Lucas 19
Ala wene Nggem enane vaga dirup warek (NBQ) vs NVI
1 At Yesus o Yeriko nunggwigya lagagirik, mbikit wagyama,
1 Jesus entrou em Jericó, e atravessava a cidade.
2 ap ambi inis Sakius pemerintah enake yoparip wonggalisagwi menda enasin mondok inggis werek dombok welagagi.
2 Havia ali um homem rico chamado Zaqueu, chefe dos publicanos.
3 At ako en, “Yesus andi, nggarogo ovagak?” yiluk, bikhagiluk, ogagagi menda eyave dul, eke, avakwa wisane homagoma, bikhaup meyan agagi.
3 Ele queria ver quem era Jesus, mas, sendo de pequena estatura, não o conseguia, por causa da multidão.
4 Meyan agya lagagimu, “Yesus sup yi vaga wasogon higi,” yiluk, il hagiluk, at endak vupuk lagya lagagirik, yo vaga inggigi. Sakius yo vaga inggigirik horaik il wambenak welagagi|alt="Zacheaus" src="LB00313B.jpg" size="col" loc="LUK.19.4" copy="Horace Knowles" ref="Lukas 19:4"
4 Assim, correu adiante e subiu numa figueira brava para vê-lo, pois Jesus ia passar por ali.
5 Yo vaga inggigirik werekma, At Yesus ndan iri lagagirik, il ilik lagya dugwit, “Sakius wai. Yogak an hat hamwa laupma, hodo wambuma.”
5 Quando Jesus chegou àquele lugar, olhou para cima e lhe disse: "Zaqueu, desça depressa. Quero ficar em sua casa hoje".
6 Yugugu lagagimu, Sakius ako mbikit yo vaga en wambu wagya lagagirik, heyaga wakbaluk, endawi adenggen embetek amwa lagagwa.
6 Então ele desceu rapidamente e o recebeu com alegria.
7 It avakwa en Yesus iperen lagwi inugu lagagwarik, enanggin-enanggon yugu dugwit, “Ap weyak ogasiga menda inim at amwa lendagwi yi inisenes!”
7 Todo o povo viu isso e começou a se queixar: "Ele se hospedou na casa de um ‘pecador’ ".
8 Yugu lagagwama, at Sakius en it wisane inivaga Nenasin Yesus yugugu dugwit, “Ai Nasin. An nangge-nangge higirogo ap ininggidek halok, wogerayogon. Eke, ap we-wes okbugu lagi ako, enangge ambi dek okbugu lagi halok, aveloma 4 hudi wogirigya, ap ambi adik angge dek okbugu lagi halok, aveloma 4 hudi wogirigya, ogarisogon o.”
8 Mas Zaqueu levantou-se e disse ao Senhor: "Olha, Senhor! Estou dando a metade dos meus bens aos pobres; e se de alguém extorqui alguma coisa, devolverei quatro vezes mais".
9 Yugugu lagagimu, At Yesus en, “Hat ogo hat hombao Averaham Ala ovaga vanggabaluk avyarat imbitigi ako hak, hat yogak an novaga vanggabaluk avyarat nembeten andi vaga, hat haburi hinim yogak yi vaga Ala en henagap wendakhinipas.
9 Jesus lhe disse: "Hoje houve salvação nesta casa! Porque este homem também é filho de Abraão.
10 An Ap At Endaklagagis yi, it avakwa yelemele yagagwa ako havedogo enagap wendarigiluk, wambu wagagis o,” yiluk, yugogogi.
10 Pois o Filho do homem veio buscar e salvar o que estava perdido".
11 It avakwa ako enaruk hunggu-sigik, Yesus en wene wakhegek ambi yugeragagi. Andi, at Yesus o Yerusalem vage horok ari wagya lagagimu, it avakwa en “Ala avema bisaligama mbikit sigam arisogon ai,” umbutwi yedok inigu lagagirik, wene wakhegek yi yugeragagi. Yugirigya dugwit,
11 Estando eles a ouvi-lo, Jesus passou a contar-lhes uma parábola, porque estava perto de Jerusalém e o povo pensava que o Reino de Deus ia se manifestar de imediato.
12 “Ap inis werek ambi en, ‘O adumu andoma lagya neyalok, ap ombok o yoma vagago dogogiluk mondok okbaninggya dogomwima, neyami vaga wasogon,’ yiluk,
12 Ele disse: "Um homem de nobre nascimento foi para uma terra distante para ser coroado rei e depois voltar.
13 lagiluk, ogagya dugwit, at ayelomani eneyave 10 yanggup yugirigya lagagirik, wagu lagagwama, ayoparip mbusi emas menda 10 higirogo, ap ambi yoparip mbusi emas ambi wogorigya, ap ambi yoparip mbusi emas ambi wogirigya, wogirigya dugwit, ‘An wagatek neyagek, nayoparip yi vaga yi menda ndi menda hunit nagu dugwit, ambi lobalhidugu dogones.’
13 Então, chamou dez dos seus servos e lhes deu dez minas. Disse ele: ‘Façam esse dinheiro render até à minha volta’.
14 Yugirigya lagagirik, lagagi. Lagya hegek, it nin at avema menda en at enanggon dombok umbutu dugwit, ‘At ap yi, nenasin inis ombok akluk, o yoma vagago dogop nenanggon,’ yiluk, yugera laupwak yiluk, enarwi lakbogogwa.
14 "Mas os seus súditos o odiavam e depois enviaram uma delegação para lhe dizer: ‘Não queremos que este homem seja nosso rei’.
15 Lakbogogwa yugera lagagwa ovara, hegek, ap ako inis ombok it enamwa andoma vagago dogopwak yiluk mondok okbagu lagagwama, amwa eyami vaga wagya lagagirik, ‘Nayoparip ako vaga it maren lobalhedagao hami?’ yiluk, ayelomani ayoparip wogoragagi ako yanggup yugeragagi.
15 "Contudo, foi feito rei e voltou. Então mandou chamar os servos a quem dera o dinheiro, a fim de saber quanto tinham lucrado.
16 Yanggup yugurigya lagagimu, ayeloman endak wagagi ako en, ‘Ai nasin. Hayoparip woknigigin ako vaga ambi inim 10 lobanggis.’
16 "O primeiro veio e disse: ‘Senhor, a tua mina rendeu outras dez’.
17 Yugugu lagagimu, asin en, ‘Ai nabut wa! Nayeloman hat sek, mondok sek dombok ogagen. Maduk ogarup ovara, hegek, des erogo ogarit lagya lagenma, yogak o kota 10 hudi vagago dogonyok yiluk, mondok okbagaliga.’
17 " ‘Muito bem, meu bom servo! ’, respondeu o seu senhor. ‘Por ter sido confiável no pouco, governe sobre dez cidades’.
18 Yugugu lagagimu, ayeloman ambi ambetaga wagya lagagirik, ‘Ai nasin. Hayoparip woknogogin ako vaga ambi inim 5 lobanggis.’
18 "O segundo veio e disse: ‘Senhor, a tua mina rendeu cinco vezes mais’.
19 Yugugu lagagimu, asin en, ‘Andi halok, hat o kota 5 hudi vagago dogop.’
19 "O seu senhor respondeu: ‘Também você, encarregue-se de cinco cidades’.
20 — ausente —
20 "Então veio outro servo e disse: ‘Senhor, aqui está a tua mina; eu a conservei guardada num pedaço de pano.
21 — ausente —
21 Tive medo, porque és um homem severo. Tiras o que não puseste e colhes o que não semeaste’.
22 Yugugu lagagimu, asin en ayeloman ako yugugu dugwit, ‘An ogarup yukhogogis ovara, an nane sagalisiga hat nayeloman yi, hane yegen ako vaga hanggadi watbagasogon. Nendawi nanggidik dugwit, bagetek ovara, wigya, eke, awi lisinggitek ovara, enggen yugup mbalhidigya, ogasiga hat helup agindik ovara,
22 "O seu senhor respondeu: ‘Eu o julgarei pelas suas próprias palavras, servo mau! Você sabia que sou homem severo, que tiro o que não pus e colho o que não semeei.
23 an wagya neyalok, nayoparip inim, vagago dogop onggo inim, an wa wasogon ai, yiluk, it avakwa enayoparip ombok arupwak yiluk, ogasagwi ako, wogoregetek nggarogo yiluk welagagin?’
23 Então, por que não confiou o meu dinheiro ao banco? Assim, quando eu voltasse o receberia com os juros’.
24 Yugugu lagagirik, avakwa at inim agarwik ako yugirigya dugwit, ‘Nayoparip vagago agarik ako ndiyalogo ap yoparip 10 lobalhedagagi ako wogores.’
24 "E disse aos que estavam ali: ‘Tomem dele a sua mina e dêem-na ao que tem dez’.
25 Yugirigya lagagimu, iren, ‘Ai nasin. At andi, ayoparip ovok 10 agarik!’
25 " ‘Senhor’, disseram, ‘ele já tem dez! ’
26 Yugugu lagagwama, aren, ‘Hit menda ambi agarik halok andi, ambi inim ovaga ndulogo wokhirigya hasogom. Eke, hit menda ambi dek halok andi, ambukumat agarik ako ndiyalogo hedigya hasogom o.
26 "Ele respondeu: ‘Eu lhes digo que a quem tem, mais será dado, mas a quem não tem, até o que tiver lhe será tirado.
27 Eke, it ninim ogorek dugwit, “At nenasin inis ombok akluk, o yoma vagago dogop, nenanggon,” yagao ako andi, woginiviluk wagu dogomundik, nil neyagek, enares,’ yugeragagi,” yiluk, Yesus en avakwa ako yugeragagi.
27 E aqueles inimigos meus, que não queriam que eu reinasse sobre eles, tragam-nos aqui e matem-nos na minha frente! ’ "
28 Yesus en wene andi yugirigya lagagirik, at endak o Yerusalem lagyama, ane welagwi menda inim lagu dugwit,
28 Depois de dizer isso, Jesus foi adiante, subindo para Jerusalém.
29 o Betepage inim, Betania inim, ndom inis Saitun avema andoma horok ari lagagwarik, At ane welagwi menda mberen lakbugu dugwit,
29 Ao aproximar-se de Betfagé e de Betânia, no monte chamado das Oliveiras, enviou dois dos seus discípulos, dizendo-lhes:
30 “O valekma akilisim ari lamwira, wam keledai eyak, ap ao ovaga hora yegetek menda ambi hugu dogomundik, yunggwi yidugup akom veralogo yoma wolok omano.
30 "Vão ao povoado que está adiante e, ao entrarem, encontrarão um jumentinho amarrado, no qual ninguém jamais montou. Desamarrem-no e tragam-no aqui.
31 Eke it avakwa andoma en, ‘Hit nggarogo yiluk keledai andi veralisagwi?’ yukhurugu-selok, hiren yugurugu dugwit, ‘Nit Nenasin keledai dekma, “Walales,” yuknirigya lagama, wa wagyo,’ yugerano,” yiluk, lakbogogi.
31 Se alguém lhes perguntar: ‘Por que o estão desamarrando? ’ digam-lhe: ‘O Senhor precisa dele’ ".
32 It lakbogogi ako, lagu lagagwarik, yugeragagi ako ndatak hagagwa.
32 Os que tinham sido enviados foram e encontraram o animal exatamente como ele lhes tinha dito.
33 Hugu lagagwarik, keledai eyak ako veranggusim, it ap enanggom keledai werek ako en, “Keledai andi, nggarogo yiluk, veralisagwi?”
33 Quando estavam desamarrando o jumentinho, os seus donos lhes perguntaram: "Por que vocês estão desamarrando o jumentinho? "
34 Yugurugu lagagwama, iren, “Nit Nenasin keledai dekma, ‘Walales,’ yuknirigya lagama, wa wagyo,” yugurugu lagagwarik,
34 Eles responderam: "O Senhor precisa dele".
35 wolok Yesus adema ba lagagwa. Ba lagu lagagwarik, enayum weram menda nggolalogo wam keledai ambot vaga ndabagu lagagwarik, Yesus ako wam keledai ambot vaga hora okbagagwa.
35 Levaram-no a Jesus, lançaram seus mantos sobre o jumentinho e fizeram que Jesus montasse nele.
36 Hora okbagu lagagwama, Yesus lagya hegek, it avakwa enayum sogwes yum mbigalogo sup ombok vaga ndabalin lagagwa. Yesus wam keledai ovaga hora okbaluk, lagya hegek, it avakwa enayum sogwes yum mbigalogo sup ombok vaga ndabalin lagagwa|alt="Triumphant entry" src="LB00315B.jpg" size="col" loc="LUK.19.36" copy="Horace Knowles revised by Louise Bass © The British & Foreign Bible Society, 1994." ref="Lukas 19:36"
36 Enquanto ele prosseguia, o povo estendia os seus mantos pelo caminho.
37 Ndabalin lagu lagagwama, o Yerusalem vanggo yi lagu-sigik, sup ndom Saitun wambu wandagwima akoma avakwa At ane welagwi menda ovok en nggarogo ogarubuk menda wisane ogarit lagya ako inil hugu lagagwarikmu, enadenggen en amikmit yagan lagu dugwit, Ala inis siyabaik lagagwa.
37 Quando ele já estava perto da descida do monte das Oliveiras, toda a multidão dos discípulos começou a louvar a Deus alegremente, em alta voz, por todos os milagres que tinham visto. Exclamavam:
38 Ala inis siyabaik lagu dugwit,
38 "Bendito é o rei que vem em nome do Senhor! " "Paz no céu e glória nas alturas! "
39 Yagan lagwi ako, it Parisi menda nin en avakwa wisane wonggalari wagagwa ako enanggelekma en Yesus yugugu dugwit, “Ngguru wai. Hane welagwi menda yi, mbereran.”
39 Alguns dos fariseus que estavam no meio da multidão disseram a Jesus: "Mestre, repreende os teus discípulos! "
40 Yugugu lagagwama, Yesus en, “Avyak! It avakwa yi, enane yegetek duklipmu en, helep yi, Ala inis siyabagu duklip, yiluk, yukheraliga,” yugeragagi.
40 "Eu lhes digo", respondeu ele, "se eles se calarem, as pedras clamarão".
41 Yugirigya lagagirik, o kota Yerusalem vanggo yi lagya lagagirik, il higya dugwit, yup yagagi.
41 Quando se aproximou e viu a cidade, Jesus chorou sobre ela
42 Yup yagya dugwit, “Hit Yerusalem yi, yogak yi vaga henendawi ugun wadok dek adenggen dogop yiluk, nggarogo okbigigaup hinilup duklipmu en, ai, okbigigelap ovara, yogak hinil hinisao en, hwilago agarik.
42 e disse: "Se você compreendesse neste dia, sim, você também, o que traz a paz! Mas agora isso está oculto aos seus olhos.
43 — ausente —
43 Virão dias em que os seus inimigos construirão trincheiras contra você, e a rodearão e a cercarão de todos os lados.
44 — ausente —
44 Também a lançarão por terra, você e os seus filhos. Não deixarão pedra sobre pedra, porque você não reconheceu o tempo em que Deus a visitaria".
45 Andi yugerelok, Ala awi valek mbumbumu nunggwigya lagagirik, it avakwa yi menda ndi menda onggo hunggik yagalagwi menda akoma haryogo wibugu dugwit,
45 Então ele entrou no templo e começou a expulsar os que estavam vendendo.
46 “Ala en ‘An nawi valek yi, “Samban ogasagwima yi at dogosogon” ’, yiluk, yagagi dirup mbanggigi ovara, hit andi, o yi ap enonggop wokbaluk, hwilaklari lendagwima ovagak ogagep,” yiluk, yugeragagi.
46 Disse-lhes: "Está escrito: ‘A minha casa será casa de oração’; mas vocês fizeram dela ‘um covil de ladrões’".
47 Yesus hup-dingga Ala awi valekma wene mamulirigya lagagi. Mamulirigya lagagi ovara, it imam-imam enasini inim, it Musa wene mamulerelagwi menda inim, it avakwa enasini inim, At Yesus warup yiluk, ogagagwa ovara,
47 Todos os dias ele ensinava no templo. Mas os chefes dos sacerdotes, os mestres da lei e os líderes do povo procuravam matá-lo.
48 avakwa en at wene yugirigya ako enendawi hunik dombok ogagu dugwit, inil at adigat vurek atma, nggarogo warubuk erek halok, mbup yagagwa.
48 Todavia, não conseguiam encontrar uma forma de fazê-lo, porque todo o povo estava fascinado pelas suas palavras.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 19, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.