Atos 19
Yesu Kiristito Wu-Zɔŋŋɔɔ (Ghana) (SIL) vs VC
1 Apɔlɔs fa si hɛ Kɔriŋti lɛ ŋii, Pɔɔl bira golli ŋii a bira kɔ Ɛfɛsis. U si kɔ dimɛ, u na nialiŋ dɔŋsuŋ si laa Yesu wiaa dii.
1 Enquanto Apolo estava em Corinto, Paulo atravessou as províncias superiores e chegou a Éfeso, onde achou alguns discípulos e indagou deles:
2 Ŋii nɛ Pɔɔl piɛsɛba, “Wia joŋ u Diŋ-zɔŋ-la hɛma lɛ nɛɛ bua-la lɛ ma si laa Yesu wiaa dii?” Ŋii nɛ ba si, “Ai, la ha bi Wia Diŋ-zɔŋ-la wiaa nia.”
2 Recebestes o Espírito Santo, quando abraçastes a fé? Responderam-lhe: Não, nem sequer ouvimos dizer que há um Espírito Santo!
3 Ŋii nɛ Pɔɔl bira piɛsɛba, “Ni-bɛɛ nɛ ma to ka ba foma Wii-chuɔlɛ liiŋ?” Ŋii nɛ ba bul, “La to wialiŋ Jɔɔŋ Wia lii-foori-la si dagɛla nɛ.”
3 Então em que batismo fostes batizados?, perguntou Paulo. Disseram: No batismo de João.
4 Ŋii nɛ Pɔɔl bira si, “Nialiŋ si birima lii ba haachɛba lɛ nɛ, Jɔɔŋ fufo Wii-chuɔlɛ liiŋ. U fa bula piba ari nuu jaŋ kɔ u hariŋ, u yiriŋ nɛ Yesu, duu kɔ di ba laa u wiaa dii.”
4 Paulo então replicou: João só dava um batismo de penitência, dizendo ao povo que cresse naquele que havia de vir depois dele, isto é, em Jesus.
5 Ba si nii wiiŋ deeŋ Pɔɔl si bula, ba ŋaa ba foba Wii-chuɔlɛ liiŋ la Tiina Yesu doluŋ lɛ.
5 Ouvindo isso, foram batizados em nome do Senhor Jesus.
6 Ŋii nɛ Pɔɔl joŋ u nisaa daŋba lɛ. U si ŋaa ŋii, Wia Diŋ-zɔŋ-la ku tuu hɛba lɛ. Ba suomo bubul yiikori-yiriba ba si bi jiŋ, a bul Wia wiaa Wia Diŋ-zɔŋ-la doluŋ lɛ maa.
6 E quando Paulo lhes impôs as mãos, o Espírito Santo desceu sobre eles, e falavam em línguas estranhas e profetizavam.
7 Niaa deeŋba kala fa ŋaa ari baalaa fii ari balia nɛ.
7 Eram ao todo uns doze homens.
8 Pɔɔl si hɛ Ɛfɛsis lɛ, u vɛnɛɛ juu Wii-chuɔlɛ dia chɛŋsiŋ batori, a chaasa bubul Wia kuorii-la wiaa ari nyu-duoŋ. Ba di niaa kɛŋ wialiŋ lilɛrɛ, u wiwalimɛ di ba sɛi wii-la.
8 Paulo entrou na sinagoga e falou com desassombro por três meses, disputando e persuadindo-os acerca do Reino de Deus.
9 Ama nialiŋ dɔŋsuŋ nyuŋ si dolie, ba bi wii-la laa dii, aŋ bubul wu-bɔŋŋɔɔ a tigɛ la Tiina Yesu woŋbii-la tonuŋ wiaa. Nialiŋ si laa Yesu wiaa dii aa hilimi tuɔŋ nɛ ba bul ŋii. Pɔɔl leŋba aŋ kɛŋ nialiŋ si laa Yesu wiaa dii kaa mu. Ba mu juu baal kubala dii-bal baa yirɛ Tiranis. Pɔɔl ari niaa yie kɛŋ wiaa lilɛrɛ dimɛ tapulii-na kala.
9 Mas, como alguns se endurecessem e não cressem, desacreditando a sua doutrina diante da multidão, apartou-se deles e reuniu à parte os discípulos, onde os ensinava diariamente na escola de um certo Tirano.
10 U vɛnɛɛ ŋaa ŋii a yi jisiŋ balia nɛ. Ju̱u tiŋŋaa ari Giriik tiŋŋaa kala si hɛ Esia tiŋteeŋ lɛ wuo nii la Tiina Yesu wiaa.
10 Isto durou dois anos, de tal maneira que todos os habitantes da Ásia, judeus e gentios, puderam ouvir a palavra do Senhor.
11 Wia fa joŋ dol-bal kubala nɛ a pi Pɔɔl, u ŋiŋaa wu-kpuŋkperisiŋ.
11 Deus fazia milagres extraordinários por intermédio de Paulo, de modo que lenços e outros panos que tinham tocado o seu corpo eram levados aos enfermos;
12 Pɔɔl yaraa gɛri-kɔsumɔɔ ma paala ba yie paa kaa mu pi nyanyal tiŋŋaa ba duduori. Di jiŋ-bɔŋŋɔɔ nɛ kɛŋ nuu maa, ba lii tiina lɛ.
12 e afastavam-se deles as doenças e retiravam-se os espíritos malignos.
13 Ju̱u tiŋŋaa dɔŋsuŋ ma fa hɛ dimɛ a ma fa gɔllɛ aa kiri jiŋ-bɔŋŋɔɔ niaa lɛ. Ba wiwalimɛ di ba ŋaa ŋii la Tiina Yesu doluŋ lɛ nɛ. Ba bula pi jiŋ-bɔŋŋɔ-la a bul, “Mi si, má lii Yesu doluŋ lɛ, nii-la wiaa Pɔɔl síi bul.”
13 Alguns judeus exorcistas que percorriam vários lugares inventaram invocar o nome do Senhor Jesus sobre os que se achavam possessos dos espíritos malignos, com as palavras: Esconjuro-vos por Jesus, a quem Paulo prega.
14 Baalaa balipɛ nɛ faa ŋaa ŋii. Ba nyimma yiriŋ nɛ Sikiiva. U fa ŋaa Ju̱u tiŋŋaa nialiŋ si kpu pusuŋ pipi Wia kuhiaŋ dɔŋɔ nɛ.
14 Assim procediam os sete filhos de um judeu chamado Cevas, sumo sacerdote.
15 Ŋii nɛ jiŋ-bɔŋ-la bula piba a bul, “Mi jiŋ Yesu a jiŋ Pɔɔl maa, aŋ ka ma ma ŋaa kubɛɛba nɛ?”
15 Mas o espírito maligno replicou-lhes: Conheço Jesus e sei quem é Paulo. Mas vós, quem sois?
16 Ŋii nɛ jiŋsiŋ si kɛŋ baal-la wuoba. U sii a kɛŋba a ŋmooba woruŋ a pirɛba. Ba gɛnniŋ kala kiɛsɛ. Ba kala fá lii dia-la tuɔŋ ari yaribiree.
16 Nisto o homem possuído do espírito maligno, saltando sobre eles, apoderou-se de dois deles e subjugou-os de tal maneira, que tiveram que fugir daquela casa feridos e com as roupas estraçalhadas.
17 Ju̱u timma-la ari Giriik timma-la ari nialiŋ kala si hɛ Ɛfɛsis lɛ nii wiiŋ deeŋ. Fawulluŋ kɛŋba kala. Ba dɛnnɛ la Tiina Yesu woruŋ.
17 Este caso tornou-se {em breve} conhecido de todos os judeus e gregos de Éfeso, e encheu-os de temor e engrandeceram o nome do Senhor Jesus.
18 Nialiŋ ma dɔŋsuŋ si laa Yesu wiaa dii yuga kɔ, a ku dagɛ ba wu-bɔmɔ-la ba si ŋaa a pi Pɔɔl, niaa tuɔŋ.
18 Muitos dos que haviam acreditado vinham confessar e declarar as suas obras.
19 Ba tuɔŋ niaa yuga a faa ŋaa daalusuŋ. Ba kala paa tenni-la ba fa si karima aa ŋaa daalusu-la. Ba paa nyigɛ nuu-kala siaa lɛ. Ba si kɛŋ tenni-la kala yaliŋ pɛ dɔŋɔ lɛ, u ŋaa siidi bui bui bui nɛ.
19 Muitos também, que tinham exercido artes mágicas, ajuntaram os seus livros e queimaram-nos diante de todos. Calculou-se o seu valor, e achou-se que montava a cinqüenta mil moedas de prata.
20 La Tiina niiŋ wiaa teeli leriŋ kala a dol woruŋ.
20 Foi assim que o poder do Senhor fez crescer a palavra e a tornou sempre mais eficaz.
21 Ŋii nɛ Pɔɔl biinɛ ari u jaŋ to Masidoonia tiŋteeŋ ari Giriis tiŋteeŋ a mu Jerusalɛm. Ŋii nɛ u bul, “Di mi nɛ mu dimɛ, u maga di mi mu Rom maa.”
21 Concluídas essas coisas, Paulo resolveu ir a Jerusalém, depois de atravessar a Macedônia e a Acaia. Depois de eu ter estado lá, disse ele, é necessário que veja também Roma.
22 Ŋii nɛ Pɔɔl tiŋ nialiŋ fa si pɛu lɛ ba tuɔŋ balia di ba mu Masidoonia. Timoti ari Irasitas nɛ u tiŋ. Aŋ ka u titia hɔŋ Ɛfɛsis lɛ Esia tiŋteeŋ a dieni mua.
22 Enviou à Macedônia dois dos seus auxiliares, Timóteo e Erasto, mas ele mesmo se demorou ainda por algum tempo na Ásia.
23 Bua-la lɛ yuosuŋ fa juu Ɛfɛsis lɛ siifiɛsiŋ a tigɛ la Tiina Yesu woŋbii-la tonuŋ wiaa.
23 Por esse tempo, ocorreu um grande alvoroço a respeito do Evangelho.
24 Libiri kubala nɛ fa hɛ dimɛ. U yiriŋ nɛ fa Dɛmiitias. U fa kɛŋ sɛlimɛ nɛ a kaa lilibi kiaa, ba nagɛ ba taŋ veŋ-baliŋ Atɛmis. Tiŋtimiŋ deeŋ lɛ ba di u tiŋtinnaa na moribiee kiŋkɛŋ.
24 Um ourives, chamado Demétrio, que fazia de prata templozinhos de Ártemis, dava muito a ganhar aos artífices.
25 Chɛɛ kubala u yirɛ u tiŋtinnaa ari u tiŋtinni-dɔŋsuŋ a bula piba a bul, “Mi naŋdɔŋsuŋ, ma jima ari tiŋtimiŋ deeŋ nɛ ŋaa la kuori.
25 Convocou-os, juntamente com os demais operários do mesmo ramo, e disse: Conheceis o lucro que nos resulta desta indústria.
26 Ma titia nia a nina maa wialiŋ Pɔɔl síi bul. U si, vuia-la nuhuobiinee síi libi, ba bi wia ŋaa. U saa wuo kɛŋ ni-daŋ nyusuŋ birimɛ ba sɛi wii-la. U ŋaa ŋii Ɛfɛsis deeŋ lɛ ari Esia tiŋteeŋ jesiŋ kala lɛ nɛ.
26 Ora, estais vendo e ouvindo que não só em Éfeso, mas quase em toda a Ásia, esse Paulo tem persuadido e desencaminhado muita gente, dizendo que não são deuses os ídolos que são feitos por mãos de homens.
27 Wii-la la síi fá nɛ ŋla: Niaa jaŋ chei la tiŋtimiŋ deeŋ yiriŋ. La biraa fá ari la veŋ-baliŋ Atɛmis jaŋ ku ŋaa ku-tɔɔ. Niaa bira bi jaŋ zizilu. Lɛɛlɛ Esia niaa ari dunia nuu-kala níi zilu.”
27 Daí não somente há perigo de que essa nossa corporação caia em descrédito, como também que o templo da grande Ártemis seja desconsiderado, e até mesmo seja despojada de sua majestade aquela que toda a Ásia e o mundo inteiro adoram.
28 Nialiŋ si nii wii-la, ba baaniŋ sii. Ba ŋaa goŋ a bubul, “La veŋ-baliŋ Atɛmis si hɛ Ɛfɛsis lɛ nɛ kɛŋ doluŋ.”
28 Estas palavras encheram-nos de ira e puseram-se a gritar: Viva a Ártemis dos efésios!
29 Ŋii nɛ ba kɛŋ taŋ kala vugimɛ. Ni-daŋ-la kɛŋ Gayas ari Arisitaakis si lii Masidoonia a tuto Pɔɔl hariŋ. Ba lɛrɛba kaa mu lee-la taŋ-la niaa si yie hihilimi.
29 A cidade alvoroçou-se e todos correram ao teatro levando consigo Caio e Aristarco, macedônios e companheiros de Paulo.
30 Ba si kɛŋba kaa mu dimɛ, Pɔɔl fa cho duu mu juu nialiŋ tuɔŋ, ama nialiŋ si laa Yesu wiaa dii bi sɛyɛ.
30 Paulo queria apresentar-se ao povo, mas os discípulos não o deixaram.
31 Esia tiŋteeŋ kuhiasiŋ dɔŋsuŋ si dii Pɔɔl naŋdɔŋsuŋ tiŋ di ba sulu duu sí nialiŋ tuɔŋ juu.
31 Até alguns dos asiarcas, que eram seus amigos, enviaram-lhe recado, pedindo que não se aventurasse a ir ao teatro.
32 Nialiŋ kala si hilime bi jiŋ wii-la síi ŋaa. Dɔŋsuŋ ŋaa goŋ a bul ŋla nɛ, dɔŋsuŋ ma si wiiŋ deeŋ nɛ. Ba kala jesiŋ paala fa bi jiŋ wii-la si tii ba ku hilimi dɔŋɔ lɛ.
32 Todos gritavam ao mesmo tempo. A assembléia era uma grande confusão e a maioria nem sabia por que se achavam ali reunidos.
33 Ju̱u tiina kubala nɛ fa hɛ nialiŋ tuɔŋ. Baa yirɛ Alɛkizaŋda. Ju̱u tiŋŋaa leŋe u lii chiŋ ba sipaaŋ nɛ. Ŋii nɛ tii nialiŋ dɔŋsuŋ biinɛ duu ŋaa wii-la tuɔŋ ni-bal nɛ. Ŋii nɛ Alɛkizaŋda kɛŋ u nisiŋ vigi di ba kɛŋ goŋ, aŋ wiwalimɛ duu bula pi nialiŋ di ba di u naŋdɔŋsuŋ bi wii cheye.
33 Então fizeram sair do meio da turba Alexandre, que os judeus empurravam para a frente. Alexandre, fazendo sinal com a mão, queria dar satisfação ao povo.
34 U síi ŋaa ŋii, ba bene duu ŋaa Ju̱u tiina. Ŋii nɛ ba kala bira ŋaa goŋ a hɛ dɔŋɔ lɛ a yi hawaba balia aa bul, “La veŋ-baliŋ Atɛmis si hɛ Ɛfɛsis lɛ nɛ kɛŋ doluŋ.”
34 Mas quando perceberam que ele era judeu, todos a uma voz gritaram pelo espaço de quase duas horas: Viva a Ártemis dos efésios!
35 Ŋii nɛ ba taŋ kerichi-hiaŋ dɔŋɔ ku lii a wuo ŋaa ba kɛŋ goŋ. U bula piba a bul, “Ɛfɛsis niaa, nuu-kala nɛ jima ari la taŋ Ɛfɛsis nɛ tii la veŋ-baliŋ Atɛmis ari u di-kpaariŋ kala, a pɛ tabii-la sí lii wia nyuŋ ku tuu tel, la kpikpaarɛ lɛ.
35 Então o escrivão da cidade {veio} para apaziguar a multidão e disse: Efésios, que homem há que não saiba que a cidade de Éfeso cultua a grande Ártemis, e que a sua estátua caiu dos céus?
36 Nuu-kala bi jaŋ wuo kɛŋ wiiŋ deeŋ kaa lɛrɛ. Ŋii wiaa, má leŋ goŋ aŋ sí wii-la si bi bubuɔ kɛnɛ ŋaa.
36 Se isso é incontestável, convém que vos sossegueis e nada façais inconsideradamente.
37 Niaa deeŋba bi kuŋ gaa joŋ la veŋ-baliŋ di-kpaariŋ, ba bira bi wii bula chei la veŋ-baliŋ yiriŋ maa, ka ma kɛŋba kaa kɔ daha.
37 Estes homens, que aqui trouxestes, não são sacrílegos nem blasfemadores da vossa deusa.
38 Di Dɛmiitias ari u tiŋtinnaa nɛ kɛŋ wii ari nuu, sariya kɛŋ u tapul-diilie nɛ, ma taŋ kuhiasiŋ ma hɛ dimɛ di ba dii sariya. Má leŋ di ba mu dimɛ a nyaŋ dɔŋɔ.
38 Mas, se Demétrio e os outros artífices têm alguma queixa contra alguém, os tribunais estão abertos e aí estão os magistrados: institua-se um processo contra eles.
39 Ama di wii dɔŋ ma nɛ hɛ dimɛ maa chɛ di ma bul, má leŋ bua-la taŋ kuhiasi-la si yie kɔ a hilimi di ba bula wasɛ.
39 Se tendes reclamação a fazer, a assembléia legal decidirá.
40 Di ba nɛ piɛsɛla, la bi wii-kala jaŋ wuo bul a tigɛ taawɛi deeŋ wiaa si ŋaa jiniŋ. Wii-la mi síi fá nɛ ŋla, ba jaŋ bul di la nɛ hɛ taawɛi-la.”
40 Do que se deu hoje, até corremos risco de sermos acusados de rebelião, porque não há motivo algum que nos permita justificar este concurso.
41 U si bul ŋii dɛrɛ, u ŋaa nialiŋ fa si hilime sii a viiri.
41 A estas palavras, dissolveu-se a aglomeração.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Atos 19, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.