Jeremias 42
rifa (RIFA) vs VC
1 خنِّي قَارّْبنْ-د مَارَّا إِكُومَانْذَارنْ ن ڒْعسْكَارْ، يُوحَانَانْ، مِّيسْ ن قَارِييَاحْ، ذ يَازَانْيَا، مِّيسْ ن هُوشَاعْيَا، ذ مَارَّا ڒْڭنْسْ، زڭْ ؤُمژْيَانْ أَڒْ أَمقّْرَانْ.
1 Foram, então, todos os oficiais, Joanã, filho de Carée, e Jesonias, filho de Osaías, bem como o povo, desde os grandes até os pequenos,
2 نِيثْنِي نَّانْ إِ ؤُنَابِي إِرْمْيَا: ”إِڒِي أَذْ يَافْ ثُوثْرَا نّغْ أَرْضَا زَّاثْ إِ وُوذمْ نّشْ. تَّارْ أَنغْ غَارْ سِيذِي، أَربِّي نّشْ، ذِي طّْوعْ ن مَارَّا مِينْ إِقِّيمنْ، مِينْزِي نشِّينْ نقِّيمْ عَاذْ س ذْرُوسْ زڭْ وَاطَّاسْ، أَمْ مَامّشْ ثْزمَّارذْ أَذْ ثثْوَارِيذْ س ثِيطَّاوِينْ نّشْ ؤُمِي غَارْنغْ ثْخزَّارذْ.
2 dizer ao profeta Jeremias: Ouve a nossa súplica, e intercede por nós, junto ao Senhor, em favor do que resta de nós. De muitos que éramos, bem podes ver a quão poucos fomos reduzidos.
3 إِڒِي سِيذِي، أَربِّي نّشْ، أَذْ أَنغْ إِسّْشنْ مَانْ أَبْرِيذْ إِ غَا نضْفَارْ ذ مِينْ غَا نڭّْ.“
3 Que o Senhor, teu Deus, nos indique o caminho que devemos seguir e o que devemos fazer.
4 إِنَّا أَسنْ ؤُنَابِي إِرْمِييَا: ”نشّْ سْڒِيغْ ث. خْزَارْ، نشّْ أَذْ تَّارغْ ذِي طّْوعْ نْومْ غَارْ سِيذِي، أَربِّي نْومْ، عْلَاحْسَابْ أَوَاڒنْ نْومْ. نشّْ أَذْ أَومْ إِنِيغْ مَارَّا أَوَاڒْ نِّي زِي د خَاومْ إِ غَا يَارّْ سِيذِي، وَارْ زَّايْومْ سّْنُوفَّارغْ ؤُڒَا ذ إِجّْ ن وَاوَاڒْ.“
4 Ouço o que me dizeis, respondeu Jeremias, e o que desejais vou solicitar ao Senhor, vosso Deus. O que me disser o Senhor vo-lo transmitirei fielmente.
5 نِيثْنِي نَّانْ إِ إِرْمِييَا: ”سِيذِي أَذْ يِيڒِي ذ شَّاهذْ ذ أَمْثِيقِّي ذ أَصْذِيقْ جَارْ أَنغْ، مَاڒَا وَارْ نتّڭّْ عْلَاحْسَابْ كُوڒْ أَوَاڒْ نِّي كِيذكْ غَارْنغْ د غَا إِسّكّْ سِيذِي، أَربِّي نّشْ!
5 Clamaram então: Que o Senhor seja testemunha fiel e verdadeira contra nós se não fizermos o que o Senhor, teu Deus, te encarregar de nos transmitir!
6 ذ أَصبْحَانْ نِيغْ ذ أَعفَّانْ، أَذْ نْسڒْ غَارْ ثْمِيجَّا ن سِيذِي، أَربِّي نّغْ، إِ ؤُمِي شكْ إِ غَا نسّكّْ مَاحنْذْ أَذْ نِيڒِي مْلِيحْ خْمِي غَا نْسڒْ غَارْ ثْمِيجَّا ن سِيذِي، أَربِّي نّغْ.“
6 Seja-nos favorável ou adverso, obedeceremos à ordem do Senhor, nosso Deus, junto ao qual te delegamos a fim de que nos seja propícia a submissão às ordens do Senhor, nosso Deus.
7 أَوَارْنِي ڒَامِي عْذُونْعشْرَا ن وُوسَّانْ، إِمْسَارْ أَقَا إِفّغْ وَاوَاڒْ ن سِيذِي غَارْ إِرْمِييَا.
7 Decorridos dez dias, a palavra do Senhor foi dirigida a Jeremias.
8 خَاسْ ؤُشَا إِڒَاغَا نتَّا خْ يُوحَانَانْ، مِّيسْ ن قَارِييَاحْ، ؤُ خْ مَارَّا إِكُومَانْذَارنْ ن ڒْعسْكَارْ نِّي ثُوغَا غَارسْ إِدْجَانْ، ؤُڒَا خْ مَارَّا ڒْڭنْسْ، زڭْ ؤُمژْيَانْ أَڒْ أَمقّْرَانْ.
8 Convocou este então Joanã, filho de Carée, todos os oficiais e o povo, grandes e pequenos.
9 إِنَّا أَسنْ: ”أَمُّو إِ إِقَّارْ سِيذِي، أَربِّي ن إِسْرَائِيل، غَارْ ونِّي ذ أَيِي ثسّكّمْ، حِيمَا أَذْ أَسْ سِّيوْضغْ ثُوثْرَا نْومْ زَّاثْ إِ وُوذمْ نّسْ:
9 Eis, disse-lhes Jeremias, o que me falou o Senhor Deus de Israel, junto ao qual me delegastes a fim de apresentar-lhe a vossa súplica:
10 ’مَاڒَا كنِّيوْ ثقِّيممْ ثْزدّْغمْ ذِي ثمُّورْثْ-أَ، أَمُّو كنِّيوْ إِ غَا سّْبدّغْ ؤُ وَارْ كنِّيوْ هدّْمغْ، أَذْ كنِّيوْ ژُّوغْ ؤُ وَارْ كنِّيوْ قڒْعغْ، مَاغَارْ نشّْ ندّْمغْ خْ ڒْغَارْ إِ ذَايْومْ ڭِّيغْ.
10 se quiserdes permanecer nesta terra, nela vos restaurarei, e não vos destruirei. Plantar-vos-ei e dela não vos arrancarei. Pesa-me o mal que vos fiz.
11 وَارْ تّڭّْوْذمْ شَا زڭْ ؤُجدْجِيذْ ن بَابِيلْ، ونِّي زِي ثتّڭّْوذمْ. وَارْ زَّايسْ تّڭّْوْذمْ، أَمُّو إِ إِقَّارْ سِيذِي. مَاغَارْ نشّْ أَكِيذْومْ حِيمَا أَذْ كنِّيوْ سّْنجْمغْ ؤُ أَذْ كنِّيوْ فكّغْ زڭْ ؤُفُوسْ نّسْ.
11 Não tenhais receio do rei de Babilônia que tanto temeis! Não o temais - oráculo do Senhor -, porque estou convosco para salvar-vos e livrar-vos de suas mãos.
12 نشّْ أَذْ كنِّيوْ أَرحْمغْ مَاحنْذْ نتَّا أَذْ كنِّيوْ يَارْحمْ ؤُ أَذْ كنِّيوْ يَارّْ أَذْ ثْذوْڒمْ غَارْ ثمُّورْثْ نْومْ.
12 Conseguir-vos-ei as suas graças, e ele terá piedade de vós, devolvendo-vos a posse de vossa terra.
13 مَاشَا مَاڒَا كنِّيوْ ثقَّارمْ: نشِّينْ وَارْ نتّْغِيمِي شَا ذِي ثمُّورْثْ-أَ، ؤُ مَاڒَا كنِّيوْ وَارْ ثتّسْڒِيمْ شَا غَارْ ثْمِيجَّا ن سِيذِي، أَربِّي نْومْ،
13 Se, porém, desobedecendo à voz do Senhor, disserdes: não permaneceremos aqui;
14 أَذْ ثِينِيمْ: لَّ، نخْسْ أَذْ نُويُورْ غَارْ مِيصْرَا مَانِي وَارْ نْژَارّْ أَمنْغِي ؤُ وَارْ نتّسْڒِي إِ ؤُسُوضِي ذڭْ ؤُيِيشّْ ن إِشَارِّي ؤُ وَارْ نتّْڒِيژِي أَغْرُومْ. أَقَا ذِينِّي إِ نخْسْ أَذْ نقِّيمْ!‘،
14 iremos para o Egito, onde não teremos mais guerras, nem ouviremos mais o som da trombeta e onde o pão não nos faltará mais, e lá nos instalaremos -,
15 خنِّي سْڒمْ ڒخُّو غَارْ وَاوَاڒْ ن سِيذِي، كنِّيوْ مِينْ إِقِّيمنْ ن يَاهُوذَا. أَمُّو إِ إِقَّارْ سِيذِي ن ڒْعسْكَارَاثْ، أَربِّي ن إِسْرَائِيل: ’مَاڒَا كنِّيوْ ثْعمّْذمْ أَذْ ثُويُورمْ غَارْ مِيصْرَا ؤُشَا أَذْ د-ثَاوْضمْ حِيمَا أَذْ ذِينْ ثْزذْغمْ أَمْ يِيبَارَّانِييّنْ،
15 então, escutai a palavra do Senhor, sobreviventes de Judá. Eis o que disse o Senhor dos exércitos, Deus de Israel: obstinando-vos em partir para o Egito, a fim de lá habitar,
16 خنِّي سِّيفْ إِ زِي ثتّڭّْوذمْ أَذْ كنِّيوْ إِڒْقفْ ذِينِّي ذِي مِيصْرَا ؤُ ڒَاژْ إِ زِي ثتّڭّْوذمْ أَذْ كنِّيوْ د-إِضْفَارْ ذِينِّي ذِي مِيصْرَا ؤُ أَذْ ذِينِّي ثمّْثمْ.
16 sereis atingidos no Egito pela espada que temeis, pela fome que vos aterroriza, e lá morrereis.
17 خنِّي مَارَّا إِرْيَازنْ نِّي إِخْسنْ أَذْ ؤُيُورنْ غَارْ مِيصْرَا حِيمَا أَذْ ذِينْ زذْغنْ أَمْ يِيبَارَّانِييّنْ أَذْ مّْثنْ س سِّيفْ ذ ڒَاژْ ذ طَّاعُونْ. وَارْ زَّايْسنْ إِنجّمْ نِيغْ إِتَّاركّْوَاڒْ ؤُڒَا ذ إِجّنْ زِي ڒْغَارْ إِ خَاسنْ د غَاغضْڒغْ.‘
17 Quantos se obstinarem em ir para o Egito perecerão pela espada, fome e peste, e nenhum escapará ao flagelo que contra eles lançarei.
18 مَاغَارْ أَمُّو إِ إِقَّارْ سِيذِي، أَربِّي ن إِسْرَائِيل: ’أَمْ مَامّشْ أَغْضَابْ إِنُو ذ وسْعَارْ إِنُو تّْوَازدْجْعنْ خْ إِمزْذَاغْ ن ؤُرْشَالِيمْ، أَمُّو إِ غَا إِتّْوَازدْجعْ ؤُڒَا ذ أَسْعَارْ إِنُو خَاومْ مَاڒَا ثِيوْضمْ غَارْ مِيصْرَا. كنِّيوْ أَذْ ثْذوْڒمْ ذ ڒْقشْعثْ ن وخْزِي ذ ؤُنخْڒِيعْ ذ ثْسضْحَاشْثْ، ؤُڒَا ذ نّعْڒثْ ذ ڒْحڭْرَا. أَمْشَانْ-أَعمَّارْصْ أَذْ ت ثْژَارمْ عَاذْ.‘
18 Porquanto, eis o que diz o Senhor dos exércitos, Deus de Israel: assim como o furor de minha cólera se lançou sobre os habitantes de Jerusalém, também contra vós se lançará, se fordes para o Egito. Servireis de exemplo de execração, sereis objeto de horror, de maldição e vergonha, e jamais tornareis a ver esses lugares.
19 سِيذِي إِسِّيوڒْ غَارْومْ، أَ مِينْ إِقِّيمنْ ن يَاهُوذَا! وَارْ تِّيذْفمْ غَارْ مِيصْرَا. سْنمْ مْلِيحْ أَقَا نشّْعڒْمغْ أَومْ أَسّْ-أَ.
19 Eis o que vos diz o Senhor, sobreviventes de Judá: não entreis no Egito, e sabei que hoje vos dou solene aviso.
20 مَاغَارْ كنِّيوْ ثْغشّمْ خْ يِيخفْ نْومْ. كنِّيوْ سِيمَانْثْ نْومْ ثسّكّمْ أَيِي-د غَارْ سِيذِي، أَربِّي نْومْ، ثنَّامْ: ’ژَتدْجْ أَنغْ غَارْ سِيذِي، أَربِّي نّغْ. إِنِي أَنغْ مَارَّا مِينْ غَا يِيڒِي أَذْ يِينِي سِيذِي، أَربِّي نّغْ، ؤُشَا نشِّينْ أَذْ ث نڭّْ!‘
20 Seria enganar-vos a vós mesmos o delegar-me junto ao Senhor, vosso Deus, dizendo: intercedei por nós junto ao Senhor, nosso Deus. Faremos quanto disserdes que nos foi ordenado pelo Senhor, nosso Deus.
21 أَسّْ-أَ نِّيغْ أَومْ، مَاشَا كنِّيوْ وَارْ ثسْڒِيمْ شَا غَارْ ثْمِيجَّا ن سِيذِي، أَربِّي نْومْ، غَارْ مَارَّا س مِينْ زِي إِ ذ أَيِي غَارْومْ د-إِسّكّْ.
21 Hoje eu vo-lo digo: não escutastes a voz do Senhor, vosso Deus, nem coisa alguma do que me encarregou de transmitir-vos.
22 خنِّي ڒخُّو، سْنمْ مْلِيحْ أَقَا أَذْ ثمّْثمْ س سِّيفْ ذ ڒَاژْ ذ طَّاعُونْ ذڭْ ومْشَانْ مَانِي ثخْسمْ أَذْ ثُويُورمْ حِيمَا أَذْ ذِينِّي ثقِّيممْ أَمْ يِيبَارَّانِييّنْ.“
22 Sabei, pois, que morrereis pela espada, fome e peste nessa terra onde quereis ir estabelecer-vos.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Jeremias 42, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.