Atos 6
Ungbòta-Ɔwʉ́tá Tɔ́ Bhǔkù (NIY) vs ARIB
1 Kɔ̌kɔ̀ ɨ ɨdhɔ ɔ̌, Yěsù bhà ábhàlɨ̌-bvʉ náadɨ̀ ndàrà ndìse rɔ̌. Nɨ́ yà Pbàgìríkí t’ávàna ɔ̀tɛ arɨ́ Pbàyàhúdí náadʉ̀ ’ɔ̀pɛ̀ ’ònù yà ávàya nyʉ́ nɔ́tɛ arɨ́ Pbàyàhúdí nɨ̌, fɨ̀yɔ́ abvo-ayí rǒwu ùdzǒ tɨ́ ùdzo rɔ̌ bìlǐnganà ɔ̀nyʉ̀ ʉ̀ndɔ ka kɨ́ ìndrǔ tɔ̀ ɔ̀ná kàsʉmɨ̀ ɔ̌ dhu-okú dɔ̀ rɔ̀.
1 Ora, naqueles dias, crescendo o número dos discípulos, houve uma murmuração dos helenistas contra os hebreus, porque as viúvas daqueles estavam sendo esquecidas na distribuição diária.
2 Nɨ́, atdí kumì dɔ̀ná ɔ́yɔ̌ nà Yěsù bhà uvitatálɛ náandu Yěsù bhà ábhàlɨ̌-tsʉ̀ kɔ́rɔ́, ’àdʉ̀ àtɨ̀nà nɨ̌: «Ɨnzá dhu àkǎ àlɛ̌ rʉ̀bhà Kàgàwà bhà Ɔtɛ ʉ̀nɔ àlɛ̌ kɨ́ ìndrǔ tɔ̀ dhu ɔ̀nyʉ̀-okú dɔ̀ rɔ̀.
2 E os doze, convocando a multidão dos discípulos, disseram: Não é razoável que nós deixemos a palavra de Deus e sirvamos às mesas.
3 Nɨ́rɔ̀ àbanɨ̌nzó, dhu àkǎ nyǒvò àrʉ̀bhʉ̀ alɛ nzínzìkʉ ɔ̌, ndɨ́nɨ̌ mǎ madʉ̀ tɨ́ ndɨ kasʉ àbhʉ fɔyá. Ɨ alɛ àkǎ ɨ̀’ɨ̀ ídzì mʉ̀tsɔ nà alɛ tɨ́, Kàgàwà bhà Ɨ̀lɨ̌lǎ-Alafí ɨ́rǎ alɛ tɨ́, ndɨrɔ̀ dhu-ɔ̌nga t’óvòta nʉ́nɨ alɛ tɨ́.
3 Escolhei, pois, irmãos, dentre vós, sete homens de boa reputação, cheios do Espírito Santo e de sabedoria, aos quais encarreguemos deste serviço.
4 Ndɨ dhu bhěyi nɨ́ ndɨ kàsʉ̌ka nádʉ̀ ɨ̀’ɨ̀ ìndrǔ dɔ̌ mǎ mɨ́ mɨ̌tsɔ̀ dhu mà, Kàgàwà bhà Ídzì Màkʉ̌rʉ̀ ʉ̀nɔ mǎ mɨ́ ìndrǔ tɔ̀ dhu mànà dhu kɛ̀lɛ̌.»
4 Mas nós perseveraremos na oração e no ministério da palavra.
5 Nɨ́, wɔ̀ dhu adʉ̀ Yěsù bhà ábhàlɨ̌-nyɨ̀kpɔ́ nɔ́fɔ̀ kɔ́rɔ́. Nɨ́, abádhí avò Stɨ̀fanʉ̀ ádrʉ̀ngbǎ a’uta nà alɛ, ndɨrɔ̀ Kàgàwà bhà Ɨ̀lɨ̌lǎ-Alafí ɨ́rǎ alɛ mà, Fìlipò mà, Pɔ̀rɔ̀kɔrɔ̀ mà, Nɨ̀kànɔrà mà, Tìmonì mà, Pàràmɨnà mà, Nɨ̀kʉ̀la mànà. Nɨ̀kʉ̀la nɨ’ɨ̀ Àtìyòkiyà tɔ́ kɨgɔ̀ ɔ̌ alɛ, yà Pbàyàhúdí tɔ́ sɔmà ɔ̀ ndɨ̀ nʉ́gɛ̀rɛ̀ alɛ.
5 O parecer agradou a todos, e elegeram a Estevão, homem cheio de fé e do Espírito Santo, Filipe, Prócoro, Nicanor, Timão, Pármenas, e Nicolau, prosélito de Antioquia,
6 Wɔ̀ dhu-dzidɔ̌, abádhí adʉ̀ kɔ̌kɔ̀ ɨ̀ òvò alɛ nɨ́tɛ̀ Yěsù bhà uvitatálɛ tɔ̀. Nɨ́rɔ̀ nɨ́ ndɨ Yěsù bhà uvitatálɛ adʉ̀ ’ɨ̀tsɔ̀ ɔtsʉ́ya ɨ̀ ʉ̀lɨ abádhí dɔ̀-tsírɔ́ rɔ́rɔ̀.
6 e os apresentaram perante os apóstolos; estes, tendo orado, lhes impuseram as mãos.
7 Wɔ̀ ndɨ kàsʉmɨ̀ ɔ̌, Kàgàwà bhà Ɔtɛ adʉ̀ ndànga atdídɔ̌ ìndrǔ nzínzì ɔ̌. Ndɨrɔ̀, Yěsù bhà ábhàlɨ̌-bvʉ náadʉ̀ àdɨ ndàrà ndìse rɔ̌ atdídɔ̌ Yèrùsàlɛmà tɔ́ kɨgɔ̀ ɔ̌, ibí pbàkùhánɨ́ mà ràdʉ̀ Yěsù ná’ù átɔ̀.
7 E divulgava-se a palavra de Deus, de sorte que se multiplicava muito o número dos discípulos em Jerusalém e muitos sacerdotes obedeciam à fé.
8 Kàgàwà nɨ́ɨrá Stɨ̀fanʉ̀ pbɨ̀ndà ídzìnga mà, pbɨ̀ndà ádrʉ̀ngbǎnga tɔ́ ɔbɨ mànà nɨ̌. Nɨ́, kǎránà yà ɨnzá apɛ̀na ’ɔ̀nzɨ angyi ìndrǔ-nzínzì ɔ̌ dhu mà, wɨwɨ̀-abábá mànà nɔ́nzɨ̀ rɔ̌ ìndrǔ nzínzì ɔ̌.
8 Ora, Estêvão, cheio de graça e poder, fazia prodígios e grandes sinais entre o povo.
9 Nɨ́ ngúfe alɛ, yà «Ɨnɔ-kàsʉ̌ ɔ̌ rɔ̀ ka kʉ́kɔlɔ alɛ» tɨ́ kátɨna unduta-dzà ɔ̌ alɛ nzínzì ɔ̌, náadʉ̀ ’ɔ̀pɛ̀ ’àgò ɨ̀ kà nà. Ɨ alɛ nɨ’ɨ̀ Kùrenì tɔ́ kɨgɔ̀ ɔ̌ Pbàyàhúdí, Àlɨ̀sàndùriyà tɔ́ kɨgɔ̀ ɔ̌ Pbàyàhúdí, Kìlìkiyà tɔ́ kɨgɔ̀ ɔ̌ Pbàyàhúdí, ndɨrɔ̀ Àziyà tɔ́ mʉ̀lɛngʉ̀ ɔ̌ Pbàyàhúdí.
9 Levantaram-se, porém, alguns que eram da sinagoga chamada dos libertos, dos cireneus, dos alexandrinos, dos da Cilícia e da Ásia, e disputavam com Estêvão;
10 Pbɛ́tʉ̀, abádhí anzɨ̀ nzá Stɨ̀fanʉ̀ lɛ̀mà, kɨ̌’ɨ̀ dhu-ɔ̌nga t’óvòta tɔ́ màgězì nà, ndɨrɔ̀ Kàgàwà bhà Ɨ̀lɨ̌lǎ-Alafí ambɛ́nà kʉ̀ndà dɔ̌ kà rɔ̌tɛ rɔ̀ nɨ́dhunɨ̌.
10 e não podiam resistir à sabedoria e ao Espírito com que falava.
11 Nɨ́rɔ̀ nɨ́ ndɨ abádhí adʉ̀ ìndrǔ nódzì fʉ̀rangà rɔ̌ ndɨ́nɨ̌ ɨ alɛ ɔvɔ tɨ́ dhu ’àtɨ: «Mǎ mɨ́rɨ̀ wɔ̀ alɛ nzɛ́rɛ nyʉ́ rɨ́ dhu ʉ̀nɔ Músà nɨ̌ ndɨrɔ̀ Kàgàwà nɨ̌ rɔ́.»
11 Então subornaram uns homens para que dissessem: Temo-lo ouvido proferir palavras blasfemas contra Moisés e contra Deus.
12 Abádhí adʉ̀ dhu ìtsu ihé-yà mà, pbàkʉ̀rʉ̌ mà, Músà bhà Ʉyátá tɔ́ màlímó mànà-dɔ ɔ̀, ndɨ́nɨ̌ dhu nɨvà tɨ́ Stɨ̀fanʉ̀ rɔ̌. Nɨ́rɔ̀ nɨ́ ndɨ abádhí alʉ́ ka ’òsò, ’àdʉ̀ òwu nà, ’òwù ùvò nà ádrɔ̀drɔ̌ anya ɨ̀tdɨ̀ arɨ́ alɛ-ɔ̀nzɨ̌.
12 Assim excitaram o povo, os anciãos, e os escribas; e investindo contra ele, o arrebataram e o levaram ao sinédrio;
13 Abádhí adʉ̀ òwu tɨ̀tɔ̀ dɔ̌ rɨ́ Stɨ̀fanʉ̀ ɔ̀bhʉ alɛ nà átɔ̀ ányɨ̀, ndɨ́nɨ̌ ka nɔbhʉ tɨ́ ’àtɨ: «Ɨ̀nzɨ̌ ndɨ̀ ndɨ́ ndɨ̀ngyɛ̌ rɔ́rɔ̀, wɔ̀ alɛ náarɨ́ dhu ʉ̀nɔ nzɛ́rɛ nyʉ́ àlɛ̌ tɔ́ Kàgàwà bhà ɨ̀lɨ̌lǎ ɨdza nɨ̌, ndɨrɔ̀ Músà bhà Ʉyátá nɨ̌.
13 e apresentaram falsas testemunhas que diziam: Este homem não cessa de proferir palavras contra este santo lugar e contra a lei;
14 Mǎ mɨ́rɨ̀ wà ka ɨ̀tɨ́ rátɨna: Yěsù, Nàzàretì tɔ́ kɨgɔ̀ ɔ̌ alɛ ràrɨ̌ Kàgàwà bhà ɨdza núgòlǒ, ndàdʉ̀ yà Músà ʉbhà àlɛ̌ tɔ̀ àlɛ̌ tɔ́ màndʉ nʉ́gɛrɛ.»
14 porque nós o temos ouvido dizer que esse Jesus, o nazareno, há de destruir este lugar e mudar os costumes que Moisés nos transmitiu.
15 Nɨ́, wɔ̀ anya t’ɨ́tdɨ̀ta-ɨdzà ɔ̌ ɨ̀’ɨ̀ alɛ kɔ́rɔ́ nʉ́ʉdɨ́ nyɨ̀kpɔ́ya Stɨ̀fanʉ̀ rɔ̌, ’àdʉ̀ kà-nyɨ̀ àla Kàgàwà bhà màlàyikà-nyɨ̀ bhěyi rólo rɔ́.
15 Então todos os que estavam assentados no sinédrio, fitando os olhos nele, viram o seu rosto como de um anjo.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Atos 6, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.