Hebreus 11

mta (MTA) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 Na, amuk egpigtuu ki diyà si Nemula, netiigan ta sakemen ta doo sa langun mepion eg-angat-angatan ta, owoy netiigan ta ma diyà sa pedu ta duen doo sa mesakem ta kani apiya di pa endà pa mehaa ta duu.
1 A fé é a certeza de que vamos receber as coisas que esperamos e a prova de que existem coisas que não podemos ver.
2 Taa yu sa medoo etaw egoh anay. Netuuwan Nemula i diyà kenagda danà da migpigtuu.
2 Foi pela fé que as pessoas do passado conseguiram a aprovação de Deus.
3 Na, danà ta egpigtuu, netiigan ta si Nemula sa migpeduen sa langun eghauwen danà sa kagi di daa. Huenan di, sa langun eghauwen ta ini egoh di, anan da kedu sa endà egkehaa ta duu.
3 É pela fé que entendemos que o Universo foi criado pela palavra de Deus e que aquilo que pode ser visto foi feito daquilo que não se vê.
4 Egoh anay, migpigtuu Abel i, huenan di uman pa mepion sa igbegay di diyà si Nemula, endà éhê di sa kebegay i Kain kakay di. Danà sa kepigtuu i Abel, migketiengaw dé diyà sa kehaa i Nemula, enù ka netuuwan Nemula i diyà sa igbegay di. Apiya di pa nematay Abel i egoh anay, duen doo sa itulù di diyà kenita danà sa kepigtuu di.
4 Foi pela fé que Abel ofereceu a Deus um sacrifício melhor do que o de Caim. Pela fé ele conseguiu a aprovação de Deus como homem correto, tendo o próprio Deus aprovado as suas ofertas. Por meio da sua fé, Abel, mesmo depois de morto, ainda fala.
5 Hediya ma si Inok egoh anay, enù ka danà sa kepigtuu di, endà nematay di enù ka binatun i Nemula polo dutu langit dò. Hê endà dé hinaa di diyà siini tanà enù ka kinuwa i Nemula dé. Duen ma sa kagi i Nemula igpesulat, netuuwan Nemula i diyà kenagdi egoh di endà pa nebatun di dutu langit dò.
5 Foi pela fé que Enoque escapou da morte. Ele foi levado para Deus, e ninguém o encontrou porque Deus mesmo o havia levado. As Escrituras Sagradas dizem que antes disso ele já havia agradado a Deus.
6 Na, endà dé metuuwan Nemula i diyà sa egbaelan ta amuk endà egpigtuu ki diyà kenagdi. Amuk ungayà sa etaw mekeangay dumapag diyà si Nemula, endà mebaluy di amuk endà pigtuuwen di duu duen Nemula i. Hediya ma endà ma mebaluy di amuk endà pigtuuwen di duu duen sa untung ibegay i Nemula diyà sa langun etaw eg-udes eglagbet kenagdi.
6 Sem fé ninguém pode agradar a Deus, porque quem vai a ele precisa crer que ele existe e que recompensa os que procuram conhecê-lo melhor.
7 Hediya ma, migpigtuu Nuwi i egoh anay egoh i Nemula migtulon kenagdi denu sa dakel sugsug mekeuma diyà etaw. Apiya di pa endà pa hinaa di duu iya wé sugsug, migpigtuu doo owoy binaelan di sa dakel kumpit kenà sa langun malayan di umedà anì endà mekesugsug da amuk mekeuma sa dakel kemahà. Danà sa kepigtuu di, tinulon di metudà sa kepigtamay i Nemula mekeuma diyà sa langun etaw endà egpigtuu, owoy migketiengaw ma dé diyà sa kehaa i Nemula danà di migpigtuu.
7 Foi pela fé que Noé ouviu os avisos de Deus sobre as coisas que iam acontecer e que não podiam ser vistas. Noé obedeceu a Deus e construiu uma barca em que ele e a sua família foram salvos. Assim Noé condenou o mundo e recebeu de Deus a aprovação que vem por meio da fé.
8 Hediya ma, migpigtuu Ablaham i diyà si Nemula egoh anay. Huenan di, migpangunut ma diyà sa kagi i Nemula egoh i Nemula migpelegkà kenagdi diyà sa menuwa di anì humalì diyà sa sebaen ma tanà igpasad i Nemula ibegay kenagdi. Hê, sinalidan di dé sa hagdi menuwa apiya di pa endà netiigan di duu sa angayan di.
8 Foi pela fé que Abraão, ao ser chamado por Deus, obedeceu e saiu para uma terra que Deus lhe prometeu dar. Ele deixou o seu próprio país, sem saber para onde ia.
9 Egoh di migtebow dutu siedò tanà igpasad i Nemula diyà kenagdi, egpigtuu doo meuma kani sa egoh i Nemula megay iya wé tanà diyà kenagdi. Gasama iya, eg-ugpà daa diyà sa kemalig inatepan ginis enù ka beken etaw diyà iya wé tanà kagdi ya. Hediya ma sa binaelan sa anak di, si Isak, owoy sa bébê di, si Hakob, enù ka eg-angat-angatan da ma doo sa egoh di meketuu sa igpasad i Nemula diyà kenagda.
9 Pela fé ele morou como estrangeiro na terra que Deus lhe havia prometido. Viveu em barracas com Isaque e Jacó, que também receberam a mesma promessa de Deus.
10 Egtigkelan i Ablaham sa keugpà di diyà kemalig, enù ka iya polo sa tigtu menuwa eg-angat-angatan di sa menuwa diyà langit endà mekedan di taman melugay enù ka binaelan i Nemula.
10 Porque Abraão esperava a cidade que Deus planejou e construiu, a cidade que tem alicerces que não podem ser destruídos.
11 Hediya ma si Sala sawa i Ablaham, migpigtuu ma diyà si Nemula, enù ka apiya di pa lukes dé bayi endà eg-anak, egkelalingen doo, enù ka pinigtuu di sa egoh i Nemula egpetuu sa igpasad di diyà kenagda.
11 Foi pela fé que Abraão se tornou pai, embora fosse velho demais e a própria Sara não pudesse ter filhos. Ele creu que Deus ia cumprir a sua promessa.
12 Hediya ma, apiya di pa lukes dé maama Ablaham i owoy endà dé tolol di umanak sa sawa di danà di, duen doo sa anak di anì mebaluy kagdi sa tupù sa tigtu medoo etaw. Lagà da enay mantadan owoy lagà da ma sa medoo bituen diyà langit, enù ka endà mebilang sa kedoo da.
12 Assim, de um só homem, que estava praticamente morto, nasceram tantos descendentes como as estrelas do céu, tão numerosos como os grãos de areia da praia do mar.
13 Na, migpigtuu siedò medoo etaw egoh anay, dodoo anan da nematay egoh da endà pa mighaa sa ketuu sa igpasad i Nemula diyà kenagda. Gasama iya, tapay da doo endà egsabuh egpigtuu, enù ka netiigan da apiya di pa melugay, meuma doo kani sa agdaw egoh da humaa sa tanà igpasad i Nemula eg-angat-angatan da. Huenan di, tinandaan da beken siini tanà sa tigtu menuwa eg-ugpaan da taman melugay.
13 Todos esses morreram cheios de fé. Não receberam as coisas que Deus tinha prometido, mas as viram de longe e ficaram contentes por causa delas. E declararam que eram estrangeiros e refugiados, de passagem por este mundo.
14 Na, amuk guwaen sa etaw beken siini tanà sa tigtu menuwa di, netiigan ta doo duen sa sebaen ma menuwa di uman pa mepion eg-angat-angatan di.
14 E aqueles que dizem isso mostram bem claro que estão procurando uma pátria para si mesmos.
15 Hediya ma, endà ma penemdemen i Ablaham duu sa menuwa sinalidan di, enù ka upama, amuk iya sa penemdem di, mekepelikù da doo dutu.
15 Não ficaram pensando em voltar para a terra de onde tinham saído. Se quisessem, teriam a oportunidade de voltar.
16 Dodoo endà egpelikù da dutu, enù ka ungayà da polo mugpà da diyà sa menuwa uman pa mepion dutu langit dò. Huenan di, netuuwan Nemula i sa keumow da kenagdi sa Nemula egpigtuuwen da, enù ka tinapay di dé egbael sa menuwa kenà da mugpà.
16 Mas, pelo contrário, estavam procurando uma pátria melhor, a pátria celestial. E Deus não se envergonha de ser chamado de o Deus deles, porque ele mesmo preparou uma cidade para eles.
17 — ausente —
17 Foi pela fé que Abraão, quando Deus o quis pôr à prova, ofereceu o seu filho Isaque em sacrifício . Deus tinha prometido muitos descendentes a Abraão, mas mesmo assim ele estava pronto para oferecer o seu único filho em sacrifício.
18 — ausente —
18 Deus lhe tinha dito: “Por meio de Isaque é que você terá descendentes.”
19 Enù ka egpenemdemen di amuk mematay Isak i, megaga i Nemula doo umenaw sa nematay. Tuu ma doo, lagà inenaw i Nemula Isak i, enù ka imatayan i Ablaham hedem amuk endà hinawidan i Nemula duu.
19 Abraão reconhecia que Deus era capaz de ressuscitar Isaque, e, por assim dizer, Abraão tornou a receber da morte o seu filho Isaque.
20 Hediya ma, migpigtuu ma Isak i diyà sa igpasad i Nemula, enù ka tinulon di diyà sa duwa anak di, si Hakob owoy si Isaw, sa egoh da mebegayan mepion kani.
20 Foi pela fé que Isaque prometeu bênçãos para o futuro a Jacó e a Esaú.
21 Hediya ma, migpigtuu Hakob i, enù ka egoh di buyu dé egkematay, tinulon di diyà sa duwa bébê di anak i Hosé sa egoh da ma mebegayan mepion kani. Hê, egpetuyuh diyà sa tuked di owoy eg-oloen di Nemula i danà sa igpasad di kenagda.
21 Foi pela fé que Jacó, pouco antes de morrer, abençoou os filhos de José. Ele se apoiou na sua bengala e adorou a Deus.
22 Hediya ma si Hosé, danà sa kepigtuu di egoh di buyu dé egkematay egoh anay, tinulon di meuma kani sa kelegkà sa langun tugod i Islaél kedu diyà tanà Igiptu. Huenan di, igsasà di diyà kenagda anì uwiten da ma sa medoo tuelan di amuk lumegkà da diyà Igiptu.
22 Foi pela fé que José, quando estava para morrer, falou da saída dos israelitas do Egito e deu ordens sobre o que deveria ser feito com o seu corpo.
23 Hediya ma, migpigtuu ma sa emà i Mosis owoy sa inay di, enù ka apiya di pa igsugù sa ulu-ulu tanà Igiptu imatayan sa langun maama anaken etaw Hudiyu, endà doo nelimedangan da. Egoh i Mosis miglesut, iglidung da polo taman telu gebulan anì endà meimatayan di, enù ka hinaa da metolol sa palas di.
23 Foi pela fé que os pais de Moisés, quando ele nasceu, o esconderam durante três meses. Eles viram que o menino era bonito e não tiveram medo de desobedecer à ordem do rei.
24 Hediya ma, migpigtuu ma si Mosis. Egoh di mipedu dé, sinalidan di sa mepion keugpà di diyà sa dalesan sa anak ulu-ulu tanà Igiptu, enù ka endà meiyap di amuk eg-ingadanan da anak sa bayi anak i Palo.
24 Foi pela fé que Moisés, quando já era adulto, não quis ser chamado de filho da filha de Faraó.
25 Iya polo sa penemdem di uman pa mepion amuk mekeunut diyà sa medoo etaw i Nemula egkepelihay, huenan di eg-ekedan di sa keiyap sa etaw takà egbael salà enù ka netiigan di medelamet mekedan iya wé keiyap da.
25 Ele preferiu sofrer com o povo de Deus em vez de gozar, por pouco tempo, os prazeres do pecado.
26 Apiya di pa mebaluy tigtu kumawasà dutu Igiptu dò, iya polo sa penemdem di uman pa mepion amuk mepeumàumaan danà di egpigtuu meketuu sa igpasad i Nemula denu sa Tigtu Datù peangayen di kani diyà tanà. Diyà sa penemdem i Mosis, uman pa mepion iya wé enù ka eg-angat-angatan di sa untung ibegay i Nemula kani diyà kenagdi.
26 Ele achou que era muito melhor sofrer o desprezo por causa do Messias do que possuir todos os tesouros do Egito. É que ele tinha os olhos fixos na recompensa futura.
27 Danà sa kepigtuu di, endà nelimedangan Mosis i sa kebulit sa ulu-ulu tanà Igiptu kenagdi egoh di miglegkà dahiya. Apiya di pa tigtu melikut sa inukitan di, endà doo migpelikù di enù ka lagà hinaa di Nemula i, sa Nemula endà mehaa ta duu.
27 Foi pela fé que Moisés saiu do Egito, sem ter medo da raiva do rei, e continuou firme, como se estivesse vendo o Deus invisível.
28 Danà sa kepigtuu di ma, tinulù di sa medoo duma di etaw Hudiyu anì mimatay da kebilibili owoy itagù da sa depanug diyà sa selat dalesan da anì endà mematay sa lebì lawa anak da danà sa egsugùsuguen i Nemula pineangay di anì mimatay sa langun lebì lawa etaw dutu Igiptu dò.
28 Pela fé Moisés começou o costume de celebrar a Páscoa e mandou marcar com sangue as portas das casas dos israelitas para que o Anjo da Morte não matasse os filhos mais velhos deles.
29 Na, danà sa medoo tugod i Islaél migpigtuu, migbatas da sa Melalegà Dagat egoh i Nemula migsekawang sa dagat. Lagà sa tanà netikal sa inukitan da. Dodoo sa medoo etaw Igiptu eglohot kenagda, egoh da egbatas hedem, nelened da langun enù ka sinedelagkup i Nemula dema sa dagat sinekawang di.
29 Foi pela fé que os israelitas atravessaram o mar Vermelho como se fosse terra seca. E, quando os egípcios tentaram atravessar, o mar os engoliu.
30 Hediya ma, migpigtuu ma sa medoo etaw Hudiyu egoh da miggila diyà sa medoo kuntelà da egoh anay. Huenan di, linibet da sa kutà menuwa Héliko segulê uman agdaw taman pitu agdaw, hê petow dé nepilay iya wé kutà anì atuwan da sa medoo etaw Héliko.
30 Foi pela fé que caíram as muralhas de Jericó, depois que os israelitas marcharam em volta delas durante sete dias.
31 Duen ma sa bayi dahiya tegepediyangdang, si Lahab. Egoh i Hosuwa migsugù sa duwa etaw migpekuhì sa menuwa Héliko, mepion sa adat i Lahab diyà kenagda owoy tinabangan di ma. Huenan di, danà di migpigtuu, endà nekelapeg di diyà sa medoo tegeHéliko endà egpigtuu pinigtamayan i Nemula.
31 Foi pela fé que Raabe, a prostituta, não morreu com os que tinham desobedecido a Deus, pois ela havia recebido bem os espiões israelitas.
32 Duen pa sa tulonen ku hedem diyà keniyu denu sa medoo liyu etaw migpigtuu egoh anay, dodoo kulang sa ulas ku egtulù keniyu ini egoh di denu kenagda, iling si Gidiyon, si Balak, si Samson, si Hépta, si Dabid, si Samuwél, owoy sa medoo liyu tegesugkow i Nemula egoh anay.
32 O que mais posso dizer? O tempo é pouco para falar de Gideão, de Baraque, de Sansão, de Jefté, de Davi, de Samuel e dos profetas .
33 Danà da migpigtuu diyà si Nemula, tinabangan di kagda. Huenan di, duen etaw mig-atu diyà sa medoo ulu-ulu kuntelà da, owoy duen ma etaw metudà sa keipat da sa medoo etaw da, owoy duen ma liyu etaw migsakem sa igpasad i Nemula diyà kenagda danà sa kepigtuu da. Duen ma etaw nekepetigem ebà sa liyun, huenan di endà nehemued da.
33 Pela fé eles lutaram contra nações inteiras e venceram. Fizeram o que era correto e receberam o que Deus lhes havia prometido. Fecharam a boca de leões,
34 Owoy duen ma etaw egpigtuu endà nedaig da diyà sa dakel apuy, owoy duen ma etaw endà neimatayan da danà sa kuntelà da. Duen ma etaw endà duen egkegaga, dodoo tigtu migkebagel da polo danà sa kepigtuu da. Duen ma etaw endà nelimedangan da eggila, huenan di mig-atu da diyà sa medoo kuntelà da kedu mediyù dò eggila kenagda.
34 apagaram incêndios terríveis e escaparam de serem mortos à espada. Eram fracos, mas se tornaram fortes. Foram poderosos na guerra e venceram exércitos estrangeiros.
35 Owoy duen ma bayi egpigtuu, huenan di mig-enaw sa anak da nematay.
35 Pela fé mulheres receberam de volta os seus mortos, que ressuscitaram. Outros foram torturados até a morte; eles recusaram ser postos em liberdade a fim de ressuscitar para uma vida melhor.
36 Duen ma liyu etaw egpigtuu pineumàumaan da owoy tinapes da, owoy duen ma etaw pinolot sangkalì owoy nebilanggu da.
36 Alguns foram insultados e surrados; e outros, acorrentados e jogados na cadeia.
37 Duen ma liyu etaw egpigtuu nematay binuung batu, owoy duen ma etaw tinagped eget sa lawa da owoy duen ma tinigbas da sundang. Duen ma etaw egpigtuu tigtu nepasangan da enù ka endà duen ginis da liyu daa sa kunul kambing ataw ka kunul kebilibili. Endà ma duen kaenen da, owoy tigtu da nelikutan owoy pinelihay da ma etaw.
37 Outros foram mortos a pedradas; outros, serrados pelo meio; e outros, mortos à espada. Andaram de um lado para outro vestidos de peles de ovelhas e de cabras; eram pobres, perseguidos e maltratados.
38 Duen ma liyu etaw egpigtuu hinemagawan da kedu diyà sa tigtu menuwa da. Huenan di, egtimbultimbul da diyà sa melabel tanà mediyù dalesan owoy diyà sa medoo getan, owoy eg-ugpà da daa diyà ilib owoy diyà takub. Iya sa nebaelan sa medoo etaw egpigtuu enù ka uloy etaw da daa diyà sa kehaa etaw endà egpigtuu, dodoo tigtu mapulù da polo diyà sa kehaa i Nemula.
38 Andaram como refugiados pelos desertos e montes, vivendo em cavernas e em buracos na terra. O mundo não era digno deles!
39 Na, apiya di pa netuuwan Nemula i diyà siini langun etaw egpigtuu, endà doo nesakem da duu sa igpasad di diyà kenagda.
39 Porque creram, todas essas pessoas foram aprovadas por Deus, mas não receberam o que ele havia prometido.
40 Enù ka duen sa ukit uman pa mepion pinenemdem i Nemula, enù ka iya sa uyot di mekelapeg ki ma diyà siedò medoo etaw egpigtuu. Huenan di, endà pa igpetuu di duu sa igpasad di diyà kenagda egoh anay taman endà mekelapeg ki ma diyà sa langun etaw mekesakem sa mepion ibegay di.
40 Pois Deus tinha preparado um plano ainda melhor para nós, a fim de que, somente conosco, elas fossem aperfeiçoadas.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Hebreus 11, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.