Mateus 21

mta (MTA) vs NAA

Sair da comparação
NAA Nova Almeida Atualizada 2017
1 Na, egoh da i Hésus egkedapag diyà Hélusalém, buyu da dé dumagpak diyà sa menuwa Bétpagi diyà sa lagpian Getan Olibu. Agulé, sinugù i Hésus sa duwa salu di,
1 Quando se aproximaram de Jerusalém e chegaram a Betfagé, ao monte das Oliveiras, Jesus enviou dois discípulos,
2 guwaen di, “Huna yu dé angay dutu siedò menuwa tebowon ta. Amuk tumebow yu dutu, hauwen yu sa hinagtay asnu owoy sa nati di. Lengà yu owoy uwit yu dini.
2 dizendo-lhes:
3 Amuk duen etaw umigsà keniyu, iya sa sagbì yu, guwaen yu, ‘Igsugù i Datù enù ka duen sa penemdem di.’ Agulé pandayaen di kiyu eg-uwit sa hinagtay owoy sa nati di.”
3 E, se alguém disser alguma coisa, respondam: “O Senhor precisa deles.” E logo ele deixará que vocês tragam os animais.
4 Na, danà iya wé, neketuu dé sa kagi sa tegesugkow i Nemula egoh anay,
4 Ora, isto aconteceu para se cumprir o que foi dito por meio do profeta:
5 guwaen di,
5 “Digam à filha de Sião: Eis que o seu Rei vem até você, humilde, montado em jumenta, e num jumentinho, cria de animal de carga.”
6 Agulé, mig-ipanaw sa duwa salu di owoy tinuu da sa igsugù di kenagda.
6 Indo os discípulos e tendo feito como Jesus lhes havia ordenado,
7 Agulé inuwit da sa hinagtay asnu owoy sa nati di diyà si Hésus. Inampisan da ginis sa iyug di owoy migkudà Hésus i.
7 trouxeram a jumenta e o jumentinho. Então puseram em cima deles as suas capas, e sobre elas Jesus montou.
8 Agulé, igtenàtenà sa medoo etaw sa ginis da diyà sa ukitan i Hésus, owoy duen ma etaw egkuwa panga kayu melaweng daun itenàtenà da diyà sa ukitan di, enù ka egtandaan da sa kedatù da kenagdi.
8 E a maior parte da multidão estendeu as suas capas no caminho, e outros cortavam ramos de árvores, espalhando-os pelo caminho.
9 Na, sa medoo etaw eg-unut diyà si Hésus, iling ka muna ataw ka hudihudi, eg-edung da eg-ikagi metaled. Guwaen da, “Meolò sa tugod i Dabid eg-angat-angatan ta. Meolò ma sa pineangay i Datù Nemula. Meolò ma Nemula i diyà langit.”
9 E as multidões, tanto as que iam adiante dele como as que o seguiam, clamavam: “Hosana ao Filho de Davi! Bendito o que vem em nome do Senhor! Hosana nas maiores alturas!”
10 Na, egoh i Hésus migtebow diyà Hélusalém, negaip sa langun etaw dahiya. Egseigsaay da, guwaen da, “Ngadan iya wé etaw egtebow?”
10 E, quando Jesus entrou em Jerusalém, toda a cidade se alvoroçou. E perguntavam: — Quem é este?
11 Egsagbì sa medoo etaw mig-unut diyà si Hésus, guwaen da, “Kagdi si Hésus sa tegesugkow i Nemula kedu diyà menuwa Nasalét diyà sa uwang Galiliya.”
11 E as multidões respondiam: — Este é o profeta Jesus, de Nazaré da Galileia!
12 Agulé, migludep Hésus i diyà sa Dalesan i Nemula owoy hinemagawan di sa medoo etaw tegedagang owoy sa medoo egbeli dahiya. Pinekinilid di ma sa medoo lamisan etaw tegesambì pilak owoy sa medoo bangkù sa tegedagang manuk imatayan da ibegay diyà si Nemula.
12 Jesus entrou no templo e expulsou todos os que ali vendiam e compravam. Derrubou as mesas dos cambistas e as cadeiras dos que vendiam pombas.
13 Guwaen di diyà kenagda, “Iya sa kagi i Nemula igpesulat, guwaen di,
13 E disse-lhes:
14 Agulé, duen ma medoo etaw langap owoy etaw pikat mig-angay da diyà si Hésus diyà sa Dalesan i Nemula, owoy egbulungan di kagda.
14 Cegos e coxos se aproximaram de Jesus, no templo, e ele os curou.
15 Dodoo egbulit sa medoo ulu-ulu tegesimbà owoy sa medoo tegetulù uledin igsugkow i Mosis danà da mighaa sa medoo panduan binaelan i Hésus owoy danà da ma migdineg sa kagi sa medoo batà egseumowoy diyà sa Dalesan i Nemula, guwaen da, “Meolò sa tugod i Dabid!”
15 Mas, quando os principais sacerdotes e os escribas viram as maravilhas que Jesus fazia e as crianças que gritavam no templo: “Hosana ao Filho de Davi!”, ficaram indignados e perguntaram a Jesus:
16 Huenan di, egbulitan sa medoo ulu-ulu Hésus i, guwaen da, “Amuk egdinegen ko sa kagi da, maen di ya endà eghawidan ko duu?”
16 — Você está ouvindo o que estão dizendo? Jesus respondeu:
17 Agulé sinalidan i Hésus kagda dahiya, owoy eg-angay dutu menuwa Bétaniya dò kenà di mesegduwan.
17 E, deixando-os, saiu da cidade e foi para Betânia, onde passou a noite.
18 Na, egoh di sumimag egoh da egpelikù Hélusalém dò, egpeketues Hésus i.
18 Cedo de manhã, ao voltar para a cidade, Jesus teve fome.
19 Hinaa di sa kayu pigus medapag diyà sa ilis kalasada owoy eg-angay eglagbet sa bunga di. Dodoo endà duen bunga di, anan daun di daa sa hinaa di. Huenan di, guwaen di diyà sa kayu, “Endà dé munga di ini i kayu.”
19 E, vendo uma figueira à beira do caminho, aproximou-se dela, mas não encontrou nada, a não ser folhas. Então Jesus disse à figueira: E a figueira secou imediatamente.
20 Egoh sa medoo salu di mighaa iya wé, negaip da owoy guwaen da, “Maen di ya petow dé nelaeb siini kayu pigus?”
20 Quando os discípulos viram isso, ficaram admirados e disseram: — Como a figueira secou depressa!
21 Agulé guwaen i Hésus, “Tuu ini i eg-ikagiyen ku diyà keniyu. Amuk egpigtuu yu diyà si Nemula owoy amuk endà egsagàsagà yu, mekebael yu doo panduan uman pa dakel diyà siini panduan ku diyà sa kayu pigus. Amuk ikagiyan yu daa siini getan anì humalì dagat dò, mangunut doo diyà sa kagi yu.
21 Ao que Jesus lhes disse:
22 Amuk egsimbà yu diyà si Nemula owoy egsalig yu ma diyà kenagdi, mekuwa yu doo sa egpegeniyen yu.”
22 E tudo o que pedirem em oração, crendo, vocês receberão.
23 Na, migpelikù Hésus i diyà sa Dalesan i Nemula owoy egtulù dema dahiya. Agulé, duen medoo ulu-ulu tegesimbà owoy medoo kaunutan Hudiyu eg-angay da eg-igsà diyà kenagdi, guwaen da, “Ngadan keduwan sa egkegaga ko egbael siini medoo binaelan ko? Ngadan di etaw sa migpeangay keniko?”
23 Jesus entrou no templo e, quando já estava ensinando, os principais sacerdotes e os anciãos do povo se aproximaram dele e perguntaram: — Com que autoridade você faz estas coisas? E quem lhe deu esta autoridade?
24 Egsagbì Hésus i, guwaen di, “Duen ma sa igsà ku diyà keniyu. Amuk sagbian yu aken, tulonen ku ma diyà keniyu sa keduwan sa naken egkegaga.
24 Jesus respondeu:
25 Enù di ya, ngadan sa migsugù si Huwan egoh di migbautis sa medoo etaw diyà wayeg, ataw ka si Nemula ataw ka sa etaw daa?”
25 De onde era o batismo de João: do céu ou dos homens? E eles discutiam entre si: — Se dissermos: “Do céu”, ele nos dirá: “Então por que não acreditaram nele?”
26 Dodoo amuk sumagbì ki, guwaen ta, ‘Sa etaw daa,’ melimedangan ki sa medoo etaw enù ka netuuwan da si Huwan sa tegesugkow i Nemula.”
26 Mas, se dissermos: “Dos homens”, é de temer o povo. Porque todos consideram João um profeta.
27 Huenan di, egsagbì da diyà si Hésus, guwaen da, “Enday ta duu. Endà netiigan ké duu sa migsugù si Huwan.”
27 Então responderam a Jesus: — Não sabemos. E ele, por sua vez, lhes disse:
28 Agulé guwaen i Hésus, “Na, penemdem yu ini i eg-ikagiyen ku. Duen sa maama épê duwa anak maama. Mig-angay diyà sa lebì lawa anak di owoy guwaen di, ‘Na Adug, angay ka galebek diyà sa hinemulaan ku ini egoh di.’
28 — O que vocês acham? Um homem tinha dois filhos. Chegando-se ao primeiro, disse: “Filho, vá hoje trabalhar na vinha.”
29 Dodoo guwaen di egsagbì, ‘Meked a.’ Agulé, endà iseg di nelugay, nepelumanan sa penemdem di owoy eg-angay doo eggalebek.
29 Ele respondeu: “Não quero ir.” Mas depois, arrependido, foi.
30 Agulé mig-angay sa maama diyà sa hadi anak di, owoy hediya ma sa igsugù di kenagdi. Agulé guwaen sa anak di, ‘Hoò, mangay a gumalebek.’ Dodoo endà eg-angay di eggalebek.
30 Dirigindo-se ao outro filho, o pai disse a mesma coisa. Ele respondeu: “Sim, senhor.” Mas não foi.
31 Na, ngadan sa tayu batà migpangunut diyà sa igsugù sa emà di?”
31 Qual dos dois fez a vontade do pai? Eles responderam: — O primeiro. Então Jesus disse:
32 Mig-angay egtulù si Huwan Tegebautis diyà keniyu anì ekedan yu sa salà yu anì kumetiengaw yu diyà sa kehaa i Nemula, dodoo endà egpigtuuwen yu duu. Iya polo sa migpigtuu diyà kenagdi sa medoo etaw egpeetuken sa Sulutan owoy sa medoo tegepediyangdang. Apiya di pa hinaa yu sa egoh da migpigtuu, endà doo eg-ekedan yu duu sa medaet egbaelan yu owoy endà ma egpigtuu yu diyà kenagdi.”
32 Porque João veio até vocês no caminho da justiça, e vocês não acreditaram nele; no entanto, os publicanos e as prostitutas acreditaram. Vocês, porém, mesmo vendo isso, não se arrependeram depois para acreditar nele.
33 Agulé guwaen i Hésus, “Dinegdineg yu siini peligad ku. Duen sa maama mighemula palas diyà sa tanà di. Linesed di, owoy tinosongon di sa dakel batu kenà di humemeg palas, owoy binaelan di ma sa lawì mehagtaw kenà sa tegebantay umugpà. Agulé, igsalig di diyà sa medoo etaw atung eg-ipat, enù ka mangay mediyù dò.
33 — Escutem outra parábola. Havia um homem, dono de terras, que plantou uma vinha. Pôs uma cerca em volta dela, construiu nela um lagar, edificou uma torre e arrendou a vinha a uns lavradores. Depois, ausentou-se do país.
34 Agulé, egoh di neuma sa bulan kepupu sa bunga di, pineangay di sa duma egsugùsuguen di diyà sa medoo etaw tegeipat anì kuwaen da sa hagdi baed.
34 Quando chegou o tempo da colheita, o dono da vinha mandou os seus servos aos lavradores, para receber os frutos que cabiam a ele.
35 Dodoo egoh da migtebow, medaet polo sa kinebael sa etaw tegeipat, enù ka sinesuntuk da sa sebaen owoy inimatayan da ma sa sebaen, owoy binuung da ma batu sa sebaen.
35 Mas os lavradores, agarrando os servos, espancaram um, mataram outro e apedrejaram ainda outro.
36 Agulé, pineangay dema sa épê tanà sa uman pa kedoo egsugùsuguen di diyà kenagda. Dodoo, hediya ma medaet sa kinebael da kenagda.
36 O dono enviou ainda outros servos em maior número; e os lavradores fizeram a mesma coisa com eles.
37 Agulé, pineangay di sa anak di diyà kenagda, enù ka guwaen di dò meadatan da doo sa anak di amuk hauwen da.
37 Por último, o dono da vinha enviou-lhes o seu próprio filho, pensando: “O meu filho eles respeitarão.”
38 Dodoo egoh sa medoo tegeipat mighaa sa anak di, egseolomoy da, guwaen da, ‘Ini sa etaw kumuwa siini hinemulaan lalawan di diyà sa emà di. Téél yu dé, imatayan ta anì nita polo sa hinemulaan di.’
38 Mas os lavradores, vendo o filho, disseram uns aos outros: “Este é o herdeiro; venham, vamos matá-lo e ficar com a herança dele para nós.”
39 Agulé, sinigkem da owoy hinemagawan da kedu diyà sa hinemulaan, owoy inimatayan da.
39 E, agarrando-o, lançaram-no fora da vinha e o mataram.
40 Na, amuk mangay dutu sa épê hinemulaan, ngadan sa baelan di diyà siedò medoo etaw tegeipat?”
40 Quando, pois, vier o dono da vinha, que fará àqueles lavradores?
41 Agulé guwaen da egsagbì, “Iya sa baelan di imatayan di siedò medaet etaw tegeipat, owoy isalig di ma sa hinemulaan di diyà sa liyu etaw anì kagda polo sa megay sa hagdi baed uman palay.”
41 Eles responderam: — Fará perecer horrivelmente aqueles malvados e arrendará a vinha a outros lavradores que lhe entregarão os frutos no tempo certo.
42 Agulé guwaen i Hésus diyà kenagda, “Lagà yu endà nekebasa siini kagi i Nemula igpesulat, guwaen di,
42 Então Jesus perguntou:
43 Na, tuu ini i eg-ikagiyen ku diyà keniyu. Endà dé mekeunut yu sa kedatù i Nemula, dodoo iya polo sa mekeunut diyà sa kedatù di sa etaw takà egpangunut diyà sa igsugù di.
43 — Portanto, eu lhes digo que o Reino de Deus será tirado de vocês e entregue a um povo que lhe produza os respectivos frutos.
44 [Amuk mekekinagpà sa etaw diyà siini batu, melepù. Dodoo amuk menabù siini batu diyà sa etaw, melupet.]”
44 Todo o que cair sobre esta pedra ficará em pedaços; e aquele sobre quem ela cair ficará reduzido a pó.
45 Na, egoh sa medoo ulu-ulu tegesimbà owoy etaw Palasiyu migdineg sa peligad i Hésus, netiigan da kagda sa egkesugat peligad di.
45 Os principais sacerdotes e os fariseus, ouvindo estas parábolas, entenderam que Jesus falava a respeito deles;
46 Huenan di, ungayà da hedem sigkemen da Hésus i. Dodoo endà megaga da duu enù ka nelimedangan da sa medoo etaw, enù ka netuuwan sa medoo etaw si Hésus sa tegesugkow i Nemula.
46 e, embora quisessem prendê-lo, tinham medo das multidões, porque estas o consideravam como profeta.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 21, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.