João 19
Ungbòta-Ɔwʉ́tá Tɔ́ Bhǔkù (NIY) vs VC
1 Wɔ̀ dhu bhěyi ihé-yà nádu dhu fɨ̌ndà dhu-dzidɔ̌, lɨ̀walɨ̀ Pìlatɔ̀ náadʉ̀ Yěsù àvi kalʉ̌, kʉvɨ asé nɨ̌.
1 Pilatos mandou então flagelar Jesus.
2 Nɨ́rɔ̀ nɨ́ ndɨ pbànówí náadʉ̀ okpèna nà itsu-dɔ̀ká tɔ́ mʉ̀kàkʉ́ nákpɔ̀rɔ̀, ’àfɔ̌ Yěsù-dɔ rɔ̌, ’àdʉ̀ òlǒlù kanzʉ̀ náfɔ kà-rɔ̌.
2 Os soldados teceram de espinhos uma coroa e puseram-lha sobre a cabeça e cobriram-no com um manto de púrpura.
3 Abádhí nóowúnà ìwu rɔ̌ Yěsù-tɨ’ɔ̀, ’àdʉ̀ kàtsɛ̀, ’àtɨ: «Yǎmbʉ̀, Pbàyàhúdí tɔ́ ádrʉ̀ngbǎ kamà!» Ndɨrɔ̀, abádhí adʉ́nà òwu kà-bɨ-bhù nɔ́pbɨ̀ rɔ̌ átɔ̀.
3 Aproximavam-se dele e diziam: Salve, rei dos judeus! E davam-lhe bofetadas.
4 Pìlatɔ̀ náahʉ̀ tdɨ́tdɔ̌ kàlɨ̀ ɔ̀ rɔ̀, ndàrà ihé-yà ɨ, ndàdʉ̀ àtɨ̀nà abádhí nɨ̌: «Kɔ̀nɨ̌, ma mɨ́ wɔ̀ alɛ návǐ kuvò nà kàlɨ̀ ɔ̀ rɔ̀, ndɨ́nɨ̌ nyɨ̌ nyʉnɨ tɨ́ dhu ɨnzá ma ràla kà-dɔ̌ ka kɨ́ anya ɔ̀tdɨ̀ okúna dɔ̀ rɔ̀ atdí dhu mà.»
4 Pilatos saiu outra vez e disse-lhes: Eis que vo-lo trago fora, para que saibais que não acho nele nenhum motivo de acusação.
5 Nɨ́rɔ̀ nɨ́ ndɨ Yěsù adʉ̀ àhʉ kàlɨ̀ ɔ̀ rɔ̀ dɔ̀na rɔ̌ okpèna nà itsu-dɔ̀ká tɔ́ mʉ̀kàkʉ́ nà, ndɨrɔ̀ rɔ̀ná òlǒlù kanzʉ̀ nà. Nɨ́, Pìlatɔ̀ àdʉ̀ àtɨ̀nà ihé-yà nɨ̌: «Kànɨ̌ ndɨ fʉ̀kʉ́ alɛ!»
5 Apareceu então Jesus, trazendo a coroa de espinhos e o manto de púrpura. Pilatos disse: Eis o homem!
6 Nɨ́, pbàkùhánɨ́ tɔ́ ádrɔ̀drɔ̌ alɛ mà, Kàgàwà bhà ɨdza-ngbɔ̀ ɔ̀dɔ arɨ́ sàndǐrì mànà níitdègu Yěsù àlǎ, nɨ́ abádhí náadʉ̀ ’ɔ̀pɛ̀ ’ùkǔ, ’àmbɛ àtɨ̀nà dɔ̌ Pìlatɔ̀ nɨ̌: «Ábhʉ̌ kʉtɔ̌ mʉ̀sàlabhà dɔ̌! Ábhʉ̌ kʉtɔ̌ mʉ̀sàlabhà dɔ̌!» Pìlatɔ̀ adʉ̀ àtɨ̀nà abádhí nɨ̌: «Nyìdyi ka nyʉ̌tɔ̌ nyɨ̌-tɨ́rɔ̀ ndɨ mʉ̀sàlabhà dɔ̌. Obhó tɨ́, ɨma nyʉ́, ma màla nzá kà-dɔ̌ ka kɨ́ anya nɔ́tdɨ̀ okúna dɔ̀ rɔ̀ atdí dhu mà.»
6 Quando os pontífices e os guardas o viram, gritaram: Crucifica-o! Crucifica-o! Falou-lhes Pilatos: Tomai-o vós e crucificai-o, pois eu não acho nele culpa alguma.
7 Nɨ́, Pbàyàhúdí náadʉ̀ dhu àdu Pìlatɔ̀ tɔ̀, ’àtɨ: «Mǎ mɨ́’ɨ̀ ìnè atdí ʉyátá nà. Ndɨ ʉyátá rǎtɨna kà ràkǎ ndɔ̀vɛ̀, Kàgàwà t’Ídhùnà tɨ́ kǎrɨ́ ndàtɨ ndɨ̀tɨ́rɔ̀ dhu-okú dɔ̀ rɔ̀.»
7 Responderam-lhe os judeus: Nós temos uma lei, e segundo essa lei ele deve morrer, porque se declarou Filho de Deus.
8 Pìlatɔ̀ itdègu wɔ̀ ɔtɛ ɨ̀rɨ, nɨ́ ɔdɔ adʉ̀ ɨ̀sɨ̌ kà-ɔ̀ atdídɔ̌ ròsè yà angyinǎrɔ̀ kɨ̀’ɨ̀nà nà dɔ̀nǎ màtɨ́.
8 Estas palavras impressionaram Pilatos.
9 Nɨ́, pbɨ̀ndà ɨdzá-yà-ba ɔ̀ ndɨ̀ ndàdu ndɨ̀ tdɨ́tdɔ̌ rɔ̀, Pìlatɔ̀ àdʉ̀ dhu ìvu Yěsù-tsʉ̌, ndàtɨ: «Nyɨ nɨ́ àdhà alɛ?» Pbɛ́tʉ̀, Yěsù adʉ̀ nzá atdí dhu mà nádu kà tɔ̀.
9 Entrou novamente no pretório e perguntou a Jesus: De onde és tu? Mas Jesus não lhe respondeu.
10 Pìlatɔ̀ adʉ̀ dhu ìvu tdɨ́tdɔ̌ kà-tsʉ̌, ndàtɨ: «Nyɨ nyòzè tɨ́ obhó nyadu ɔtɛ idù? Nyɨ nyʉ̀nɨ tɨ́ obhó dhu, ma ràrɨ̌’ɨ̀ ìnè ádrʉ̀ngbǎnga tɔ́ ɔbɨ nà mɨkɔ̀lɔ̀ nyɨ? Ndɨrɔ̀, nyɨ nyʉ̀nɨ tɨ́ obhó dhu, ma ràrɨ̌’ɨ̀ ìnè ádrʉ̀ngbǎnga tɔ́ ɔbɨ nà mabhʉ nyɨ kʉtɔ̌ nyɨ mʉ̀sàlabhà dɔ̌?»
10 Pilatos então lhe disse: Tu não me respondes? Não sabes que tenho poder para te soltar e para te crucificar?
11 Nɨ́, Yěsù adʉ̀ dhu àdu Pìlatɔ̀ tɔ̀, ndàtɨ: «Hɔ̀kɔ̀! Ɨ̀mbǎ nyɨ nyɨ́’ɨ̀ atdí ádrʉ̀ngbǎnga tɔ́ ɔbɨ nà màtɨ́ dùdú, ɨnzá Kàgàwà kɛ̀lɛ̌ nábhʉ ka ɨndʉ̀ ɔ̀rʉ̀-akpà ɔ̀ rɔ̀ rɔ̀. Ndɨ dhu-okú dɔ̀ rɔ̀, ma mátɨna nyɨ nɨ̌: Yà ma nìpfo ndàbhʉ ma fʉnʉ́ alɛ bhà nzɛ́rɛnga nósè wà pbʉ̀kʉ̀ nzɛ́rɛnga dɔ̀nǎ màtɨ́.»
11 Respondeu Jesus: Não terias poder algum sobre mim, se de cima não te fora dado. Por isso, quem me entregou a ti tem pecado maior.
12 Nɨ́, rɔ̀pɛ̀ ndɨ̀ ʉrɔ́ rɔ̀, Pìlatɔ̀ adʉ̀ ndɔ̀pɛ̀ ndɔ̀nɛ̀ Yěsù ɨ̀kɔ̀lɔ̀ ndɨ̀ ndɨ́ ɔ̀ná otu. Pbɛ́tʉ̀, Pbàyàhúdí tɔ́ ihé-yà náadʉ̀ ’ɔ̀pɛ̀ ’ùkǔ, ’àmbɛ àtɨ̀nà dɔ̌ Pìlatɔ̀ nɨ̌: «Nyɨ nyʉ́ nyɨ nyapɛ́ wɔ̀rɨ́ alɛ ɨ̀kɔlɔ, nɨ́ nyɨ nɨ’ɨna ɨnzá nyɨ nyózè Pbàrɔ́má tɔ́ pbìrì ɔ̌ kámá dɔ̌ ádrʉ̀ngbǎ kamà alɛ. Ndɨ alɛ apɛ́ ndàtɨ ndɨ̀tɨ́rɔ̀ ádrʉ̀ngbǎ kamà tɨ́, nɨ́ ndɨ alɛ nɨ́ ndɨ kámá dɔ̌ ádrʉ̀ngbǎ kamà nà arɨ́ ndùgye alɛ.»
12 Desde então Pilatos procurava soltá-lo. Mas os judeus gritavam: Se o soltares, não és amigo do imperador, porque todo o que se faz rei se declara contra o imperador.
13 Nɨ́, kɔ̌kɔ̀ alɛ ʉ̀nɔ̀ dhu ndɨ̀ ndɨ̀rɨ̀ rɔ̀, Pìlatɔ̀ adʉ̀ Yěsù àvi kuvò nà iri, ndàdʉ̀ àdɨ odu nɨ̌ ka kɔ́rʉ̀, rɨ̀và ndɨ̀ ɔrʉ́ ngari ɔ̌. Pbàyàhúdí t’ávàna ɔ̌, ka kɨ́ kànzi Gàbatà tɨ́.
13 Ouvindo estas palavras, Pilatos trouxe Jesus para fora e sentou-se no tribunal, no lugar chamado Lajeado, em hebraico Gábata.
14 Wɔ̀ dhu rɨ̌ ndɔ̀nzɨ ɔ̀ná ɨdhɔ nɨ’ɨ̀ yà Pásɨ̀ka tɔ́ mʉ̀hɛndʉ̀ tɔ̀ ìndrǔ rɨ̌ ’ɔ̀bhɔlɔ ɔ̀ná ɨdhɔ. Ndɨrɔ̀, ndɨ dhu anzɨ̀ ndɨ̀ mbɛ̀mbɛ̀ azà adyifɔ̀-sɨsɨ̀ adyíbhengá nga tɔ́ ɔ̌. Nɨ́, Pìlatɔ̀ atɨ Pbàyàhúdí tɔ́ ihé-yà nɨ̌: «Kɔ̀nɨ̌ fʉ̌kʉ̀ ádrʉ̀ngbǎ kamà!»
14 {Era a Preparação para a Páscoa, cerca da hora sexta.} Pilatos disse aos judeus: Eis o vosso rei!
15 Pbɛ́tʉ̀, kɔ̀rɨ́ ihé-yà náadʉ̀ ’ɔ̀pɛ̀ ’ùkǔ, ’àmbɛ àtɨ̀nà dɔ̌ Pìlatɔ̀ nɨ̌: «Kàkǎ ndɔ̀vɛ̀! Kàkǎ ndɔ̀vɛ̀! Ábhʉ̌ ka kʉtɔ̌ mʉ̀sàlabhà dɔ̌!» Pìlatɔ̀ àdʉ̀ dhu ìvu abádhí-tsʉ̌, ndàtɨ: «Nyɨ̌ nyòzè tɨ́ mabhʉ fʉ̀kʉ́ ádrʉ̀ngbǎ kamà kʉtɔ̌ mʉ̀sàlabhà dɔ̌?» Nɨ́, pbàkùhánɨ́ tɔ́ ádrɔ̀drɔ̌ alɛ náadʉ̀ dhu àdu Pìlatɔ̀ tɔ̀, ’àtɨ: «Ɨ̀mbǎ mǎ mɨ́’ɨ̀ ngǎtsi ádrʉ̀ngbǎ kamà nà! Fàká ádrʉ̀ngbǎ kamà nɨ́ kámá dɔ̌ ádrʉ̀ngbǎ kamà kɛ̀lɛ̌.»
15 Mas eles clamavam: Fora com ele! Fora com ele! Crucifica-o! Pilatos perguntou-lhes: Hei de crucificar o vosso rei? Os sumos sacerdotes responderam: Não temos outro rei senão César!
16 Nɨ́rɔ̀ nɨ́ ndɨ Pìlatɔ̀ adʉ̀ Yěsù àbhʉ abádhí-fɔ́, ndɨ́nɨ̌ ka kowu tɨ́ ʉ̀tɔnà mʉ̀sàlabhà dɔ̌.
16 Entregou-o então a eles para que fosse crucificado.
17 Nɨ́, kɨgɔ̀ ɔ̀ rɔ̀ ɨ̀ ùvò rɔ̀, Yěsù anɔ̀ ndʉ̀tɔ̌ ka kɨ́ dɔ̀ná mʉ̀sàlabhà ndɨ̀tɨ́rɔ̀, ndàmbɛ àrà dɔ̌ nà alɛ-dɔ-kpa tɔ́ ngari tɨ́ ka kátɨna ngari ɔ̀. Pbàyàhúdí t’ávàna ɔ̌, ka kɨ́ kànzi Gɔ̀lɔ̀gɔtà tɨ́.Gɔ̀lɔ̀gɔtà tɔ́ pbìrì|src="hk00326c.tif" size="col" copy="Horace Knowles" ref="19.17"
17 Levaram então consigo Jesus. Ele próprio carregava a sua cruz para fora da cidade, em direção ao lugar chamado Calvário, em hebraico Gólgota.
18 Ányɨ̀ nɨ́ ndɨ pbànówí nʉ́ʉtɔ́ Yěsù mʉ̀sàlabhà dɔ̌. Ka kʉtɔ́ abádhí dhèdhèrɔ̀ mʉ̀sàlabhà dɔ̌ ɔ́yɔ̌ ngʉ̌kpà alɛ mànà. Ka kʉtɔ́ atdí alɛ, kɔdɨ̀ Yěsù bhà fangà dɔ̀nǎ rɔ̀, kadʉ̀ ngǎtsi alɛ nʉ́tɔ, kɔdɨ̀ Yěsù bhà ígù dɔ̀nǎ rɔ̀.
18 Ali o crucificaram, e com ele outros dois, um de cada lado, e Jesus no meio.
19 Pìlatɔ̀ adʉ̀ dhu àvi kandǐ, kapbǎ mʉ̀sàlabhà dɔ̌ kà-dɔ̀nǎ. Ndɨ andítá nɨ’ɨ̀: «YÀRƗ́ NƗ́ YĚSÙ, NÀZÀRETÌ TƆ́ KƗGƆ̀ Ɔ̌ ALƐ, PBÀYÀHÚDÍ TƆ́ ÁDRɄ̀NGBǍ KAMÀ.»
19 Pilatos redigiu também uma inscrição e a fixou por cima da cruz. Nela estava escrito: Jesus de Nazaré, rei dos judeus.
20 Nɨ́, ábhɔ̌ Pbàyàhúdí nyʉ́ nóowúna wɔ̀ dhu ɔ̀zʉ̀ rɔ̌. Obhó tɨ́, yà Yěsù ka kʉ̀tɔ̌ mʉ̀sàlabhà dɔ̌ rɔ́nga nɨ́ɨ’ɨ̀ íkyɛ̀rɔ̌ kɨgɔ̀ tɨ́. Ndɨrɔ̀ ndɨ dhu ka kandí Pbàyàhúdí t’ávàna mà, Pbàrɔ́má t’ávàna mà, ndɨrɔ̀ Pbàgìríkí t’ávàna mànà ɔ̌.
20 Muitos dos judeus leram essa inscrição, porque Jesus foi crucificado perto da cidade e a inscrição era redigida em hebraico, em latim e em grego.
21 Nɨ́, pbàkùhání tɔ́ ádrɔ̀drɔ̌ alɛ náadʉ̀ òwu Pìlatɔ̀ ɨ̀sɔ, ’atɨ: «Nzǎndǐ dhu ka ràrɨ̌ Pbàyàhúdí tɔ́ ádrʉ̀ngbǎ kamà. Pbɛ́tʉ̀, ándǐ dhu nyatɨ: Àbadhi rátɨ ndɨ, ndɨ̀ ràrɨ̌ Pbàyàhúdí tɔ́ ádrʉ̀ngbǎ kamà.»
21 Os sumos sacerdotes dos judeus disseram a Pilatos: Não escrevas: Rei dos judeus, mas sim: Este homem disse ser o rei dos judeus.
22 Pbɛ́tʉ̀, Pìlatɔ̀ adʉ̀ dhu àdu abádhí tɔ̀, ndàtɨ: «Yà ma màndǐ dhu nɨ́ ma màndǐ wà!»
22 Respondeu Pilatos: O que escrevi, escrevi.
23 Yěsù ɨ̀ ʉ̀tɔ̌ mʉ̀sàlabhà dɔ̌ dhu-dzidɔ̌, pbànówí adʉ̀ kà-rɔ̌ mʉ̀dzarʉ̀ núgù, ’ʉ̀ndɔ̀ ɔyánga ɨ̀fɔ àdhàdhɨ̀, ’àdʉ̀ ʉ̀ndɔ̀nà fɔyá, ngǎtsi alɛ rìdyì atdínga ɨ̀fɔ dɔ̌ fɨ̌ndà. Ʉrɔ́ adʉ̀ ndʉ̀bhà nɨ́ kà-rɔ̌ kanzʉ̀ kɛ̀lɛ̌. Ndɨ kanzʉ̀ nɨ’ɨ̀ ɨnzá ka kʉ́pbǎ ʉ̀pbǎ tɨ́. Pbɛ́tʉ̀, ka nɨ’ɨ̀ atdí-nyɨ̀na kɛ̀lɛ̌ tɨ́ ka kódyù, rɔ̀pɛ̀ ndɨ̀ tǔna ɔ̀ rɔ̀, ràrà àhʉ pfɔ̌na ɔ̀.
23 Depois de os soldados crucificarem Jesus, tomaram as suas vestes e fizeram delas quatro partes, uma para cada soldado. A túnica, porém, toda tecida de alto a baixo, não tinha costura.
24 Nɨ́, kɔ̌kɔ̀ pbànówí adʉ̀ ɔ̀tɛ nzínzìya ɔ̌, ’àtɨ: «Apɛ́ kʉ̀fa wɔ̀ kanzʉ̀-ɔ̌nga ʉ̀fǎ tɨ́, pbɛ́tʉ̀, kàkǎ àlɛ̌ rɔ̀vɨ̀ ngàlà ɔ̌, ndɨ́nɨ̌ àlɛ̌ kala tɨ́ kà rǎdɨ fɨ̌ndà alɛ.» Wɔ̀ dhu anzɨ̀ ndɨ̀, ndɨ́nɨ̌ Kàgàwà bhà Andítá ɔ̀ ka kandí dhu náaká tɨ́. Ndɨ̀ Andítá rǎtɨna:
24 Disseram, pois, uns aos outros: Não a rasguemos, mas deitemos sorte sobre ela, para ver de quem será. Assim se cumpria a Escritura: Repartiram entre si as minhas vestes e deitaram sorte sobre a minha túnica {Sl 21,19}. Isso fizeram os soldados.
25 Yà Yěsù ka kʉ̀tɔ̌ dɔ̀ná mʉ̀sàlabhà tɨ́ ikò ɨ́kyɛ̀rɔ̌ nɨ́: Màrɨyà, Yěsù-tsánà mà, ndɨ kà-tsánà t’áwɛ̀nà nà, ndɨrɔ̀ nɨ́ Màrɨyà, Kìlìyɔpà bhà ɨngba-tsánà mà, Màgàdalà tɔ́ kɨgɔ̀ ɔ̌ Màrɨyà mànà.
25 Junto à cruz de Jesus estavam de pé sua mãe, a irmã de sua mãe, Maria, mulher de Cléofas, e Maria Madalena.
26 Nɨ́ Yěsù itdègu ɨ́yànà nálǎ, ndàdʉ̀ yà atdídɔ̌ ndɨ̀ ndózè pbɨ̀ndà ábhàlɨ̌ nála kà-tɨ́ ìdè átɔ̀ rɔ́, nɨ́ kǎdʉ̀ àtɨ̀nà ɨ́yànà nɨ̌: «Iyá, kɔ̀nɨ̌ idhùnʉ.»
26 Quando Jesus viu sua mãe e perto dela o discípulo que amava, disse à sua mãe: Mulher, eis aí teu filho.
27 Tdɨ́tdɔ̌, kǎdʉ̀ àtɨ̀nà wɔ̀ ábhàlɨ̌ nɨ̌: «Pbǎlɛ́, kɔ̀nɨ̌ ɨ́yànʉ.» Nɨ́, rɔ̀pɛ̀ ndɨ̀ ʉrɔ́ rɔ̀, wɔ̀ ábhàlɨ̌ náadʉ̀ Yěsù-tsánà nídyì ndàrà nà pbɨ̀ndà.
27 Depois disse ao discípulo: Eis aí tua mãe. E dessa hora em diante o discípulo a levou para a sua casa.
28 Wɔ̀ dhu-dzidɔ̌, Yěsù ʉnɨ dhu, yà ndɨ̀ ndɨra ɔ̀nzɨ̀nà yà adzɨ ɔ̌ kasʉ ràkǎ wà kɔ́rɔ́. Nɨ́, ndɨ́nɨ̌ Kàgàwà bhà Andítá ɔ̀ ka kandí dhu náaká tɨ́, kǎdʉ̀ àtɨ̀nà: «Ma mɨ́’ɨ̀ ɨdha-atdyú nà.»
28 Em seguida, sabendo Jesus que tudo estava consumado, para se cumprir plenamente a Escritura, disse: Tenho sede.
29 Wɔ̀ ndɨ kàsʉmɨ̀ ɔ̌, òdyògyè dɨ̀vayì rɨ̌’ɨ̀ ɔ̀nà atdí andu nɨ́’ɨ̀ ìnè ányɨ̀rɔ̌. Nɨ́, pbànówí adʉ̀ sìfɔngɔ̀ nídyì, ’òdù ndɨ dɨ̀vayì ɔ̀, ’àdʉ̀ ndɨ sìfɔngɔ̀ ɔ̀tʉ̀ hìsɔpɔ̀ tɨ́ kátɨna itsukpó-tsʉ̀-dɔ̌, ’àva Yěsù-tsʉ̌.
29 Havia ali um vaso cheio de vinagre. Os soldados encheram de vinagre uma esponja e, fixando-a numa vara de hissopo, chegaram-lhe à boca.
30 Nɨ́, Yěsù itdègu ndɨ dɨ̀vayì àndʉ̌ ndɔ̀tɔ̀, nɨ́ kǎdʉ̀ àtɨ̀nà: «Kɔ́rɔ́ dhu àkǎ wà.» Wɔ̀ dhu-dzidɔ̌, kǎdʉ̀ dɔ̀na ɨ̀yʉ̀, afína ràdʉ̀ ɨ̀tdɛ̌ dòtsí.
30 Havendo Jesus tomado do vinagre, disse: Tudo está consumado. Inclinou a cabeça e rendeu o espírito.
31 Wɔ̀ dhu anzɨ̀ ndɨ̀ ɔ̀ná ɨdhɔ nɨ’ɨ̀, sàbatʉ̀ tɔ̀ ìndrǔ rɨ̌ ’ɔ̀bhɔlɔ ɔ̀ná ɨdhɔ. Obhó tɨ́, ndɨ sàbatʉ̀-ɨdhɔ̀ nɨ’ɨ̀ ádrʉ̀ngbǎ ɨdhɔ nyʉ́ Pbàyàhúdí tɔ̀. Nɨ́, Pbàyàhúdí tɔ́ ádrɔ̀drɔ̌ alɛ náazè nzá abvo rǒko mʉ̀sàlabhà dɔ̌ ndɨ ɨdhɔ ɔ̌ dhu. Nɨ́, ndɨ dhu-okú dɔ̀ rɔ̀, abádhí náawù Pìlatɔ̀ bhà, ’òwù ɨ abvo nónzì, ndɨ́nɨ̌ ka kʉkɔ tɨ́ agàya-kpa, kadʉ̀ ìfonà mʉ̀sàlabhà dɔ̌ rɔ̀.
31 Os judeus temeram que os corpos ficassem na cruz durante o sábado, porque já era a Preparação e esse sábado era particularmente solene. Rogaram a Pilatos que se lhes quebrassem as pernas e fossem retirados.
32 Nɨ́ pbànówí náawù, ’àdʉ̀ ìtsi mʉ̀sàlabhà dɔ̌ ɨ̀’ɨ̀ Yěsù mànà alɛ-agà-kpa nʉ́kɔ. Abádhí nʉ́ʉkɔ wɛmbɛrɛ̀ t’álɛ-agà-kpa, ’àdʉ̀ ɔyɔ rɨ́ kìsě alɛ-agà-kpa nʉ́kɔ átɔ̀.
32 Vieram os soldados e quebraram as pernas do primeiro e do outro, que com ele foram crucificados.
33 Pbɛ́tʉ̀, Yěsù-tɨ́ ɨ̀ ìwǔ ùvò rɔ̀, abádhí adʉ̀ kòtù ɨwà afína ɨ̀tdɛ̌ rɔ́, ɨ̀nzɨ̌ ’àdʉ̀ agàna-kpa nʉ́kɔ.
33 Chegando, porém, a Jesus, como o vissem já morto, não lhe quebraram as pernas,
34 Nɨ́, kɔ̌kɔ̀ pbànówí nzínzì ɔ̌ atdí mùnowì náadù Yěsù-ɔngɔ̀-kpa àlɨ̌ nɨ̌. Ányɨ̀rɔ̌ rɔ̀ tɨ́, azu mà ɨdha mànà ràdʉ̀ ’ɨ̀sɔ̀lɔ̀ ndɨ kɔ̌ngɔ̀-kpa ɔ̀ rɔ̀.
34 mas um dos soldados abriu-lhe o lado com uma lança e, imediatamente, saiu sangue e água.
35 Wɔ̀rɨ́ dhu rɨ̌ ndɔ̀nzɨ dhu nala nyɨ̀kpɔ́na nyʉ́ nɨ̌ alɛ náawɛ ka kpangba. Ndɨrɔ̀ kʉ̌nɨ dhu, ndɨ ràwɛ obhó dhu nyʉ́, ndɨ́nɨ̌ nyɨ̌ nyʉ́ mà nyɨ̌ nya’u tɨ́ ka átɔ̀.
35 O que foi testemunha desse fato o atesta {e o seu testemunho é digno de fé, e ele sabe que diz a verdade}, a fim de que vós creiais.
36 Obhó tɨ́, wɔ̀ Yěsù-rɔ̌ ndɨ̀ nanzɨ̀ dhu náanzɨ̀ ndɨ̀, ndɨ́nɨ̌ yà Kàgàwà bhà Andítá ɔ̀ ka kandí dhu náaká tɨ́. Ndɨ Andítá rǎtɨna: «Kà-kpa nzínzì ɔ̌ atdí alɛ-kpa mà ka kʉkɔ̀ya nzɨ̌.»
36 Assim se cumpriu a Escritura: Nenhum dos seus ossos será quebrado {Ex 12,46}.
37 Ndɨrɔ̀, ngǎtsi ngari ɔ̌, ndɨ Andítá rǎtɨna tdɨ́tdɔ̌: «Abádhí agɛ́rɛ́ya pɛ́ ɨ̀, ’àndà yà ɔngɔ̀na-kpa ɨ̀ udù àlɨ̌ nɨ̌ alɛ.»
37 E diz em outra parte a Escritura: Olharão para aquele que transpassaram {Zc 12,10}.
38 Wɔ̀ dhu-dzidɔ̌, Yɔ̀zɛfʉ̀ yà Àrìmàtayò tɨ́ kátɨna kɨgɔ̀ ɔ̌ alɛ, náarà Pìlatɔ̀ bhà, ndàdʉ̀ Yěsù-abvò nónzì kà-fɔ́, ndɨ́nɨ̌ ka kifo tɨ́ mʉ̀sàlabhà dɔ̌ rɔ̀. Ndɨ Yɔ̀zɛfʉ̀ nɨ’ɨ̀ átɔ̀ Yěsù bhà ábhàlɨ̌. Pbɛ́tʉ̀, kǎbhʉ̀ nzá kʉnɨ ndɨ̀ Yěsù bhà ábhàlɨ̌ tɨ́, Pbàyàhúdí tɔ́ ádrɔ̀drɔ̌ alɛ-ɔdɔ̀ nɔ́nzɨ ndɨ̀ ndarɨ́ dhu-okú dɔ̀ rɔ̀. Nɨ́, Pìlatɔ̀ níitdègu wɔ̀ Yɔ̀zɛfʉ̀ ʉ̀nɔ̀ dhu ná’u, nɨ́ kǎdʉ̀ àrà, ndàdʉ̀ Yěsù-abvò nífo mʉ̀sàlabhà dɔ̌ rɔ̀.
38 Depois disso, José de Arimatéia, que era discípulo de Jesus, mas ocultamente, por medo dos judeus, rogou a Pilatos a autorização para tirar o corpo de Jesus. Pilatos permitiu. Foi, pois, e tirou o corpo de Jesus.
39 Wɔ̀ ndɨ kàsʉmɨ̀ ɔ̌, Nɨ̀kɔ̀dɛmʉ̀, yà atdíku arà àhʉ Yěsù-tɨ́ kúbhingá alɛ, náadʉ̀ ɨ̀rà àhʉ átɔ̀ Yɔ̀zɛfʉ̀-tɨ́. Kɨ̌ra yà mběyi arɔ́ngʉ akyɛ-tɨdɔ̀ tɔ́ mbɛ̀mbɛ̀ ɨ̀bhʉ kumì kìlo nà fɔná. Ndɨ akyɛ nɨ’ɨ̀ mànɛ̀manɛ̀ tɨ́ kátɨna itsu-dha mà, kàdzagulè-dha mànà ka kángbǒ atdíkpá.
39 Acompanhou-o Nicodemos {aquele que anteriormente fora de noite ter com Jesus}, levando umas cem libras de uma mistura de mirra e aloés.
40 Nɨ́, Yɔ̀zɛfʉ̀ mà Nɨ̀kɔ̀dɛmʉ̀ nà níitdu Yěsù-abvò, ’àkpɔ̀rɔ̀ ngbɔ̌na wɔ̀ ndɨ ndrùù rɔ́ngʉ akyɛ ɨ̀ ʉ̀dhɔ dɔ̀ná mbɛrʉ̀ nɨ̌. Abádhí anzɨ̀ ndɨ dhu àdhàdhɨ̀ yà fɨ̀yɔ́ màndʉ ɔ̌ Pbàyàhúdí náarɔ́nzɨna abvo ɔ̀tdʉ̀ ɨ̀ ɨ́ rɔ̀ dhu bhěyi.
40 Tomaram o corpo de Jesus e envolveram-no em panos com os aromas, como os judeus costumam sepultar.
41 Wɔ̀ ndɨ Yěsù ka kʉ̀tɔ̌nà mʉ̀sàlabhà dɔ̌ rɔ́, atdí ɨnga nɨ́ɨ’ɨ̀ ìnè. Ndɨrɔ̀, ndɨ ɨnga ɔ̌, atdí ibhu-ɔwʉ́tá yà ɨnzá ka kàpɛ̀ ìndrǔ ɔ̀tdʉ̀ angyi ɔ̀nà náadʉ̀ ɨ̀’ɨ̀ ìnè átɔ̀.
41 No lugar em que ele foi crucificado havia um jardim, e no jardim um sepulcro novo, em que ninguém ainda fora depositado.
42 Nɨ́, sàbatʉ̀ tɔ̀ Pbàyàhúdí rɨ̌ ’ɔ̀bhɔlɔ dhu-okú dɔ̀ rɔ̀, ndɨrɔ̀ ɨ́kyɛ̀rɔ̌ ndɨ ibhu nótù ndɨ̀ dhu-okú dɔ̀ rɔ̀, Yɔ̀zɛfʉ̀ mà Nɨ̀kɔ̀dɛmʉ̀ nà náadʉ̀ ùvò Yěsù ɔ̀tdʉ̀ ndɨ ibhu ɔ̀.
42 Foi ali que depositaram Jesus por causa da Preparação dos judeus e da proximidade do túmulo.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 19, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.