João 9
To Ngü Mürü ka Me bete Gina Ngü (S Sudan) (MUH) vs NAA
1 Gbü gara sïkpï, fü Yesu angbü enü de wü kpara ka-ye. Fü ewü awu gara komoko te jijia na ni ani, angü wüh bï engu ta kü bala.
1 Enquanto Jesus caminhava, viu um homem cego de nascença.
2 Fü wü *kpara ka Yesu ayi-ta Yesu, gü ba, “Mere kpara, si-ngü de te jia komoko ne ni tete na, neh ene? Kpara te mere *siti ngü la neh da? Ah de wö ye na? Anga ah cu de engu?”
2 E os seus discípulos perguntaram: — Mestre, quem pecou para que este homem nascesse cego? Ele ou os pais dele?
3 Yesu gü ba, “Bala de. Ngü la koro teka siti ngü kaka de. Wüh bï engu bala, teka fü ra asere wazi ka Me tete fü wü kpara.
3 Jesus respondeu:
4 Angü Me tima ra füh kotö ne, teka amere tima ka-ye. Te di bala, ah le de nih mere tima ka kpara te tima ra ne emere, o sü tï la de, angü kpara tï amere tima gbü biti nda de. Angü te nih kpi eyi la, nih tï amere tima ka Me tïne de.
4 É necessário que façamos as obras daquele que me enviou enquanto é dia; a noite vem, quando ninguém pode trabalhar.
5 Baka te ma di la ladü füh kotö sene ne, ma de ra-sü fü wü kpara.”
5 Enquanto estou no mundo, sou a luz do mundo.
6 Te Yesu mala ngü la bala, fü ah ayia asü ngüsü kötö, aküꞌda tö di. Fü ah ayia aza aꞌbüra te jia komoko la.
6 Depois de dizer isso, Jesus cuspiu na terra, fez lama com a saliva e com a lama untou os olhos do cego.
7 Fü ah ayia amala ngü fü komoko la, gü ba, “Ye nü enü, ye zürü gbüra ye, kpa esa bïrï, agbü Sïlowa.” Fü komoko la ayia anü azürü gbüra ye kpa esa bïrï kpala. Fü jijia na aü te-ye ciki kpala, ꞌduwa raaa! Fü ah akpo da eceka kpï.
7 Então disse ao cego: Siloé quer dizer “Enviado”. O cego foi, lavou-se e voltou vendo.
8 Te komoko la ngbü edu tete kpa ekötï, fü wü bu ye na, de wü kpara te ewü wu engu kpo ne, fü ewü akpo angbü emala ngü esüka wü, gü ba, “Apa! De bane neh ene ngü ne? Dela kpara ta te ngbü eyo e te wü kpara te kaje ne de?”
8 Então os vizinhos e os que antes o conheciam de vista, como mendigo, perguntavam: — Não é este o que ficava sentado pedindo esmolas?
9 Gara ewü gü ba, “Ah de engu fanü.” Gara ewü gü ba, “Aꞌa, ah de engu nda de. Ah yia engbü ge bakaka.” Fü komoko la adu alügü ngü fü ewü, gü ba, “Ah de-ra fanü.”
9 Uns diziam: — É ele. Outros: — Não, mas se parece com ele. O homem dizia: — Sou eu.
10 Wüh gü ba, “Te ah bala la, jia ye ü te-ye neh baye baye?”
10 Então lhe perguntaram: — Como foram abertos os seus olhos?
11 Komoko la gü ba, “Kpara de ïrï ye Yesu ne, ü jia ni me-ye. Ah küꞌda bü tö, ꞌbüra te jia ni. Fü ah amala ngü fü ni, gü ba, ‘Ni nü, ni zürü gbüra ni gbü Sïlowa.’ Fü ni ayia anü azürü gbüra ni kpala. Fü jia ni ayia aü te-ye dene.”
11 Ele respondeu: — O homem chamado Jesus fez lama, passou nos meus olhos e disse: “Vá ao tanque de Siloé e lave-se.” Então fui, lavei-me e estou vendo.
12 Wüh gü ba, “Kpara engu na ne, neh siye?” Ah gü ba, “Ni wu nda-ni de.”
12 Eles perguntaram: — Onde está ele? Respondeu: — Não sei.
13 Fütanga ngü la, fü ewü aza komoko, te Yesu ü jijia la, akoro di engagira wü *Farusi, de wüh yi-tata teka ngü ka gele ka-wü.
13 Levaram aos fariseus aquele que antes era cego.
14 Kükürü de, angü Yesu ü jia komoko la ta gbü *sïkpï ka Me. Angü wü Farusi le de wü kpara mere tima gbü sïkpï ka Me nda-wü de.
14 E era sábado o dia em que Jesus fez a lama e lhe abriu os olhos.
15 Fü wü Farusi la ayia ayi-ta komoko la, gü ba, “Wüh ü jia ye, neh baye baye?” Komoko la gü ba, “Yesu küꞌda bü tö, fü ah aꞌbüra te jia ni. Fü ni anü azürü gbüra ni agbü ngu. Fü jia ni ayia aü te-ye dene.” Te komoko la mala ngü la bala, fü ngü la ake te ewü, angü wüh gü ba, “Te kpara küꞌda tö bala gbü sïkpï ka Me la, ah mere dela eyi tima.”
15 Então os fariseus lhe perguntaram outra vez como podia ver. Ele respondeu: — Ele pôs lama sobre os meus olhos, lavei-me e estou vendo.
16 Fü gara wü Farusi amala ngü, gü ba, “Te ah bala la, Yesu de kpara ka Me nda de. Ah ka-ye de siti kpara, angü ah le aje rïrï ka-ani nda de, ah ce gele ka sïkpï ka Me eyi asidi.” Gara ewü gü ba, “Siti kpara tï amere kpeke ngü ba e la nda de.” Fü ewü ayia angbü ega yïkï esüka wü teka ngü la.
16 Por isso, alguns dos fariseus diziam: — Esse homem não é de Deus, porque não guarda o sábado. Mas outros diziam: — Como pode um homem pecador fazer sinais como estes? E houve divisão entre eles.
17 Fü ewü adu ayi-ta komoko la, gü ba, “Te ye gü ba, Yesu ü jia ni me-ye la, ye ngbü efï nda-ye teka ngü kaka, egü neh fe?” Komoko la gü ba, “Yesu de *mürü dofo ka Me.”
17 De novo perguntaram ao cego: — O que você diz a respeito dele, uma vez que lhe abriu os olhos? Ele respondeu: — É um profeta.
18 Wü *kovo ka wü Yïsarayele la le ngü la bala nda-wü de. Fü ewü akpo da emala ngü fü komoko la, gü ba, “Ye ngbü esu ka-ye wu! Jia ye ni nda de!”
18 Os judeus não acreditaram que ele tinha sido cego e que agora podia ver, enquanto não chamaram os pais dele
19 ayi-ta ngü te ewü, gü ba, “Dene zu mbarase ka-wü? Wü bï engu ta kü bala, de jia ye ma? Te di bala, ah du ngbü eceka kpï tïtïne, neh baye baye?”
19 e lhes perguntaram: — É este o filho de vocês, que vocês dizem que nasceu cego? Como é que agora ele está vendo?
20 Fü wü wö ye na alügü ngü fü ewü, gü ba, “Ani wu kpo, ga, engu de mbarase ka-ani, te ani bï engu de jia ye ma.
20 Então os pais responderam: — Sabemos que este é o nosso filho e que nasceu cego,
21 Amba ani wu kpara te ü jijia na ne nda-ani de. Ah ena amala ka-ye me-ye de komö ye. Wü yi-tata na, angü ah koro eyi mere kpara.”
21 mas não sabemos como agora está vendo. E também não sabemos quem lhe abriu os olhos. Perguntem a ele, pois já tem idade e poderá falar por si mesmo.
22 Wü wö ye na ngbü emala ngü la de cürü bala, angü wü kovo la mala ngü ta, gü ba, “Mene kpara te le ngü ka Yesu, wüh ena aliki engu *esambü ka biti-te ka-wü asidi.”
22 Os pais dele disseram isso porque estavam com medo dos judeus, pois estes já tinham combinado que, se alguém confessasse que Jesus era o Cristo, seria expulso da sinagoga.
23 Dela si-ngü te wüh mala ngü, gü ba, “Mbarase ka-ani la koro eyi mere kpara, ah ena amala ngü la cu me-ye de komö ye,” ne.
23 Foi por isso que os pais dele disseram: “Ele já tem idade e poderá falar por si mesmo.”
24 Fü ewü adu kpah aï komoko la, gü ba, “Mü mala la zu ngü fanü fanü, gbü jia Me. Yesu ü jia mü me-ye fanü fanü? Angü a wu eyi, gü ba, Yesu ka-ye de siti kpara.”
24 Então chamaram, pela segunda vez, o homem que tinha sido cego e lhe disseram: — Diga a verdade diante de Deus; nós sabemos que esse homem é pecador.
25 Komoko la gü ba, “Anga te engu di de siti kpara la, ma wu nda-ra de. Ma wu nda-ra bü, gü ba, jia ra ni ta ani. Fü Yesu ale ta-ngü te ra. Tïtïne fü ra akpo angbü eceka kpï dene. Gara ngü te ma ena amala nda ma.”
25 Ele respondeu: — Se é pecador, não sei. Uma coisa sei: eu era cego e agora vejo.
26 Wüh gü ba, “Te ah bala la, Yesu ü jia ye, neh baye baye?”
26 Perguntaram-lhe outra vez: — O que ele fez a você? Como lhe abriu os olhos?
27 Komoko la gü ba, “Ni mala ngü la tïne fü wü kpah eyi! Wü je ngü la fï de? Wü ngbü fï bü da eyi-ta ni de ngü la, teka ne? Wü le afü te-wü ale ngü kaka-na?”
27 Ele respondeu: — Já lhes disse, mas vocês não ouviram. Por que querem ouvir outra vez? Por acaso vocês também querem se tornar discípulos dele?
28 Te wüh je ngü la, fü maguma ewü ayia asiti. Fü ewü ayia asoko engu, gü ba, “Mü le ngü kaka ka-mü bü me-mü! A le ka-a nda-a ngü ka *Müse!
28 Então o insultaram e lhe disseram: — Discípulo dele é você! Nós somos discípulos de Moisés.
29 Angü a wu eyi, gü ba, Me mala ta ngü fü wü kundu a gömö Müse. Amba a wu sü, te Yesu maka wazi ka-ye tete na ne, nda-a de.”
29 Sabemos que Deus falou a Moisés, mas este nem sabemos de onde é.
30 Komoko la gü ba, “Ape! Dela ne töndö ngü ne? Ah mere baye, te yi wu sü te Yesu maka wazi tete na de ne? Amba ma wu eyi, gü ba, engu ü jia ra ne me-ye, angü wüh bï ra ta de jia ra ma.
30 O homem respondeu: — É estranho que vocês não saibam de onde ele é, mas ele me abriu os olhos.
31 — ausente —
31 Sabemos que Deus não atende a pecadores. Pelo contrário, se alguém teme a Deus e pratica a sua vontade, a este atende.
32 — ausente —
32 Desde que o mundo existe, jamais se ouviu que alguém tenha aberto os olhos a um cego de nascença.
33 — ausente —
33 Se este homem não fosse de Deus, não poderia ter feito nada.
34 Wüh gü ba, “Ah mere baye, te mü le arï a, te a di de wü kovo ne? *Siti ngü ka-mü, te wüh bï mü di ne, fï ladü gbü nzö mü.” Fü wü kovo la ayia aliki komoko la kpa etanü.
34 Mas eles disseram: — Você nasceu cheio de pecado e quer nos ensinar? E o expulsaram.
35 Te Yesu je, gü ba, wüh liki komoko la eyi ne, fü engu ayia akoro amaka komoko la, amala ngü fefe, gü ba, “De-ye deyï, ye to maguma ye eyi fü *Ye Kpara ka Kpï?”
35 Jesus ouviu que eles tinham expulsado o homem. Ao encontrá-lo, perguntou:
36 Komoko la gü ba, “Mere kpara, ni ena ato maguma ni neh fü da? Ye gü tamu Ye Kpara ka Kpï engu la fü ni, angü ni wu engu nda-ni de.”
36 Ele respondeu: — Quem é, Senhor, para que eu creia nele?
37 Yesu gü ba, “Mü wu engu kpo! Angü ah de-ra, te ma ngbü emala ngü fü mü ne.”
37 E Jesus lhe disse:
38 Te komoko la je ngü la bala, fü ah ayia ꞌduwa, atï kötö eri lö Yesu, da ecu ngüngü na, gü ba dene, “Miri ka-ra, ma to maguma ra eyi fü mü.”
38 Então ele afirmou: — Eu creio, Senhor! E o adorou.
39 Fütanga ngü la, fü Yesu ayia amala ngü fü wü kpara ka-ye, gü ba, “Dela si-ngü te ma koro tete na füh kotö ne, teka aye süka ngü ka wü kpara. Te di bala, mene wü kpara te jia wü ni ani ne, wüh angbü eceka kpï. Amba mene wü kpara te ewü ngbü ecere nga wü, gü ba, ‘Jia ani mba amba’ ne, jia ewü ena adu avi.”
39 Jesus continuou: —
40 Fü gara wü *Farusi ayia aje ngü la. Fü ewü ayi-ta Yesu, gü ba, “Ye ngbü efï, gü ba, jia ani ni kpah ani?”
40 Alguns dos fariseus que estavam perto dele perguntaram-lhe: — Por acaso também nós somos cegos?
41 Fü Yesu ayia alügü ngü fü ewü, gü ba, “Yi ngbü efï, gü ba, ‘Jia ani ngbürü ladü?’ Te di bala, yi wu ra de, neh teka ne? Te yi ena ale ta eyi, gü ba, ‘Jia ani ma’ la, de bane Me ena awu cïnga yi, fü ah aboro siti ngü ka-yi la. Amba, baka te yi cere nga yi eyi, gü ba, ‘Jia ani ladü’ ne, Me tï aboro *siti ngü ka-yi nda kpah de.”
41 Jesus respondeu:
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 9, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.