Gênesis 45

To Ngü Mürü ka Me bete Gina Ngü (S Sudan) (MUH) vs BKJ

Sair da comparação
1 Te *Yüsefa je ngü te *Yuda mala la, fü ngü la ayia ato mere cïnga tete afa sü. Dada na, te engu ena atüka te-ye ma. Fü ah adu amala ngü fü wü kpara ka *Ezepeto, de te ewü ngbü de ewü kpa esambü la ꞌburu, gü ba, “Wü koro kpa etanü. Wü ce ani de wü kpara ne kpikpi ani,” angü ah le eyi agü tamu ye fü wü di enga ni ye. Fü wü kpara ka Ezepeto la ayia akoro ka-wü ꞌburu kpa etanü, anü sü ka-wü, ace wü Yüsefa, ao de wü di enga ni ye sela kpikpi wü.
1 Então José não se pôde conter diante de todos os que estavam com ele, e ele clamou: Fazei sair todo homem de diante de mim. E não havia homem algum com ele, enquanto José se deu a conhecer a seus irmãos.
2 Fü Yüsefa ayia aku mere gba de ri ye kpa tikpi. Fü wü kpara ka Ezepeto, te ewü di ta de kpa etanü la, ayia aje riri na la. Fü ewü akpe amala ngü la fü mere miri.
2 E ele chorou em voz alta, e os egípcios e a casa de Faraó ouviu.
3 Fü Yüsefa ayia tïne amala ngü fü wü di enga ni ye, gbü mö ka-wü, gü ba dene, “Wü di enga wüna, dene de-ra Yüsefa!” Fü ah ayi-ta ewü kpekpeke, gü ba, “Wö ni zu ladü ezükü fanü fanü na? Engu kpala mbi? E te mere wö ni kpala, neh ene?” Te wüh wu, gü ba, engu de Yüsefa, fü maguma ewü ayia akolo ꞌduwa tuu! Fü ewü anga ꞌduwa tïïï. Da ngü te ewü ena alügü fefe na tïne ma, ka cürü, bete lümü.
3 E José disse a seus irmãos: Eu sou José; acaso ainda vive o meu pai? E seus irmãos não lhe puderam responder, pois eles estavam conturbados com a sua presença.
4 Te Yüsefa wu, gü ba, maguma wü di enga ni ni kolo eyi, fü ah adu amala gara ngü fü ewü, gü ba dene, “Wü ka te-wü gbamari kpa ede ni akine.” Fü ewü ayia, aka te-wü gbamari. Fü engu adu amala ngü fü ewü, gü ba dene, “Ma dene zu enga ni yi fanü fanü, ta de te yi cïnzï ra fü wü ganzi kpara ne. Fü wü kpara la aza ra, akoro di, de kpa gbü Ezepeto de kpakine. Fanü fanü, dene de-ra.
4 E José disse a seus irmãos: Aproximai-vos de mim, rogo-vos. E eles se aproximaram. E ele disse: Eu sou José, vosso irmão, a quem vendestes ao Egito.
5 Yi mere e, afï nga ngü la tïne de. Lümü mere e amere yi kpah de. Angü dela ngü te Me mere e ka-ye me-ye, eküte ra. Ah tima ra engagira nü agbü Ezepeto kpakine, teka de ma küwa mere bi wü kpara gbü kpïrï tala ne.
5 Agora, pois, não vos entristeçais, nem vos ireis convosco mesmos, por terdes me vendido para cá; pois Deus me enviou adiante de vós para preservar a vida.
6 Yi wu eyi, gü ba, tala ne mere wü kpara eyi, de re ꞌbasu dene. Amba du wü siti re ka tala la ladü, ꞌburuve, kpa engagira nü. Gbü wü re de ꞌburuve la, wü kpara tï asö e, anga aru gara e kpo de.
6 Por estes dois anos a fome esteve na terra; e ainda há cinco anos nos quais não haverá cultivo nem colheita.
7 Te di bala, Me tima ra sene, de ma mere mere kpeke ngü, aküwa nih, de mere bi wü kpara, gbü mere siti tala la, angü nguwa nih ena akpi anza ka tala la.
7 E Deus me enviou adiante de vós para preservar para vós uma posteridade na terra, e para salvar as vossas vidas com grande livramento.
8 Amba si-ngü te ma koro di sene, ah teka siti ngü, ta te yi mere ra di ne, nda de. Me tima ra ka-ye nda me-ye kpakine. Me to kpah mere wazi eyi fere, du o ra kpah eyi mere kpara ka miri, te miri ngbü eje riri na, da ece wü ngü ka-ye ꞌburu esasaka na. Angü Me o ra mere kpara gbü nzö wü kpara ka Ezepeto sene ꞌburu.”
8 Então, agora, não fostes vós que me enviastes aqui, mas Deus. E ele me fez pai de Faraó, e senhor sobre toda a sua casa, e governador de toda a terra do Egito.
9 Fü Yüsefa ayia amala ngü fü wü di enga ni ye, gü ba, “Wü yia eyia kere, wü du kpaka wö ani. De wü mala fü wö ani, gü ba dene, ‘De-ni Yüsefa, ni tima ri ni dene me-ni. Ni ka-ni ladü kpakine. Me za ni, o eyi baka mere kpara, gbü nzö wü kpara ka Ezepeto ꞌburu. Te di bala, ah le de engu yia kpala eyia kere, de ah go kpaka ni, agbü Ezepeto kpakine.
9 Apressai-vos e subi a meu pai, e dizei-lhe: Assim diz teu filho José: Deus me fez senhor de todo o Egito. Desce até mim, e não te demores,
10 Ah kö wü kpara ka-ye, wü di ye, de wü kundu ye, de wü nü ka-wü, de wü gara wü e te di esaka ewü kpala ꞌburu, koro di kpakine, teka fü ewü angbü gbamari ede ni sene. Ah koro kere, ah mere e amere kuru de, angü züka sü ladü ede ni kpakine, de ïrï ye Gosene, te ewü ena ago angbü gbügbü na.
10 e tu habitará na terra de Gósen, e estarás perto de mim, tu, e teus filhos, e os filhos de teus filhos, e teus rebanhos, e teu gado, e tudo que tens.
11 Te wü go ngbü eyi gbü Gosene la, ni ena angbü eceka kpï fütanga wü me-ni, gbü mere kpïrï tala ne. Angü du re ka kpïrï tala la ladü kpa engagira nü baka wü re ꞌburuve. Ah le de wü go de wü wö ani, ngbü gbamari sene, angü wü ena akpi anza ka tala. Dela ri ni, Yüsefa, te ni tima fefe na.’ ”
11 E ali eu te sustentarei, pois ainda há cinco anos de fome, para que tu e tua casa e tudo que tens não vades à pobreza.
12 Fü Yüsefa adu amala ngü fü Benzamina, de wü gara wü di enga ni ye la ꞌburu, gü ba dene, “Yi ceka la ra zalü kpo kpo kpo, teka fü kuru ra atï gbü jia yi. Kuru ra tï gbü jia yi kpala, baka kuru Yüsefa, la fï de?
12 E eis que vossos olhos veem, e os olhos de meu irmão Benjamim, que é minha boca que está falando convosco.
13 Te di bala, yi du kpala, yi mala nga ngü, te yi wu de sene, ꞌburu fü wö nih, gü ba, ‘Ma ladü agbü Ezepeto kpakine, ba mere kpara de mere bi wü e esaka ra.’ Amba ah le de yi za engu, du koro di kpakine kere.”
13 E contareis a meu pai de toda a minha glória no Egito, e de tudo o que tendes visto; apressar-vos-eis, e trareis meu pai para cá.
14 Fü Yüsefa ayia afaka Benzamina de gba. Benzamina, fü mü atï afaka enga ni mü kpah de gba.
14 E ele caiu sobre o pescoço de seu irmão Benjamim, e chorou, e Benjamim chorou sobre o pescoço dele.
15 Fü Yüsefa akpo afaka wü di enga ni ye la, te nga ewü biri biri ꞌburu, fï de gba. Fü ewü adu tïne, angbü ero mö esüka wü de tadu.
15 Além disso, ele beijou todos os seus irmãos, e chorou sobre eles. E depois disso, seus irmãos falaram com ele.
16 Fü mere miri ka Ezepeto aje ngü la, gü ba dene, “Wü di enga ni ye Yüsefa koro eyi kpaka Yüsefa sela.” Fü mere miri la ayia angbü de mere tadu te ye, de wü angbe cögbörö kpara ka-ye ꞌburu.
16 E essa notícia foi ouvida na casa de Faraó, dizendo: Os irmãos de José vieram. E isso agradou muito a Faraó e a seus servos.
17 Fü mere miri la ayia aï Yüsefa, amala ngü fefe, gü ba dene, “Yüsefa deyï, züka ngü, te wü di enga ni ye koro eyi kpaka ye sene. Ye mala ngü fü ewü, de wüh lügü nga wü agbü *Kanana.
17 E Faraó disse a José: Dize a teus irmãos: Fazei isto: Carregai vossos animais, e parti, e ide à terra de Canaã,
18 De wüh za wö wü, de wü kpara ka-wü kpala, du koro de ewü ꞌburu kpaka ani, agbü Ezepeto sene. Angü ni ena ato züka sü fü ewü, gbü Ezepeto sene. Fü ewü angbü amaka mere bi e-mazü gbü sü la. Fü ewü angbü engbü de mere tadu.
18 e tomai vosso pai e vossas famílias, e vinde a mim, e eu vos darei o bom da terra do Egito, e vós comereis a gordura da terra.
19 Ye mala kpah fü ewü, gü ba, wü mere arabïya, te wü nü ngbü egbeke agbeke ne, ladü esaka ni. Wüh ena aza wü arabïya la, adu di kpala, akö wü wö wü, de wü würüse, de wü jaji ꞌburu gbügbü na, teka adu de ewü kpakine.
19 A ti, agora, ordeno: Fazei isto: Tomai carroças da terra do Egito para vossos pequenos, e para vossas mulheres, e trazei vosso pai, e vinde.
20 Wüh mere e afï nga wü e de kpa gbü Kanana la de. Wüh ena akoro amaka züka wü e agbü Ezepeto kpakine afa sü. Angü ni me-ni de mere miri ka wü kpara ka Ezepeto.” Dela ngü te mere miri la mala fü Yüsefa, de ah mala fü wü di enga ni ye.
20 Também não considereis os vossos bens, pois o melhor de toda a terra do Egito é vosso.
21 Fü Yüsefa ayia amere ngü la, kpah baka e de te mere miri mala la. Fü Yüsefa aza wü arabïya, ato fü wü di enga ni ye. Ah to kpah wü e-mazü teka fü ewü azü te kaje.
21 E os filhos de Israel assim fizeram. E José lhes deu carroças, de acordo com a ordem de Faraó, e lhes deu provisões para o caminho.
22 Fü Yüsefa aza kpah züka bongo, ato fü ewü. Fü ah ayia aza nda Benzamina, ato ꞌburuve. Fü ah aza kpah mere bi jiase ato kpah fefe na.
22 A todos eles deu, a cada homem, mudas de roupas; mas a Benjamim ele deu trezentas peças de prata, e cinco mudas de roupas.
23 Fü ah akö mere bi züka wü e, atima fü wö ye. Fü engu aza ndo, de wü gara e-mazü, ato, de wü wö ni di ezü te kaje. Fü ah aza wü e la, ao ꞌburu füh wü nü. Ah ta de mere bi wü nü baka teke biri.
23 E para seu pai ele enviou desta maneira: dez jumentos carregados com as coisas boas do Egito, e dez jumentas carregadas com trigo e pão e alimento para seu pai, para o caminho.
24 Fü Yüsefa ayia atima wü di enga ni ye la, gü ba dene, “Wü nü enü mbi, de wü du koro kere. Amba wü mere e awü nga te kaje de.”
24 Assim ele enviou seus irmãos, e eles partiram. E ele lhes disse: Vede para que não contendais pelo caminho.
25 Fü wü di enga ni ye Yüsefa ayia gbü Ezepeto sela, alügü nga wü, adu. Fü ewü anü bala, zalü akoro ekötï agbü Kanana, kpaka wö wü.
25 E eles subiram e saíram do Egito, e vieram à terra de Canaã até Jacó, seu pai;
26 Fü ewü ayia amala nga ngü de kpala ꞌburu fü wö wü, gü ba dene, “Wö ani deyï, enga ni ani, Yüsefa, ka-ye ladü. Ah kpi nda de. Engu ka-ye ladü agbü Ezepeto kpala. Wüh o engu tïne eyi, mere kpara fütanga mere miri ka Ezepeto. Engu ngbü eyi gbü nzö wü kpara ka Ezepeto ꞌburu.” Te *Yakobo je ngü la bala, fü mamaguma ayia agürü ꞌduwa wööö! Fü ah afï ngü, gü ba, “Wüh ngbü esu ka-wü nda-wü wu! Wüh ngbü efiti ni dela afiti!”
26 e lhe contaram, dizendo: José ainda está vivo, e ele é governador sobre toda a terra do Egito. E o coração de Jacó desfaleceu, pois ele não acreditou neles.
27 Fü ewü atï te ngari Yüsefa, amala ꞌburu fü wö wü. Baka te Yakobo du wu wü arabïya de te Yüsefa tima, abï wü ne, fü maguma mü adu agu. Fü ah adu afï, gü ba, ngü la eyi fanü.
27 E eles lhe contaram todas as palavras de José, que ele lhes havia dito. E quando ele viu as carroças que José havia enviado para levá-lo, reviveu o espírito de Jacó, seu pai;
28 Fü ah ayia amala ngü, gü ba dene, “Wayi, ma wu eyi, gü ba, ngü la ena adi fanü. Ye ra, Yüsefa kpi nda de. Te ah bala, ma ena anü anü agbü Ezepeto, awu ye ra la cu de jia ra, o ra kpi la de dene.”
28 E Israel disse: Isto é o suficiente! José, meu filho, ainda está vivo. Eu irei e o verei antes que eu morra.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Gênesis 45, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.