João 9
Wɩɩsɩ Nyʋʋfalɩɩ Teŋ (SIG) vs NTLH
1 Yesu aa kpaa ŋmanɩɩ vala kɩ mʋ hʋ tɩyaŋ nɛ, ʋ na baal kɩdɩgɩ ba aa lʋla ʋ dɩ ʋ nyʋlɩma.
1 Jesus ia caminhando quando viu um homem que tinha nascido cego.
2 Ɛɛ rɛ Yesu hatɩnna pɩyɛsɩ ʋ a baa, “Nɩhɩyawʋ, bee rɛ tɩŋ ba lʋl baal no dɩ ʋ nyʋlɩma? Baal hʋ tɩɩ wɩbɔmɔ rɛ tɩŋ koo ʋ kuwo bee ʋ naa wɩbɔmɔ rɛ tɩŋ?”
2 Os seus discípulos perguntaram: — Mestre, por que este homem nasceu cego? Foi por causa dos pecados dele ou por causa dos pecados dos pais dele?
3 Ɛɛ rɛ Yesu basɩ tɩya ba a baa, “Baal no nyʋlʋŋsɩ hʋ bɩ lɩɩ ʋ tɩɩ wɩbɔmɔ tɩyaŋ koo ʋ kuwo bee ʋ naa wɩbɔmɔ tɩyaŋ. Ʋ nyʋlɩma rɛ dɩ Wɩɩsɩ wuwo tɩŋ gɛɛ tɩyaŋ a daga ʋ dee.
3 Jesus respondeu:
4 Á aa we pʋlʋŋ tɩyaŋ nyɛ, ma leŋ dɩ á kɩ yaa wɩya hʋ nal hʋ aa tɩma ŋ aa baa dɩ á kɩ yaa. Bilhuu sɩ ko dɩ nal buloŋ bɩl bɩ sɩ wuwo yaa wɩɩ buloŋ.
4 Precisamos trabalhar enquanto é dia, para fazer as obras daquele que me enviou. Pois está chegando a noite, quando ninguém pode trabalhar.
5 Ŋ ha aa we dʋnɩya tɩyaŋ nyɛ, mɩyaŋ nɛ yaa dʋnɩya nala pʋlʋŋ.”
5 Enquanto estou no mundo, eu sou a luz do mundo.
6 Yesu aa basɩ gɛɛ ko teŋ, ʋ tʋ naŋtʋwɔl biŋ taŋha, a kaŋ buu buu, a paa taa baal hʋ sɩya, aŋ basɩ tɩya ʋ a baa,
6 Depois de dizer isso, Jesus cuspiu no chão, fez um pouco de lama com a saliva, passou a lama nos olhos do cego
7 “Sii tuu Silom fuwo hʋ a sɔmɔ ɩ sɩya.” (Silom memii rɛ yaa tɩmɩɩ). Ɛɛ rɛ baal hʋ sii tuu fuwo hʋ, a yaa nɩɩ sɔmɔ ʋ sɩya. Ʋ sɩya suri doŋ, ʋ mɩɩgɩ mʋ dɩya.
7 e disse: O cego foi, lavou o rosto e voltou vendo.
8 Ɛɛ rɛ ʋ bee nala hʋ aa gyʋʋ kɩ kpaga dɔmɔŋ, abee nala hʋ buloŋ fa aa naa baal no dɩ ʋ fa aa kɩ sʋla kɩna, ba kɩ pɩyɛsɩ dɔmɔŋ a baa, “Baal no daa fa aa hɔŋ kɩ sʋla kɩna gɛɛ?”
8 Os seus vizinhos e as pessoas que costumavam vê-lo pedindo esmola perguntavam: — Não é este o homem que ficava sentado pedindo esmola?
9 Badɔmɔŋ baa dɩ ʋ rɛ, badɔmɔŋ mɛ baa dɩ ʋ daa, dɩ ba ta kɩɩ dɔmɔŋ nɛ. Ɛɛ rɛ baal hʋ tɩɩ baa “Mɩyaŋ nɛ gɛɛ.”
9 — É! — diziam alguns. — Não, não é. Mas é parecido com ele! — afirmavam outros. Porém ele dizia: — Sou eu mesmo.
10 Ɛɛ rɛ ba pɩyɛsɩ ʋ a baa, “Ɛɛ rɛ ɩ yaa a wuwo kɩ na nyɛ kɛ.”
10 — Como é que agora você pode ver? — perguntaram.
11 Ɛɛ rɛ baal hʋ baa, “Baal hʋ ba aa yɩrɩ Yesu, ʋ rɛ buu taŋha a paa taa ŋ sɩya, aŋ baa dɩ ŋ tuu Silom fuwo hʋ a yaa nɩɩ sɔmɔ. Ɛɛ rɛ ŋ tuu sɔmɔ, ŋ sɩya pirigi suri.”
11 Ele respondeu: — O homem chamado Jesus fez um pouco de lama, passou a lama nos meus olhos e disse: “Vá ao tanque de Siloé e lave o rosto.” Então eu fui, lavei o rosto e fiquei vendo.
12 Ɛɛ rɛ ba pɩyɛsɩ ʋ a baa, “Lee tɩyaŋ nɛ ʋ we?” Baal hʋ baa, “Ŋ bɩ gyɩma”.
12 — Onde está esse homem? — perguntaram. — Não sei! — respondeu ele.
13 Ɛɛ rɛ ba kaŋ baal hʋ fa aa nyʋlɩma a mʋ Farasiima hʋ lee.
13 Então levaram aos fariseus o homem que havia sido cego.
14 Kyɛwiyesii hʋ kyɛɛ rɛ Yesu gyɩ buu taŋha a paa taa baal hʋ sɩya ba suri gɛɛ.
14 O dia em que Jesus havia feito lama e curado o homem da cegueira era um sábado.
15 Ɛɛ rɛ Farasiima hʋ mɛ bɩl pɩyɛsɩ baal hʋ gɛɛ ʋ aa yaa ʋ sɩya suri. Baal hʋ basɩ tɩya ba a baa, “Taŋha rɛ ʋ buu a paa taa ŋ sɩya, ŋ mʋ sɔmɔ ta ŋ sɩya suri.”
15 Aí os fariseus também perguntaram como ele tinha sido curado. — Ele pôs lama nos meus olhos, eu lavei o rosto e agora estou vendo — respondeu o homem.
16 Ɛɛ rɛ Farasiima hʋ badɔmɔŋ baa, “Baal hʋ aa yaa wɩɩ no, Wɩɩsɩ daa tɩma ʋ, beewɩya ʋ bee tɩŋ á Kyɛwiyesii hʋ kyɛɛ sɩŋsɩ.” Ɛɛ rɛ badɔmɔŋ mɛ baa, “Ɛɛ rɛ nal hʋ aa yaa wɩbɔŋyaal sɩ wuwo kɩ yaa wɩmagɩla no?” Doŋ nɛ nyʋʋtaaduwo gyʋʋ ba, ba porigi dɔmɔŋ.
16 Alguns fariseus disseram: — O homem que fez isso não é de Deus porque não respeita a E outros perguntaram: — Como pode um pecador fazer milagres tão grandes? E por causa disso houve divisão entre eles.
17 Ɛɛ rɛ Farasiima hʋ bɩl pɩyɛsɩ baal hʋ a baa, “Ka ɩ baa ʋ suri ɩ sɩya rɛ, aŋnɛ rɛ ɩ bɩɩnɩ anɩɩ ʋ yaa?” Nyɛ rɛ baal hʋ baa “Ʋ yaa Wɩɩsɩ tɩŋdaala lɛ.”
17 Então os fariseus tornaram a perguntar ao homem: — Você diz que ele curou você da cegueira. E o que é que você diz dele? — Ele é um
18 Amɛ Gyuuma nɩhɩyasɩ hʋ fa bee kyɛ dɩ ba laa di anɩɩ baal hʋ fa kɔnɩ nyʋlɩma rɛ, aŋ mɩɩgɩ ko kɩ na gɛɛ, see dɩ ba na ʋ kuwo bee ʋ naa.
18 Os líderes judeus não acreditavam que ele tinha sido cego e que agora podia ver. Por isso chamaram os pais dele
19 Nyɛ rɛ ba tɩŋ yɩrɩ baal hʋ nɩɩna abee ʋ kuwo a pɩyɛsɩ ba a baa, “Ma biye rɛ nyɛ? Ma baa dɩ ma lʋla ʋ dɩ ʋ nyʋlɩma rɛ? Ɛɛ rɛ ʋ yaŋ yaa a kɩ na nyɛ kɛ?”
19 e perguntaram: — Esse homem é filho de vocês? Vocês dizem que ele nasceu cego. E como é que agora ele está vendo?
20 Ɛɛ rɛ ba baa, “Á gyɩma anɩɩ á biye rɛ nyɛ. Á gyɩma anɩɩ á lʋla ʋ dɩ ʋ nyʋlɩma rɛ.
20 Os pais responderam: — Sabemos que ele é nosso filho e que nasceu cego.
21 Amɛ ɛɛ hʋ ʋ aa yaa ʋ sɩya suri kɛ, á bɩ gyɩma. Á bɩ gyɩŋ nal hʋ mɛ aa leŋ ʋ sɩya suri. Ma kɩ pɩyɛsɩ ʋ, ʋ hɩyasa rɛ. Ʋ aa wuwo ʋ basɩ wɩya rɛ ʋ tɩɩ.”
21 Mas não sabemos como é que ele agora pode ver e não sabemos também quem foi que o curou. Ele é maior de idade; perguntem, e ele mesmo poderá explicar.
22 Baal hʋ kuwo abee ʋ naa fa aa fá Gyuuma nɩhɩyasɩ hʋ rɛ, ɛɛ rɛ tɩŋ ba basɩ gɛɛ. Beewɩya Gyuuma nɩhɩyasɩ hʋ fa baa dɩ nal hʋ buloŋ ko baa Yesu rɛ yaa Krisita hʋ, laataal hʋ Wɩɩsɩ aa lɩya, dɩ ba sɩ kile ʋ tɩɩna ta ba wɩɩkyʋwaldɩya tɩyaŋ.
22 Os pais disseram isso porque estavam com medo, pois os líderes judeus tinham combinado expulsar da sinagoga quem afirmasse que Jesus era o Messias .
23 Biye hʋ nɩɩna bee ʋ kuwo gyɩŋ gɛɛ tɩyaŋ nɛ, ɛɛ rɛ tɩŋ ba baa dɩ ʋ hɩyasa rɛ, dɩ ba pɩyɛsɩ ʋ gɛɛ.
23 Foi por isso que os pais disseram: “Ele é maior de idade; perguntem a ele.”
24 Ɛɛ rɛ Farasiima hʋ bɩl yɩrɩ baal hʋ fa aa nyʋlɩma hʋ a baa, “Á gyɩma anɩɩ baal no yaa wɩbɔŋyaal lɛ. Wɩɩsɩ sɩya tɩyaŋ, basɩ wɩtɩɩ tɩya ma.”
24 Então os líderes judeus chamaram pela segunda vez o homem que tinha sido cego e disseram: — Jure por Deus que você vai dizer a verdade. Nós sabemos que esse homem é pecador.
25 Baal hʋ baa, “Ŋ kɛ bɩ gyɩma dɩ baal no yaa wɩbɔŋyaal koo ʋ bɩ yaa wɩbɔŋyaal. Amɛ wɩɩ hʋ ŋ kɛ aa gyɩma rɛ nyɛ: Ŋ fa nyʋlɩma rɛ, amɛ lagɩlagɩ no ŋ aa naa rɛ.”
25 Ele respondeu: — Se ele é pecador, eu não sei. De uma coisa eu sei: eu era cego e agora vejo!
26 Ɛɛ rɛ ba pɩyɛsɩ ʋ a baa, “Ɛɛ rɛ ʋ yaa ɩ, ɩ sɩya suri?”
26 — O que foi que ele fez a você? Como curou você da cegueira? — tornaram a perguntar.
27 Ɛɛ rɛ baal hʋ basɩ tɩya ba a baa, “Ŋ laa sɩya basɩ tɩya ma rɛ, ka ma bɩ gyegile nɩɩ. Bee rɛ tɩŋ ma bɩl kɩ kyɛ dɩ ma nɩɩ? Ma mɛ aa kyɛ dɩ ma yaa ʋ hatɩnna rɛ koo?”
27 O homem respondeu: — Eu já disse, e vocês não acreditaram. Por que querem ouvir isso outra vez? Por acaso vocês também querem ser seguidores dele?
28 Ɛɛ rɛ ba tʋʋsɩ ʋ weliŋ aŋ baa, “Ɩ rɛ yaa baal no hatɩnnɩ, amɛ á kɛ yaa Moosi hatɩnna rɛ.
28 Então eles o xingaram e disseram: — Você é que é seguidor dele! Nós somos seguidores de Moisés.
29 Á gyɩma anɩɩ Wɩɩsɩ fa basɩ wɩya tɩya Moosi rɛ, amɛ baal no kɛ, á gba bɩ gyɩŋ lee hʋ ʋ aa lɩya.”
29 Sabemos que Deus falou com Moisés; mas este homem, nós nem mesmo sabemos de onde ele é.
30 Ɛɛ rɛ baal hʋ baa, “Ma na wɩkperii ga! Ma bɩ gyɩŋ lee hʋ ʋ aa lɩya, amɛ ʋ rɛ suri ŋ sɩya.
30 Ele respondeu: — Que coisa esquisita! Vocês não sabem de onde ele é, mas ele me curou.
31 Á gyɩma anɩɩ Wɩɩsɩ bɩ gyegile kɩ nɩɩ wɩbɔŋyaala nyʋwa. Ʋ aa gyegili kɩ nɩɩ nala hʋ aa fá ʋ rɛ, aŋ pɛ kɩ yaa wɩya hʋ ʋ aa kyo.
31 Sabemos que Deus não atende pecadores, mas ele atende os que o respeitam e fazem a sua vontade.
32 Dʋnɩya aa piile buloŋ, ma ha nɩya ba baa dɩ nal suri nal ba aa lʋla dɩ ʋ nyʋlɩma sɩya?
32 Desde que o mundo existe, nunca se ouviu dizer que alguém tivesse curado um cego de nascença.
33 Dɩ baal no fa bɩ lɩɩ Wɩɩsɩ lee, ʋ fa bɩ sɩ wuwo yaa wɩɩ buloŋ.”
33 Se esse homem não fosse enviado por Deus, não teria podido fazer nada.
34 Ɛɛ rɛ ba basɩ tɩya baal hʋ a baa, “Ba paalɩ kɩ lʋla ɩ dɩ ɩ yaa wɩbɔŋyaal lɛ, ka ɩ mɛ yaŋ kɩ kyɛ dɩ ɩ daga ma koo?” Ɛɛ rɛ ba kile ʋ ta ʋ lɩɩ Wɩɩkyʋwaldɩya hʋ tɩyaŋ.
34 Eles disseram: — Você nasceu cheio de pecado e é você que quer nos ensinar? E o expulsaram da sinagoga.
35 Yesu aa nɩya dɩ ba kile baal hʋ ta Wɩɩkyʋwaldɩya hʋ tɩyaŋ, ʋ mʋ kyɛ na ʋ a pɩyɛsɩ ʋ a baa, “Ɩ laa Nihuwobiŋ Biye hʋ wɩya di rɛ?”
35 Jesus ficou sabendo que tinham expulsado o homem da sinagoga . Foi procurá-lo e, quando o encontrou, perguntou:
36 Ɛɛ rɛ baal hʋ pɩyɛsɩ ʋ a baa, “Aŋnɛ rɛ gɛɛ? Daga ŋ tɩɩna, ŋ nɩhɩyawʋ, dɩ ŋ laa ʋ wɩya di.”
36 Ele respondeu: — Senhor, quem é o Filho do Homem para que eu creia nele?
37 Ɛɛ rɛ Yesu basɩ tɩya ʋ a baa, “Ɩ foŋ na ʋ rɛ. Ʋ rɛ yaa nal hʋ aa basɩ wɩya ɩ lee nyɛ.”
37 Jesus disse:
38 Ɛɛ rɛ baal hʋ tuu gbinni Yesu sɩya tɩyaŋ, a kyʋwalɩ ʋ aŋ baa, “Ŋ Tɩɩna, ŋ laa ɩ di rɛ.”
38 — Eu creio, Senhor! — disse o homem. E se ajoelhou diante dele.
39 Nyɛ rɛ Yesu baa, “Ŋ ko dʋnɩya rɛ dɩ dʋnɩya nala na ba wɩbɔmɔ, ka dɩ ŋ leŋ nala hʋ aa nyʋlɩma sɩyasɩ suri, ka nala hʋ mɛ aa baa dɩ ba sɩya suro dɩ ba mɛ nyʋlɩmɩ.”
39 Então Jesus afirmou:
40 Farasiima badɔmɔŋ mɛ fa aa sɩŋ doŋ, aŋ nɩɩ Yesu aa basɩ gɛɛ, ba pɩyɛsɩ ʋ a baa, “Ɩ bɩɩna anɩɩ á mɛ nyʋlɩma rɛ koo?”
40 Alguns fariseus que estavam com ele ouviram isso e perguntaram: — Será que isso quer dizer que nós também somos cegos?
41 Ɛɛ rɛ Yesu basɩ tɩya ba a baa, “Dɩ mamaa rɛ fa nyʋlɩma, ma fa bɩ sɩ kaŋ wɩkyogii buloŋ. Amɛ ma foŋ aa baa dɩ ma aa naa nyɛ, a gyɩŋ wɩtɩɩ hʋ, ɛɛ rɛ tɩŋ ma ha we ma kyogisi tɩyaŋ.”
41 — Se vocês fossem cegos, não teriam culpa! — respondeu Jesus. — Mas, como dizem que podem ver, então continuam tendo culpa.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 9, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.