Atos 23
Ala wene Nggem enane vaga dirup warek (NBQ) vs NVT
1 At Paulus ako wolok, ilim mendok okbagya lagagimu, it wene amburup mbalisagwi menda ako il vurek dugwit, “Naswei o. An Ala avema dugwit, o muk en yogak hudi ogarit lagya dugwit an ogagya lagi ako ambi weyak ogagatek nendawi ugun seyalek at agirik o.”
1 Paulo olhou fixamente para o conselho dos líderes do povo e disse: “Irmãos, tenho vivido diante de Deus com a consciência limpa”.
2 Yugeragagi andi vaga, at imam inis ombok winimen agarik Ananiyas en it ap Paulus adema mendek welagagwa ako yugirigya dugwit, “Abis sagalogo wares,”
2 No mesmo instante, o sumo sacerdote Ananias ordenou aos que estavam perto de Paulo que lhe dessem um tapa na boca.
3 yugirigya lagagimu, Paulus ako en at yugugu dugwit, “Yo weyak hegek agamut adigat amburup warek sek agarik hak, hagamut adigat sek agindik yi, Ala en mondok harisogon aro. 'At Ala wene yugup Musa dirup mbanggigi ako wane-wane ogaga a, dek a?' yiluk, nawene amburup des erogo mbaluguluk horaik agindik ovara, an narupwak yiluk ap yugeregen andi vaga haren wene yugup ako weyak erogo bagya heyagi o,” yugogogi.
3 Então Paulo lhe disse: “Deus o ferirá, seu grande hipócrita! Que espécie de juiz é o senhor, desrespeitando a lei ao mandar me agredir dessa forma?”.
4 Yugugu lagagimu, Paulus adema welagagwa ako en at Paulus yugugu dugwit, “Hat Ala ayeloman ap imam nenasin inis ombok yi meyan imbitya dugwit, yagaliga yi?”
4 Os que estavam perto de Paulo lhe disseram: “Você ousa insultar o sumo sacerdote de Deus?”.
5 Yugugu lagagwama, at Paulus en, “At imam inis ombok winimen agarik ako andi, ninggutma yigi o, naswei. Ap akwa enasin hinim agarik ako, henane weyak at ovaga babuk, yiluk, dirup mbalek agarik ako an nelup aro,” yugeragagi.
5 “Irmãos, não sabia que ele era o sumo sacerdote”, respondeu Paulo. “Pois as Escrituras dizem: ‘Não fale mal de suas autoridades’.”
6 Yugirigya lagagirik, at Paulus ako en it wene amburup mbalisagwi menda nin andi, Saduki menda, it nin andi, Parisi menda inim, werek yedok inugu lagagirik, “Naswei. An ap Parisi menda aro. Eke, nasini ogo Parisi menda adigat. Nit hambuluk niniluk erogo mendok yup wene andi, avyarat arugwi atma yiluk, nape wenggelek neyalok, nawene amburup mbaluguluk agipik hinigis,” yiluk, ane ombok vaga yugeragagi.
6 Sabendo Paulo que alguns membros do conselho dos líderes do povo eram saduceus e outros fariseus, gritou: “Irmãos, sou fariseu, como eram meus antepassados! E estou sendo julgado por causa de minha esperança na ressurreição dos mortos!”.
7 Yugirigya lagagimu, it Parisi menda inim, Saduki menda inim, wenemuk yugu lagagwarik, it homagagwa ako, ir-it ogot-hedagagwa.
7 Quando Paulo disse isso, o conselho se dividiu, fariseus contra saduceus,
8 (It Saduki menda ako en, “Ap akwa hambuluk iniluk erogo mendok yusogonbuk. Malaikat inim, ap akwa enanggela inim, andi ogo agarwik mondok dek o,” yagalagwi ovara, it Parisi menda en andi, “Andi ovok erogo agarwik, eke ap akwa hambuluk iniluk erogo mendok yusogon,” yugu dugwit, inim ogot-hedagagwa.)
8 pois os saduceus afirmam não haver ressurreição, nem anjos, nem espíritos, mas os fariseus creem em todas essas coisas.
9 Ogotbaluk, enane yanjak-hanjak yugu dugwit, it Parisi menda Musa wene mbalek mamulurugu lagagwa menda nin en, mendek yiluk yugurugu dugwit, “At yi, weyak ambi ogagetek higyo o. Ap akwa enanggela ambi en yugogogi vaga yagaliga a, malaikat ambi en yugogogi vaga yagaliga a?” yiluk, enane winimuk ombok yagagwa.
9 Houve grande alvoroço. Alguns dos mestres da lei que eram fariseus se levantaram e começaram a discutir energicamente. “Não vemos nada de errado com este homem!”, gritavam. “Talvez um espírito ou um anjo tenha falado a ele!”
10 Enane winimuk yugu dugwit, it wene ombok alelo watu-selok, it ap yegen werek menda enasin en Paulus liriluk-mariluk ogagu-sawen, at aori ako yugirigya dugwit, “It homago enanggelekma wa nunggugu dogomundik, eyave wolok o nit nenamwa akoma mabelales,” yiluk, yugirigya lagagimu, ndatak ogagagwa.
10 A discussão ficou cada vez mais violenta, e o comandante teve medo de que Paulo fosse feito em pedaços. Assim, ordenou que os soldados o retirassem à força e o levassem de volta à fortaleza.
11 Nogo yiluk, heveret hup akoma werekma, Nenasin Yesus at Paulus adema wagya lagagirik, mendek dugwit, “An Yesus Henowa Inis Ombok dogogiluk Ala en denogo baninggigi wene ako o Yerusalem des erogo yugirigya lagen ako wane-wane, hivis o Oroma andoma yugeregek laupma, hendawi wadok dek dogwen,” yugogogi.
11 Naquela noite, o Senhor apareceu a Paulo e disse: “Tenha ânimo, Paulo! Assim como você testemunhou a meu respeito aqui em Jerusalém, deve fazê-lo também em Roma”.
12 Hutun o yanggo iri lagagimu, it Yakuri menda homakbaluk wene mbauk erogo mbanggu dugwit, “At Paulus watitek dugwit, nit erom inim, is inim, andi naup mondok dek,” yiluk, Ala inis vaga hanum mbanggugwa.
12 Na manhã seguinte, alguns judeus se juntaram para conspirar, jurando solenemente que não comeriam nem beberiam antes de matar Paulo.
13 It eneyave dambulik 40 nin inim homakbaluk, eyave warup yiluk wene mbauk erogo mbanggugwa.
13 A conspiração envolveu mais de quarenta homens.
14 Wene mbabaluk, it ap imam-imam enasini ap ombok-ombok ako inim, it Yakuri enasini inim, it werekma, enadema lagu lagagwarik, yugurugu dugwit, “At Paulus watitek dugwit, nit yi menda ndi menda naup mondok dek o, yiluk, Ala inis vaga mondok hanum mbanggup.
14 Foram aos principais sacerdotes e aos líderes do povo e lhes disseram: “Juramos solenemente, sob pena de castigo divino, que não comeremos nem beberemos antes de matar Paulo.
15 Andi atma, yogak hit inim, it wene amburup mbalisagwi menda inim, un huluk Paulus ambi inim des erogo aigwakma wapwak yiluk, at yegen werek menda enasin ako en wolok warupwak yiluk, yonggo lakbisamima yuguri lagusigik, nit sup vaga hanjalek werekma, wolok yoma ari wagetekma, sup vaga andenam wakbasogom aro,” yiluk, yugeragagwa.
15 Agora peçam, vocês e o conselho dos líderes do povo, que o comandante traga Paulo de volta ao conselho. Finjam que os senhores desejam examinar o caso com mais detalhes. Nós o mataremos no caminho”.
16 At Paulus waruguluk sup vaga hanjali laup yagagwa ako ambonggo en aruk hunggu lagagirik, at Paulus it yegen werek menda enamwa werekma nunggwigya lagagirik, hurimbis yugogogi.
16 Contudo, o sobrinho de Paulo, filho de sua irmã, soube do plano deles e foi à fortaleza contar a seu tio.
17 Hurimbis yugugu lagagimu, at Paulus ako en it yegen werek menda enasin avema menda ambi, yanggup yugogogi wagya lagagimu, yugugu dugwit, “At apsawe yi en, henasin wene ambi yugurupwak yiluk wagarikmu, wolok elak.”
17 Então Paulo mandou chamar um dos oficiais romanos e disse: “Leve este rapaz ao comandante. Ele tem algo importante para lhe contar”.
18 Yugugu lagagimu, apsawe ako wolok it enasin adema balagya lagagirik, yugugu dugwit, “At Paulus heda mago ako, neyanggup yuknugu lagama, lagya lagirik, ‘Apsawe yi en, henasin wene ambi yugurupwak yiluk wagama, wolok elak,’ yuknugu lagama, yukhurupwak yiluk wolok wagi.”
18 O oficial o levou ao comandante e explicou: “O preso Paulo me chamou e pediu que eu trouxesse ao senhor este rapaz, pois ele tem algo a lhe contar”.
19 Yugugu lagagimu, enasin ako en apsawe ako inggis vagakluk, enadikmu lagu lagagwarik, mbauk erogo yugugu dugwit, “Hat wene yuknirigiluk wagen ako iru o.”
19 O comandante tomou o rapaz pela mão e o levou à parte. “O que você quer me dizer?”, perguntou.
20 Yugugu lagagimu, at apsawe ako en, “It ap Yakuri en un huluk hutun hat Paulus wolok, it wene amburup mbalisagwi menda en ambi inim des erogo aigwakma waup wolok lanok yiluk yukhiri warup hologo bagaorikmu,
20 O sobrinho de Paulo respondeu: “Alguns judeus pedirão que o senhor apresente Paulo diante da reunião do conselho amanhã, fingindo que desejam obter mais informações.
21 yukhiri waguselok, enane hulup mondok dek. It Yakuri menda eneyave dambulik 40 nin inim en, ‘At Paulus watitek dugwit, erom inim, is inim, nit naup mondok dek,’ yiluk, Ala inis vaga hanum mbabaluk hanjalek dugwit, hat iri heyao adigat enaruk agarwik,” yugogogi.
21 Não acredite neles. Há mais de quarenta homens emboscados para matar Paulo. Juraram solenemente, sob pena de castigo divino, que não comeriam nem beberiam antes de matá-lo. Estão de prontidão, apenas esperando sua permissão”.
22 Yugugu lagagimu, enasin ako en apsawe yugugu dugwit, “Hat yuknigin andi, ap hunogo ambi mondok yugerabuk,” yiluk, aruk wakbaluk, “Elak,” yugogogi.
22 O comandante despediu o rapaz e o advertiu: “Não deixe ninguém saber que você me contou isso”.
23 Yugugu lagagirik, it yegen werek menda enasin at avema menda mberen eneyanggup yugirigya lagagirik, wagu lagagwama, yugirigya dugwit, “O hup jam 9 vaga o Kaisareya laguluk ap yegen werek menda eneyave 200 inim, ap yegen werek kuda ambot-vaga horaik lendagwi menda eneyave 70 inim, eke, ap enaregowa werek eneyave 200 inim, mondok dikduk ogagu dogomundik,
23 Então o comandante chamou dois de seus oficiais e ordenou: “Preparem duzentos soldados para partir a Cesareia hoje às nove da noite. Levem também duzentos lanceiros e setenta soldados a cavalo.
24 at Paulus ako, kuda ambot-vaga horabaluk, enewogogo ap nenowa gubernur Velikis adema balapwak yiluk yugeranes,” yiluk, yugurigya lagagirik,
24 Providenciem um cavalo para Paulo e levem-no em segurança ao governador Félix”.
25 vipuk ogagusigik, surat-vaga dirup mbanggya dugwit, yerogo yagagi:
25 Em seguida, escreveu a seguinte carta ao governador:
26 “Hinis mondok siyalek agindik nenasin Gubernur Velikis wa. An Kolaudiyus Lisiyas en wene ambi yukhisogon.
26 “De Cláudio Lísias ao excelentíssimo governador Félix. Saudações.
27 Ap yi, it Yakuri menda en vakbaluk, mondok waruguluk ogagao menda, 'An Oroma menda,' iris ako naruk hobaluk, naori yegen werek menda ninim agap wendari lagu lagurik,
27 “Este homem foi capturado por alguns judeus que estavam prestes a matá-lo quando cheguei com meus soldados. Ao ser informado de que ele era cidadão romano, transferi-o para um lugar seguro.
28 Adem ngga vaga warup yugu-samwi? yiluk, wolok it wene amburup mbalisagwi menda enadema lagi.
28 Então levei-o diante do conselho supremo dos judeus para investigar o motivo das acusações.
29 Enadema lagya lagimu, iren yugu dugwit, ‘At ako nit Yakuri wene yugup dirup mbalek yerogo-nderogo ogarup wene saganggas’, yiluk, yugu-sigik ovara, ‘Mondok warup. Heda marogo lembaga mabaup’, yagao andi, adem dek hegek yagao higi.
29 Não demorei a descobrir que ele era acusado de algo relacionado à lei religiosa, sem dúvida nada que justificasse a pena de morte ou mesmo a prisão.
30 Eke, 'Warup, wene mbauk erogo mbanggao,' yiluk, yuknugu naruk hunggu lagirik, mbikit hat hadema lakba wagya, eke, it enane ovaga lobalogo bagao ako, vagalogo yukhurupwak yiluk, Yuguri elales, yiluk, yugurigya, ogagi o, yiluk, an Kolaudiyus Lisiyas en yukhisiga, nasin wa,”
30 Fui informado, porém, de uma conspiração para matá-lo e enviei-o de imediato ao senhor. Também informei aos acusadores que devem apresentar suas denúncias diante do senhor”.
31 Dirup mbanggya lagagirik, “Wolok elales,” yugeragagi wane-wane it yegen werek menda ako o hup Paulus wolok, o Andipatiris hudi balagagwa.
31 Naquela noite, os soldados cumpriram as ordens que haviam recebido e levaram Paulo até Antipátride.
32 Eke, nogo yiluk, hutun en it yegen werek kuda ambot-vaga nelagwi menda ako en Paulus ba lapwak yiluk, lakbugu lagagwarik, wolok lagusigik, it yegen werek menda ako en eneyami-vaga enamwa lagagwa.
32 Voltaram à fortaleza na manhã seguinte, enquanto a cavalaria prosseguiu com ele.
33 It kuda ambot-vaga lendagwi menda en Paulus wolok o Kaisareya nunggugu lagagwarik, ap enowa gubernur ako dirup mbalek ako wogugu dugwit, Paulus eyave ako at inggimu bagagwa.
33 Quando chegaram a Cesareia, apresentaram Paulo e a carta ao governador Félix.
34 Dirup warek ako bikhigya lagagirik, “Hat hawi ngga menda?” yiluk, hemetigya lagagimu, “Dek! An nawi Kilikiya aro,” yugugu lagagimu,
34 O governador leu a carta e perguntou a Paulo de que província ele era. “Da Cilícia”, respondeu Paulo.
35 “Enane hovaga lobalogo bagao ako, waguselok, adem belalusogom,” yugugu lagagirik, “Herodes awi ombok valekma wolok lagu dogomundik, aruwam dogones,” yiluk, aburi yugeragagi.
35 “Ouvirei seu caso pessoalmente quando seus acusadores chegarem”, disse o governador. Em seguida, ordenou que Paulo fosse mantido na prisão do palácio que Herodes havia construído.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Atos 23, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.