Mateus 12

rup (RUP) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 Tu atsel chiro Isusul ma tritsea unã Sãmbãtã prit siminãturili cu grãn. Sh-ucenitsilji a lui, agiunji, apãrnjirã s-arupã schicuri shi s-li mãcã.
1 Poucos dias depois, num sábado, Jesus estava atravessando uma plantação de trigo. Os seus discípulos estavam com fome e por isso começaram a colher espigas e a comer os grãos de trigo.
2 Ma Fariseilji, cãndu vidzurã aestã, lji dzãsirã: “Ia, ucenitsilji a tãlji ma facã atsea tsi nu easti volje s-facã sãmbãta.”
2 Quando alguns fariseus viram aquilo, disseram a Jesus: — Veja! Os seus discípulos estão fazendo uma coisa que a nossa
3 Sh-elu lã dzãsi a lor: “Nu avets cãntatã cã tsi featsi Davidul cãndu avu foami, elu sh-atselji tsi eara cu nãsu?
3 Então Jesus respondeu:
4 Elu intrã tu casa a Dumnidzãlui sh-mãcã pãnji sãmtsãti, tsi nu prindea s-li mãca nitsi elu sh-nitsi elji tsi eara cu nãsu, dicãt mash preftsãlji.
4 Davi entrou na casa de Deus, e ele e os seus companheiros comeram os pães oferecidos a Deus, embora isso fosse contra a Lei. Pois somente os sacerdotes tinham o direito de comer esses pães.
5 Icã nu avets cãntatã tu lege cã tu templu, cathe Sãmbãtã, preftsãlji calcã sãmbãta sh-cu tutatsea nu suntu vinovats?
5 Ou vocês não leram na Lei de Moisés que, nos sábados, os sacerdotes quebram a Lei, no Templo, e não são culpados?
6 Sh-mini ma vã dzãc cã aoa easti un ma mari dicãt templu.
6 Eu afirmo a vocês que o que está aqui é mais importante do que o Templo.
7 Sh-ma s-avets shtiutã cã tsi va s-dzãcã: ‘Mini voi njilã sh-nu curbani,’ nu va aveat condamnat nivinovatsilji.
7 Se vocês soubessem o que as
8 Cã Hiljiu a omlui easti Domnu sh-a Sãmbãtãljei.”
8 Pois o
9 Deapoea, dupã tsi s-dipãrtã di aclo, Isusul intrã tu sinagoga a lor,
9 Jesus saiu dali e foi para uma sinagoga .
10 sh-ia, aclo eara un bãrbat a cui s-eara uscatã mãna. Elji lu ntribarã Isusul, cu scupo tsi s-lu acuza ma napoi: “Easti volje tsi cariva s-vindicã dzua di sãmbãtã?”
10 Estava ali um homem que tinha uma das mãos aleijada. Então algumas pessoas que queriam acusar Jesus de desobedecer à Lei lhe perguntaram: — É contra a nossa Lei curar no sábado?
11 Sh-elu lã dzãsi a lor: “Easti vãrã di voi tsi ari unã oai, shi aeastã lji cadi tu groapã dzua di sãmbãtã, sh-elu nu va u-acatsã shi s-u-scoatã afoarã?
11 Jesus respondeu:
12 Ia ashã, cãt ma multu custeadzi omlu di oaia! Ia, easti volje s-fatsã ghini Sãmbãta?”
12 Pois uma pessoa vale muito mais do que uma ovelha. Portanto, a nossa Lei permite ajudar os outros no sábado.
13 Atumtsea elu lji dzãsi a omlui: “Tindi mãna a ta!” Elu u-timsi sh-mãna a lui s-featsi sãnãtoasã ca alanta.
13 E disse para o homem: Ele estendeu, e ela sarou e ficou igual à outra.
14 Ma Fariseilji, dupã tsi ishirã afoarã, fãtsea plan contra a lui cum s-lu vãtãma.
14 Então os fariseus que estavam ali saíram e começaram a fazer planos para matar Jesus.
15 Ma cãndu Isusul nvitsã aestã, fudzi di aclo sh-unã multsãmi mari lu urma sh-elu lji vindicã tuts.
15 Quando Jesus soube disso, foi embora dali, e muita gente o seguiu. Ele curou todos os que estavam doentes
16 Sh-lã ordinã atselji si nu aspunea cai eara elu,
16 e mandou que não contassem nada a ninguém a respeito dele.
17 tra si mplineascã tsi eara dzãsã di la prufitlu Isaia tsi dzãtsea:
17 Isso aconteceu para se cumprir o que o profeta Isaías tinha dito:
18 “Ia, huzmichearlu a meu, tsi mini lu alepshu, vrutlu a meu, tu cai mini escu hãrsit.
18 “Disse Deus: Aqui está o meu servo que escolhi, aquele que amo e que dá muita alegria ao meu coração. Eu porei nele o meu Espírito, e ele anunciará o meu julgamento a todos os povos.
19 Elu nu va si ncaci sh-nitsi va aurlã sh-vãrã nu va avdã boatsea a lui pri pãdzi.
19 Não discutirá, nem gritará, nem fará discursos nas ruas.
20 Elu nu va lu sãrmã cãlamlu atsel frãmtu sh-nu va u-astingã cãndila tsi fatsi fum, pãnã-cãndu elu s-nu aibã faptã s-amintã ndriptatea.
20 Não esmagará o galho que está quebrado, nem apagará a luz que já está fraca. Ele agirá assim até que a causa da justiça seja vitoriosa.
21 Sh-oaminjilji va s-nãdãeascã tu numa a lui.”
21 E todos os povos vão pôr nele a sua esperança.”
22 Atumtsea lji adusirã un demonizat, tsi eara orbu sh-mut. Sh-Isusul lu vindicã, ashã cã elu videa sh-zbura.
22 Então levaram a Jesus um homem que era cego e mudo porque estava dominado por um demônio. Jesus o curou, e ele começou a ver e a falar.
23 Sh-multsãmea s-ciudisea sh-dzãtsea: “Nacã aestu easti Hiljiu al David?”
23 A multidão ficou admirada e perguntava: — Será que este homem é o
24 Ma Fariseilji, cãndu avdzãrã aestã, dzãsirã: “Aestu lã aĝuneashti demonjilji mash cu fuchiia a Beelzebul, printsul a demonjilor.”
24 Alguns fariseus ouviram isso e responderam: — É
25 Sh-Isusul, cunuscãnda minduirili a lor, lã dzãsi: “Itsi amirã, tsi s-disparti tu nãsã, s-dutsi cãtrã aspãrdzeari, sh-itsi cãsãbã icã casã, tsi s-disparti tu nãsã, nu va si sta multu.
25 Mas Jesus conhecia os pensamentos deles e disse:
26 Atumtsea, macã draclu aĝuneashti draclu, elu easti dispãrtsãtã tu nãsã, sh-cum poati sta amirãriljea a lui?
26 Assim, se no reino de Satanás um grupo está combatendo contra outro, isso quer dizer que esse reino já está dividido e logo vai desaparecer.
27 Sh-macã mini aĝunescu dratsilji cu agiutarea a Beelzebul, cu agiutarea a cui lã agunescu hiljilji a voshtri? Tr-atsea elji va hibã giudicãtorlji a voshtri.
27 Vocês dizem que eu expulso demônios porque Belzebu me dá poder para fazer isso. Mas, se é assim, quem dá aos seguidores de vocês o poder para expulsar demônios? Assim, os seus próprios seguidores provam que vocês estão completamente enganados.
28 Ma, macã mini aĝunescu dratsilji cu agiutarea al Duhlu a Dumnidzãlui, atumtsea amirãriljea al Dumnidzãu ari vinitã la voi.
28 Na verdade é pelo poder de Deus que eu expulso demônios, e isso prova que o
29 Icã, cum poati vãrã s-intrã tu casa a vãrtoslu shi s-lji furã ayishtearea a lui, ma s-nu lu ari ligatã ma nãinti vãrtoslu? Mash atumtsea elu va s-poatã s-lji furã casa.
29 — Ninguém pode entrar na casa de um homem forte e roubar os seus bens, sem primeiro amarrá-lo. Somente assim essa pessoa poderá levar as coisas que ele tem em casa.
30 Cai nu easti cu mini, easti contra di mini sh-cai nu adunã cu mini hãrgiueashti.
30 — Quem não é a meu favor é contra mim; e quem não me ajuda a ajuntar está espalhando.
31 Trã atsea mini ma vã dzãc: Itsi amãrtii sh-blãstem va lã si ljeartã a oamnjilor, ma blãstemlu contra a Duhlui nu va lã si ljeartã a lor.
31 Por isso eu afirmo a vocês que as pessoas serão perdoadas por qualquer pecado ou
32 Sh-caitsido tsi greashti contra a Hiljilui a omlui va lji si ljeartã, ma atsel tsi greashti contra a Duhlui Sãmtu nu va lji si ljeartã nitsi tu aestã etã, nitsi tu atsea tsi va yinã.
32 Se alguém disser alguma coisa contra o
33 Icã fãtsets bun pomlu, sh-atumtsea frutlu a lui va s-hibã bun, icã fãtsets arãu pomlu sh-frutlu a lui va hibã arãu. Cã pomlu s-cunoashti di frutlu.
33 — Vocês só poderão ter frutas boas se tiverem uma árvore boa. Mas, se tiverem uma árvore que não presta, vocês terão frutas que não prestam. Porque é pela qualidade das frutas que sabemos se uma árvore é boa ou não presta.
34 Pulji di nãpãrtitsi! Cum putets s-grits ghini, cãndu hits arãi? Cã gura greashti di mplinirea a inimãljei.
34 Ninhada de cobras venenosas! Como é que vocês podem dizer coisas boas se são maus? Pois a boca fala do que o coração está cheio.
35 Omlu atsel bunlu dit ayistearea atsea buna a inimiljei a lui, scoati lucri buni, ma omlu atsel arãulu scoati lucri arali dit ayistearea a lui arauã.
35 A pessoa boa tira o bem do seu depósito de coisas boas, e a pessoa má tira o mal do seu depósito de coisas más.
36 Ma mini ma vã dzãc cã dzua a giudicatãljei caitsido va da lugurii trã itsi zbor di geaba tsi au dzãsã.
36 — Eu afirmo a vocês que, no Dia do Juízo, cada pessoa vai prestar contas de toda palavra inútil que falou.
37 Cã dupã zboarili a tali va ti ndriptãtseshti, sh-dupã zboarili a tali va ti condamnji.”
37 Porque as suas palavras vão servir para julgar se você é inocente ou culpado.
38 Atumtsea niscãntsã scribi sh-Farisei lj-dzãsirã: “Nvitsãtore, noi vrem s-videm vãrã semnu di la tini.”
38 Então alguns mestres da Lei e alguns fariseus disseram a Jesus: — Mestre, queremos ver o senhor fazer um milagre.
39 Ma elu apãndisinda lã dzãsi a lor: “Aestã farã anapudã sh-curunã-cãlcatã caftã un semnu, ma vãrã semnu nu va lji si da, di cãt semnul al prufitlu Iona.
39 Jesus respondeu:
40 Cã, ashã cum Iona armasi trei dzãli sh-trei noptsã tu pãnticlu a peshtilui atsel marli, ashã sh-Hiljilu a omlui va s-hibã trei dzãli sh-trei noptsã tu inima a loclui.
40 Porque assim como Jonas ficou três dias e três noites dentro de um grande peixe, assim também o
41 Bãnãtorlji di Ninive va si scoalã la giudicatã deadun cu aestã farã sh-va u-condamnã, cã elji s-mitãnjiusirã cu predicarea al Iona. Sh-ia, aoa easti un ma mari di Iona.
41 No Dia do Juízo o povo de Nínive vai se levantar e acusar vocês, pois eles se arrependeram dos seus pecados quando ouviram a pregação de Jonas. E eu afirmo que o que está aqui é mais importante do que Jonas.
42 Amirãroanjea di sud va si scoalã la giudicatã deadun cu aestã farã sh-va u-condamnã, cã ea vini dit mardzina ma diparti a loclui ti avdzãri mintimeniljea al Solomonul sh-ia, aoa easti un ma mari di Salomonul.
42 No Dia do Juízo a Rainha de Sabá vai se levantar e acusar vocês, pois ela veio de muito longe para ouvir os sábios ensinamentos de Salomão. E eu afirmo que o que está aqui é mais importante do que Salomão.
43 Tora cãndu duhlu nicurat ari ishit dit un om, imnã prit locuri fãrã di apã, cãftãnda arihati, ma nu u aflã.
43 Jesus continuou:
44 Atumtsea dzãtsi: ‘Va mi tornu la casa a mea, di iu am ishitã.’ Ma cãndu agiundzi u-aflã goalã, cãtãrsitã shi stulsitã.
44 Então diz: “Vou voltar para a minha casa, de onde saí.” Aí volta e encontra a casa vazia, limpa e arrumada.
45 Atumtsea s-dutsi sh-ljea cu nãsu shapti duhuri alti ma arali dicãt elu, tsi intrã sh-bãneadzã aclo. Ashã catandisea di ma napoi a aishtui om s-fatsi ma arãu di atsea di ma nãinti. Ashã va s-undzeascã sh-cu aestã farã anapuda.”
45 Depois sai, vai buscar outros sete espíritos piores ainda, e todos ficam morando ali. Assim a situação daquela pessoa fica pior do que antes. E isso também acontecerá com esta gente má de hoje.
46 Cãndu Isusul ninga lji grea ali multsãmi, ia muma a lui sh-fratsãlji a lui ma stãtea nafoarã sh-cãfta si zbura cu nãsu.
46 Quando Jesus ainda estava falando ao povo, a mãe e os irmãos dele chegaram. Ficaram do lado de fora e pediram para falar com ele.
47 Sh-un lji dzãsi: “Ia, muma a ta sh-fratsilji a tãlji suntu aclo nafoarã sh-vor sã zburãscã cu tini.”
47 Então alguém disse a Jesus: — Escute! A sua mãe e os seus irmãos estão lá fora e querem falar com o senhor.
48 Ma elu apãndisinda, lji dzãsi atsilui tsi lji grãi: “Cai easti muma a mea sh-cai suntu fratsãlji a melji?”
48 Jesus perguntou:
49 Timsi mãna a lui cãtrã ucenitsilji a lui sh-dzãsi: “Ia, muma a mea sh-fratsilji a melji.
49 Então apontou para os seus discípulos e disse:
50 Cã caitsido tsi fatsi vrearea a Tatãlui a meu tsi easti tu tseruri, nji easti frat, sor sh-mumã.”
50 Pois quem faz a vontade do meu Pai, que está no céu, é meu irmão, minha irmã e minha mãe.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 12, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.