Atos 4

Wɩɩsɩ Nyʋʋfalɩɩ Teŋ (SIG) vs VC

Sair da comparação
VC Versão Católica
1 Piita bee Gyɔɔŋ ha fa aa sɩŋ basɩ wɩya kɩ tɩya nala hʋ gɛɛ, dɩ Gyuuma wɩɩkyʋwal sɩlaala hʋ badɔmɔŋ abee nala hʋ aa sɩŋ kɩ pɔ Wɩɩkyʋwaldɩɩbal nɩhɩyawʋ abee nala hʋ ba aa yɩrɩ Sadusiima badɔmɔŋ nɛ mʋ kpa ko ba lee gɛɛ.
1 Enquanto eles falavam ao povo, vieram os sacerdotes, o chefe do templo e os saduceus,
2 Nyɛ rɛ ba ko na baaŋ Piita bee Gyɔɔŋ nyuu tɩyaŋ kɩŋkaŋ, beewɩya, ba fa aa daga nala hʋ rɛ anɩɩ Yesu sii sʋʋ tɩyaŋ nɛ. Ɛɛ daga anɩɩ dɩ nal lɛ sʋba, ʋ tɩɩna sɩ mɩɩgɩ sii sʋʋ tɩyaŋ nɛ gɛɛ.
2 contrariados porque ensinavam ao povo e anunciavam, na pessoa de Jesus, a ressurreição dos mortos.
3 Nyɛ rɛ ba kaŋ Piita bee Gyɔɔŋ mʋ tɔ dɩya tɩyaŋ sɩya gballɩ. (Ba gyɩ aa kasɩ ba saŋa hʋ dɩ wɩɩsɩ gyʋwa rɛ. Ɛɛ rɛ tɩŋ ba gyɩ kaŋ ba mʋ tɔ dɩya tɩyaŋ dɩ sɩya gballɩ).
3 Prenderam-nos e os meteram no cárcere até o outro dia, pois já era tarde.
4 Ka nala hʋ aa nɩɩ wɩya hʋ ba aa basa, ba yʋga gyɩ ko laa Yesu wɩya di rɛ. Nala hʋ gyɩ aa laa Yesu wɩya di tɩyaŋ, ba baala dʋŋ gyɩ pele nala tusi bɔnɔŋ nɛ.
4 Muitos, porém, dos que tinham ouvido a pregação creram; e o número dos fiéis elevou-se a mais ou menos cinco mil.
5 Ʋ sɩgballɩya, Gyuuma sɩlaala abee ba nɩhɩyasɩ abee Wɩɩsɩ Tenni dɩdagɩla buloŋ nɛ gyɩ ko laŋŋɩ Gyerusalɛm tɩyaŋ.
5 No dia seguinte reuniram-se em Jerusalém os chefes do povo, os anciãos, os escribas,
6 Ba bee Anaasɩ, Gyuuma wɩɩkyʋwal sɩlaala nɩhɩyawʋ hʋ, abee Kayifasɩ, abee Gyɔɔŋ abee Alizaŋda, abee nala hʋ kɛ buloŋ aa lɩɩ ba wɩɩkyʋwal sɩlaala nɩhɩyawʋ hʋ doho nala tɩyaŋ nɛ gyɩ ko laŋŋɩ.
6 com Anás, sumo sacerdote, Caifás, João, Alexandre e todos os que eram da linhagem pontifical.
7 Ba aa ko laŋŋɩ teŋ, ba yɩrɩ Yesu kpambɩsɩ hʋ balɩya ba lɩɩ sɩŋ ba tʋtʋʋ tɩyaŋ, a pɩyɛsɩ ba a baa, “Degɛɛ rɛ ma kana, a wuwo leŋ baal no deye nyɛ, koo aŋnɛ feŋ nɛ ma yɩrɩ a leŋ baal no deye nyɛ?”
7 Colocando-os no meio, perguntaram: Com que poder ou em que nome fizestes isso?
8 Ɛɛ rɛ Wɩɩsɩ Wiyesi Welii hʋ dee tɩyaŋ Piita basɩ tɩya ba a baa, “Mamaa aa yaa sɩlaala abee nɩhɩyasɩ,
8 Então Pedro, cheio do Espírito Santo, respondeu-lhes: Chefes do povo e anciãos, ouvi-me:
9 ma kaŋ ma ko kɩ di á sarɩya rɛ gyɩnaŋ akuu á aa yaa wɩwelii a tɩɩbɩ gbarɩgɩ no wɩya.
9 se hoje somos interrogados a respeito do benefício feito a um enfermo, e em que nome foi ele curado,
10 Ʋ yaŋ maga dɩ ma nala no abee Iziral tɩmma buloŋ gyɩma rɛ anɩɩ Yesu Krisita aa lɩɩ Nazarɛti, ʋ feŋ tɩyaŋ nɛ baal no wuwo deye a sɩŋ ma sɩya tɩyaŋ nyɛ. Ʋ rɛ ma leŋ ba kaŋ kpaasɩ mal daagarɩɩ hʋ tɩyaŋ ʋ sʋba gɛɛ, ka Wɩɩsɩ kyisi ʋ sʋʋ tɩyaŋ.
10 ficai sabendo todos vós e todo o povo de Israel: foi em nome de Jesus Cristo Nazareno, que vós crucificastes, mas que Deus ressuscitou dos mortos. Por ele é que esse homem se acha são, em pé, diante de vós.
11 Yesu wɩya rɛ ba basɩ Wɩɩsɩ teŋ tɩyaŋ a baa,
11 Esse Jesus, pedra que foi desprezada por vós, edificadores, tornou-se a pedra angular.
12 Nal buloŋ tuwo dʋnɩya no tɩyaŋ aa sɩ wuwo laa ma ta dɩ Yesu dʋŋ daa. Ʋ dʋŋ feŋ nɛ Wɩɩsɩ baa dɩ á yɩrɩ, dɩ ʋ laa ma ta.”
12 Em nenhum outro há salvação, porque debaixo do céu nenhum outro nome foi dado aos homens, pelo qual devamos ser salvos.
13 Nala hʋ buloŋ aa laŋŋa aa ko na anɩɩ Gyɔɔŋ bee Piita aa basɩ wɩya hʋ abee nyuduwo gɛɛ, ba nyʋʋsɩ gyɩ mɩɩgɩ fɩyɛlɩ rɛ, beewɩya ba gyɩma anɩɩ ba tuwo bol buloŋ tɩyaŋ, a yaa nyuguliŋ tɩmma mɛ, a bɩ mʋʋ sakuuri. Doŋ tɩyaŋ nɛ ba hakɩllɩ yaŋ ko anɩɩ ba gyɩ aa tɩŋ Yesu hal lɛ.
13 Vendo eles a coragem de Pedro e de João, e considerando que eram homens sem estudo e sem instrução, admiravam-se. Reconheciam-nos como companheiros de Jesus.
14 Nyɛ rɛ ba kyɛ wɩɩ lɔlɔ ba aa sɩ basɩ, beewɩya ba naa Piita bee Gyɔɔŋ abee gbarɩgɩ hʋ ba aa tɩɩba, dɩ ba buloŋ sɩŋ doŋ.
14 Mas vendo com eles o homem que tinha sido curado, não puderam replicar.
15 Nyɛ rɛ ba basɩ tɩya ba dɩ ba mʋ lɩɩ dɩya hʋ tɩyaŋ. Ɛɛ rɛ ba kpa lɩɩ, ka ba yaŋ hɔŋ kɩ pɩyɛsɩ dɔmɔŋ; “Ɛɛ rɛ á sɩ yaa baala no balɩya?
15 Mandaram que se retirassem da sala do conselho, e conferenciaram entre si:
16 Á bɩ sɩ wuwo baa dɩ wɩɩ no yaa wɩnyɩyɛl lɛ, beewɩya nal buloŋ aa we Gyerusalɛm tɩyaŋ gyɩma rɛ anɩɩ ba aa rɛ yaa wɩmagɩl no.
16 Que faremos destes homens? Porquanto o milagre por eles feito se tornou conhecido de todos os habitantes de Jerusalém, e não o podemos negar.
17 Amɛ dɩ ámaa rɛ aa kyɛ dɩ wɩɩ no ta marɩ taalɩ yʋga, ma leŋ dɩ á basɩ tɩya ba abee sɩfɩyasɩ anɩɩ ba ta bɩl ko maakyiye basɩ Yesu Krisita wɩya a tɩya nal buloŋ.”
17 Todavia, para que esta notícia não se divulgue mais entre o povo, proibamos com ameaças, que no futuro falem a alguém nesse nome.
18 Nyɛ rɛ ba bɩl yɩrɩ ba ko gyʋʋ, a basɩ tɩya ba abee sɩfɩyasɩ anɩɩ ba ta bɩl ko maakyiye basɩ Yesu wɩya koo a daga nala ʋ feŋ tɩyaŋ.
18 Chamaram-nos e ordenaram-lhes que absolutamente não falassem nem ensinassem em nome de Jesus.
19 Ɛɛ rɛ Piita bee Gyɔɔŋ pɩyɛsɩ ba a baa, “Á aa tɩŋ ma nyʋwa, abee á aa tɩŋ Wɩɩsɩ nyʋwa, kɩbee rɛ yaa ŋmanɩɩ Wɩɩsɩ sɩya tɩyaŋ? Ma basɩ wɩtɩɩ.
19 Responderam-lhes Pedro e João: Julgai-o vós mesmos se é justo diante de Deus obedecermos a vós mais do que a Deus.
20 Á yaŋ bɩ sɩ wuwo tallɩ á nyʋwa, see dɩ á basɩ wɩya hʋ á aa nɩya abee wɩya hʋ á aa naa.”
20 Não podemos deixar de falar das coisas que temos visto e ouvido.
21 Nyɛ rɛ nala hʋ bɩl marɩ fugisi Piita bee Gyɔɔŋ kɩŋkaŋ, aŋ na kpa ba ta. Amɛ ba gyɩ naa anɩɩ ba bɩ sɩ wuwo yaa ba wɩɩ buloŋ, beewɩya nala hʋ buloŋ gyɩ aa dannɩ Wɩɩsɩ rɛ abee wɩɩ hʋ aa yaa tɩyaŋ.
21 Eles então, ameaçando-os de novo, soltaram-nos, não achando pretexto para os castigar por causa do povo, porque todos glorificavam a Deus pelo que tinha acontecido.
22 Gbarɩgɩ no ba gyɩ aa tɩɩba, ʋ gyɩ tee bɩsɩ mɔllɩbalɩya rɛ.
22 Pois já passava dos 40 anos o homem em quem se realizara essa cura milagrosa.
23 Ba aa yaŋ kpa Piita bee Gyɔɔŋ ta, ba mɩɩgɩ mʋ nɩkaalɩya hʋ aa laa Yesu wɩya di lee rɛ, ba beel-ba laŋŋɩ. Doŋ nɛ ba kpa wɩya hʋ buloŋ Gyuuma wɩɩkyʋwal sɩlaala nɩhɩyasɩ hʋ abee bee nɩhɩyasɩ hʋ aa basa, a basɩ tɩya ba.
23 Postos em liberdade, voltaram aos seus irmãos e referiram tudo quanto lhes tinham dito os sumos sacerdotes e os anciãos.
24 Ba aa basɩ wɩya no ko teŋ, ba buloŋ piili kɩ kyʋwalɩ Wɩɩsɩ abee tɩdɩgɩ a baa, “Á Tɩɩna Wɩɩsɩ, ɩ rɛ taa wɩɩsɩnyuu abee taŋha buloŋ, abee fuwoni abee kɩna hʋ buloŋ aa we ba tɩyaŋ.
24 Ao ouvirem isso, levantaram unânimes a voz a Deus e disseram: Senhor, vós que fizestes o céu, a terra, o mar e tudo o que neles há.
25 Ɩ Wiyesi Welii hʋ dee tɩyaŋ nɛ ɩ leŋ á naabaa Deviti, Ɩ tʋŋtʋnnɩ hʋ basɩ a baa,
25 Vós que, pelo Espírito Santo, pela boca de nosso pai Davi, vosso servo, dissestes: Por que se agitam as nações, e imaginam os povos coisas vãs?
26 Dʋnɩya nyuu kuworo laŋŋɩ dɔmɔŋ nɛ, a yaa siri, ba tɩyaŋ nɩhɩyasɩ naa dɔmɔŋ nɛ, a yaa nyʋʋdɩgɩ dɩ ba yuwo á Tɩɩna abee ʋ Krisita hʋ, laataal hʋ ʋ aa lɩya dɩ ʋ ko laa dʋnɩya nala ta.’
26 Levantam-se os reis da terra, e os príncipes se reúnem em conselho contra o Senhor e contra o seu Cristo {Sl 2,1s.}.
27 Wɩya no buloŋ yaŋ kɔnɩ ko yaa wɩtɩɩ rɛ, Beewɩya Hɛrɔtɩ bee Pɔŋtiyo Pilato abee nala hʋ aa bɩ yaa Gyuuma abee Iziral tɩmma, ba buloŋ gyɩ ko laŋŋɩ rɛ bee no tɩyaŋ dɩ ba yuwo Yesu, Ɩ tʋŋtʋnnɩ welii hʋ Ɩ aa lɩya dɩ ʋ yaa Krisita hʋ.
27 Pois na verdade se uniram nesta cidade contra o vosso santo servo Jesus, que ungistes, Herodes e Pôncio Pilatos com as nações e com o povo de Israel,
28 Ba gyɩ laŋŋa yaa wɩya hʋ ɩ aa paalɩ gyɩma ɩ dee tɩyaŋ abee ɩ kyɛrɩ tɩyaŋ anɩɩ ba sɩ kɔnɩ yaa rɛ.
28 para executarem o que a vossa mão e o vosso conselho predeterminaram que se fizesse.
29 Á Tɩɩna Wɩɩsɩ, yaŋ deŋ na, gyɩnaŋ kyɛɛ no ɛɛ hʋ ba aa fugisi ma anɩɩ ba sɩ dɔgɩsɩ ma. Ɛɛwɩya, pɛ ɩ tʋŋtʋnna tɩyaŋ dɩ á tenni polli, dɩ á wuwo kɩ basɩ ɩ wɩya abee nyuduwo.
29 Agora, pois, Senhor, olhai para as suas ameaças e concedei aos vossos servos que com todo o desassombro anunciem a vossa palavra.
30 Daga ɩ dee, a leŋ dɩ wɩɩla tɩmma abee taaga buloŋ na laaŋfɩya. Ka dɩ á mɛ wuwo kɩ yaa wɩkperiye abee wɩmagɩla, Ɩ tʋŋtʋnnɩ welii Yesu feŋ tɩyaŋ.”
30 Estendei a vossa mão para que se realizem curas, milagres e prodígios pelo nome de Jesus, vosso santo servo!
31 Ba aa kyʋwalɩ Wɩɩsɩ hʋ ko teŋ, dɩ lee hʋ ba aa laŋŋa buloŋ gyigise rɛ. Wɩɩsɩ Wiyesi Welii hʋ ko gyʋʋ ba kɩdɩgɩ buloŋ tɩyaŋ. Ba piili kɩ basɩ Wɩɩsɩ wɩya abee nyuduwo.
31 Mal acabavam de rezar, tremeu o lugar onde estavam reunidos. E todos ficaram cheios do Espírito Santo e anunciaram com intrepidez a palavra de Deus.
32 Nala hʋ buloŋ aa laa Yesu wɩya di fa kaŋ nyʋʋdɩgɩ rɛ, a kaŋ tɩdɩgɩ mɛ. Dɩ ba kɩdɩgɩ buloŋ nɛ kaŋ kɩŋ mɛ, ʋ aa bɩ kaŋ kɩ yɩrɩ ʋ dʋŋ kɩŋ. Ʋ aa kpa ʋ nɩɩ ʋ bɩrɩmɩ ba buloŋ kɩŋ nɛ.
32 A multidão dos fiéis era um só coração e uma só alma. Ninguém dizia que eram suas as coisas que possuía, mas tudo entre eles era comum.
33 Wɩɩsɩ dee tɩyaŋ, Yesu kpambɩsɩ hʋ gyɩ wuwo kaŋ dee abee nyuduwo rɛ, a basɩ kɩ tɩya nala anɩɩ á Tɩɩna Yesu sii sʋʋ tɩyaŋ nɛ, ka Wɩɩsɩ mɛ kɩ pɛ nala hʋ buloŋ aa laa Yesu wɩya di tɩyaŋ kɩŋkaŋ.
33 Com grande coragem os apóstolos davam testemunho da ressurreição do Senhor Jesus. Em todos eles era grande a graça.
34 Nala hʋ buloŋ fa aa kaŋ dɩɩsɩ abee bagɩsɩ, ba aa kpa ba buloŋ yallɩ rɛ, a kaŋ molbiye hʋ ba aa naa, a mʋ Yesu kpambɩsɩ hʋ lee.
34 Nem havia entre eles nenhum necessitado, porque todos os que possuíam terras e casas vendiam-nas,
35 Ba gyɩ aa kaŋ molbiye hʋ kpaa dɔmɔŋ nɛ, nal buloŋ na a maga ɛɛ hʋ ʋ aa kyɛ. Ɛɛwɩya, ba nala hʋ kɩdɩgɩ buloŋ fa bɩ kyɛɛ kɩŋ kɩ lɔlɔ.
35 e traziam o preço do que tinham vendido e depositavam-no aos pés dos apóstolos. Repartia-se então a cada um deles conforme a sua necessidade.
36 Baal kɩdɩgɩ mɛ rɛ gyɩ we ba tɩyaŋ ba kɩ yɩrɩ Gyosɛfʋ. Yesu kpambɩsɩ hʋ fa kana ʋ kɩ yɩrɩ Banabaasɩ. (Banabaasɩ memii rɛ yaa nal hʋ aa basɩ wɩya kɩ polli nala tenni). Ʋ fa yaa Levi doho nal lɛ, a lɩɩ Saapʋrɔsɩ paalʋʋ.
36 Assim José {a quem os apóstolos deram o sobrenome de Barnabé que quer dizer Filho da Consolação}, levita natural de Chipre, possuía um campo.
37 Ʋ fa kaŋ baga kɩdɩgɩ rɛ. Nyɛ rɛ ʋ kpa yallɩ, a kaŋ molbiye hʋ mʋ Yesu kpambɩsɩ hʋ sɩya.
37 Vendeu-o e trouxe o valor dele e depositou aos pés dos apóstolos.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Atos 4, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.