2 Crônicas 1
Newar (NEW) vs NVT
1 दाऊद जुजुया काय् सोलोमनं इस्राएल राज्यया शासन बल्लाक थःगु ल्हातय् काल। परमप्रभु वया परमेश्वर वनापं दी, परमप्रभुं सोलोमनयात तसकं तःधंकादिल।
1 Salomão, filho de Davi, estabeleceu firme controle sobre seu reino, pois o S enhor , seu Deus, estava com ele e o tornou muito poderoso.
2 सोलोमनं इस्राएलयापिं सकलें नायःतय्त छक्वलं सःतल, अर्थात वं द्वःछिम्ह द्वःछिम्ह सिपाइँया कप्तानत, सछिम्ह-सछिम्ह सिपाइँया कप्तानत, न्यायाधीशत, इस्राएलयापिं फुक्क नयाःत व परिवार-परिवारयापिं नायःतय्त सःतल।
2 Salomão convocou todas as autoridades de Israel: os generais e capitães do exército, os juízes e todos os líderes e chefes dos clãs.
3 अले सोलोमन व वयाथाय् मूंपिं सकल मनूत गिबोनय् च्वंगु आराधना यायेगु थासय् वन, छाय्धाःसा परमप्रभुया दास मोशां मरुभूमिइ दय्कूगु परमेश्वरयागु नापलायेगु पाल अन दु।
3 Então conduziu toda a comunidade ao lugar de culto em Gibeom, pois ali ficava a tenda do encontro. Essa era a tenda que Moisés, servo do S enhor , havia feito no deserto.
4 परमेश्वरया बाचाया सनू यरूशलेमय् हे दु। दाऊद जुजुं बाचाया सनू किर्यत-यारीमं हयाः यरूशलेमय् थःम्हं व तयेत ग्वःगु छगू पालय् तःगु खः।
4 Davi tinha transportado a arca de Deus de Quiriate-Jearim para a tenda que ele havia preparado para ela em Jerusalém.
5 ऊरीया काय् व हूरया छय् बजलेलं दय्कूगु कँय्या वेदी गिबोनय् परमप्रभुया नापलायेगु पालय् दु। उकिं सोलोमन व सकलें मनूत अन हे वन।
5 Mas o altar de bronze feito por Bezalel, filho de Uri e neto de Hur, ainda estava ali em Gibeom, em frente ao tabernáculo do S enhor . Então Salomão e o povo se reuniram nesse local para consultar o S enhor .
6 नापलायेगु पालय् जुजुं कँय्या वेदीइ होमबलि छायाः परमप्रभुयात आराधना यात। वं द्वःछिम्ह पशुयात स्याके बियाः उगु वेदीइ होमबलि छाल।
6 Na presença do S enhor , Salomão ofereceu mil holocaustos sobre o altar de bronze, que estava na tenda do encontro.
7 उखुन्हु चान्हय् परमेश्वर सोलोमनयाथाय् खनेदय्क झाल अले वय्कलं वयात धयादिल, “जिं छन्त छु बी? छन्त छु यः? जितः धा।”
7 Naquela noite, Deus apareceu a Salomão e lhe disse: “Peça o que quiser, e eu lhe darei”.
8 सोलोमनं परमेश्वरयात लिसः बिल, “छिं जिमि बा दाऊदयात सदां दयामाया यानादिल, जितः वय्कःया थासय् जुजु दय्कादीगु दु।
8 Salomão respondeu a Deus: “Tu mostraste grande amor leal a meu pai, Davi, e agora me fizeste rei em seu lugar.
9 हे परमप्रभु परमेश्वर! आः छिं जिमि बाःयात बियादीगु बचं पूरा यानादिसँ, छाय्धाःसा छिं जितः धू थें अल्याख ल्याः दुगु छगू जातिया जुजु दय्कादीगु दु।
9 Ó S enhor Deus, cumpre a promessa que fizeste a meu pai, Davi, pois me fizeste rei sobre um povo tão numeroso como o pó da terra!
10 उकिं जितः इमित राज्य यायेत माःगु बुद्धि व ज्ञान बियादिसँ। मखुसा जिं गथे यानाः छिगु थ्व तःधंगु जातियात शासन याये फइ?”
10 Dá-me sabedoria e conhecimento para que eu os lidere bem, pois quem é capaz de governar este teu grande povo?”.
11 परमेश्वरं सोलोमनयात धयादिल, “छंगु इच्छा थ्व हे खनिसा। छं धन, सम्पत्ति, मान, शत्रुत सीगु वा थःगु ताहाकःगु आयु मफ्वंसे जिं छन्त जुजु दय्कागु जिमि प्रजायात शासन यायेत बुद्धि व ज्ञान फ्वन।
11 Deus disse a Salomão: “Uma vez que esse é seu desejo, e não pediu riqueza, nem bens, nem fama, nem a morte de seus inimigos, nem vida longa, mas sabedoria e conhecimento para governar bem meu povo, sobre o qual o fiz rei,
12 जिं छन्त बुद्धि व ज्ञान बी। जिं छन्त यक्व धन, सम्पत्ति, मान नं बी। छ स्वयाः न्हापायापिं जुजुपिन्के थुलि धन व थुलि इज्जत गुबलें मदु। अले छ स्वयाः लिपा जुजु जुइपिन्के नं थुलि धन व इज्जत दइ मखु।”
12 certamente lhe darei a sabedoria e o conhecimento que pediu. Também lhe darei riqueza, bens e fama como nenhum rei teve nem jamais terá”.
13 अले सोलोमन गिबोनय् च्वंगु आराधना याइगु थासं, नापलायेगु पालया न्ह्यःनं यरूशलेमय् लिहां वन। अले वं इस्राएलय् शासन यात।
13 Então Salomão voltou da tenda do encontro, no lugar de culto em Gibeom, para Jerusalém, e reinou sobre todo o Israel.
14 सोलोमनं यक्व रथ व सलत मुंकल। वयाके झिंप्यसःगः (१,४००) रथ व झिंनिद्वःम्ह (१२,०००) सल दु। सोलोमनं रथत व सलत शहर शहरय् व थःथाय् यरूशलेमय् नं तल।
14 Salomão ajuntou muitos carros de guerra e cavalos. Possuía 1.400 carros de guerra e 12.000 cavalos. Mantinha alguns deles nas cidades designadas para guardar esses carros de guerra e outros perto dele, em Jerusalém.
15 वं यरूशलेमय् लुँ व वहः ल्वहं थे व देवदारुया सिँ यःमरिया सिँ थें न्ह्याथाय् नं दइगु यानाबिल।
15 O rei tornou a prata e o ouro tão comuns em Jerusalém como as pedras. E havia tanta madeira valiosa de cedro como as figueiras-bravas que crescem nas colinas de Judá.
16 सोलोमनया सल मिश्र देश व क्यूएनं झिके याइगु खः। जुजुया बन्जाःतय्सं सल क्यूएनं न्याना हइगु।
16 Os cavalos de Salomão eram importados do Egito e da Cilícia; os comerciantes do rei os adquiriam da Cilícia pelo preço de mercado.
17 सोलोमनया बन्जाःतय्सं मिश्र देशं छगः रथ न्हय्गू किलो वहलं व छम्ह सल छगू व बागू किलो वहलं न्याना हइगु। इमिसं उपिं रथ व सल हित्ती व अरामी जुजुपिन्त नं मीगु।
17 Naquela época, um carro de guerra do Egito custava 600 peças de prata, e um cavalo, 150 peças de prata. Depois, eram exportados aos reis dos hititas e aos reis da Síria.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar 2 Crônicas 1, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.