Marcos 12

Reꞌ Lokꞌ Laj Hu̱j Wilic wi̱ꞌ Ribiral i Jesus (POHNT) vs NVI

Sair da comparação
NVI Nova Versão Internacional
1 Reꞌ wili i jalwach kꞌoric xikꞌor i Jesus naxipꞌut woꞌ chic i cꞌuhbalanic cu̱cꞌ take reꞌ:
1 Então Jesus começou a lhes falar por parábolas: "Certo homem plantou uma vinha, colocou uma cerca ao redor dela, cavou um tanque para prensar as uvas e construiu uma torre. Depois arrendou a vinha a alguns lavradores e foi fazer uma viagem.
2 Naxponic rikꞌijil rikꞌahsjic wach i tic, reꞌ ajabe̱s reꞌreꞌ xitakꞌa̱ꞌ cho jenaj raj tzꞌeꞌ wa̱ch cu̱cꞌ take aj quimel riyeꞌa̱b chi ricꞌuluric i haj paꞌ wilic i tiklic wach chi narehtric i ajabe̱s reꞌreꞌ.
2 Na época da colheita, enviou um servo aos lavradores, para receber deles parte do fruto da vinha.
3 Naxponic i aj tzꞌeꞌ wa̱ch takꞌamaj cho cu̱cꞌ take aj quimel yeꞌa̱b, reꞌ take reꞌ maꞌxta bih xquiyew je reh, richꞌeyeric laꞌ chic xcaꞌn je.
3 Mas eles o agarraram e espancaram, e o mandaram embora de mãos vazias.
4 Reꞌ ajabe̱s reꞌreꞌ naxilow chi jeꞌ reꞌ xcaꞌn ru̱cꞌ i raj tzꞌeꞌ wa̱ch, xitakꞌa̱ꞌ woꞌ chic cho jenaj chic raj tzꞌeꞌ wa̱ch cu̱cꞌ. Naxponic woꞌ chic cu̱cꞌ, reꞌ take aj quimel yeꞌa̱b reꞌreꞌ xquitzꞌujlom eh kꞌe̱ꞌ tiꞌcꞌaxic xcaꞌn reh cu rehtal xquisolqꞌuij woꞌ chic je ru̱cꞌ ajabe̱s chi chꞌeychꞌey chic rina̱.
4 Então enviou-lhes outro servo; e lhe bateram na cabeça e o humilharam.
5 Chiri̱j chic reꞌ, reꞌ ajabe̱s reꞌreꞌ xitakꞌa̱ꞌ woꞌ chic cho cu̱cꞌ i jenaj chic raj tzꞌeꞌ wa̱ch, xa reꞌ laꞌ xcansjic woꞌ je cuꞌum take aj quimel yeꞌa̱b reꞌreꞌ. Jarub paꞌ chic chi aj camanom takꞌamaj take cho ruꞌum ajabe̱s, jeꞌ woꞌ reꞌ xbanjic je queh. Wilic take queh xicansjic je eh wilic woꞌ xichꞌeyebic je.
5 E enviou ainda outro, o qual mataram. Enviou muitos outros; em alguns bateram, a outros mataram.
6 «Ru̱cꞌ chiꞌnchel xcaꞌn take aj quimel yeꞌa̱b reꞌreꞌ, reꞌ ajabe̱s reꞌreꞌ xa chic ti jenaj cꞌacharel xcahnic ru̱cꞌ chi naritakꞌa̱b cho eh reꞌ cꞌacharel reꞌreꞌ, reꞌ peꞌ nchel i racꞌu̱n. Chi jeꞌ aj reꞌ chi maꞌ hab ta chic wach naritakꞌa̱b cho, reꞌ ajabe̱s reꞌreꞌ xitakꞌa̱ꞌ cho racꞌu̱n reꞌ kꞌe̱ꞌ tiꞌ ricꞌraj. Jeꞌ wili xikꞌor pa ricꞌux naxitakꞌa̱ꞌ cho:
6 "Faltava-lhe ainda um para enviar: seu filho amado. Por fim o enviou, dizendo: ‘A meu filho respeitarão’.
7 «Jeꞌ reꞌ xicapaj xa reꞌ laꞌ naxponic i acꞌunbe̱s cu̱cꞌ take aj ilol yeꞌa̱b, maꞌ jeꞌ ta reꞌ xcaꞌn, jeꞌ laꞌ chic wili xquikꞌor chi quiwach naxquilow wach:
7 "Mas os lavradores disseram uns aos outros: ‘Este é o herdeiro. Venham, vamos matá-lo, e a herança será nossa’.
8 «Chi jeꞌ aj reꞌ naxquichop i acꞌunbe̱s reꞌreꞌ, xquicansaj je eh xquikerej lok ritiꞌjolal chiri̱j lok i yeꞌa̱b reꞌreꞌ.
8 Assim eles o agarraram, e o mataram, e o lançaram para fora da vinha.
9 Yuꞌna ajic, reꞌ hin nwa̱j nibiram aweh tak i wili: Chaj bih xiban i ajabe̱s reꞌreꞌ naxibiraj chaj bih xcꞌuluric ru̱cꞌ racꞌu̱n nanacapaj hat-tak? Reꞌ hin enikꞌor aweh tak chi reꞌ ajabe̱s reꞌreꞌ xitakꞌa̱ꞌ quicansjic take aj quimel yeꞌa̱b reꞌreꞌ eh queh chic take toco̱m xiyew riyeꞌa̱b chi naquehcham i wach i tic wilic? nqui Jesus queh.
9 "O que fará então o dono da vinha? Virá e matará aqueles lavradores e dará a vinha a outros.
10 Chiri̱j aj reꞌ, je woꞌ chic wili xikꞌor queh:
10 Vocês nunca leram esta passagem das Escrituras? ‘A pedra que os construtores rejeitaram tornou-se a pedra angular;
11 til woꞌ chic sahchok kacꞌux ruꞌum i kAja̱w Dios maj til woꞌ reꞌreꞌ xchihbic wach chi jeꞌ reꞌ xicamanej, nqui rikꞌor, nqui Jesus queh.
11 isso vem do Senhor, e é algo maravilhoso para nós’ ".
12 Naxquibiraj xikꞌor i Jesus ru̱cꞌ i rijalwach kꞌoric reꞌreꞌ, reꞌ take aj tijem ri̱j Cꞌuhbal Yeꞌo̱j reh Moyses chꞌi̱l take cꞌamol quibe̱h take aj kꞌahsem si̱ chiwach i Dios chꞌi̱l woꞌ take nahsil cꞌamol quibe̱h take nimak quiwach, xquirak chiri̱j chi chiqui̱j poꞌ cꞌahchiꞌ rikꞌoric. Chi jeꞌ aj reꞌ kꞌuruꞌ, xa xca̱j nak chic quichopom xa reꞌ laꞌ ruꞌum chi quiyoꞌjic chiwach i tinamit quitahkanic reh Jesus maꞌ xcaꞌn ta woꞌ chi jeꞌ reꞌ, elic laꞌ chic xcaꞌn je chiwach.
12 Então começaram a procurar um meio de prendê-lo, pois perceberam que era contra eles que ele havia contado aquela parábola. Mas tinham medo da multidão; por isso o deixaram e foram embora.
13 Nok elenak chic take je chiwach i Jesus, reꞌ take cꞌacharel reꞌreꞌ xa cu xquitik woꞌ juꞌ risiqꞌuiric ri̱j chi haj ta nak encalajic chi quiwach ru̱cꞌ jenoꞌ kꞌoric. Chi jeꞌ aj reꞌ, xquitakꞌa̱ꞌ je ru̱cꞌ i Jesus juntuhm chi cow laj aj niminel reh Cꞌuhbal Yeꞌo̱j reh Moyses chꞌi̱l woꞌ take quib xib chi winak reꞌ Herorya̱no ribihnal quicomonil.
13 Mais tarde enviaram a Jesus alguns dos fariseus e herodianos para o apanharem em alguma coisa que ele dissesse.
14 Naxiponic ru̱cꞌ i Jesus, jeꞌ wili xquibiraj cok reh:
14 Estes se aproximaram dele e disseram: "Mestre, sabemos que és íntegro e que não te deixas influenciar por ninguém, porque não te prendes à aparência dos homens, mas ensinas o caminho de Deus conforme a verdade. É certo pagar imposto a César ou não?
15 Reꞌ Jesus chi rehtꞌalim chi banbal quiwach cꞌahchiꞌque̱b cok chi birinic reꞌreꞌ ru̱cꞌ cꞌahbil laj noꞌjbal, jeꞌ wili xikꞌor queh:
15 Devemos pagar ou não? " Mas Jesus, percebendo a hipocrisia deles, perguntou: "Por que vocês estão me pondo à prova? Tragam-me um denário para que eu o veja".
16 Chi jeꞌ reꞌ naxquiyew cok reh jenaj tumi̱n, xipahkaj queh chi jeꞌ wili:
16 Eles lhe trouxeram a moeda, e ele lhes perguntou: "De quem é esta imagem e esta inscrição? " "De César", responderam eles.
17 Naxibiraj chi jeꞌ reꞌ i Jesus, jeꞌ woꞌ chic wili xikꞌor queh:
17 Então Jesus lhes disse: "Dêem a César o que é de César e a Deus o que é de Deus". E ficaram admirados com ele.
18 Chiri̱j aj chic reꞌ, xiponic ru̱cꞌ i Jesus junchꞌuk chic aj niminel reh Cꞌuhbal Yeꞌo̱j reh Moyses jeꞌ ru̱cꞌ take ca̱ꞌ quiꞌsil cho aj kꞌahsem si̱ Saroc. Reꞌ take reꞌ, reꞌ maꞌ quicojbic ta wach cuctic cho take camnak, jeꞌ wili pahkanic xcaꞌn cok reh:
18 Depois os saduceus, que dizem que não há ressurreição, aproximaram-se dele com a seguinte questão:
19 «Ha̱w aj tijinel keh, chipam jenaj queh hu̱j xitzꞌihmbaj i Moyses rikꞌor chi jeꞌ wili:
19 "Mestre, Moisés nos deixou escrito que, se o irmão de um homem morrer e deixar mulher sem filhos, este deverá casar-se com a viúva e ter filhos para seu irmão.
20 «Wi jeꞌ reꞌ tzꞌihmbimaj chaj bih naquicahnic wi̱ꞌ take wuku̱b chi acꞌun reꞌ jeꞌ wili xquicꞌul? Pan jenaj cho kꞌi̱j reꞌ asbe̱s acꞌun xiban caxa̱ra ru̱cꞌ jenaj ixok xa reꞌ laꞌ naxirak cho rikꞌijil riquimic, xquimic je chi maꞌ jenoꞌ rihaꞌlacꞌu̱n xwihꞌic.
20 Havia sete irmãos. O primeiro casou-se e morreu sem deixar filhos.
21 Chi jeꞌ aj reꞌ, reꞌ ricab acꞌun chi nimbal reh i tzꞌihmbimaj cahnok ruꞌum i Moyses, xiban caxa̱ra ru̱cꞌ rehqꞌue̱n i ras, xa reꞌ laꞌ xquimic woꞌ je ruꞌ chi maꞌ jenoꞌ rihaꞌlacꞌu̱n ru̱cꞌ ixok reꞌreꞌ. Chiri̱j chic ruꞌ, xcꞌamaric woꞌ chic ixok reꞌreꞌ ruꞌum i ro̱x acꞌun, xa reꞌ laꞌ xquimic woꞌ je chi maꞌxta woꞌ nwihꞌic cahnok rihaꞌlacꞌu̱n ru̱cꞌ ixok reꞌreꞌ.
21 O segundo casou-se com a viúva, mas também morreu sem deixar filhos. O mesmo aconteceu com o terceiro.
22 Jeꞌ aj reꞌ ruꞌ, chiꞌnchel take wuku̱b chi acꞌun reꞌreꞌ quehqꞌuenej cahnok ixok reꞌreꞌ, xa reꞌ laꞌ chiꞌnchel xiquimic je chi maꞌxta cahnok quihaꞌlacꞌu̱n ru̱cꞌ. Nok camnak chic take je chiꞌnchel chi acꞌun reꞌreꞌ, xponic woꞌ rikꞌijil chi xquimic je ixok reꞌ xquehqꞌuenej cahnok take wuku̱b chi acꞌun reꞌreꞌ.
22 Nenhum dos sete deixou filhos. Finalmente, morreu também a mulher.
23 Chakꞌor keh kꞌuruꞌ ajabe̱s Jesus, chaj bih naquicahnic wi̱ꞌ take wuku̱b chi acꞌun reꞌreꞌ pa rikꞌijil cucsbal cho take camnak? Hab woꞌ wach queh wuku̱b chi acꞌun reꞌreꞌ narehchenic reh ixok reꞌreꞌ? Nkabiraj aweh reꞌreꞌ maj chiꞌnchel xquehqꞌuenej je ixok reꞌreꞌ, nqui take cok reh.
23 Na ressurreição, de quem ela será esposa, visto que os sete foram casados com ela? "
24 Naxibiraj i Jesus chi jeꞌ reꞌ, jeꞌ wili quicꞌuꞌljic xiban:
24 Jesus respondeu: "Vocês estão enganados! Pois não conhecem as Escrituras nem o poder de Deus!
25 Ru̱cꞌ acapew-bal tak reꞌreꞌ, reꞌ hin nikꞌor aweh tak chi reꞌ ixok reꞌreꞌ maꞌ hab ta wach narehchenic reh chi ehqꞌuenbe̱s maj naquiꞌuctok woꞌ chic cho take camnak chi naquicꞌacharic ru̱cꞌ i Dios, reꞌ take cꞌacharel caxa̱ra take naxiquimic je maꞌxta chic quicꞌacharic chi quicꞌuꞌlil co̱k quikꞌab qui̱b jeꞌ ricab naxiwihꞌic wach acꞌal. Reꞌ chic take maꞌ caxa̱ra ta take naxiquimic je xa naquicahnic woꞌ chi jeꞌ reꞌ quiwi̱ꞌ maj ar pan taxa̱j chiꞌnchel take cꞌacharel nacaꞌnam chi jeꞌ chic ricab quiwi̱ꞌ take raj tzꞌeꞌ wa̱ch i Dios chi reꞌ take reꞌ wilque̱b chi junelic chi maꞌ ncaꞌn ta caxa̱ra.
25 Quando os mortos ressuscitam, não se casam nem são dados em casamento, mas são como os anjos nos céus.
26 «Maꞌ xa ta reꞌ chi maꞌ narak ta tak chiri̱j, jeꞌ laꞌ woꞌ maꞌ narak ta tak chiri̱j i nawilow tak chipam i Lokꞌ laj riCꞌuhbal i Dios chiri̱j ribiral cuctic take cho camnak. Jeꞌ reꞌ nikꞌor maj xa cu jaꞌ narak ta woꞌ tak chiri̱j i nawilom tak chipam jenaj queh take hu̱j xitzꞌihmbaj i Moyses ru̱cꞌ ribiral chaj bih xkꞌormojic reh ruꞌum i Dios nok cꞌahchiꞌ rilom chi koplic i rikꞌakꞌil i cak qꞌui̱x. Ar rikꞌor chi reꞌ Dios jeꞌ wili xikꞌor:
26 Quanto à ressurreição dos mortos, vocês não leram no livro de Moisés, no relato da sarça, como Deus lhe disse: ‘Eu sou o Deus de Abraão, o Deus de Isaque e o Deus de Jacó’?
27 «Ru̱cꞌ aj kꞌoric reꞌreꞌ, reꞌ Moyses xicꞌuhtaj chi reꞌ Dios nlokꞌonjic wach cuꞌum take quicꞌacharic woꞌ chic cho, maꞌ reꞌ ta nchel cuꞌum take maꞌ quicꞌacharic ta chic cho, nqui Jesus queh.
27 Ele não é Deus de mortos, mas de vivos. Vocês estão muito enganados! "
28 Chi quixilac take cꞌacharel cu reꞌ xikꞌoꞌrjic lok ruꞌum i Jesus, wilic jenaj aj tijem ri̱j Cꞌuhbal Yeꞌo̱j reh Moyses. Reꞌreꞌ naxibiraj chi til coric cꞌuꞌlunic xiban i Jesus, xijil cok ri̱b ru̱cꞌ eh jeꞌ wili birinic xiban cok reh Jesus xa pajbal ti reh chi haj ta nak encalajic ru̱cꞌ take kꞌoric riban:
28 Um dos mestres da lei aproximou-se e os ouviu discutindo. Notando que Jesus lhes dera uma boa resposta, perguntou-lhe: "De todos os mandamentos, qual é o mais importante? "
29 Reꞌ Jesus jeꞌ wili cꞌuꞌlunic xiban reh:
29 Respondeu Jesus: "O mais importante é este: ‘Ouve, ó Israel, o Senhor, o nosso Deus, o Senhor é o único Senhor.
30 «Chi jeꞌ aj reꞌ riwi̱ꞌ i lokꞌonic ra̱j ribanaric, tanlic chi narinimjic woꞌ i jenaj chic jeꞌ wili rikꞌor:
30 Ame o Senhor, o seu Deus de todo o seu coração, de toda a sua alma, de todo o seu entendimento e de todas as suas forças’.
31 chꞌi̱l woꞌ i jenaj chic takꞌanic jeꞌ wili rikꞌor:
31 O segundo é este: ‘Ame o seu próximo como a si mesmo’. Não existe mandamento maior do que estes".
32 Naxibiraj chi jeꞌ reꞌ, reꞌ aj tijem ri̱j cꞌuhbal reꞌreꞌ jeꞌ wili xikꞌor reh Jesus:
32 "Muito bem, mestre", disse o homem. "Estás certo ao dizeres que Deus é único e que não existe outro além dele.
33 Jeꞌ woꞌ, coric aweh chi reꞌ Ajabe̱s Dios nkalokꞌej wach i hoj ra̱ꞌ riꞌsil cho maꞌ Israhel, riwi̱ꞌ chi keh chi tiꞌ nakicꞌram eh chi nakacꞌaxam ru̱cꞌ chiꞌnchel kacꞌux, ru̱cꞌ chiꞌnchel ka̱mna, ru̱cꞌ chiꞌnchel kacapew-bal eh ru̱cꞌ woꞌ chiꞌnchel kansil. Maꞌ xa reꞌ ta reꞌ, coric woꞌ xakꞌor chi riwi̱ꞌ chi keh chi nakacꞌaxam take kas kacha̱kꞌ jeꞌ ricab ricꞌaxaric ki̱b nkaꞌn i hoj. Til aj coric xakꞌor chi reꞌ ribanaric chiꞌnchel reꞌreꞌ, kꞌe̱ꞌ woꞌ chic nponic chiwach i Dios chi quiwach quikꞌahsjic take chicop chi ricꞌataric chi si̱ chiwach i Dios ruꞌum aj kꞌahsem si̱, nqui i cꞌacharel reꞌreꞌ.
33 Amá-lo de todo o coração, de todo o entendimento e de todas as forças, e amar ao próximo como a si mesmo é mais importante do que todos os sacrifícios e ofertas".
34 Reꞌ cꞌuꞌlunic xiban i cꞌacharel reꞌreꞌ xicꞌul ricꞌux i Jesus. Ruꞌum aj reꞌ jeꞌ wili xikꞌor reh:
34 Vendo que ele tinha respondido sabiamente, Jesus lhe disse: "Você não está longe do Reino de Deus". Daí por diante ninguém mais ousava lhe fazer perguntas.
35 Nok reꞌ Jesus cꞌahchiꞌ chi cꞌuhbalanic chipam i pa̱t reꞌ nlokꞌonjic wi̱ꞌ wach i Dios, jeꞌ wili xikꞌor queh take quibirinic reh:
35 Ensinando no templo, Jesus perguntou: "Como os mestres da lei dizem que o Cristo é filho de Davi?
36 Jeꞌ reꞌ nikꞌor maj najtir kꞌi̱j reꞌ kꞌatal kꞌoric maꞌ Tawiy chi yeꞌo̱j rikꞌorbal ruꞌum i Lokꞌ laj rUxlabal i Dios jeꞌ wili xikꞌor chiri̱j:
36 O próprio Davi, falando pelo Espírito Santo, disse: ‘O Senhor disse ao meu Senhor: Senta-te à minha direita até que eu ponha os teus inimigos debaixo de teus pés’.
37 «Jeꞌ reꞌ ajic wi reꞌ maꞌ Tawiy Ajabe̱s chi nina̱ nqui rikꞌor reh kꞌatal kꞌoric reꞌreꞌ, nicꞌ aj wach kꞌuruꞌ nanquikꞌor take aj tijem ri̱j cꞌuhbal chi reꞌ rilokꞌil i kꞌatal kꞌoric reꞌreꞌ, xa jeꞌ ti ricab rilokꞌil cho jenoꞌ queh ra̱ꞌ riꞌsil cho maꞌ Tawiy? nqui Jesus.
37 O próprio Davi o chama ‘Senhor’. Como pode, então, ser ele seu filho? " E a grande multidão o ouvia com prazer.
38 Chipam i cꞌuhbalanic xiban queh cꞌacharel, reꞌ Jesus, xikꞌor woꞌ queh chi jeꞌ wili:
38 Ao ensinar, Jesus dizia: "Cuidado com os mestres da lei. Eles fazem questão de andar com roupas especiais, de receber saudações nas praças
39 Eh naquiꞌo̱j woꞌ pan tak pa̱t ntijiljic wi̱ꞌ ri̱j Cꞌuhbal Yeꞌo̱j reh Moyses, on naquiꞌo̱j woꞌ pan jenoꞌ pa̱t reꞌ yukꞌumaj take wi̱ꞌ chi wiꞌc, kꞌe̱ꞌ suk queh tzꞌuhkic reꞌ quitzꞌuhkic wi̱ꞌ take nimak quiwach.
39 e de ocupar os lugares mais importantes nas sinagogas e os lugares de honra nos banquetes.
40 Jeꞌ woꞌ chic, reꞌ take reꞌ nquimakꞌ paꞌ bih wilic queh take cahnel ixok eh xa poybal chic na̱ i lekꞌ ncaꞌn, xa kꞌe̱ꞌ chic nahtil ro̱k ti̱j ncaꞌn. Ruꞌum aj chiꞌnchel ncaꞌn reꞌreꞌ kꞌe̱ꞌ rinimal tiꞌcꞌaxic naquicꞌulum, nqui Jesus.
40 Eles devoram as casas das viúvas, e, para disfarçar, fazem longas orações. Esses receberão condenação mais severa! "
41 Ar woꞌ chipam i pa̱t reꞌ nlokꞌonjic wi̱ꞌ wach i Dios, reꞌ Jesus chi tzꞌuklic cok ru̱cꞌ i caxo̱n molbal tumi̱n ncamanic chipam i pa̱t reꞌreꞌ, xilow take cꞌacharel cꞌahchiꞌ quiyeb quitzꞌa̱k chipam i caxo̱n reꞌreꞌ. Chi quixilac take cꞌacharel reꞌreꞌ, reꞌ Jesus xilow chi wilic qꞌuihal take biho̱m jeꞌ reꞌ cꞌahchiꞌ caꞌnam.
41 Jesus sentou-se em frente do lugar onde eram colocadas as contribuições, e observava a multidão colocando o dinheiro nas caixas de ofertas. Muitos ricos lançavam ali grandes quantias.
42 Nok cꞌahchiꞌ chi ilo̱j i Jesus, xponic ar jenaj cahnel ixok niba̱ꞌ ti eh xiyew chipam i caxo̱n reꞌreꞌ i quib chi cucꞌ tumi̱n maꞌ qꞌuih ta ti quitzꞌakil.
42 Então, uma viúva pobre chegou-se e colocou duas pequeninas moedas de cobre, de muito pouco valor.
43 Ar aj ruꞌ, reꞌ Jesus xipahkaj queh take cablaj chi raj tahkanel chi xquijil cok qui̱b ru̱cꞌ chi ribirmijic i xikꞌor chi jeꞌ wili:
43 Chamando a si os seus discípulos, Jesus declarou: "Afirmo-lhes que esta viúva pobre colocou na caixa de ofertas mais do que todos os outros.
44 Jeꞌ reꞌ nikꞌor maj reꞌ cahnel ixok reꞌreꞌ to̱b ta xa niba̱ꞌ ti xiyew i tumi̱n reꞌ haj nak ti wilic naricamanic reh pa ricꞌacharic, ra̱j nchel take bihomak xa reꞌ chic i tumi̱n reꞌ maꞌ xquicꞌuhsaj ta xquiyew ar, nqui Jesus.
44 Todos deram do que lhes sobrava; mas ela, da sua pobreza, deu tudo o que possuía para viver".

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 12, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.