Atos 19

Yesu Kiristito Wu-Zɔŋŋɔɔ (Ghana) (SIL) vs NVT

Sair da comparação
NVT Nova Versão Transformadora
1 Apɔlɔs fa si hɛ Kɔriŋti lɛ ŋii, Pɔɔl bira golli ŋii a bira kɔ Ɛfɛsis. U si kɔ dimɛ, u na nialiŋ dɔŋsuŋ si laa Yesu wiaa dii.
1 Enquanto Apolo estava em Corinto, Paulo viajou pelas regiões do interior até chegar a Éfeso, no litoral, onde encontrou alguns discípulos.
2 Ŋii nɛ Pɔɔl piɛsɛba, “Wia joŋ u Diŋ-zɔŋ-la hɛma lɛ nɛɛ bua-la lɛ ma si laa Yesu wiaa dii?” Ŋii nɛ ba si, “Ai, la ha bi Wia Diŋ-zɔŋ-la wiaa nia.”
2 Ele lhes perguntou: “Vocês receberam o Espírito Santo quando creram?”. “Não”, responderam eles. “Nem sequer ouvimos que existe o Espírito Santo.”
3 Ŋii nɛ Pɔɔl bira piɛsɛba, “Ni-bɛɛ nɛ ma to ka ba foma Wii-chuɔlɛ liiŋ?” Ŋii nɛ ba bul, “La to wialiŋ Jɔɔŋ Wia lii-foori-la si dagɛla nɛ.”
3 “Então que batismo vocês receberam?”, perguntou ele. “O batismo de João”, responderam.
4 Ŋii nɛ Pɔɔl bira si, “Nialiŋ si birima lii ba haachɛba lɛ nɛ, Jɔɔŋ fufo Wii-chuɔlɛ liiŋ. U fa bula piba ari nuu jaŋ kɔ u hariŋ, u yiriŋ nɛ Yesu, duu kɔ di ba laa u wiaa dii.”
4 Paulo disse: “João batizava com o batismo de arrependimento, dizendo ao povo que cresse naquele que viria depois, isto é, em Jesus”.
5 Ba si nii wiiŋ deeŋ Pɔɔl si bula, ba ŋaa ba foba Wii-chuɔlɛ liiŋ la Tiina Yesu doluŋ lɛ.
5 Assim que ouviram isso, foram batizados em nome do Senhor Jesus.
6 Ŋii nɛ Pɔɔl joŋ u nisaa daŋba lɛ. U si ŋaa ŋii, Wia Diŋ-zɔŋ-la ku tuu hɛba lɛ. Ba suomo bubul yiikori-yiriba ba si bi jiŋ, a bul Wia wiaa Wia Diŋ-zɔŋ-la doluŋ lɛ maa.
6 Paulo lhes impôs as mãos e o Espírito Santo veio sobre eles, e falaram em línguas e profetizaram.
7 Niaa deeŋba kala fa ŋaa ari baalaa fii ari balia nɛ.
7 Eram ao todo uns doze homens.
8 Pɔɔl si hɛ Ɛfɛsis lɛ, u vɛnɛɛ juu Wii-chuɔlɛ dia chɛŋsiŋ batori, a chaasa bubul Wia kuorii-la wiaa ari nyu-duoŋ. Ba di niaa kɛŋ wialiŋ lilɛrɛ, u wiwalimɛ di ba sɛi wii-la.
8 Em seguida, Paulo foi à sinagoga e ali pregou corajosamente durante três meses, argumentando de modo convincente sobre o reino de Deus.
9 Ama nialiŋ dɔŋsuŋ nyuŋ si dolie, ba bi wii-la laa dii, aŋ bubul wu-bɔŋŋɔɔ a tigɛ la Tiina Yesu woŋbii-la tonuŋ wiaa. Nialiŋ si laa Yesu wiaa dii aa hilimi tuɔŋ nɛ ba bul ŋii. Pɔɔl leŋba aŋ kɛŋ nialiŋ si laa Yesu wiaa dii kaa mu. Ba mu juu baal kubala dii-bal baa yirɛ Tiranis. Pɔɔl ari niaa yie kɛŋ wiaa lilɛrɛ dimɛ tapulii-na kala.
9 Mas alguns deles se mostraram endurecidos, rejeitaram a mensagem e falaram publicamente contra o Caminho. Paulo, então, deixou a sinagoga e levou consigo os discípulos, passando a realizar discussões diárias na escola de Tirano.
10 U vɛnɛɛ ŋaa ŋii a yi jisiŋ balia nɛ. Ju̱u tiŋŋaa ari Giriik tiŋŋaa kala si hɛ Esia tiŋteeŋ lɛ wuo nii la Tiina Yesu wiaa.
10 Isso continuou durante os dois anos seguintes, e gente de toda a província da Ásia, tanto judeus como gregos, ouviu a palavra do Senhor.
11 Wia fa joŋ dol-bal kubala nɛ a pi Pɔɔl, u ŋiŋaa wu-kpuŋkperisiŋ.
11 Deus concedeu a Paulo o poder de realizar milagres extraordinários.
12 Pɔɔl yaraa gɛri-kɔsumɔɔ ma paala ba yie paa kaa mu pi nyanyal tiŋŋaa ba duduori. Di jiŋ-bɔŋŋɔɔ nɛ kɛŋ nuu maa, ba lii tiina lɛ.
12 Quando lenços ou aventais usados por ele eram colocados sobre enfermos, estes eram curados de suas doenças e deles saíam espíritos malignos.
13 Ju̱u tiŋŋaa dɔŋsuŋ ma fa hɛ dimɛ a ma fa gɔllɛ aa kiri jiŋ-bɔŋŋɔɔ niaa lɛ. Ba wiwalimɛ di ba ŋaa ŋii la Tiina Yesu doluŋ lɛ nɛ. Ba bula pi jiŋ-bɔŋŋɔ-la a bul, “Mi si, má lii Yesu doluŋ lɛ, nii-la wiaa Pɔɔl síi bul.”
13 Alguns judeus viajavam pelas cidades expulsando espíritos malignos. Tentavam usar o nome do Senhor Jesus, dizendo: “Ordeno que saia em nome de Jesus, a quem Paulo anuncia!”.
14 Baalaa balipɛ nɛ faa ŋaa ŋii. Ba nyimma yiriŋ nɛ Sikiiva. U fa ŋaa Ju̱u tiŋŋaa nialiŋ si kpu pusuŋ pipi Wia kuhiaŋ dɔŋɔ nɛ.
14 Os homens que faziam isso eram os sete filhos de Ceva, um dos principais sacerdotes.
15 Ŋii nɛ jiŋ-bɔŋ-la bula piba a bul, “Mi jiŋ Yesu a jiŋ Pɔɔl maa, aŋ ka ma ma ŋaa kubɛɛba nɛ?”
15 Certa ocasião, o espírito maligno respondeu: “Eu conheço Jesus e conheço Paulo, mas quem são vocês?”.
16 Ŋii nɛ jiŋsiŋ si kɛŋ baal-la wuoba. U sii a kɛŋba a ŋmooba woruŋ a pirɛba. Ba gɛnniŋ kala kiɛsɛ. Ba kala fá lii dia-la tuɔŋ ari yaribiree.
16 O homem possuído pelo espírito maligno saltou em cima deles e os atacou com tanta violência que fugiram da casa, despidos e feridos.
17 Ju̱u timma-la ari Giriik timma-la ari nialiŋ kala si hɛ Ɛfɛsis lɛ nii wiiŋ deeŋ. Fawulluŋ kɛŋba kala. Ba dɛnnɛ la Tiina Yesu woruŋ.
17 A notícia do ocorrido se espalhou rapidamente por toda a cidade de Éfeso, tanto entre judeus como entre gregos, e sobre eles veio um temor reverente, e o nome do Senhor Jesus era engrandecido.
18 Nialiŋ ma dɔŋsuŋ si laa Yesu wiaa dii yuga kɔ, a ku dagɛ ba wu-bɔmɔ-la ba si ŋaa a pi Pɔɔl, niaa tuɔŋ.
18 Muitos dos que creram confessaram suas obras pecaminosas.
19 Ba tuɔŋ niaa yuga a faa ŋaa daalusuŋ. Ba kala paa tenni-la ba fa si karima aa ŋaa daalusu-la. Ba paa nyigɛ nuu-kala siaa lɛ. Ba si kɛŋ tenni-la kala yaliŋ pɛ dɔŋɔ lɛ, u ŋaa siidi bui bui bui nɛ.
19 Vários deles, que haviam praticado feitiçaria, trouxeram seus livros de encantamentos e os queimaram publicamente. O valor dos livros totalizou cinquenta mil moedas de prata.
20 La Tiina niiŋ wiaa teeli leriŋ kala a dol woruŋ.
20 Assim, a mensagem a respeito do Senhor se espalhou amplamente e teve efeito poderoso.
21 Ŋii nɛ Pɔɔl biinɛ ari u jaŋ to Masidoonia tiŋteeŋ ari Giriis tiŋteeŋ a mu Jerusalɛm. Ŋii nɛ u bul, “Di mi nɛ mu dimɛ, u maga di mi mu Rom maa.”
21 Depois disso, Paulo se sentiu impelido pelo Espírito a passar pela Macedônia e a Acaia antes de ir a Jerusalém. “E, de lá, devo prosseguir para Roma!”, disse ele.
22 Ŋii nɛ Pɔɔl tiŋ nialiŋ fa si pɛu lɛ ba tuɔŋ balia di ba mu Masidoonia. Timoti ari Irasitas nɛ u tiŋ. Aŋ ka u titia hɔŋ Ɛfɛsis lɛ Esia tiŋteeŋ a dieni mua.
22 Então, enviou adiante dele à Macedônia dois assistentes, Timóteo e Erasto, e permaneceu um pouco mais na província da Ásia.
23 Bua-la lɛ yuosuŋ fa juu Ɛfɛsis lɛ siifiɛsiŋ a tigɛ la Tiina Yesu woŋbii-la tonuŋ wiaa.
23 Por essa época, houve enorme tumulto em Éfeso por causa do Caminho.
24 Libiri kubala nɛ fa hɛ dimɛ. U yiriŋ nɛ fa Dɛmiitias. U fa kɛŋ sɛlimɛ nɛ a kaa lilibi kiaa, ba nagɛ ba taŋ veŋ-baliŋ Atɛmis. Tiŋtimiŋ deeŋ lɛ ba di u tiŋtinnaa na moribiee kiŋkɛŋ.
24 Começou com Demétrio, ourives que fabricava modelos de prata do templo da deusa grega Ártemis e que empregava muitos artífices.
25 Chɛɛ kubala u yirɛ u tiŋtinnaa ari u tiŋtinni-dɔŋsuŋ a bula piba a bul, “Mi naŋdɔŋsuŋ, ma jima ari tiŋtimiŋ deeŋ nɛ ŋaa la kuori.
25 Ele os reuniu a outros que trabalhavam em ofícios semelhantes e disse: “Senhores, vocês sabem que nossa prosperidade vem deste empreendimento.
26 Ma titia nia a nina maa wialiŋ Pɔɔl síi bul. U si, vuia-la nuhuobiinee síi libi, ba bi wia ŋaa. U saa wuo kɛŋ ni-daŋ nyusuŋ birimɛ ba sɛi wii-la. U ŋaa ŋii Ɛfɛsis deeŋ lɛ ari Esia tiŋteeŋ jesiŋ kala lɛ nɛ.
26 Mas, como vocês viram e ouviram, esse sujeito, Paulo, convenceu muita gente de que deuses feitos por mãos humanas não são deuses de verdade. Fez isso não apenas aqui em Éfeso, mas em toda a província.
27 Wii-la la síi fá nɛ ŋla: Niaa jaŋ chei la tiŋtimiŋ deeŋ yiriŋ. La biraa fá ari la veŋ-baliŋ Atɛmis jaŋ ku ŋaa ku-tɔɔ. Niaa bira bi jaŋ zizilu. Lɛɛlɛ Esia niaa ari dunia nuu-kala níi zilu.”
27 Claro que não me refiro apenas à perda do respeito público por nossa atividade. Também me preocupa que o templo da grande deusa Ártemis perca sua influência e que esta deusa magnífica, adorada em toda a província da Ásia e ao redor do mundo, seja destituída de seu grande prestígio!”.
28 Nialiŋ si nii wii-la, ba baaniŋ sii. Ba ŋaa goŋ a bubul, “La veŋ-baliŋ Atɛmis si hɛ Ɛfɛsis lɛ nɛ kɛŋ doluŋ.”
28 Ao ouvir isso, ficaram furiosos e começaram a gritar: “Grande é Ártemis dos efésios!”.
29 Ŋii nɛ ba kɛŋ taŋ kala vugimɛ. Ni-daŋ-la kɛŋ Gayas ari Arisitaakis si lii Masidoonia a tuto Pɔɔl hariŋ. Ba lɛrɛba kaa mu lee-la taŋ-la niaa si yie hihilimi.
29 Em pouco tempo, a cidade toda estava uma confusão. O povo correu para o anfiteatro, arrastando os macedônios Gaio e Aristarco, companheiros de viagem de Paulo.
30 Ba si kɛŋba kaa mu dimɛ, Pɔɔl fa cho duu mu juu nialiŋ tuɔŋ, ama nialiŋ si laa Yesu wiaa dii bi sɛyɛ.
30 Ele também quis entrar, mas os discípulos não permitiram.
31 Esia tiŋteeŋ kuhiasiŋ dɔŋsuŋ si dii Pɔɔl naŋdɔŋsuŋ tiŋ di ba sulu duu sí nialiŋ tuɔŋ juu.
31 Alguns amigos de Paulo, oficiais da província, também lhe enviaram um recado no qual suplicaram que não arriscasse a vida entrando no anfiteatro.
32 Nialiŋ kala si hilime bi jiŋ wii-la síi ŋaa. Dɔŋsuŋ ŋaa goŋ a bul ŋla nɛ, dɔŋsuŋ ma si wiiŋ deeŋ nɛ. Ba kala jesiŋ paala fa bi jiŋ wii-la si tii ba ku hilimi dɔŋɔ lɛ.
32 Lá dentro, em polvorosa, o povo todo gritava, e cada um dizia uma coisa. Na verdade, a maioria nem sabia por que estava ali.
33 Ju̱u tiina kubala nɛ fa hɛ nialiŋ tuɔŋ. Baa yirɛ Alɛkizaŋda. Ju̱u tiŋŋaa leŋe u lii chiŋ ba sipaaŋ nɛ. Ŋii nɛ tii nialiŋ dɔŋsuŋ biinɛ duu ŋaa wii-la tuɔŋ ni-bal nɛ. Ŋii nɛ Alɛkizaŋda kɛŋ u nisiŋ vigi di ba kɛŋ goŋ, aŋ wiwalimɛ duu bula pi nialiŋ di ba di u naŋdɔŋsuŋ bi wii cheye.
33 Entre a multidão, os judeus empurraram Alexandre para a frente e ordenaram que explicasse a situação. Ele fez sinal pedindo silêncio e tentou falar.
34 U síi ŋaa ŋii, ba bene duu ŋaa Ju̱u tiina. Ŋii nɛ ba kala bira ŋaa goŋ a hɛ dɔŋɔ lɛ a yi hawaba balia aa bul, “La veŋ-baliŋ Atɛmis si hɛ Ɛfɛsis lɛ nɛ kɛŋ doluŋ.”
34 No entanto, quando a multidão percebeu que ele era judeu, começou a gritar novamente e continuou por cerca de duas horas: “Grande é Ártemis dos efésios!”.
35 Ŋii nɛ ba taŋ kerichi-hiaŋ dɔŋɔ ku lii a wuo ŋaa ba kɛŋ goŋ. U bula piba a bul, “Ɛfɛsis niaa, nuu-kala nɛ jima ari la taŋ Ɛfɛsis nɛ tii la veŋ-baliŋ Atɛmis ari u di-kpaariŋ kala, a pɛ tabii-la sí lii wia nyuŋ ku tuu tel, la kpikpaarɛ lɛ.
35 Por fim, o escrivão da cidade conseguiu acalmar a multidão e disse: “Cidadãos de Éfeso, todos sabem que Éfeso é a guardiã do templo da grande Ártemis, cuja imagem caiu do céu para nós.
36 Nuu-kala bi jaŋ wuo kɛŋ wiiŋ deeŋ kaa lɛrɛ. Ŋii wiaa, má leŋ goŋ aŋ sí wii-la si bi bubuɔ kɛnɛ ŋaa.
36 Portanto, sendo este um fato inegável, acalmem-se e não façam nada precipitadamente.
37 Niaa deeŋba bi kuŋ gaa joŋ la veŋ-baliŋ di-kpaariŋ, ba bira bi wii bula chei la veŋ-baliŋ yiriŋ maa, ka ma kɛŋba kaa kɔ daha.
37 Vocês trouxeram estes homens aqui, mas eles não roubaram nada do templo nem disseram coisa alguma contra nossa deusa.
38 Di Dɛmiitias ari u tiŋtinnaa nɛ kɛŋ wii ari nuu, sariya kɛŋ u tapul-diilie nɛ, ma taŋ kuhiasiŋ ma hɛ dimɛ di ba dii sariya. Má leŋ di ba mu dimɛ a nyaŋ dɔŋɔ.
38 “Se Demétrio e seus artífices têm alguma queixa contra eles, os tribunais estão abertos e há oficiais disponíveis para ouvir o caso. Que façam acusações formais.
39 Ama di wii dɔŋ ma nɛ hɛ dimɛ maa chɛ di ma bul, má leŋ bua-la taŋ kuhiasi-la si yie kɔ a hilimi di ba bula wasɛ.
39 E, se há outras queixas que desejam apresentar, elas podem ser resolvidas em assembleia, conforme a lei.
40 Di ba nɛ piɛsɛla, la bi wii-kala jaŋ wuo bul a tigɛ taawɛi deeŋ wiaa si ŋaa jiniŋ. Wii-la mi síi fá nɛ ŋla, ba jaŋ bul di la nɛ hɛ taawɛi-la.”
40 Corremos o perigo de ser acusados de provocar desordem, pois não há motivo para este tumulto. E, se exigirem de nós uma explicação, não teremos o que dizer”.
41 U si bul ŋii dɛrɛ, u ŋaa nialiŋ fa si hilime sii a viiri.
41 Então os despediu, e a multidão se dispersou.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Atos 19, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.