Romanos 4

mta (MTA) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 Na, mepion amuk penemdemen ta Ablaham i tupù ta. Ngadan inedungan sa egoh di migketiengaw diyà sa kehaa i Nemula?
1 Então o que é que podemos dizer de Abraão, o antepassado de nossa raça? O que foi que ele conseguiu?
2 Enù di ya, mig-edung danà sa egbaelan di mepion? Dodoo beken, enù ka upama amuk migketiengaw danà di egbael mepion, mebaluy egpeolòolò kéen mikagi, guwaen di, “Tigtu a metiengaw, aken i.” Dodoo endà mebaluy di amuk peolòolò diyà si Nemula.
2 Se foi por causa das coisas que ele fez que Deus o aceitou, então ele teria motivo para se orgulhar, mas não para se orgulhar diante de Deus.
3 Netiigan ta doo iya wé enù ka duen sa kagi i Nemula igpesulat, guwaen di, “Migpigtuu Ablaham i diyà si Nemula, huenan di migketiengaw diyà sa kehaa i Nemula danà sa kepigtuu di.”
3 Pois o que é que as Escrituras Sagradas dizem? Elas dizem: “Abraão creu em Deus, e por isso Deus o aceitou.”
4 Upama, amuk duen sa etaw eggalebek, endà binegayan di uloy sa sukay di, dodoo mekuwa di sa sukay di danà sa galebek di.
4 O salário que o trabalhador recebe não é um presente, mas é o pagamento a que ele tem direito por causa do trabalho que fez.
5 Hediya ma, beken iya sa pesuwan ta kumetiengaw diyà sa kehaa i Nemula danà sa mepion egbaelan ta egsaligan ta, dodoo kumetiengaw ki polo diyà sa kehaa di amuk egsalig ki diyà si Nemula, sa tegepetiengaw etaw nesalà.
5 Porém a pessoa que não põe a sua esperança nas coisas que faz, mas simplesmente crê em Deus, é a fé dessa pessoa que faz com que ela seja aceita por Deus, o Deus que trata o culpado como se ele fosse inocente.
6 Hediya ma sa tinulon i Datù Dabid denu sa etaw neanggan danà di pinetiengaw i Nemula owoy nepeuloyon ma salà danà di egpigtuu, beken danà sa binaelan di mepion.
6 E isso foi o que Davi queria dizer quando falou da felicidade daqueles que Deus aceita, sem levar em conta o que eles fazem.
7 Guwaen i Dabid,
7 Davi disse: “Feliz aquele cujas maldades Deus perdoa e cujos pecados ele apaga!
8 Tigtu meanggan da ma
8 Feliz aquele que o Senhor não acusa de cometer pecado!”
9 Na, beken sa medoo etaw Hudiyu daa migpekelaing ipat sa mekehaa sa kekeanggan tinulon i Dabid, dodoo meanggan ma doo sa etaw beken Hudiyu apiya di pa endà migpekelaing da ipat. Netiigan ta iya wé, enù ka iya sa kagi i Nemula tinulon ku giina, guwaen di, “Migpigtuu Ablaham i diyà si Nemula, huenan di migketiengaw diyà sa kehaa i Nemula danà sa kepigtuu di.”
9 Será que essa felicidade de que Davi falou existe somente para os que são circuncidados ? É claro que não! Ela existe também para os que não são circuncidados. Pois já citamos as Escrituras Sagradas, que dizem: “Abraão creu em Deus, e por isso Deus o aceitou.”
10 Iya sa egoh i Ablaham migketiengaw diyà sa kehaa i Nemula sa egoh di endà pa migpekelaing ipat sa egoh di lagà etaw beken Hudiyu.
10 Quando foi que isso aconteceu? Foi antes ou depois de Abraão ser circuncidado? Foi antes e não depois.
11 Agulé migpekelaing dé ipat enù ka egtandaan di sa egoh di migketiengaw dé diyà sa kehaa i Nemula danà sa kepigtuu di egoh di endà pa nekelaingan ipat. Huenan di, iya sa lagà tupù ta si Ablaham, kita i langun etaw egpigtuu diyà si Nemula, apiya di pa endà egpekelaing ki ipat, enù ka kumetiengaw ki doo diyà sa kehaa di danà sa kepigtuu ta.
11 Ele foi circuncidado mais tarde. E a sua circuncisão foi um sinal para provar que Deus aceitou Abraão porque ele tinha fé; e isso aconteceu quando ele ainda não havia sido circuncidado. Assim Abraão é o pai espiritual de todos os que creem em Deus e são aceitos por ele, mesmo que não sejam circuncidados.
12 Hediya ma, si Ablaham sa tupù sa medoo etaw Hudiyu migpekelaing ipat. Beken sa kepekelaing da ipat sa egsaligan da anì kumetiengaw da diyà sa kehaa i Nemula, dodoo egsaligan da polo sa kepigtuu da iling sa kepigtuu i Ablaham egoh di endà pa migpekelaing ipat.
12 Ele é também o pai dos que são circuncidados. Não apenas porque são circuncidados, mas porque vivem a mesma vida de fé que Abraão, o nosso pai, viveu antes de ter sido circuncidado.
13 Egoh anay igpasad i Nemula diyà si Ablaham owoy sa medoo tugod di meuma kani sa egoh da sumabà sa langun uwang tanà. Iya sa igpasad di danà i Ablaham migpigtuu, beken danà sa kepangunut di diyà sa uledin igsugkow i Mosis, enù ka migketiengaw daa diyà sa kehaa i Nemula danà sa kepigtuu di.
13 Deus prometeu a Abraão e aos seus descendentes que o mundo ia pertencer a eles. Essa promessa foi feita não porque Abraão tinha obedecido à lei , mas porque ele havia crido em Deus e havia sido aceito por ele.
14 Upama, amuk iya daa sa mebegayan sa igpasad i Nemula sa etaw egpangunut diyà sa uledin di, endà dé duen sa ulan sa kepigtuu ta diyà si Nemula owoy endà ma dé meketuu sa igpasad di, enù ka endà duen etaw tigtu mekepangunut diyà sa langun uledin di.
14 Pois, se aqueles que obedecem à lei vão receber o que Deus prometeu, então a fé é inútil, e a promessa de Deus não tem valor.
15 Pigtamayan i Nemula polo kita danà ta migtipay sa uledin enù ka endà megaga ta duu egpangunut. Mepion hedem amuk endà dé duen sa uledin anì endà duen sa kenà ta meketipay.
15 Pois a lei traz o castigo de Deus. Mas, onde não existe lei, também não existe desobediência à lei.
16 Huenan di, iya daa sa etaw mebegayan i Nemula sa igpasad di sa etaw egpigtuu diyà kenagdi. Mebegayan ki danà sa mepion ketabang ipeuloy di diyà kenita anì tigtu mesakem ta kani, kita i langun tugod i Ablaham. Beken iya daa sa mekesakem sa medoo etaw Hudiyu egpangunut diyà sa uledin, dodoo mekelapeg ma sa langun etaw egpigtuu diyà si Nemula lagà sa kepigtuu i Ablaham, enù ka kagdi sa tupù sa langun etaw egpigtuu, iling ka etaw Hudiyu ataw ka beken Hudiyu.
16 Portanto, a promessa de Deus depende da fé, a fim de que a promessa seja garantida como presente de Deus a todos os descendentes de Abraão. Ela não é somente para os que obedecem à lei, mas também para os que creem em Deus como Abraão creu, pois ele é o pai espiritual de todos nós.
17 Duen sa kagi i Nemula diyà si Ablaham igpesulat di, guwaen di, “Peemaen ku diyà keniko sa langun balangan etaw diyà siini sinukub langit.” Na, tuu iya wé, enù ka diyà sa kehaa i Nemula, anan da lagà anak i Ablaham sa langun balangan etaw egpigtuu diyà si Nemula. Na si Nemula sa pinigtuu i Ablaham, kagdi sa mekeenaw etaw nematay, owoy danà sa kagi di daa megaga di peduen sa endà pa mebaelan.
17 Como dizem as Escrituras Sagradas : “Eu fiz de você o pai de muitas nações.” Assim a promessa depende de Deus, em quem Abraão creu, o Deus que ressuscita os mortos e faz com que exista o que não existia.
18 Na si Ablaham, apiya di pa lagà endà meketuu sa igpasad i Nemula diyà kenagdi, egpigtuuwen di doo sa inikagi i Nemula. Eg-angat-angatan di doo sa egoh di kagdi sa metupù sa medoo etaw, enù ka igpasad i Nemula sa egoh di umanak owoy medoo temù sa tugod di mekeiling kedoo bituen.
18 Abraão teve fé e esperança, mesmo quando não havia motivo para ter esperança, e por isso ele se tornou “o pai de muitas nações”. Como dizem as Escrituras: “Os seus descendentes serão muitos.”
19 Dodoo egoh iya, magatus dé gepalay sa kelukes i Ablaham, owoy netiigan di endà dé mebaluy di umanak enù ka lukes dé owoy endà ma mekeanak si Sala sawa di enù ka tapay dé endà eg-anak di. Gasama iya, mebagel doo sa kesalig di diyà si Nemula.
19 Abraão tinha quase cem anos. Mas, mesmo quando ele pensou a respeito do seu corpo, que já estava como morto, ou quando lembrou que Sara não podia ter filhos, a sua fé não enfraqueceu.
20 Endà neduwa sa pedu di denu sa igpasad i Nemula diyà kenagdi, dodoo egkeeles polo sa kesalig di owoy eg-olò ma si Nemula,
20 Abraão não perdeu a fé, nem duvidou da promessa de Deus. A sua fé o encheu de poder, e ele louvou a Deus
21 enù ka tigtu netiigan di megaga i Nemula egpetuu sa igpasad di diyà kenagdi.
21 porque tinha toda a certeza de que Deus podia fazer o que havia prometido.
22 Huenan di, migketiengaw diyà sa kehaa i Nemula danà sa kepigtuu di.
22 Por isso Abraão, por meio da fé, “foi aceito por Deus.”
23 Apiya di pa iya sa kagi i Nemula igpesulat, guwaen di, “Migketiengaw Ablaham i diyà sa kehaa i Nemula danà sa kepigtuu di,” beken si Ablaham daa sa migketiengaw diyà sa kehaa i Nemula.
23 As palavras “foi aceito” não falam somente dele.
24 Dodoo igpesulat i Nemula iya wé anì metiigan ta mebaluy kumetiengaw ki ma langun amuk egpigtuu ki diyà kagdi, sa mig-enaw si Hésus sa Datù ta egoh di nematay.
24 Falam também de nós, que seremos aceitos, nós os que cremos em Deus, o qual ressuscitou Jesus, o nosso Senhor.
25 Nematay Hésus i danà di migtigtu sa salà ta. Agulé inenaw i Nemula anì petiengawen di kita diyà sa kehaa di.
25 Jesus foi entregue para morrer por causa dos nossos pecados e foi ressuscitado a fim de que nós fôssemos aceitos por Deus.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Romanos 4, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.