João 21

Wɩɩsɩ Nyʋʋfalɩɩ Teŋ (SIG) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 Ɛɛ hal tɩyaŋ nɛ Yesu gyɩ bɩl kaŋ ʋ tɩɩ ko daga ʋ hatɩnna badɔmɔŋ fuwo kɩdɩgɩ ba aa yɩrɩ Tibeeriya nyʋwa tɩyaŋ.
1 Depois disso, Jesus apareceu outra vez aos seus discípulos, na beira do lago da Galileia. Foi assim que aconteceu:
2 Siimɔŋ Piita abee Tɔmaasɩ, nal hʋ ba fa aa yɩrɩ Daalɩyanɩ, abee Nataniyɛl fa aa lɩɩ Keena aa we Galili paalʋʋ tɩyaŋ, abee Zebedi biisi hʋ, abee Yesu hatɩnna hʋ balɩya buloŋ nɛ gyɩ laŋŋa ka wɩɩ no yaa.
2 Estavam juntos Simão Pedro e Tomé, chamado “o Gêmeo”; Natanael, que era de Caná da Galileia; os filhos de Zebedeu e mais dois discípulos.
3 Nyɛ rɛ Yesu gyɩ tɩŋa a kaŋ ʋ tɩɩ ko daga ba: Ba gyɩ sɩŋ fuwo hʋ nyʋwa rɛ. Ɛɛ rɛ Siimɔŋ Piita basɩ tɩya ʋ dɔŋtɩŋsɩ hʋ anɩɩ ʋ aa mʋ dɩ ʋ kasɩ fuwonamɩɩsɩ rɛ. Ɛɛ rɛ ba buloŋ baa dɩ ba sɩ tɩŋa ʋ mʋ. Ɛɛ rɛ ba mʋ kpa nɩɩduworiboro a gyʋʋ nɩɩ hʋ tɩyaŋ, amɛ haŋ tebine hʋ buloŋ ba gyɩ bɩ kaŋ fuwonaŋ-dɩgɩ mɛ.
3 Simão Pedro disse aos outros: — Eu vou pescar. — Nós também vamos pescar com você! — disseram eles. Então foram todos e subiram no barco, mas naquela noite não pescaram nada.
4 Ʋ sɩgballɩnyʋwa, Yesu ko sɩŋ nɩɩ hʋ nyʋwa, amɛ ʋ hatɩnna hʋ gyɩ bɩ gyɩma anɩɩ ʋ rɛ.
4 De manhã, quando começava a clarear, Jesus estava na praia. Porém eles não sabiam que era ele.
5 Ɛɛ rɛ Yesu pɩyɛsɩ ba a baa, “Ŋ kyaŋsɩ, ma ha bɩ kaŋ fuwonamɩya buloŋ?” Ba baa dɩ aayɩ.
5 Então Jesus perguntou: — Nada! — responderam eles.
6 Ɛɛ rɛ ʋ basɩ tɩya ba a baa, “Ma yuwo ma gyoŋ hʋ we nɩɩduworiboro hʋ noduu logiŋ dɩɩlaŋ, ma sɩ kasɩ fuwonamɩɩsɩ.” Ɛɛ rɛ ba yuwo gyoŋ hʋ a kasɩ fuwonamɩɩsɩ su. Ʋ aa suwo gɛɛ, ba bɩ wuwo dɩ ba gba tarɩ gyoŋ hʋ gyɩŋ.
6 — Joguem a rede do lado direito do barco, que vocês acharão peixe! — disse Jesus. Eles jogaram a rede e logo depois já não conseguiam puxá-la para dentro do barco, por causa da grande quantidade de peixes que havia nela.
7 Ɛɛ rɛ Yesu hatɩnnɩ hʋ ʋ fa aa kyo kɩŋkaŋ hʋ basɩ tɩya Piita a baa, “Á Tɩɩna rɛ basɩ wɩya kɩ ma gɛɛ.” Saŋa no tɩyaŋ dɩ Piita fa wuri ʋ gal lɛ. Ʋ aa nɩɩ gɛɛ, ʋ kpa ʋ gal hʋ laalɩ, aŋ lɩɩ nɩɩduworiboro hʋ tɩyaŋ, a gyaa tuu nɩɩ hʋ dɩ ʋ duwori mʋ Yesu lee.
7 Aí o discípulo que Jesus amava disse a Pedro: — É o Senhor Jesus! Quando Simão Pedro ouviu dizer que era o Senhor, vestiu a
8 Doŋ bee nɩɩ hʋ nyʋwa fa bɩ boliye. Ʋ fa pele naaŋsɩɩnyʋwa kɔɔsɩ boto rɛ. Ka Yesu hatɩnna nɩkaalɩya hʋ aa we nɩɩduworiboro hʋ tɩyaŋ tarɩ gyoŋ hʋ abee fuwonamɩɩsɩ hʋ ko lɩɩ nɩɩ hʋ nyʋwa.
8 Os outros discípulos foram no barco, puxando a rede com os peixes, pois estavam somente a uns cem metros da praia.
9 Ba aa ko lɩɩ nɩɩ hʋ nyʋwa, ba na diŋ dɩ fuwonamɩɩsɩ kyɛbɛ ka ba na paanʋʋ mɛ.
9 Quando saíram do barco, viram ali uma pequena fogueira, com alguns peixes em cima das brasas. E também havia pão.
10 Ɛɛ rɛ Yesu basɩ tɩya ba a baa, “Ma lɩɩ fuwonamɩɩsɩ hʋ badɔmɔŋ ma aa kasa lagɩlagɩ no hʋ a kaŋ ko.”
10 Então Jesus disse:
11 Ɛɛ rɛ Siimɔŋ Piita mɩɩgɩ mʋ pɛ ba tarɩ gyoŋ hʋ ko gyɩŋ dogimo, dɩ fuwonamɩɩbala suwo. Fuwonamɩɩsɩ hʋ fa yaa kɔɔ abee mɔllɩbalɩya abee fi abee boto rɛ. Abee fuwonamɩɩsɩ hʋ gyɩ aa yʋga gɛɛ buloŋ amɛ gyoŋ hʋ gyɩ bɩ kɩyɛsa.
11 Aí Simão Pedro subiu no barco e arrastou a rede para a terra. Ela estava cheia, com cento e cinquenta e três peixes grandes, e mesmo assim não se rebentou.
12 Ɛɛ rɛ Yesu basɩ tɩya ba a baa, “Ma ko bɩllɩ nyʋwa.” Ʋ aa basɩ gɛɛ, ʋ hatɩnna hʋ kɩdɩgɩ buloŋ gyɩ bɩ wuwo dɩ ʋ pɩyɛsɩ baa “Aŋnɛ rɛ yaa ɩ.” Beewɩya ba buloŋ gyɩma anɩɩ Tɩɩna hʋ rɛ.
12 Jesus disse: Nenhum deles tinha coragem de perguntar quem ele era, pois sabiam que era o Senhor.
13 Ɛɛ rɛ Yesu kaŋ paanʋʋ hʋ kpaa tɩya ba, a kpaa fuwonamɩɩsɩ hʋ mɛ tɩya ba.
13 Então Jesus veio, pegou o pão e deu a eles. E fez a mesma coisa com os peixes.
14 Ʋ aa sii sʋʋ tɩyaŋ, ʋ bʋto rɛ yaŋ nyɛ ʋ aa kaŋ ʋ tɩɩ ko daga ʋ hatɩnna.
14 Foi esta a terceira vez que Jesus, depois de ter sido ressuscitado, apareceu aos seus discípulos.
15 Ba aa dii kɩna hʋ ko teŋ, ɛɛ rɛ Yesu pɩyɛsɩ Siimɔŋ Piita a baa, “Gyɔɔŋ biibaal Siimɔŋ, ɩ kyo ŋ a te gɛɛ ɩ dɔŋtɩŋsɩ no aa kyo ŋ nɛ?” Ɛɛ rɛ Piita baa, “Waa, ŋ Tɩɩna, ɩ tɩɩ gyɩma anɩɩ ŋ kyo ɩ rɛ.” Ɛɛ rɛ Yesu basɩ tɩya ʋ a baa, “Kɩ deŋ ŋ hatɩnna nyuu anɩɩ pedaal aa kɩ deŋ ʋ piyese nyuu gɛɛ.”
15 Quando eles acabaram de comer, Jesus perguntou a Simão Pedro: — Sim, o senhor sabe que eu o amo, Senhor! — respondeu ele. Então Jesus lhe disse:
16 Ɛɛ rɛ Yesu bɩl pɩyɛsɩ ʋ a baa, “Gyɔɔŋ biibaal Siimɔŋ, ɩ kɔnɩ kyo ŋ nɛ?” Ɛɛ rɛ Piita bɩl baa, “Waa, ŋ Tɩɩna, ɩ gyɩma anɩɩ ŋ kyo ɩ rɛ.” Ɛɛ rɛ Yesu bɩl basɩ tɩya ʋ a baa, “Kɩ deŋ ŋ hatɩnna nyuu anɩɩ pedaal aa kɩ deŋ ʋ piyese nyuu gɛɛ.”
16 E perguntou pela segunda vez: Pedro respondeu: — Sim, o senhor sabe que eu o amo, Senhor! E Jesus lhe disse outra vez:
17 Ɛɛ rɛ Yesu bɩl pɩyɛsɩ Piita bʋto tɩɩna a baa, “Gyɔɔŋ biibaal Siimɔŋ, ɩ kyo ŋ nɛ?” Yesu aa pɩyɛsɩ ʋ bʋto gɛɛ, Piita tɩya buloŋ kyogi, ʋ basɩ tɩya Yesu a baa, “Ŋ Tɩɩna, ɩ gyɩŋ wɩɩ buloŋ nɛ. Ɩ gyɩma anɩɩ ŋ kyo ɩ rɛ.” Ɛɛ rɛ Yesu bɩl basɩ tɩya ʋ a baa, “Kɩ deŋ ŋ hatɩnna nyuu anɩɩ pedaal aa kɩ deŋ ʋ piyese nyuu gɛɛ.
17 E perguntou pela terceira vez: Então Pedro ficou triste por Jesus ter perguntado três vezes: “Você me ama?” E respondeu: — O senhor sabe tudo e sabe que eu o amo, Senhor! E Jesus ordenou:
18 Wɩtɩɩ rɛ ŋ basɩ kɩ tɩya ɩ, ɩ fa aa yaa bapʋwasɩɩ, ɩ aa sii nyʋgɩlɩ ɩ tɩɩ rɛ, a kɩ mʋ lee hʋ buloŋ ɩ aa kyɛ. Amɛ dɩ ɩ rɛ ko hɩyasɩ, ɩ sɩ kaŋ ɩ nosi gye, aŋka dɩ ba vʋwa ɩ, a kana ɩ mʋ lee hʋ ɩ aa bee kyɛ.”
18 Quando você era moço, você se aprontava e ia para onde queria. Mas eu afirmo a você que isto é verdade: quando for velho, você estenderá as mãos, alguém vai amarrá-las e o levará para onde você não vai querer ir.
19 Yesu aa basɩ wɩɩ no daga gɛɛ hʋ Piita aa sɩ sʋba rɛ, a leŋ dɩ nala tɩŋ gɛɛ tɩyaŋ a na Wɩɩsɩ gaŋdarɩ aa maga gɛɛ. Ɛɛ rɛ ka Yesu basɩ tɩya ʋ a baa, “Kɩ tɩŋa ŋ hal.”
19 Ao dizer isso, Jesus estava dando a entender de que modo Pedro ia morrer e assim fazer com que Deus fosse louvado. Então Jesus disse a Pedro:
20 Ɛɛ rɛ Piita galdaasɩ hal, a na dɩ Yesu hatɩnnɩ hʋ Yesu fa aa kyo kɩŋkaŋ hʋ dɩ ʋ aa tɩŋ ba hal. Ʋ rɛ yaa nal no tɩɩna gyɩ aa hɔŋ kpala Yesu saŋa hʋ ba gyɩ aa di kɩdiiliye hʋ, a gyɩ pɩyɛsɩ ʋ a baa, “Ŋ Tɩɩna, aŋnɛ rɛ sɩ kpa ɩ yallɩ?”
20 Então Pedro virou para trás e viu que o discípulo que Jesus amava vinha atrás dele. Este era o mesmo que estava ao lado de Jesus durante o jantar da Páscoa e que havia chegado para mais perto dele e perguntado: “Senhor, quem é o traidor?”
21 Piita aa naa ʋ, ɛɛ rɛ ʋ pɩyɛsɩ Yesu a baa, “Ŋ Tɩɩna, ka baal no mɛ, bee rɛ sɩ yaa ʋ mɛ?”
21 Quando Pedro viu aquele discípulo, perguntou a Jesus: — O que diz, Senhor, a respeito deste aqui?
22 Ɛɛ rɛ Yesu basɩ tɩya ʋ a baa, “Dɩ mɩyaŋ nɛ aa kyɛ dɩ ʋ we doŋ a mʋ pele saŋa hʋ ŋ aa sɩ mɩɩgɩ ko dʋnɩya mɛ, ɩ wɩbee rɛ we doŋ? Ɩ kɛ kɩ tɩŋa ŋ hal.”
22 Jesus respondeu:
23 Yesu aa basɩ nyɛ wɩya, ʋ hatɩnna buloŋ gyɩ aa basɩ rɛ anɩɩ ʋ hatɩnnɩ no kɛ bɩ sɩ sʋba. Amɛ Yesu gyɩ bɩ baa dɩ ʋ bɩ sɩ sʋba. Wɩɩ hʋ ʋ gyɩ aa basa rɛ nyɛ: “Dɩ mɩyaŋ nɛ aa kyɛ dɩ baal no we doŋ a mʋ pele saŋa hʋ ŋ aa sɩ mɩɩgɩ ko dʋnɩya mɛ, Piita, ɩ wɩɩ tuwo.”
23 Então se espalhou entre os seguidores de Jesus a notícia de que aquele discípulo não ia morrer. Mas Jesus não disse isso. Ele apenas disse: “Se eu quiser que ele viva até que eu volte, o que é que você tem com isso?”
24 Hatɩnnɩ no rɛ yaa nal hʋ aa basɩ wɩya no, a bɩl sabɩ ba biŋ teŋ tɩyaŋ mɛ. Á gyɩma anɩɩ wɩya hʋ buloŋ ʋ aa basa yaa wɩtɩɩ rɛ.
24 Este é o discípulo que falou destas coisas e as escreveu. E nós sabemos que o que ele disse é verdade.
25 Yesu yaa wɩya badɔmɔŋ mɛ rɛ yʋga a pɛ wɩya hʋ ŋ aa saba we teŋ no tɩyaŋ. Dɩ mɩyaŋ nɛ fa sabɩ wɩya hʋ buloŋ kɩŋ kɩŋ a biŋ tenni tɩyaŋ, ŋ bɩ tama tenni hʋ fa sɩ na lee a pɩŋ dʋnɩya no tɩyaŋ.
25 Ainda há muitas outras coisas que Jesus fez. Se todas elas fossem escritas, uma por uma, acho que nem no mundo inteiro caberiam os livros que seriam escritos.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 21, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.