João 12
Yesu Kiristito Wu-Zɔŋŋɔɔ (Ghana) (SIL) vs NTLH
1 Lɛɛlɛ u ka tapulaa balidu nɛ, ka di Ju̱u tiŋŋaa diisiŋ kieliŋ gbiele-la-na yi. Ŋii nɛ Yesu sii mu Bɛtani, lee-la Lazɔrɔs si hɛ, baal-la u fa si chisa suuŋ lɛ.
1 Seis dias antes da Páscoa , Jesus foi ao povoado de Betânia, onde morava Lázaro, a quem ele tinha ressuscitado.
2 Ŋii nɛ u juu Lazɔrɔs dia. Ba ŋaa kudiilee di ba huɔru. Ŋii nɛ Lazɔrɔs ari niaa dɔŋsuŋ pɛ Yesu lɛ di ba dii kudiile-la. Maata nɛ fa kɛŋ kudiile-la gɔllɔɔ kpaa.
2 Prepararam ali um jantar para Jesus. Marta ajudava a servir, e Lázaro era um dos que estavam à mesa com ele.
3 Ŋii nɛ Mɛɛri joŋ nuuŋ ari loŋ. U suɔra sima. U yalliŋ ma hɛyɛ. Ŋii nɛ u joŋo bisa hɛ Yesu naasiŋ lɛ, a kɛŋ u nyu-punaa kaa tiikɛ. Nuu-la suɔra su̱ dia-la kala.
3 Então Maria pegou um frasco cheio de um perfume muito caro, feito de nardo puro. Ela derramou o perfume nos pés de Jesus e os enxugou com os seus cabelos; e toda a casa ficou perfumada.
4 Di Yesu haritooroo dɔŋɔ baa yirɛ Judas Isikarɔt, duu fa hɛ dimɛ, nii-la fa si jaŋ joŋ Yesu yallɛ. Ŋii nɛ u bul,
4 Mas Judas Iscariotes, o discípulo que ia trair Jesus, disse:
5 “Bɛɛ nɛ tii ba bi nuuŋ deeŋ joŋo yallɛ siidi bui balia, a joŋ moribie-la pi summoo?”
5 — Este perfume vale mais de trezentas moedas de prata . Por que não foi vendido, e o dinheiro, dado aos pobres?
6 U si bul ŋii, u bi naga duu cho summo-la nɛ tii, ama u fa ŋaa gaaru nɛ. U nɛ faa kori ba moribiee a yie liliisɛ moribie-la si hɛ dimɛ.
6 Judas disse isso, não porque tivesse pena dos pobres, mas porque era ladrão. Ele tomava conta da bolsa de dinheiro e costumava tirar do que punham nela.
7 Ŋii nɛ Yesu bula piba a bul, “Má leŋ haal-la. Má leŋ duu ŋaa ŋii a gbɛrɛ tapulii-la ba si jaŋ hugimi.
7 Então Jesus respondeu:
8 Ma di summoo jaŋ hɛ dimɛ bua-na kala lɛ. Ama la di ma bi jaŋ hɛ dimɛ deeŋ deeŋ.”
8 Os pobres estarão sempre com vocês, mas eu não estarei sempre com vocês.
9 Niaa yuga Ju̱u timma-la tuɔŋ a nii di Yesu hɛ Bɛtani lɛ, a sii mu dimɛ. Yesu duŋduŋa wiaa dee ba mu dimɛ. Ba mua ka di ba pɛ na Lazɔrɔs, nii-la u fa si chisa suuŋ lɛ nɛ.
9 Muitas pessoas ficaram sabendo que Jesus estava em Betânia. Então foram até lá não só por causa dele, mas também para ver Lázaro, o homem que Jesus tinha ressuscitado.
10 Ŋii nɛ nialiŋ si kpu pusuŋ pipi Wia kuhiasiŋ vuurɛ di ba kpu Lazɔrɔs maa.
10 Então os chefes dos sacerdotes resolveram matar Lázaro também;
11 A tiŋ Yesu si chisɛ Lazɔrɔs suuŋ lɛ wiaa Ju̱u tiŋŋaa yuga a via ba nihiasiŋ niiŋ, aŋ laa Yesu wiaa dii.
11 pois, por causa dele, muitos judeus estavam abandonando os seus líderes e crendo em Jesus.
12 Taŋ si pula, ni-daŋ-la si kɔ diisiŋ kieliŋ gbiele-la nii ari Yesu ka kɔ Jerusalɛm nɛ.
12 No dia seguinte, a grande multidão que tinha ido à Festa da Páscoa ouviu dizer que Jesus estava chegando a Jerusalém.
13 Ŋii nɛ ba kala kaarɛ abɛɛ pipaariŋ a kaa mu di ba chemu, a faasa ŋaa goŋ a bubul, “Tabarikala. Wia jaŋ pɛ nii-la síi kɔ la Tiina Wia doluŋ lɛ. U nɛ ŋaa la Iziral tiŋŋaa kuoro.”
13 Então eles pegaram ramos de palmeiras e saíram para se encontrar com ele, gritando: — Que Deus abençoe aquele que vem em nome do Senhor! Que Deus abençoe o Rei de Israel!
14 Ba síi ŋaa ŋii, ŋii nɛ Yesu na kaku-bie a hɔŋ u nyuŋ. Ba fa ŋmuŋsɛ ŋii nɛ Wia teniŋ tuɔŋ a bul,
14 Jesus procurou um jumentinho e o montou, como dizem as Escrituras Sagradas :
15 “Ma nialiŋ sí hɛ Zaayɔŋ lɛ, ma sí fawulluŋ fá. Ma kuoro níi kɔ ma teeŋ a jil kaku-bie.”
15 “Povo de Jerusalém, não tenha medo! Veja! Aí vem o seu Rei, montado num jumentinho!”
16 Yesu haritooroo fa bi wii-la bubuɔŋ jiŋ, ama Yesu si suba aŋ sii suuŋ lɛ a laa yiriŋ ŋii, bua-la lɛ nɛ ba liisi ari wialiŋ ba si ŋmuŋsa a tigɛu lɛ nɛ, ba sɛnɛ ŋaau lɛ ŋii.
16 Naquela ocasião os discípulos não entenderam isso. Mas, depois de Jesus ter voltado para a presença gloriosa de Deus, eles lembraram que isso estava escrito a respeito dele e também que era isso o que tinha acontecido.
17 Ni-daŋ-la fa si hɛ dimɛ a na Yesu duu yirɛ Lazɔrɔs u sii a lii suuŋ bua lɛ, ŋii nɛ baa bul wii-la.
17 A multidão que estava com Jesus quando ele havia chamado Lázaro para fora do túmulo e o tinha ressuscitado espalhou a notícia do que tinha acontecido.
18 Ni-daŋ-la si nia ari Yesu ŋaa wu-magiliŋ deeŋ, ba kala lii di ba chemu.
18 E o povo foi encontrar-se com Jesus, pois ficou sabendo que ele tinha feito esse milagre.
19 Ŋii nɛ Farisii timma-la bula pi dɔŋɔ a bul, “La bi wii-kala wuo ŋiŋaa. Má bee na, dunia niaa kala níi to u hariŋ ŋii.”
19 Então os fariseus disseram uns aos outros: — Não estamos conseguindo nada! Vejam! Todos estão indo com ele!
20 Nialiŋ si lii Giriis tiŋteeŋ dɔŋsuŋ ma fa hɛ nialiŋ si mu Jerusalɛm di ba chuɔlɛ Wia gbiele-la lɛ tuɔŋ nɛ.
20 Entre o povo que tinha ido a Jerusalém para tomar parte na festa, estavam alguns não judeus.
21 Ŋii nɛ niaa deeŋba mu Filip teeŋ. Filip fa lii Bɛtisaada nɛ, Galilii tiŋteeŋ. Ba bula pi Filip ari baa chɛ di ba na Yesu nɛ.
21 Eles foram falar com Filipe, que era da cidade de Betsaida, na Galileia, e pediram: — Senhor, queremos ver Jesus.
22 Filip ma mu bula pi Aŋduru. Ŋii nɛ ba balia-la mu bula pi Yesu.
22 Filipe foi dizer isso a André, e os dois foram falar com Jesus.
23 Ŋii nɛ Yesu bula piba a bul, “Bua-la lɛɛlɛ kpaga nɛ di mi-na Nuhuobiine Bie laa yiriŋ.
23 Então ele respondeu:
24 Wutitii nɛ mi bulaa pima, di ŋ nɛ joŋ mii-biiŋ du̱u, u yie pua nɛ tiŋteeŋ, aŋ nyu, a hɛ mii-biee yugɛ. Di ŋ nɛ bi joŋo du̱u tiŋteeŋ duu pua, u bi jaŋ kɛŋ biee.
24 Eu afirmo a vocês que isto é verdade: se um grão de trigo não for jogado na terra e não morrer, ele continuará a ser apenas um grão. Mas, se morrer, dará muito trigo.
25 U si nagɛ ŋii mii-biiŋ ŋ si joŋo du̱u lɛ, ŋii titia nɛ u nagɛ nuhuobiine ma lɛ. Nii-la kala síi chɛ duu laa u miisiŋ, u jaŋ via u miisiŋ ta, ama nii-la kala si via u miisiŋ ta dunia deeŋ lɛ, u tiina jaŋ kɛŋ miisi-la si bi dɛrɛ.
25 Quem ama a sua vida não terá a vida verdadeira; mas quem não se apega à sua vida, neste mundo, ganhará para sempre a vida verdadeira.
26 Nii-la kala si cho duu tima pipimi, see tiina to mi hariŋ. Lee-la kala mi si hɛ, u tiina ma jaŋ hɛ dimɛ. Di nuu-kala nɛ tima pipimi, mi Nyimma jaŋ zil u tiina.
26 Quem quiser me servir siga-me; e, onde eu estiver, ali também estará esse meu
27 — ausente —
27 Jesus continuou:
28 — ausente —
28 Pai, revela a tua presença Então do céu veio uma voz, que dizia: — Eu já a revelei e a revelarei de novo.
29 Ni-daŋ-la si chiŋ dimɛ a nii nii-la yiikoro, dɔŋsuŋ si di taŋ nɛ dɔmɔ. Dɔŋsuŋ ma si di Wia tiŋdaaru nɛ bul wiaa pu.
29 A multidão que estava ali ouviu a voz e dizia que era um trovão. Outros afirmavam que um anjo tinha falado com Jesus.
30 Ŋii nɛ Yesu bula piba, “Ma wiaa nɛ tii yiikoro deeŋ bul ŋii, mi wiaa dee.
30 Mas ele disse:
31 Bua-la lɛ Wia si jaŋ dii dunia niaa sariya yie nɛ. Bua deeŋ lɛ nɛ u ma jaŋ kiri Sitaani ta, nii-la si ŋaa dunia niaa kuoro.
31 Chegou a hora de este mundo ser julgado, e aquele que manda nele será expulso.
32 Ama di ba nɛ kpaasɛmi daa-gɛsɛɛ nyuŋ, mi jaŋ ŋaa di niaa kala kɔ mi teeŋ.”
32 E, quando eu for levantado da terra, atrairei todas as pessoas para mim.
33 U si bul wiiŋ deeŋ, u bula dagɛ suu-la yiri u si jaŋ suu nɛ.
33 Ele dizia isso para indicar de que maneira ia morrer.
34 Ŋii nɛ nialiŋ bul, “Ba dagɛla ari ba ŋmuŋsɛ Wia teniŋ tuɔŋ a bul di Kirisito, nii-la Wia si liisa, bi jaŋ suu, duu jaŋ hɛ dimɛ deeŋ deeŋ. Ɛɛ nɛ saa ŋ bul di ba jaŋ kɛŋ Nuhuobiine Bie a kpaasɛ daa-gɛsɛɛ nyuŋ? Kubɛɛ nɛ saa Nuhuobiine Bie deeŋ wiaa ŋ síi bul?”
34 A multidão perguntou: — A nossa
35 Ŋii nɛ Yesu bula pi nialiŋ a bul, “Puluŋ-la si hɛ ma teeŋ, u bi jaŋ dieni. Puluŋ-la ha si hɛ dimɛ ŋii, má vɛŋ puluŋ-la lɛ, di birimiŋ síma tɔ. Nii-la síi vɛŋ birimiŋ tuɔŋ bi jiŋ lee-la u síi mu.
35 Jesus respondeu:
36 Puluŋ-la si hɛ ma teeŋ ŋii, má laa u wiaa dii. Di ma nɛ ŋaa ŋii, ma ma jaŋ kɛŋ pulumuŋ a ma chaanɛ.”
36 Enquanto vocês têm a luz, creiam na luz para que possam viver na luz. Depois que Jesus disse isso, foi embora e se escondeu do povo.
37 U si ŋaa wu-magila-la kala ba na, ari ŋii kala, ba ha bi u wiaa laa dii.
37 Eles tinham visto Jesus fazer todos esses milagres, mas não criam nele,
38 Ba si bi u wiaa laa dii ŋii, ŋii leŋe wialiŋ nii-la fa síi bul wiaa, Wia Diŋ-zɔŋ-la doluŋ lɛ baa yirɛ Azaaya si bula ŋaa wutitii nɛ. U fa bula,
38 para que se cumprisse o que disse o profeta Isaías: “Senhor, quem creu na nossa mensagem? E quem viu que era o Senhor que estava agindo?”
39 Ba sɛnɛ bi Wia wiaa wuo laa dii. Ŋla nɛ Azaaya bira bul a tigɛba lɛ.
39 Não podiam crer porque, como disse Isaías:
40 U si,
40 “Deus cegou os olhos deles e fechou a mente deles, para que não vejam, e não entendam, e não se voltem para ele, e sejam curados por ele.”
41 Azaaya fa na Kirisito fa si jaŋ kɛŋ doluŋ, ŋii nɛ tii u bul ŋii.
41 Isaías disse isso porque viu a revelação da natureza divina de Jesus e falou a respeito dele.
42 Ari ŋii ma kala Ju̱u tiŋŋaa kuhiasiŋ yuga a laa Yesu wiaa dii, ama a tiŋ Farisii tiŋŋaa wiaa fawulluŋ fa kɛŋba. Ba bi wuo chaasa bul ari ba laa u wiaa dii, di ŋii dee, ba fa jaŋ kiriba Wii-chuɔlɛ dia lɛ.
42 No entanto, muitos líderes judeus creram em Jesus, mas não falavam publicamente a favor dele para que os fariseus não os expulsassem da sinagoga .
43 Ba fa cho di niaa nɛ bibɛsɛba lɛ a kii Wia si bɛsɛba lɛ.
43 Eles gostavam mais de ser elogiados pelas pessoas do que de ser elogiados por Deus.
44 Ŋii nɛ Yesu faasa bul, “Nii-la kala si laa mi wiaa dii, u ma laa nii-la si tiŋmi wiaa dii nɛ. Mi duŋduŋa wiaa dee u laa dii.
44 Jesus disse bem alto:
45 Nii-la kala si nami, u ma na nii-la si tiŋmi nɛ.
45 Quem me vê vê também aquele que me enviou.
46 Mi ku tuu dunia di mi ŋaa dunia pulumuŋ nɛ a chaanɛ. Nii-la kala si laa mi wiaa dii bira bi jaŋ hɛ birimiŋ tuɔŋ.
46 Eu vim ao mundo como luz para que quem crê em mim não fique na escuridão.
47 Nii-la kala si nii mi wu-bulaa aŋ bi baa to, mi bi u tiina sariya ka dii, bɛɛ wiaa mi bi kɔ di mi dii dunia niaa sariya. Mi kɔ di mi laa dunia niaa ta nɛ.
47 Se alguém ouvir a minha mensagem e não a praticar, eu não o julgo. Pois eu vim para salvar o mundo e não para julgá-lo.
48 Wialiŋ mi si bula pima nɛ jaŋ dii tiina si bi mi wiaa laa dii sariya chɛɛ-la dunia si jaŋ dɛrɛ.
48 Quem me rejeita e não aceita a minha mensagem já tem quem vai julgá-lo. As palavras que eu tenho dito serão o juiz dessa pessoa no último dia.
49 Wialiŋ mi si bula, mi titia doluŋ lɛ dee mi bul. Mi Nyimma-la si tiŋmi, u titia nɛ dagɛmi wialiŋ mi síi bul.
49 — Eu não tenho falado em meu próprio nome, mas o Pai, que me enviou, é quem me ordena o que devo dizer e anunciar.
50 Mi jima ari wialiŋ u síi dagu jaŋ pi nialiŋ síi toba miisi-la si bi dɛrɛ. Ŋii wiaa, wialiŋ kala mi síi bul ŋaa mi Nyimma nɛ dagɛmi.”
50 E eu sei que o seu mandamento dá a vida eterna. O que eu digo é justamente aquilo que o Pai me mandou dizer.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 12, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.