João 7

To Ngü Mürü ka Me bete Gina Ngü (S Sudan) (MUH) vs NVT

Sair da comparação
NVT Nova Versão Transformadora
1 Sidi nga wü ngü la, fü wü Yesu angbü ka-wü fï agbü *Galïlaya, angbü endoro kpala. Yesu le anü andoro agbü *Yudaya de. Angü wü *kovo ka wü Yïsarayele kpala ngbü egïrï engu, teka amörö.
1 Depois disso, Jesus viajou pela Galileia. Queria ficar longe da Judeia, onde os líderes judeus planejavam sua morte.
2 Gara karama ka wü *Yïsarayele ta ladü, te wüh ngbü eï, gü ba, *Karama ka Gugu. Te sïkpï ka karama la koro tete gbamari,
2 Logo, porém, chegou o tempo da celebração judaica chamada Festa das Cabanas,
3 fü wü di enga ni ye Yesu ayia amala ngü fefe, gü ba, “Ah le de nih nü agbü Yerüsalema teka karama la, teka fü gara wü kpara ka-mü de kpala awu wü mere kpeke ngü ka-mü, te mü ngbü emere ne.
3 e os irmãos de Jesus lhe disseram: “Saia daqui e vá à Judeia, onde seus seguidores poderão ver os milagres que realiza.
4 Angü, te mü le de bi wü kpara fa nga ni la, de mü mere e adi emere wü ngü la gbü zi de. Mü di emere wü ngü la gbü jia wü kpara ꞌburu ngbaangba, teka fü ewü adi efa nga mü.”
4 Você não se tornará famoso escondendo-se dessa forma. Se você pode fazer coisas tão maravilhosas, mostre-se ao mundo!”.
5 Angü gbü wü ngü la ꞌburu, wü di enga ni ye Yesu to maguma wü fefe nda-wü de.
5 Pois nem mesmo seus irmãos criam nele.
6 Fü Yesu alügü ngü fü ewü, gü ba, “Ma tï anü nda-ra la de, angü sïkpï ka-ra koro la de. Nda-yi, yi tï eyi amere ngü ka-yi gbü wü sïkpï ꞌburu.
6 Jesus respondeu: “Agora não é o momento certo de eu ir, mas vocês podem ir a qualquer hora.
7 Angü wü kpara ka kotö ne kpü yi nda-wü de. Amba nda-ra, wüh ngbü ekpü ra, teka te ma ngbü erï ewü teka *siti ngü ka-ewü, de wüh ce asidi ne.
7 O mundo não pode odiá-los, mas a mim ele odeia, pois eu o acuso de fazer o mal.
8 Te di bala, yi nü ka-yi enü agbü karama la. Ma tï anü nda-ra la de, angü sïkpï ka-ra koro la de.”
8 Vão vocês. Eu ainda não irei a essa festa, pois meu tempo ainda não chegou”.
9 Te Yesu mala ngü la fü wü di enga ni ye nza tete, fü ewü ayia ka-wü, anü agbü Yerüsalema, teka karama la, ace Yesu ciki gbü Galïlaya sela.
9 Tendo dito isso, permaneceu na Galileia.
10 Te wü di enga ni ye Yesu nü sü tete agbü karama la, fü wü Yesu ayia de wü kpara ka-ye, anü afa nga ewü sidi, gbü zi.
10 Contudo, depois que seus irmãos partiram para a festa, ele também foi, mas em segredo, permanecendo distante dos olhos do público.
11 Gbü sü ka karama la, wü *kovo ka wü Yïsarayele ngbü ta egïrï Yesu, teka azoro. Wüh gü ba, “Komoko la wo te-ye neh kaye?”
11 Os líderes judeus tentavam encontrá-lo na festa e perguntavam se alguém o tinha visto.
12 Fü mere bi wü kpara angbü emala ngü esüka wü teka Yesu. Gara ewü gü ba, “Yesu ka-ye de züka kpara.” Gara ewü gü ba, “Komoko la ngbü dene efiti wü kpara de?”
12 Havia muita discussão a seu respeito entre as multidões. Alguns afirmavam: “Ele é um homem bom”, enquanto outros diziam: “Ele não passa de um impostor, que engana o povo”.
13 Wüh ngbü emala ngü la gbü ngingiri ngü, angü wüh le amala ngü teka Yesu mbölö mbölö nda-wü de. Wüh ngbü ekpe cürü wü kovo, angü wü kovo la le ngü ka Yesu nda-wü kü de.
13 Mas ninguém tinha coragem de falar sobre ele em público, por medo dos líderes judeus.
14 Te wüh mere karama la, koro di etüngba, fü Yesu ayia anü akoro agbü Yerüsalema. Fü ah anü akoro etambasü ka *Mere Kambü ka Me, akpo da erï wü kpara kpala.
14 Então, na metade da festa, Jesus subiu ao templo e começou a ensinar.
15 Te wü kovo je ngü te Yesu ngbü erï wü kpara di, fü ngü la aga gbü jia ewü. Fü ewü angbü eyi-ta ngü la esüka wü, gü ba, “Ata! Komoko la gü ba, ni ngbü dela kpah erï wü kpara? Engu gü ba, ni de neh da? Ah wu ngü la neh kaye? Te engu gïrï ngü fa sü kpah de ne.”
15 Os judeus que estavam ali ficaram admirados ao ouvi-lo. “Como ele sabe tanto sem ter estudado?”, perguntavam.
16 Te Yesu wu fïngangü ka wü kovo la bala, fü ah amala ngü fü ewü, gü ba, “Ngü te ma ngbü emala ne, yi fï nda-yi, gü ba, ma ngbü emala ngü, teka agbo nga ïrï ra di? Ah bala de. Angü ah de ngü ka-ra nda de, ah ka-ye de ngü ka Wüba Me, te engu tima ra di, de ma koro, ma rï wü kpara di.
16 Jesus lhes respondeu: “Minha mensagem não vem de mim mesmo; vem daquele que me enviou.
17 Te mü to te-mü teka amere tima ka Me la, mü ena awu si-ngü ka-ra mbi mbi mbi, gü ba, ngü la, ah de zu ri Me fanü.
17 Quem quiser fazer a vontade de Deus saberá se meu ensino vem dele ou se falo por mim mesmo.
18 Yi ngbü efï nda-yi, gü ba, ma ngbü ecu ngü ra gbü wü ngü, de te ma ngbü erï wü kpara di ne? Te ma ena angbü ta emala ngü la de tete-ra la, de bane ma ena acu ngü ra fanü. Amba ah ka-ye de zu ngü ka Me, te engu tima ra di me-ye. Fü ra angbü erï wü kpara di, teka de wüh gbo nga ïïrï na. Te di bala, ah le de yi wu si-ngü te ma ngbü emala ne, angü ah de zu ngü ka Me fanü fanü.
18 Aquele que fala por si mesmo busca sua própria glória, mas quem procura honrar aquele que o enviou diz a verdade, e não mentiras.
19 Yi gü ba, ‘*Müse ta de mere kpara ka-ani.’ Müse to ta *Rïrï ka Me fü yi de? Tïtïne yi le amere rïrï kaka mbi mbi de. Amba yi le amörö ra kükürü, neh teka ne?”
19 Moisés lhes deu a lei, mas nenhum de vocês obedece a ela. Então por que procuram me matar?”.
20 Wü kovo la gü ba, “Mü röfö aröfö? Kpara te le amörö mü neh da?”
20 A multidão respondeu: “Você está possuído por demônio! Quem procura matá-lo?”.
21 Yesu gü ba, “Yi di ngbü ekpü ra bala, neh teka ne? Yi ngbü ekpü ra ne, teka ngü te ma mere terane, te ma küwa kpara gbü *sïkpï ka Me ne? Ma wu kpo, gü ba, ngü la ke te yi eyi fa sü, angü yi gü ba, ma ce gele ka-ani eyi.
21 Jesus respondeu: “Eu fiz um milagre no sábado, e vocês ficaram admirados.
22 Yi efï nda-yi, gü ba, gele ka sïkpï ka Me fa wü gara gele ꞌburu? Anga gele ka *basa, te yi ngbü emere gbü sïkpï ka Me ne? Te sïkpï ka jaji komoko tï gbü sïkpï ka Me la, yi tï awa engu de?
22 No entanto, vocês também trabalham no sábado quando obedecem à lei da circuncisão que Moisés lhes deu, embora, na verdade, a circuncisão tenha começado com os patriarcas, muito antes da lei de Moisés.
23 Te yi ngbü ereke ngü ka wü jaji ka-yi gbü sïkpï ka Me la, ah mere baye, te yi ngbü esiti ïrï ra, teka te ma küwa komoko la gbü sïkpï ka Me ne?
23 Pois, se o tempo certo de circuncidar seu filho cai no sábado, vocês realizam a cerimônia, a fim de não quebrar a lei de Moisés. Então por que ficam indignados comigo pelo fato de eu curar um homem no sábado?
24 Yi ce da ekolo ngü, de te yi wu mbi mbi de ne asidi. Ah le de yi gïrï si-ngü la feke, fü yi adu akolo ngü la mbi mbi mbi.”
24 Não julguem de acordo com as aparências, mas julguem de maneira justa”.
25 Fütanga ngü la, fü wü kpara ka Yerüsalema akpo da emala ngü esüka wü teka Yesu. Gara ewü, gü ba dene, “Ngü la neh baye? Wüh ngbü tïne egïrï komoko la, teka amörö de?
25 Alguns do povo, que moravam em Jerusalém, começaram a perguntar uns aos outros: “Não é este o homem a quem procuram matar?
26 Yi ceka la! Amba ah mere baye, te engu ngbü emala ngü gbü jia wü kpara bü ngbaangba, te wüh le azoro engu de ne?” Gara ewü gü ba, “Yi efï nda-yi, gü ba, wü *kovo ka-ani ne, wu eyi fanü fanü, gü ba, komoko la de *Kurisito, te Me tima aküwa nih ne?”
26 Aqui está ele, porém, falando em público, e não lhe dizem coisa alguma. Será que nossos líderes acreditam que ele é o Cristo?
27 Gara ewü gü ba, “Bala de. Ani wu sü te komoko la koro tete kpo. Amba, teka Kurisito te Me ena atima, wüh tï awu sü te engu ena akoro tete na, nda-wü de!”
27 Mas como pode ser este homem? Sabemos de onde ele vem. Quando o Cristo vier, ninguém saberá de onde ele é”.
28 Yesu, mü ngbü ka-mü fï da erï wü kpara, kpa etambasü *Mere Kambü ka Me. Baka te mü je ngü ka wü kpara la, fü mü adu amala ngü de mere ri mü, gü ba, “Yi wu ra kpo? Mene sü te ma koro tete ne, yi wu kpo? Yi wu nda-yi de, angü ma koro sene de tete-ra nda-ra de. Wüba, te di zu Me ne, tima ra ka-ye me-ye. Yi wu engu nda-yi de.
28 Enquanto ensinava no templo, Jesus disse em alta voz: “Sim, vocês me conhecem e sabem de onde eu venho. Mas não estou aqui por minha própria conta. Aquele que me enviou é verdadeiro, e vocês não o conhecem.
29 Ma wu engu ka-ra me-ra, teka te ma koro kpakaka na, angü ah tima ra me-ye.”
29 Mas eu o conheço, porque venho dele, e ele me enviou a vocês”.
30 Te wü kovo la je ngü te Yesu mala de bala, fü ngü la ake te ewü afa sü. Fü ewü akpo angbü egïrï kaje, teka de ani zoro engu. Amba wüh gïrï kaje nda-wü ma. Angü Me tïrï kaje fü ewü me-ye, angü sïkpï ka kpi ka Yesu tï nda la de.
30 Então tentaram prendê-lo, mas ninguém pôs as mãos nele, porque ainda não havia chegado sua hora.
31 Gbü ngü te Yesu ngbü erï wü kpara di la, fü mere bi ewü adu ale ngü kaka. Fü ewü angbü emala ngü esüka wü, gü ba, “Wazi komoko la fa sü! Ceka la wü kpeke ngü, de te engu ngbü emere la! Gara kpara te tï amere mere kpeke ngü bala, ah ngbürü ladü? Ah nda ma! Te di bala, engu ka-ye zu de Kurisito te ena aküwa nih ne!”
31 Muitos entre as multidões no templo creram nele e diziam: “Afinal, alguém espera que o Cristo faça mais sinais do que este homem tem feito?”.
32 Te wü *Farusi je, gü ba, mere bi wü kpara ngbü eyi ꞌburu ele ngü ka Yesu ne, fü ngü la ake te ewü afa sü. Fü ewü anü amala ngü la fü wü *mürü gele. Fü wü mürü gele la ayia atima wü marajümïya ka-wü, de wüh nü, wüh zoro Yesu.
32 Quando os fariseus ouviram que as multidões sussurravam essas coisas, eles e os principais sacerdotes enviaram guardas do templo para prendê-lo.
33 Te Yesu wu bala, fü ah amala ngü fü ewü, gü ba, “Yi efï nda-yi, gü ba, ani ena azoro ra enatikine? Aꞌa. Yi tï azoro ra la de, angü du sïkpï ka-ra la ladü. Ma ena adi la ladü esüka yi sene, teka du sïkpï mba cüküꞌdaye, fü ra alügü nga ra, adu kpaka kpara te tima ra ne.
33 Jesus, porém, lhes disse: “Estarei com vocês só um pouco mais. Então voltarei para aquele que me enviou.
34 Yi ena agïrï ra ma. Yi tï amaka ra de, angü sü te ma ena ayia anü tete ne, yi tï awu de.”
34 Vocês procurarão por mim, mas não me encontrarão. E não poderão ir para onde eu vou”.
35 — ausente —
35 Os judeus se perguntavam: “Para onde ele pretende ir? Será que planeja partir e ir aos judeus em outras terras? Talvez até ensine aos gregos!
36 — ausente —
36 O que ele quer dizer quando fala: ‘Vocês procurarão por mim, mas não me encontrarão’ e ‘Não poderão ir para onde eu vou’?”.
37 Gbü adu sïkpï ka mere *karama la, fü Yesu ayia esüka wü kpara la, arü amala ngü fü ewü de mere ri ye, gü ba, “Te gümü ngu ngbü emere mü la, de mü koro ekoro kpaka ra, fü ra ato ngu fü mü, anzö.
37 No último dia, o mais importante da festa, Jesus se levantou e disse em alta voz: “Quem tem sede, venha a mim e beba!
38 Angü te mü to maguma mü eyi fere la, ngü la ena atï kpini de ngü, ta te wü *mürü dofo ba gbü *Ngari Me, gü ba, ‘*Nzïla Wazi Me ena angbü emaguma mü ba ngu, te ngbü ego. Fü mü angbü de tadu teka ngü la, fï mere badi.’ ”
38 Pois as Escrituras declaram: ‘Rios de água viva brotarão do interior de quem crer em mim’”.
39 Ngü ta te Yesu mala la, ah mala ngü la teka Nzïla Wazi Me, te Me ena atima fü wü *kpara ka Yesu. Angü ta gbü sïkpï la, Me tima Nzïla Wazi ye fü wü kpara ka Yesu nda la de. Ah du tima tïne sidi nga Yesu, te go agbü kpï ne.
39 Quando ele falou de “água viva”, estava se referindo ao Espírito que seria dado mais tarde a todos que nele cressem. Naquela ocasião o Espírito ainda não tinha sido dado, pois Jesus ainda não havia sido glorificado.
40 Te wü kpara je ngü te Yesu mala la, gara ewü gü ba, “Fanü, komoko la ka-ye de mürü dofo ka Me!”
40 Quando as multidões o ouviram dizer isso, alguns declararam: “Certamente este homem é o profeta por quem esperávamos”.
41 Gara ewü gü ba, “Ah de *Kurisito, te Me tima aküwa ani ne.” Gara ewü gü ba, “Ape! Kurisito ena akoro agbü *Galïlaya fanü? Te ah bala la, engu de Kurisito ne, nda de.
41 Outros afirmaram: “Ele é o Cristo”. E ainda outros disseram: “Não é possível! O Cristo virá da Galileia?
42 Angü wüh ba ta gbü Ngari Me, gü ba dene, ‘E-küwa-nih la ena akoro gbü nguwa Miri *Davidi. Wüh ena abï engu gbü tö ka *Yudaya, agbü Beteleme, te di ta kötï ka Davidi ne.’ ”
42 As Escrituras afirmam claramente que o Cristo nascerá da linhagem real de Davi, em Belém, o povoado onde o rei Davi nasceu”.
43 Dela ta yïkï te wü kpara la ngbü ega esüka wü, teka ngü ka Yesu. Gara ewü le ngü kaka eyi. Gara ewü le ngü kaka nda-wü de.
43 Assim, a multidão estava dividida a respeito de Jesus.
44 Nda wü kovo la, wüh ngbü fï bü da egïrï kaje de ani zoro engu. Amba, gbü ngü la, gara kpara te mofo engu nda ma.
44 Alguns queriam que ele fosse preso, mas ninguém pôs as mãos nele.
45 Fütanga ngü la, fü wü marajümïya la ayia adu kpaka wü *kovo ka-wü la, de kpa wü kükürü. Fü wü kovo la ayi-ta wü marajümïya la, gü ba, “Ah mere baye? Wüh tima wü teka azoro Yesu de? Engu neh kaye? Wü du koro de kpa wü kükürü, neh teka ne?”
45 Quando os guardas do templo voltaram sem ter prendido Jesus, os principais sacerdotes e fariseus perguntaram: “Por que vocês não o trouxeram?”.
46 Wü marajümïya la gü ba, “Ata! Kpara baka komoko la kü ladü? Kpara te ena amala ngü bakaka, neh da?”
46 “Nunca ouvimos alguém falar como ele!”, responderam.
47 Wü *Farusi gü ba, “Ah fiti wü neh baye baye? Wü ce ani de töndö ngü ka-wü la!
47 “Vocês também foram enganados?”, zombaram os fariseus.
48 Esüka ani, wü cögbörö kpara, kpara biringbö te le ngü kaka, neh da?
48 “Por acaso um de nós que seja, entre os líderes ou fariseus, crê nele?
49 Amba de-wü, wü kpah baka wü kükürü kpara, te wüh le gele ka-ani mbi mbi de ne? Te ah bala la, wü le acuru de ewü ꞌburu agbü wa?”
49 As multidões ignorantes o seguem, mas elas não têm conhecimento da lei. São amaldiçoadas!”
50 Nikodemü, ta kpah ladü esüka wü bu ye, kovo la. Engu ta de gara *Farusi, te koro kpaka Yesu gbü biti, teka aje ngü gögömö na ne. Fü Nikodemü ayia amala ngü fü wü bu ye la, gü ba,
50 Então Nicodemos, o líder que antes havia se encontrado com Jesus, perguntou:
51 “Ah mere baye, te ngü ka Yesu ke te yi de bala? Yi gu la maguma yi cüküꞌdaye. Ah le fü nih aï komoko la engagira nih feke, teka aje ngü gögömö na, teka fü nih awu ngü kaka mbi mbi mbi. Angü dela ngü te di gbü rïrï ka-nih. Nih tï ato kuru te kpara kükürü kükürü bala de. Ah le agïrï si-ngü kaka feke.”
51 “A lei permite condenar um homem antes mesmo de haver uma audiência?”.
52 Wü bu ye Nikodemü la gü ba, “Nikodemü deyï, ye fü te-ye kpah eyi kpara ka Galïlaya? Ye wu ngü te di gbü *Ngari Me nda-ye de? Wüh ena abï mere *mürü dofo ka Me engu ne gbü Galïlaya?”
52 “Você também é da Galileia?”, responderam eles. “Procure e veja por si mesmo: nenhum profeta vem da Galileia!”
53 Sidi nga ngü la, fü ewü adu abaya, ago agba wü.
53 Então todos foram para casa.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 7, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.