Mateus 16

Wɩɩsɩ Nyʋʋfalɩɩ Teŋ (SIG) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 Ɛɛ rɛ Farasiima abee Sadusiima badɔmɔŋ ko Yesu lee a kɩ kyɛ dɩ ba magɩsɩ ʋ. Nyɛ rɛ ba basɩ tɩya ʋ dɩ ʋ yaa wɩmagɩl dɩ ba na a gyɩma anɩɩ ʋ dee hʋ kɔnɩ lɩɩ Wɩɩsɩ lee rɛ.
1 Alguns fariseus e alguns saduceus foram falar com Jesus. Eles queriam alguma prova contra ele e por isso pediram que ele fizesse um milagre para mostrar que o seu poder vinha mesmo de Deus.
2 Ɛɛ rɛ Yesu basɩ tɩya ba a baa, “Dɩ Wɩɩsɩ ko kɩ gyʋʋ, dɩ wɩɩsɩnyuu fɩyɛsɩ, na ma aa baa dɩ nyɛ kɛ lee hʋ pollo rɛ?
2 Mas Jesus respondeu:
3 Kyɩkyʋwala mɛ, dɩ wɩɩsɩnyuu rɛ ko kɩɩ gyununu, na ma aa baa dɩ duwoŋ sɩ nɩɩ gyɩnaŋ. Dɩ mamaa rɛ aa sɩ wuwo deŋ wɩɩsɩnyuu a gyɩŋ wɩɩ hʋ aa sɩ yaa, bee rɛ tɩŋ ma bɩ sɩ wuwo gyɩŋ wɩɩ hʋ aa yaa dʋnɩya no tɩyaŋ lagɩlagɩ no.
3 E, de manhã, cedo, dizem: “Vai chover porque o céu está vermelho-escuro.” Olhando o céu, vocês sabem como vai ser o tempo. E como é que não sabem explicar o que querem dizer os sinais desta época?
4 Ma gyɩnaŋ nala yaa nɩbɔmɔ rɛ, a bee fá Wɩɩsɩ mɛ, aŋ baa dɩ ŋ yaa wɩmagɩl. Aayɩ, ŋ bee yaa gɛɛ. Wɩmagɩl hʋ buloŋ ma aa sɩ na rɛ yaa wɩmagɩl hʋ Wɩɩsɩ aa yaa ʋ tɩŋdaal Gyoona tɩyaŋ.” Ɛɛ rɛ Yesu leŋ ba doŋ aŋ mʋ.
4 Como o povo de hoje é mau e sem fé! Vocês estão me pedindo um milagre, mas o milagre de Jonas é o único sinal que lhes será dado. Então ele saiu e foi embora.
5 Yesu hatɩnna hʋ gyɩ aa gyʋʋ nɩɩduworiboro hʋ, a duwori kyol fuwo hʋ kyolo gɛɛ, ba gyɩ yeŋŋi rɛ a bɩ kaŋ paanʋʋ mʋ.
5 Quando os discípulos atravessaram para o lado leste do lago, esqueceram de levar pão.
6 Ɛɛ rɛ Yesu basɩ tɩya ba a baa, “Ma pɔ ma tɩɩma weliŋ a kɩ gyɩŋ Farasiima bee Sadusiima sɩbʋl hʋ wɩya.”
6 Jesus disse:
7 Ɛɛ rɛ ba piili basɩ kɩ tɩya dɔmɔŋ a baa, “Á aa bɩ kaŋ paanʋʋ ko hʋ nɛ tɩŋ ʋ basɩ wɩɩ no.”
7 Aí os discípulos começaram a dizer uns aos outros: — Ele está dizendo isso porque não trouxemos pão.
8 Ɛɛ rɛ Yesu gyɩŋ wɩɩ hʋ ba aa basɩ, a basɩ tɩya ba a baa, “Ma Wɩɩsɩ laadii bɩ yʋga! Bee rɛ tɩŋ ma hɔŋ kɩ vʋʋlɩ anɩɩ ma bɩ kaŋ paanʋʋ?
8 Jesus ouviu o que eles estavam dizendo e perguntou:
9 Ɛɛ kɛ ma ha bɩ gyɩŋ nal hʋ iriŋ ŋ aa yaa? Ma bɩ liise mʋ parɩ saŋa hʋ ŋ gyɩ aa kpaa paanʋʋ gama bɔnɔŋ a kaŋ lɔgɔ lɔgɔ a tɩya nala tusi bɔnɔŋ ba dɩ a vɔgɔ hʋ? Ba gyɩ aa dii vɔgɔ aŋ ka kɩna hʋ, simbiisi baŋmɛ rɛ ma gyɩ paa su?
9 Ainda não entenderam? Não lembram dos cinco pães que eu parti para cinco mil homens? Quantos cestos vocês encheram?
10 Aŋka paanʋʋ gama bapɛ hʋ mɛ ŋ gyɩ aa kaŋ lɔgɔ lɔgɔ tɩya nala tusi banaa hʋ? Simbiisi baŋmɛ rɛ ma gyɩ paa ba kɩkaalɩya hʋ mɛ su?
10 E aqueles sete pães para quatro mil homens? Quantos cestos vocês encheram?
11 Ɛɛ kɛ ma bɩ gyɩma anɩɩ kɩdiiliye wɩya daa ŋ kɩ basɩ ma lee? Ma kɩ gyɩŋ Farasiima bee Sadusiima sɩbʋl hʋ wɩya.”
11 Vocês não entendem que eu não estou falando a respeito de pães? Tenham cuidado com o fermento dos fariseus e dos saduceus!
12 Ɛɛ rɛ ʋ hatɩnna hʋ gyɩma anɩɩ ʋ bɩ baa dɩ ba pɔ ba tɩɩ abee sɩbʋl hʋ ba aa kpa we paanʋʋ tɩyaŋ, amɛ ʋ baa dɩ ba pɔ ba tɩɩma rɛ abee Farasiima bee Sadusiima wɩdagɩya tɩyaŋ. Beewɩya nala no wɩdagɩya kɩɩ gɛɛ rɛ anɩɩ sɩbʋl.
12 Então os discípulos entenderam que ele não estava dizendo que tivessem cuidado com o fermento usado no pão, mas com os ensinamentos dos fariseus e dos saduceus.
13 Ɛɛ rɛ Yesu sii mʋ Sizaariya Filipi paalʋʋ. Doŋ nɛ ʋ pɩyɛsɩ ʋ hatɩnna hʋ a baa, “Kɩbee rɛ nala baa dɩ mɩyaŋ Nihuwobiŋ Biye yaa?”
13 Jesus foi para a região que fica perto da cidade de Cesareia de Filipe. Ali perguntou aos discípulos:
14 Ɛɛ rɛ ba baa, “Badɔmɔŋ baa dɩ ɩ rɛ yaa Gyɔɔŋ Wɩɩsɩnɩɩfool hʋ. Badɔmɔŋ mɛ baa dɩ ɩ rɛ yaa Ɛlaagya. Ka badɔmɔŋ mɛ baa dɩ ɩ rɛ yaa Gyɛrimaya, koo faafaa Wɩɩsɩ tɩŋdaala hʋ kɩdɩgɩ.”
14 Eles responderam: — Alguns dizem que o senhor é João Batista; outros, que é Elias; e outros, que é Jeremias ou algum outro
15 Ɛɛ rɛ Yesu bɩl pɩyɛsɩ ʋ hatɩnna hʋ mɛ a baa, “Ka ma mɛ, aŋnɛ rɛ ma baa ŋ yaa?”
15 — E vocês? Quem vocês dizem que eu sou? — perguntou Jesus.
16 Ɛɛ rɛ Siimɔŋ Piita baa, “Ɩ rɛ yaa Krisita hʋ, Wɩɩsɩ hʋ aa weye biye.”
16 Simão Pedro respondeu: — O senhor é o
17 Ɛɛ rɛ Yesu baa, “Siimɔŋ, Gyɔɔŋ biibaal, nyusʋŋtɩɩna rɛ yaa ɩ, beewɩya wɩgyʋŋ no ɩ aa kaŋ lɩɩ wɩɩ no sɩɩ, nihuwobiŋ daa tɩya ɩ. Ŋ Kuwo aa we wɩɩsɩbee tɩyaŋ nɛ tɩya ɩ.
17 Jesus afirmou:
18 Ɛɛ wɩya Piita, ŋ basɩ tɩya ɩ rɛ anɩɩ ɩ feŋ hʋ memii rɛ yaa bʋyɩ, bʋyɩ no tɩyaŋ nɛ ŋ sɩ kaŋ nala hʋ buloŋ aa laa ŋ wɩya di ko laŋŋɩ. Sʋʋ mɛ gba bɩ sɩ wuwo yige nala no lo.
18 Portanto, eu lhe digo: você é Pedro, e sobre esta pedra construirei a minha Igreja, e nem a morte poderá vencê-la.
19 Ŋ sɩ kpa Wɩɩsɩbee koro hʋ saafɩɩbiye tɩya ɩ. Wɩɩ hʋ ɩ aa sɩŋ dʋnɩya no tɩyaŋ, ʋ rɛ Wɩɩsɩ mɛ kɩ sɩna, wɩɩ hʋ mɛ ɩ aa sɩ laa dʋnɩya no tɩyaŋ, ʋ rɛ Wɩɩsɩ mɛ sɩ laa”
19 Eu lhe darei as chaves do
20 Ɛɛ rɛ Yesu basɩ tɩya ʋ hatɩnna hʋ abee sɩfɩyasɩ dɩ ba ta basɩ tɩya nal buloŋ anɩɩ ʋ rɛ yaa Krisita hʋ, Laataal hʋ Wɩɩsɩ aa lɩya.
20 Então Jesus ordenou que os discípulos não contassem a ninguém que ele era o Messias.
21 A piili haŋ saŋa hʋ tɩyaŋ Yesu aa basɩ wɩya polli kɩ tɩya ʋ hatɩnna hʋ rɛ a baa, “Ʋ maga dɩ ŋ mʋ Gyerusalɛm nɛ a na tʋwara weliŋ Gyuuma nɩhɩyasɩ abee ba wɩɩkyʋwal sɩlaala nɩhɩyasɩ abee Wɩɩsɩ Teŋ dɩdagɩla nosi tɩyaŋ. Ba sɩ kpʋ ŋ, amɛ Wɩɩsɩ sɩ kyisi ŋ sʋʋ tɩyaŋ kyɛyɛ boto kyɛɛ.”
21 Daí em diante, Jesus começou a dizer claramente aos discípulos: — Eu preciso ir para Jerusalém, e ali os líderes judeus, os chefes dos sacerdotes e os
22 Ɛɛ rɛ Piita kana ʋ fasɩ lɩɩ saŋkala, a basɩ tɩya ʋ a baa “Ta basɩ gɛɛ! Ŋ Tɩɩna Wɩɩsɩ ta laa nyʋwa dɩ wɩɩ no maakyiye yaa ɩ.”
22 Então Pedro o levou para um lado e começou a repreendê-lo, dizendo: — Que Deus não permita! Isso nunca vai acontecer com o senhor!
23 Ɛɛ rɛ Yesu bɩrɩmɩ kyaasɩ Piita aŋ basɩ tɩya ʋ baa, “Fasɩ mʋ ŋ sɩya tɩyaŋ. Sɩtaanɩ wɩya rɛ ɩ kɩ basɩ gɛɛ. Ɩ aa kyɛ dɩ ɩ mʋrɩ ŋ dɩ ŋ vɩya ŋ kuwo nyʋwa rɛ. Beewɩya nihuwobiŋ tɩliise rɛ ɩ kana ɩ bɩ kaŋ Wɩɩsɩ tɩliise.”
23 Jesus virou-se e disse a Pedro:
24 Ɛɛ rɛ Yesu basɩ tɩya ʋ hatɩnna hʋ a baa, “Dɩ nal buloŋ nɛ aa kyɛ dɩ ʋ tɩŋa ŋ, see dɩ ʋ vɩya ʋ tɩɩ ŋmanɩɩ ta aŋ kpa ʋ daagarɩɩ baasɩ a kɩ tɩŋa ŋ hal.
24 E Jesus disse aos discípulos:
25 Nal hʋ buloŋ aa kyɛ dɩ ʋ laa ʋ tɩɩ mɩɩbol, ʋ tɩɩna bɩ sɩ na ʋ mɩɩbol. Amɛ nal hʋ mɛ aa kuu ŋ wɩya a vɩya ʋ mɩɩbol ta ʋ tɩɩna sɩ na mɩɩbol aa bɩ kaŋ tenii.
25 Pois quem põe os seus próprios interesses em primeiro lugar nunca terá a vida verdadeira; mas quem esquece a si mesmo por minha causa terá a vida verdadeira.
26 Dɩ ɩ rɛ tɩŋ dʋnɩya no kɩŋ buloŋ, aŋ bɩ sɩ na mɩɩbol hʋ aa bɩ kaŋ tenii, bekiŋ tɔnɔ rɛ ɩ na? Dʋnɩya no tɩyaŋ, bekiŋ nɛ ɩ sɩ wuwo kpa lenni laa ɩ mɩɩbol?
26 O que adianta alguém ganhar o mundo inteiro, mas perder a vida verdadeira? Pois não há nada que poderá pagar para ter de volta essa vida.
27 Ŋ basɩ nyɛ kɩ tɩya ma rɛ beewɩya, mɩyaŋ Nihuwobiŋ Biye sɩ mɩɩgɩ ko abee ŋ kuwo gaŋdarɩ. Ŋ bee malɩkasɩ rɛ sɩ ko. Dɩ ámaa rɛ ko ko, ŋ sɩ tuŋ nal buloŋ a maga gɛɛ hʋ ʋ tɩɩna aa tʋma.
27 Pois o
28 Wɩtɩɩ rɛ ŋ basɩ kɩ tɩya ma, nala badɔmɔŋ we ma tɩyaŋ daha, ba bɩ sɩ sʋba see dɩ ba na mɩyaŋ Nihuwobiŋ Biye ko di dʋnɩya buloŋ koro.”
28 Eu afirmo a vocês que isto é verdade: estão aqui algumas pessoas que não morrerão antes de verem o Filho do Homem vir como Rei.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 16, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.