Jeremias 42
rifa (RIFA) vs NVT
1 خنِّي قَارّْبنْ-د مَارَّا إِكُومَانْذَارنْ ن ڒْعسْكَارْ، يُوحَانَانْ، مِّيسْ ن قَارِييَاحْ، ذ يَازَانْيَا، مِّيسْ ن هُوشَاعْيَا، ذ مَارَّا ڒْڭنْسْ، زڭْ ؤُمژْيَانْ أَڒْ أَمقّْرَانْ.
1 Então todos os comandantes dos grupos de soldados, incluindo Joanã, filho de Careá, e Jezanias, filho de Hosaías, e todo o povo, desde o mais humilde até o mais importante, procuraram
2 نِيثْنِي نَّانْ إِ ؤُنَابِي إِرْمْيَا: ”إِڒِي أَذْ يَافْ ثُوثْرَا نّغْ أَرْضَا زَّاثْ إِ وُوذمْ نّشْ. تَّارْ أَنغْ غَارْ سِيذِي، أَربِّي نّشْ، ذِي طّْوعْ ن مَارَّا مِينْ إِقِّيمنْ، مِينْزِي نشِّينْ نقِّيمْ عَاذْ س ذْرُوسْ زڭْ وَاطَّاسْ، أَمْ مَامّشْ ثْزمَّارذْ أَذْ ثثْوَارِيذْ س ثِيطَّاوِينْ نّشْ ؤُمِي غَارْنغْ ثْخزَّارذْ.
2 o profeta Jeremias e disseram: “Ore por nós ao S enhor , seu Deus. Como pode ver, somos apenas um pequeno e humilde remanescente comparado ao que éramos antes.
3 إِڒِي سِيذِي، أَربِّي نّشْ، أَذْ أَنغْ إِسّْشنْ مَانْ أَبْرِيذْ إِ غَا نضْفَارْ ذ مِينْ غَا نڭّْ.“
3 Ore para que o S enhor , seu Deus, nos mostre o que devemos fazer e para onde devemos ir”.
4 إِنَّا أَسنْ ؤُنَابِي إِرْمِييَا: ”نشّْ سْڒِيغْ ث. خْزَارْ، نشّْ أَذْ تَّارغْ ذِي طّْوعْ نْومْ غَارْ سِيذِي، أَربِّي نْومْ، عْلَاحْسَابْ أَوَاڒنْ نْومْ. نشّْ أَذْ أَومْ إِنِيغْ مَارَّا أَوَاڒْ نِّي زِي د خَاومْ إِ غَا يَارّْ سِيذِي، وَارْ زَّايْومْ سّْنُوفَّارغْ ؤُڒَا ذ إِجّْ ن وَاوَاڒْ.“
4 “Está bem”, disse Jeremias. “Orarei ao S enhor , seu Deus, como vocês pediram, e lhes direi tudo que ele responder. Não esconderei nada de vocês.”
5 نِيثْنِي نَّانْ إِ إِرْمِييَا: ”سِيذِي أَذْ يِيڒِي ذ شَّاهذْ ذ أَمْثِيقِّي ذ أَصْذِيقْ جَارْ أَنغْ، مَاڒَا وَارْ نتّڭّْ عْلَاحْسَابْ كُوڒْ أَوَاڒْ نِّي كِيذكْ غَارْنغْ د غَا إِسّكّْ سِيذِي، أَربِّي نّشْ!
5 Então disseram a Jeremias: “Que o S enhor , seu Deus, seja testemunha verdadeira e fiel contra nós se não obedecermos a tudo que ele nos ordenar!
6 ذ أَصبْحَانْ نِيغْ ذ أَعفَّانْ، أَذْ نْسڒْ غَارْ ثْمِيجَّا ن سِيذِي، أَربِّي نّغْ، إِ ؤُمِي شكْ إِ غَا نسّكّْ مَاحنْذْ أَذْ نِيڒِي مْلِيحْ خْمِي غَا نْسڒْ غَارْ ثْمِيجَّا ن سِيذِي، أَربِّي نّغْ.“
6 Quer suas ordens nos agradem quer não, obedeceremos ao S enhor , nosso Deus, a quem o enviamos com nossa súplica. Pois, se obedecermos ao S enhor , nosso Deus, tudo irá bem para nós”.
7 أَوَارْنِي ڒَامِي عْذُونْعشْرَا ن وُوسَّانْ، إِمْسَارْ أَقَا إِفّغْ وَاوَاڒْ ن سِيذِي غَارْ إِرْمِييَا.
7 Dez dias depois, o S enhor enviou sua resposta a Jeremias.
8 خَاسْ ؤُشَا إِڒَاغَا نتَّا خْ يُوحَانَانْ، مِّيسْ ن قَارِييَاحْ، ؤُ خْ مَارَّا إِكُومَانْذَارنْ ن ڒْعسْكَارْ نِّي ثُوغَا غَارسْ إِدْجَانْ، ؤُڒَا خْ مَارَّا ڒْڭنْسْ، زڭْ ؤُمژْيَانْ أَڒْ أَمقّْرَانْ.
8 Então o profeta chamou Joanã, filho de Careá, os outros comandantes e todo o povo, desde o mais humilde até o mais importante,
9 إِنَّا أَسنْ: ”أَمُّو إِ إِقَّارْ سِيذِي، أَربِّي ن إِسْرَائِيل، غَارْ ونِّي ذ أَيِي ثسّكّمْ، حِيمَا أَذْ أَسْ سِّيوْضغْ ثُوثْرَا نْومْ زَّاثْ إِ وُوذمْ نّسْ:
9 e disse-lhes: “Vocês me enviaram ao S enhor , o Deus de Israel, com seu pedido, e esta é a resposta:
10 ’مَاڒَا كنِّيوْ ثقِّيممْ ثْزدّْغمْ ذِي ثمُّورْثْ-أَ، أَمُّو كنِّيوْ إِ غَا سّْبدّغْ ؤُ وَارْ كنِّيوْ هدّْمغْ، أَذْ كنِّيوْ ژُّوغْ ؤُ وَارْ كنِّيوْ قڒْعغْ، مَاغَارْ نشّْ ندّْمغْ خْ ڒْغَارْ إِ ذَايْومْ ڭِّيغْ.
10 ‘Se ficarem nesta terra, eu os edificarei, e não os derrubarei; eu os plantarei, e não os arrancarei. Pois lamento pela calamidade que trouxe sobre vocês.
11 وَارْ تّڭّْوْذمْ شَا زڭْ ؤُجدْجِيذْ ن بَابِيلْ، ونِّي زِي ثتّڭّْوذمْ. وَارْ زَّايسْ تّڭّْوْذمْ، أَمُّو إِ إِقَّارْ سِيذِي. مَاغَارْ نشّْ أَكِيذْومْ حِيمَا أَذْ كنِّيوْ سّْنجْمغْ ؤُ أَذْ كنِّيوْ فكّغْ زڭْ ؤُفُوسْ نّسْ.
11 Não precisam mais ter medo do rei da Babilônia’, diz o S enhor . ‘Pois eu estou com vocês; eu os salvarei e os livrarei das mãos dele.
12 نشّْ أَذْ كنِّيوْ أَرحْمغْ مَاحنْذْ نتَّا أَذْ كنِّيوْ يَارْحمْ ؤُ أَذْ كنِّيوْ يَارّْ أَذْ ثْذوْڒمْ غَارْ ثمُّورْثْ نْومْ.
12 Terei compaixão de vocês e farei que ele também tenha e permita que fiquem nesta terra.’
13 مَاشَا مَاڒَا كنِّيوْ ثقَّارمْ: نشِّينْ وَارْ نتّْغِيمِي شَا ذِي ثمُّورْثْ-أَ، ؤُ مَاڒَا كنِّيوْ وَارْ ثتّسْڒِيمْ شَا غَارْ ثْمِيجَّا ن سِيذِي، أَربِّي نْومْ،
13 “Mas, se vocês se recusarem a obedecer ao S enhor , seu Deus, e se disserem: ‘Não ficaremos nesta terra;
14 أَذْ ثِينِيمْ: لَّ، نخْسْ أَذْ نُويُورْ غَارْ مِيصْرَا مَانِي وَارْ نْژَارّْ أَمنْغِي ؤُ وَارْ نتّسْڒِي إِ ؤُسُوضِي ذڭْ ؤُيِيشّْ ن إِشَارِّي ؤُ وَارْ نتّْڒِيژِي أَغْرُومْ. أَقَا ذِينِّي إِ نخْسْ أَذْ نقِّيمْ!‘،
14 iremos para o Egito onde não há guerra, nem convocação para lutar, nem fome, e ali viveremos’,
15 خنِّي سْڒمْ ڒخُّو غَارْ وَاوَاڒْ ن سِيذِي، كنِّيوْ مِينْ إِقِّيمنْ ن يَاهُوذَا. أَمُّو إِ إِقَّارْ سِيذِي ن ڒْعسْكَارَاثْ، أَربِّي ن إِسْرَائِيل: ’مَاڒَا كنِّيوْ ثْعمّْذمْ أَذْ ثُويُورمْ غَارْ مِيصْرَا ؤُشَا أَذْ د-ثَاوْضمْ حِيمَا أَذْ ذِينْ ثْزذْغمْ أَمْ يِيبَارَّانِييّنْ،
15 então ouçam a mensagem do S enhor para o remanescente de Judá. Assim diz o S enhor dos Exércitos, o Deus de Israel: ‘Se vocês estão decididos a ir para o Egito e morar lá,
16 خنِّي سِّيفْ إِ زِي ثتّڭّْوذمْ أَذْ كنِّيوْ إِڒْقفْ ذِينِّي ذِي مِيصْرَا ؤُ ڒَاژْ إِ زِي ثتّڭّْوذمْ أَذْ كنِّيوْ د-إِضْفَارْ ذِينِّي ذِي مِيصْرَا ؤُ أَذْ ذِينِّي ثمّْثمْ.
16 a guerra e a fome que tanto temem os alcançarão e ali vocês morrerão.
17 خنِّي مَارَّا إِرْيَازنْ نِّي إِخْسنْ أَذْ ؤُيُورنْ غَارْ مِيصْرَا حِيمَا أَذْ ذِينْ زذْغنْ أَمْ يِيبَارَّانِييّنْ أَذْ مّْثنْ س سِّيفْ ذ ڒَاژْ ذ طَّاعُونْ. وَارْ زَّايْسنْ إِنجّمْ نِيغْ إِتَّاركّْوَاڒْ ؤُڒَا ذ إِجّنْ زِي ڒْغَارْ إِ خَاسنْ د غَاغضْڒغْ.‘
17 Isso é o que espera todos que insistirem em partir e morar no Egito. Sim, morrerão por guerra, fome e doença. Ninguém escapará da calamidade que trarei sobre vocês’.
18 مَاغَارْ أَمُّو إِ إِقَّارْ سِيذِي، أَربِّي ن إِسْرَائِيل: ’أَمْ مَامّشْ أَغْضَابْ إِنُو ذ وسْعَارْ إِنُو تّْوَازدْجْعنْ خْ إِمزْذَاغْ ن ؤُرْشَالِيمْ، أَمُّو إِ غَا إِتّْوَازدْجعْ ؤُڒَا ذ أَسْعَارْ إِنُو خَاومْ مَاڒَا ثِيوْضمْ غَارْ مِيصْرَا. كنِّيوْ أَذْ ثْذوْڒمْ ذ ڒْقشْعثْ ن وخْزِي ذ ؤُنخْڒِيعْ ذ ثْسضْحَاشْثْ، ؤُڒَا ذ نّعْڒثْ ذ ڒْحڭْرَا. أَمْشَانْ-أَعمَّارْصْ أَذْ ت ثْژَارمْ عَاذْ.‘
18 “Assim diz o S enhor dos Exércitos, o Deus de Israel: ‘Assim como derramei minha ira e minha fúria sobre os habitantes de Jerusalém, também as derramarei sobre vocês quando entrarem no Egito. Serão objeto de condenação, horror, maldição e zombaria. Nunca mais verão sua terra natal’.
19 سِيذِي إِسِّيوڒْ غَارْومْ، أَ مِينْ إِقِّيمنْ ن يَاهُوذَا! وَارْ تِّيذْفمْ غَارْ مِيصْرَا. سْنمْ مْلِيحْ أَقَا نشّْعڒْمغْ أَومْ أَسّْ-أَ.
19 “Ouça, ó remanescente de Judá. O S enhor lhes disse: ‘Não vão para o Egito!’. Não se esqueçam dessa advertência que hoje lhes dei.
20 مَاغَارْ كنِّيوْ ثْغشّمْ خْ يِيخفْ نْومْ. كنِّيوْ سِيمَانْثْ نْومْ ثسّكّمْ أَيِي-د غَارْ سِيذِي، أَربِّي نْومْ، ثنَّامْ: ’ژَتدْجْ أَنغْ غَارْ سِيذِي، أَربِّي نّغْ. إِنِي أَنغْ مَارَّا مِينْ غَا يِيڒِي أَذْ يِينِي سِيذِي، أَربِّي نّغْ، ؤُشَا نشِّينْ أَذْ ث نڭّْ!‘
20 Pois vocês não foram honestos quando me enviaram para orar ao S enhor , seu Deus, por vocês. Disseram: ‘Diga-nos tudo que o S enhor , nosso Deus, falar, e nós o faremos’.
21 أَسّْ-أَ نِّيغْ أَومْ، مَاشَا كنِّيوْ وَارْ ثسْڒِيمْ شَا غَارْ ثْمِيجَّا ن سِيذِي، أَربِّي نْومْ، غَارْ مَارَّا س مِينْ زِي إِ ذ أَيِي غَارْومْ د-إِسّكّْ.
21 Hoje lhes disse exatamente o que ele falou, mas vocês não obedecerão ao S enhor , seu Deus, como não lhe obedeceram no passado.
22 خنِّي ڒخُّو، سْنمْ مْلِيحْ أَقَا أَذْ ثمّْثمْ س سِّيفْ ذ ڒَاژْ ذ طَّاعُونْ ذڭْ ومْشَانْ مَانِي ثخْسمْ أَذْ ثُويُورمْ حِيمَا أَذْ ذِينِّي ثقِّيممْ أَمْ يِيبَارَّانِييّنْ.“
22 Estejam certos, portanto, de que morrerão por guerra, fome e doença no Egito, para onde insistem em ir”.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Jeremias 42, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.