɛŋ tulaalii-la a kaa mu bua-la leriŋ.
1 No domingo bem cedo, as mulheres foram ao túmulo, levando os perfumes que haviam preparado.
2 Ba si yi lee-la, ba na di tabii-la ba fa si kaa tɔ bua-la niiŋ suro.
2 Elas viram que a pedra tinha sido tirada da entrada do túmulo.
3 Ŋii nɛ ba juu bua-la tuɔŋ, ama ba bi la Tiina Yesu ku-suuŋ na.
3 Porém, quando entraram, não acharam o corpo do Senhor Jesus
4 Ba chiŋ dimɛ a bi jiŋ wii-la kala ba si jaŋ ŋaa. Ba ŋaa di ba beŋ, di baalaa balia nɛ chiŋ ba sɛmɛ ŋii. Ba gɛnniŋ faasa tutul.
4 e não sabiam o que pensar. De repente, apareceram diante delas dois homens vestidos com roupas muito brilhantes.
5 Fawulluŋ kɛŋ haala-la. Ba kɛŋ ba nyusuŋ gurɛ. Ŋii nɛ baala-la piɛsɛba a bul, “Bɛɛ nɛ tii ma chichɛ nii-la si weye ni-suunuŋ tuɔŋ?
5 E elas ficaram com medo, e se ajoelharam, e encostaram o rosto no chão. Então os homens disseram a elas: — Por que é que vocês estão procurando entre os mortos quem está vivo?
6 U tuo daha. U sie nɛ. Má liise mu yi wii-la u fa si bula pima lɛ, bua-la lɛ u fa si hɛ Galilii lɛ.
6 Ele não está aqui, mas foi ressuscitado. Lembrem que, quando estava na Galileia, ele disse a vocês:
7 U fa bula pima ari ba jaŋ joŋ u-na Nuhuobiine Bie a hɛ haachɛ diiree nisiŋ lɛ di ba kpaasu mɛrɛ daa-gɛsɛɛ nyuŋ duu suu, aŋ ka duu sii suuŋ lɛ tapulaa batori chɛɛŋ.”
7 “O Filho do Homem precisa ser entregue aos pecadores, precisa ser crucificado e precisa ressuscitar no terceiro dia”.
8 Ŋii nɛ haala-la liise yi wii-la u fa si bula piba.
8 Então as mulheres lembraram das palavras dele
9 Ba miira lii bua-la leriŋ a mu bula pi Yesu haritooroo fii ari kubala-la, ari nialiŋ dɔŋsuŋ fa síi to u hariŋ wialiŋ kala si ŋaa.
9 e, quando voltaram do túmulo, contaram tudo isso aos onze apóstolos e a todos os outros.
10 Haala-la si mu bua-la leriŋ nɛ ŋla: Mɛɛri Magidaliŋ, Juana ari Jeems naaŋ Mɛɛri. Ba di haalaa dɔŋsuŋ nɛ bul wiaa deeŋba si ŋaa a pi Yesu naŋzɔɔba-la.
10 Essas mulheres eram Maria Madalena, Joana e Maria, mãe de Tiago. Estas e as outras mulheres que foram com elas contaram tudo isso aos apóstolos.
11 Ama Yesu naŋzɔɔba-la fa biina ari wii-la haala-la si bula ŋaa wu-nyiariŋ nɛ. Ba bi laa dii. [
11 Mas eles acharam que o que as mulheres estavam dizendo era tolice e não acreditaram.
12 Ama Piita sii a fá mu bua-la leriŋ, a mu juu bua-la, a beŋ a na gɛnni-la ba fa si joŋo bɛ Yesu di ba pina, aŋ ka u bi kuŋ-kala na. Ŋii nɛ u miira mu dia a kɛŋ wii-la si ŋaa a bibiinɛ. U kperu.]
12 Porém Pedro se levantou e correu para o túmulo. Abaixou-se para olhar e viu somente os lençóis de linho e nada mais. Aí voltou para casa, admirado com o que havia acontecido.
13 Tapulii-la titia nɛ niaa balia fa síi to Yesu hariŋ mumu taŋ kubala baa yirɛ Emeyas. Emeyas ari Jerusalɛm yi ari meel-daasiŋ balipɛ nɛ.
13 Naquele mesmo dia, dois dos seguidores de Jesus estavam indo para um povoado chamado Emaús, que fica a mais ou menos dez quilômetros de Jerusalém.
14 Ba síi mu taŋ-la ŋii, ba bula pipi dɔŋɔ wialiŋ kala si ŋaa.
14 Eles estavam conversando a respeito de tudo o que havia acontecido.
15 Ba síi bul wialiŋ ŋii a vuvuurɛ, ŋii nɛ Yesu titia ku yiba ba kala vivɛŋ.
15 Enquanto conversavam e discutiam, o próprio Jesus chegou perto e começou a caminhar com eles,
16 Ba nau, ama ba bi wuo jiŋ ari u nɛ.
16 mas alguma coisa não deixou que eles o reconhecessem.
17 Ŋii nɛ Yesu piɛsɛba a bul, “Wu-bɛɛ nɛ maa bul ŋii woŋbiiŋ lɛɛ?” Ŋii nɛ ba chiŋ, ba tuɔŋ kala chei.
17 Então Jesus perguntou: Eles pararam, com um jeito triste,
18 Ba tuɔŋ dɔŋɔ yiriŋ nɛ Kiliapas. Ŋii nɛ Kiliapas piɛsu a bul, “Ŋ duŋduŋa nɛ ŋaa nuhuɔru a hɛ Jerusalɛm lɛ a bi wii-la si ŋaa tapulaa deeŋba niaa?”
18 e um deles, chamado Cleopas, disse: — Será que você é o único morador de Jerusalém que não sabe o que aconteceu lá, nestes últimos dias?
19 Ŋii nɛ u piɛsɛba a bul, “Wu-bɛɛ nɛ ŋii?” Ŋii nɛ ba bula pu a bul, “Wii-la si ŋaa Yesu si lii Nazarɛt lɛ. Baala deeŋ fa ŋaa nii-la fa síi bul wiaa, Wia Diŋ-zɔŋ-la doluŋ lɛ nɛ. Wialiŋ u síi ŋaa ari wialiŋ u síi bul fa kɛŋ doluŋ Wia ari nuhuobiinee kala teeŋ.
19 — O que foi? — perguntou ele. Eles responderam: — O que aconteceu com Jesus de Nazaré. Esse homem era
20 Nialiŋ si kpu pusuŋ pipi Wia kuhiasiŋ ari Ju̱u tiŋŋaa kuhiasiŋ joŋu hɛ Paalit nisiŋ lɛ duu kpuu. Ŋii nɛ Paalit ŋaa ba kpaasu mɛrɛ daa-gɛsɛɛ nyuŋ u suu.
20 Os chefes dos sacerdotes e os nossos líderes o entregaram para ser condenado à morte e o crucificaram.
21 La faa yiɛlɛ ari u nɛ ŋaa nii-la si kɔ duu laa Iziral tiŋŋaa ta. Ba si kpu Yesu ŋii, u tapulaa batori nɛ jiniŋ.
21 E a nossa esperança era que fosse ele quem iria libertar o povo de Israel. Porém já faz três dias que tudo isso aconteceu.
22 La di haala-la dɔŋsuŋ fa síi to Yesu hariŋ ku bul wii pila. U kperila. Ba sii mu bua-la leriŋ siipuuraa aŋ bi Yesu ku-suuŋ na.
22 Algumas mulheres do nosso grupo nos deixaram espantados, pois foram de madrugada ao túmulo
23 Ba ku bul ŋii pila. Ba bula ari ba na Wia tiŋdaaraa ari duosoo tuɔŋ. Ba bula piba ari Yesu weye nɛ.
23 e não encontraram o corpo dele. Voltaram dizendo que viram anjos e que estes afirmaram que ele está vivo.
24 La tuɔŋ dɔŋsuŋ ma mu bua-la leriŋ a na ari wii-la haala-la si bula ŋaa wutitii nɛ. Ba bi Yesu na.”
24 Alguns do nosso grupo foram ao túmulo e viram que realmente aconteceu o que as mulheres disseram, mas não viram Jesus.
25 Ŋii nɛ Yesu bula piba a bul, “Ni-yaaraa, ma digilaa yuŋie, ma bi wialiŋ nialiŋ fa síi bul wiaa, Wia Diŋ-zɔŋ-la doluŋ lɛ laa dii.
25 Então Jesus lhes disse:
26 Ma bi jiŋ ari u maga di nii-la Wia si liisa, na hɛɛŋ nɛ aŋ-na juu u kuorii-la tuɔŋ a laa yiriŋ?”
26 Pois era preciso que o
27 Ŋii nɛ Yesu bula piba wialiŋ kala ba si ŋmuŋsa Wia teniŋ tuɔŋ a tigɛu lɛ, a suomi teŋ-la Moosis si ŋmuŋsa a kaa mu tenni-la kala nialiŋ síi bul wiaa, Wia Diŋ-zɔŋ-la doluŋ lɛ si ŋmuŋsa lɛ. U dagɛba wialiŋ kala bubuɔŋ.
27 E começou a explicar todas as passagens das Escrituras Sagradas que falavam dele, iniciando com os livros de Moisés e os escritos de todos os Profetas .
28 Ba síi mu ŋii, ba ku kpagɛ taŋ-la ba síi mu. Ŋii nɛ Yesu ŋaa a nagɛ duu ha kiele mu nɛ.
28 Quando chegaram perto do povoado para onde iam, Jesus fez como quem ia para mais longe.
29 Ŋii nɛ ba kɛnu lɛrɛ bil di taŋ bire, duu leŋ di ba chua. Ŋii nɛ u juu di ba piŋ.
29 Mas eles insistiram com ele para que ficasse, dizendo: — Fique conosco porque já é tarde, e a noite vem chegando. Então Jesus entrou para ficar com os dois.
30 Ba si hɛ dia tuɔŋ, ba hɔŋ di ba dii kudiilee. Ŋii nɛ Yesu joŋ boroboro a chuɔlɛ Wia aŋ kaa chɔgɛ piba di ba dii.
30 Sentou-se à mesa com eles, pegou o pão e deu graças a Deus. Depois partiu o pão e deu a eles.
31 U si ŋaa ŋii, ba siaa luɔmɛ ba jiŋ ari Yesu nɛ. Ka u lɛl ba sipaaŋ.
31 Aí os olhos deles foram abertos, e eles reconheceram Jesus. Mas ele desapareceu.
32 Ŋii nɛ ba bula pi dɔŋɔ a bul, “La yaraa fa fiɛla nɛ woruŋ u si bul wiaa pipila woŋbiiŋ lɛ, aŋ pɛ didagɛla Wia teniŋ wialiŋ bubuɔŋ.”
32 Então eles disseram um para o outro: — Não parecia que o nosso coração queimava dentro do peito quando ele nos falava na estrada e nos explicava as Escrituras Sagradas?
33 Ŋii nɛ ba sii lima lima a miira mu Jerusalɛm, a na Yesu haritooro-la fii ari kubala, ari nialiŋ dɔŋsuŋ ma fa síi to Yesu hariŋ.
33 Eles se levantaram logo e voltaram para Jerusalém, onde encontraram os onze apóstolos reunidos com outros seguidores de Jesus.
34 Ŋii nɛ Yesu haritooro-la fii ari kubala-la bula piba a bul, “La Tiina Yesu sɛnɛ sii nɛ. U kɛŋ u titia kaa kɔ dagɛ Saamɔŋ nɛ!”
34 E os apóstolos diziam: — De fato, o Senhor foi ressuscitado e foi visto por Simão!
35 Ŋii nɛ nialiŋ baliamiŋ ma bul wii-la si ŋaa woŋbiiŋ lɛ, ari ŋii ba si ku jiŋ ari la Tiina Yesu nɛ. Ba si di bua-la lɛ u si kɛŋ boroboro chɔgɛ a piba lɛ nɛ ba jiŋ ari u nɛ.
35 Então os dois contaram o que havia acontecido na estrada e como tinham reconhecido o Senhor quando ele havia partido o pão.
36 Nialiŋ balia síi bul wialiŋ ŋii, di Yesu titia nɛ chiŋ ba tutuɔbaaniŋ ŋii [a bula piba a bul, “Ma jaŋ hɔŋ ari yarifiɛlaa.”]
36 Enquanto estavam contando isso, Jesus apareceu de repente no meio deles e disse:
37 Ŋii nɛ fawulluŋ kɛŋba, ba biina ari ni-dima nɛ ba na ŋii.
37 Eles ficaram assustados e com muito medo e pensaram que estavam vendo um fantasma.
38 Ŋii nɛ Yesu piɛsɛba a bul, “Bɛɛ nɛ tii fawulluŋ kɛŋma maa walimɛ ma titia? Bɛɛ nɛ tii ma tuɔbiinaa vugimɛ ŋii?
38 Mas ele disse:
39 Má beŋ a na mi nisaa ari mi naasiŋ a jiŋ di mi nɛ. Má dige na. Ma jima ari ni-dima bi yaraa kɛnɛ ari mi si kɛŋ ŋii.” [
39 Olhem para as minhas mãos e para os meus pés e vejam que sou eu mesmo. Toquem em mim e vocês vão crer, pois um fantasma não tem carne nem ossos, como vocês estão vendo que eu tenho.
40 U si bul ŋii, u kɛŋ u nisaa ari u naasiŋ kala a dagɛba di ba na.]
40 Jesus disse isso e mostrou as suas mãos e os seus pés.
41 Ba ha bi laa dii, ka wii-la sima piba kiŋkɛŋ. U ŋaaba wu-kpuŋkpere. Ŋii nɛ u piɛsɛba a bul, “Ma kɛŋ kudiilee nɛɛ?”
41 Eles ainda não acreditavam, pois estavam muito alegres e admirados. Então ele perguntou:
42 Ŋii nɛ ba joŋ cheŋfiliŋ ba si wasa a pu.
42 Eles lhe deram um pedaço de peixe assado,
43 U laa chaŋ ba sipaaŋ.
43 que ele pegou e comeu diante deles.
44 Ŋii nɛ u bula piba a bul, “Mi fa bula pima ari wii-na kala ba fa si ŋmuŋsa a tigɛmi lɛ jaŋ ŋaa wutitii. Ba ŋmuŋsɛ wiaa a tigɛmi lɛ wialiŋ tuɔŋ Moosis fa si ŋmuŋsa bil di niaa tuto ari wialiŋ tuɔŋ nialiŋ fa síi bul wiaa, Wia Diŋ-zɔŋ-la doluŋ lɛ fa si ŋmuŋsa, ari wialiŋ tuɔŋ ba si ŋmuŋsɛ Wia teniŋ sɛmɛ dɔŋɔ ba síi yirɛ Saams. Ba kala ku ŋaa wutitii.”
44 Depois disse:
45 Ŋii nɛ Yesu ŋaa ba kɛŋ wu-jimiŋ di ba wuo jiŋ Wia teniŋ wiaa bubuɔŋ.
45 Então Jesus abriu a mente deles para que eles entendessem as Escrituras Sagradas
46 Ŋii nɛ u bula piba a bul, “Ŋla nɛ ba ŋmuŋsa bil:
46 e disse:
47 Ba bira ŋmuŋsa di niaa jaŋ bul Wia wiaa, nii-la Wia si liisa doluŋ lɛ, dunia lee-na kala, a bula piba di ba birima lii ba haachɛba lɛ di Wia joŋ ba haachɛba chɛba, di ba suomo ŋaa ŋii Jerusalɛm lɛ.”
47 E que, em nome dele, a mensagem sobre o arrependimento e o perdão dos pecados seria anunciada a todas as nações, começando em Jerusalém.
48 Ŋii nɛ Yesu bira bula piba a bul, “Ma ŋaa wiaa deeŋba kala si ŋaa siada, di ma wuo bula pi niaa.
48 Vocês são testemunhas dessas coisas.
49 Má bee na, mi jaŋ joŋ ku-la mi Nyimma si si u jaŋ joŋo pima a hɛma lɛ. Ama má gbɛrɛ Jerusalɛm lɛ, see bua-la yie di doluŋ lii Wia teeŋ a ku tuu hɛma lɛ.”
49 E eu lhes mandarei o que o meu Pai prometeu. Mas esperem aqui em Jerusalém, até que o poder de cima venha sobre vocês.
50 Ŋii nɛ u kɛŋ u haritooro-la ba lii ta-bal-la lɛ a joŋ woŋbiiŋ a mumu Bɛtani diiriŋ. Dimɛ nɛ u kɛŋ u nisaa kaa chu tɔba lɛ aŋ chuɔlɛ Wia piba di Wia pɛba lɛ.
50 Então Jesus os levou para fora da cidade até o povoado de Betânia. Ali levantou as mãos e os abençoou.
51 U ha si chuɔlɛ Wia pipiba ŋii a susulu duu pɛba lɛ, ŋii nɛ u sii ba teeŋ, [ka Wia joŋu kaa jil Wia-jaŋ.]
51 Enquanto os estava abençoando, Jesus se afastou deles e foi levado para o céu.
52 Ŋii nɛ ba chuɔlu aŋ miira mu Jerusalɛm. Ba tuɔŋ kala faasa tɔrɛ.
52 Eles o adoraram e voltaram para Jerusalém cheios de alegria.
53 Ba yie juu Wia-dia bua-na kala lɛ a chuchuɔlɛ Wia.
53 E passavam o tempo todo no pátio do Templo, louvando a Deus.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 24, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.