Marcos 14
Molima New Testament (MOX_FNS) vs NTLH
1 ʼAuvivia Sagalina ana ʼebenuaveʼavina ta wese Beledi ge ana isitimo Sagalina ʼaubena magilafuna ʼinaya naveʼale. ʼInega toveguba qiduqiduadi be wese luvine ana toveʼitayavo ʼeda isalisalia maʼoda Ieisu ina uʼavei ta ina kafia be ina luveʼaligi,
1 Faltavam dois dias para a Festa da Páscoa e a Festa dos Pães sem Fermento . Os chefes dos sacerdotes e os mestres da Lei procuravam um jeito de prender Jesus em segredo e matá-lo.
2 ta ivonaya, “Ge ʼAuvivia Sagalina ana tutaya Ieisu kana kafia, mana nawale tomotau diadi navilea ta ina manini ʼidaya.”
2 Eles diziam: — Não vamos fazer isso durante a festa, para não haver uma revolta no meio do povo.
3 Ieisu ʼabaga Bedani ʼinaya toatoa iana Saimoni ena vanuea ta iʼaiʼai. Ta Saimoni nana igabea ʼwagoʼwagoina, mana tauna lova toʼwagota. ʼInega taha vavine mai lugu ta nimanaya dedeʼwa ma botolina viaviaqina alabasita ʼinega kafikafia. Ta dedeʼwa nana ana wawa nadi meilana aqiaqina ta ana veʼia agona. ʼInega botoli nana budona gibaia, ta dedeʼwa nana ʼinega Ieisu debana iwaqia.
3 Jesus estava no povoado de Betânia, sentado à mesa na casa de Simão, o Leproso. Então uma mulher chegou com um frasco feito de alabastro , cheio de perfume de nardo puro, muito caro. Ela quebrou o gargalo do frasco e derramou o perfume na cabeça de Jesus.
4 Ta vaina tomotau itoatoa vavine nana ena viaqa iʼitea ta diadi vilea ivonaya, “Tolaʼai weaqina dedeʼwa iwaiwaqa kavokavovoi?
4 Alguns que estavam ali ficaram zangados e disseram uns aos outros: — Que desperdício!
5 Mana dedeʼwa nana ana veʼia qiduana, kavona taha ʼoloto ena mane naʼewea ena fewa weaqina yaʼwala ʼaidegina ʼinaya. Ta ʼesi luaqiaqiea ʼeguma dedeʼwa nana kada vegimwaneyei be ana veʼia qiduana kada ʼewei be lukwalukwadi ʼidia kada vewilaʼayea.”
5 Esse perfume poderia ter sido vendido por mais de trezentas moedas de prata , que poderiam ser dadas aos pobres. Eles criticavam a mulher com dureza,
6 ʼInega Ieisu vonedi vonaya, “Taʼiwa oluaʼu, vavine ge ona givenuavitei mana yani aqiaqi otaqina viaqia ʼiguya.
6 mas Jesus disse:
7 Omiʼa lukwalukwa dina tuta qabuna maega otoatoa, ta totuta nuanuami ona iuledi e ami fata be ona iuledi. Ta yaʼa ge tuta kuena omiʼa maega kana toatoa.
7 Pois os pobres estarão sempre com vocês, e, em qualquer ocasião que vocês quiserem, poderão ajudá-los. Mas eu não estarei sempre com vocês.
8 Ta vavine baʼe yani qiduana viaqia ʼiguya tuta nana ʼwafigu dedeʼwega iwaqia, mana maduʼivaʼavaʼaigu agu tavuna weaqina.
8 Ela fez tudo o que pôde, pois antes da minha morte veio perfumar o meu corpo para o meu sepultamento.
9 Yavona aqiaqiemi, tuta nana valegu ina lugaihiea diʼwe qabudi ʼidia, e ʼinega wese vavine baʼe ena viaqa ʼiguya valena ina veluluʼuyayea ʼinega tomotau vavine nana ina nuaveʼavinia.”
9 Eu afirmo a vocês que isto é verdade: em qualquer lugar do mundo onde o
10 ʼInega Tuwelo dina ʼidiega taha ana wawa Iudasa Isakaliota tauya toveguba qiduqiduadi ʼidia nuanuana Ieisu nasuluvea.
10 Judas Iscariotes, que era um dos doze discípulos, foi falar com os chefes dos sacerdotes para combinar como entregaria Jesus a eles.
11 Ta Iudasa ena vona inoqolia ʼinega iqaiawa qiduana ta ivona fofofola ʼinaya ana veʼia ina neia. ʼInega Iudasa tuta aqiaqina baʼeyea be Ieisu nasuluvei ta ina kafia.
11 Quando ouviram o que ele disse, eles ficaram muito contentes e prometeram dar dinheiro a ele. Assim Judas começou a procurar uma oportunidade para entregar Jesus.
12 Beledi ge ana isitimo Sagalina ana ʼaubena nugweta ʼinaya me Diu sifi natudiavo lami ivunuqidi ʼAuvivia Sagalina ana ʼebenuaveʼavina weaqina, mana edi ilivu ʼidewana. ʼInega ʼaubena nana ʼinaya Ieisu ana toʼabibodayavo imai ivetalaʼaiea ivonaya, “Maʼinaya ʼAuvivia Sagalina ana ʼabwaga ana ʼivaʼavaʼaia weaqiu be una ʼai?”
12 No primeiro dia da Festa dos Pães sem Fermento , em que os judeus matavam carneirinhos para comemorarem a Páscoa , os discípulos perguntaram a Jesus: — Onde é que o senhor quer que a gente prepare o jantar da Páscoa para o senhor?
13 ʼInega Ieisu ana toʼabiboda magilafudi luvetunedi ta vonedia, “Ona tauya Ielusalema ʼinaya ta taha ʼoloto ona ʼitea goʼila ana ʼebegoi kayokayo ʼavalea, e tauna ona ʼabibodea!
13 Então Jesus enviou dois discípulos com a seguinte ordem:
14 Ta ʼoloto nana maega ona lugu vanuea, be tonivanue ona voneaya, ‘Ema Toveʼita noqinoqi ʼiuya vonaya, “Tosifaufa una awafelea ʼiguya be yaqisa ʼinaya agu toʼabibodayavo maega ʼAuvivia Sagalina ana ʼabwaga ana ʼai?” ’
14 e digam ao dono da casa em que ele entrar que o Mestre manda perguntar: “Onde fica a sala em que eu e os meus discípulos vamos comer o jantar da Páscoa?”
15 Be ʼinega sifaufa qiduana ulawanaya naveʼitemi tawa ʼiʼivaʼavaʼaina. Ta omoʼe ʼinaya ada ʼabwaga ona ʼivaʼavaʼaia weaqida.”
15 Então ele mostrará a vocês no andar de cima uma sala grande, mobiliada e arrumada para o jantar. Preparem ali tudo para nós.
16 ʼInega ana toʼabibodayavo magilafudi itauya ilugu Ielusalema, ta yani qabuna Ieisu niʼa vonedia ʼidewana ilobedi. ʼInega ʼAuvivia Sagalina ana ʼabwaga iʼivaʼavaʼaia weaqina.
16 Os dois discípulos foram até a cidade e encontraram tudo como Jesus tinha dito. Então prepararam o jantar da Páscoa.
17 Niʼa velavilaviea ʼinega Ieisu taudi Tuwelo dina maega ilugu sifaufa nana ʼinaya.
17 Quando anoiteceu, Jesus chegou com os doze discípulos.
18 Ta itoabui iʼaiʼai ʼinega vonedi vonaya, “Yavona aqiaqiemi, nawale taha ʼimiega maega kaʼaiʼai naneiegu agu aviayavo ʼidia.”
18 Enquanto estavam à mesa, no meio do jantar, ele disse:
19 ʼInega Ieisu ena vona weaqina nuadi vita, ta ʼaidega ʼaidega Ieisu ivetalaʼaiea ivonaya, “Kaiwabu, yaʼa gebu, waisa?”
19 Eles ficaram tristes e, um por um, começaram a perguntar: — O senhor não está achando que sou eu, está?
20 ʼInega Ieisu vona ʼeviviedi vonaya, “Agu tosuluva omiʼa Tuwelo mina ʼimiega. Tauna nawale yaʼa maega gaeba ʼaideganega beledi ana ʼaubwaʼui ana ʼai.
20 Jesus respondeu:
21 Ta yaʼa Tomotau Natuna ena tauya ʼedana ʼinega lova Buki Nugwenugweina ʼinaya madusimanea. Ta agu tosuluva nana nuakolokolona, mana nawale veilaqe qiduana nalobea, ta luaqiaqiea ʼeguma lova inana ge ida venatunei.”
21 Pois o
22 Tutana nawale iʼaiʼai ʼinega Ieisu beledi ʼewei ta vona lukaiwa Yaubada ʼinaya, ʼinega gitomwei ta ana toʼabibodayavo neidi ta vonedia, “Baʼe ʼwafigu ta ona ʼewei ona ʼai!”
22 Enquanto estavam comendo, Jesus pegou o pão e deu graças a Deus. Depois partiu o pão e o deu aos discípulos, dizendo:
23 ʼAbibodanaya ʼoine ma vedina ʼewei e ʼinega wese lukaiwa ta neidi be qabudi inumea,
23 Em seguida, pegou o cálice de vinho e agradeceu a Deus. Depois passou o cálice aos discípulos, e todos beberam do vinho.
24 ta Ieisu vonedia, “Baʼe sulaligu nainoqa tomotau qabumi weaqimi, ta wese baʼena luvine vauvauna ana ʼebeveʼale.
24 Então Jesus disse:
25 Yavona aqiaqi ʼimia, tuta baʼe ʼinega ta ʼabiboda ge wese ʼoine vuaqina ʼinega ena numa ʼeviviei ana laba ʼoine vauvauna ena numea Yaubada ena ʼEbeluvine ʼinaya.”
25 Eu afirmo a vocês que isto é verdade: nunca mais beberei deste vinho até o dia em que beber com vocês um vinho novo no
26 ʼAi gumwala ʼinega ʼevosi taha iʼevosiei ta iʼifoqe, ʼinega iʼwatovu bwanaga Olibe ʼinaya.
26 Então eles cantaram canções de louvor e foram para o monte das Oliveiras.
27 ʼInega Ieisu ana toʼabibodayavo vonedia,
27 E Jesus disse aos discípulos:
28 Ta egu yaʼitoto ʼevivi ʼabibodanaya Galili ʼinaya ena nugweta, ta omiʼa ʼabibodaguyega ona wai.”
28 Mas, depois que eu for ressuscitado, irei adiante de vocês para a Galileia.
29 ʼInega Fita vonaya, “ʼEguma nawale qabudi ʼiuyega ina dena ta yaʼa agu ʼaidegana ge ena dena.”
29 Então Pedro disse a Jesus: — Eu nunca abandonarei o senhor, mesmo que todos o abandonem!
30 ʼInega Ieisu vona ʼeviviea vonaya, “Vonahaqiaqi, oʼa baʼitaga velovelovanaya tuta toi una maduvegeqegu, ta ʼabiboda kamukamu ena dou navemagilafuya.”
30 Mas Jesus lhe disse:
31 Ta Fita bonana falafalanega voneaya, “Ge ana fata ena vegeqeu! ʼEguma ina luveʼaligiu yaʼa wese maega ina luveʼaligigu.” ʼInega toʼabiboda qabudi wese ʼidewani ivona ʼaiqa.
31 Mas Pedro repetia com insistência: — Eu nunca vou dizer que não o conheço, mesmo que eu tenha de morrer com o senhor! E todos os outros discípulos disseram a mesma coisa.
32 ʼInega Ieisu ma ana toʼabibodayavo itauya taha diʼwe ana wawa Gedesemani ʼinaya, ta vonedia, “Baʼidia ona toatoa ta yaʼa ena venoqi Yaubada ʼinaya.”
32 Jesus e os discípulos foram a um lugar chamado Getsêmani. E Jesus lhes disse:
33 ʼInega Ieisu enavo Fita be, Iemesa ta wese Ioni ʼebeʼewedi itauya, ta me ena giwali visiqa be me ena nuavita vonedia,
33 Então Jesus foi, levando consigo Pedro, Tiago e João. Aí ele começou a sentir uma grande tristeza e aflição
34 “Giwaligu visivisiqa qiduana, ta agu lutonova kavona tuta goyona ena ʼaliga. ʼInega baʼidia ona toatoa ta ona vevekova.”
34 e disse a eles:
35 ʼInega Ieisu tufwana vanaqo givelukabwebwe ta vevenoqi ʼeguma ana fata visiqa baʼe Yaubada daʼewa yavulei ta vonaya,
35 Ele foi um pouco mais adiante, ajoelhou-se, encostou o rosto no chão e pediu a Deus que, se possível, afastasse dele aquela hora de sofrimento.
36 “Tamagu ye, yani qabuna au fata, ʼinega visiqa vedina baʼe ʼiguyega una ʼewa yavulea. Ta ge yaʼa egu nuenuega ta ʼesi oʼa eu nuanua una viaqia.”
36 Ele orava assim:
37 ʼInega ʼevivi mai toidi ʼidia ta ʼitedi iʼeno motaiva ta Ieisu Fita divanoya voneaya, “Saimoni, maʼoda ʼinega uʼenoʼeno, nage ge au fata tuta kukusana namo uda toatoa ta uda vevekova, waisa?”
37 Depois voltou e encontrou os três discípulos dormindo. Então disse a Pedro:
38 Ta Ieisu toidi vonedia, “Ona ʼitamakimi be yaqisa matami ge nadune ta ona vevenoqi, fole Seitani nasitonovimi. Niboanimi nuanuana fewa aqiaqina naviaqia, ta ʼwafimi me ena dawalili.”
38 Vigiem e orem para que não sejam tentados. É fácil querer resistir à tentação; o difícil mesmo é conseguir.
39 ʼInega Ieisu wese vanaqo ta ena venoqi Yaubada ʼinaya luʼeviviea.
39 Jesus foi outra vez e orou, dizendo as mesmas palavras.
40 ʼInega ʼevivi mai ana toʼabibodayavo ʼidia ta wese lobedi iʼeno nuafani mana matadi dune fanifani. ʼInega Ieisu divanodi, ta ge taha tolaʼai ida vonei.
40 Em seguida, voltou ao lugar onde os discípulos estavam e os encontrou de novo dormindo. Eles estavam com muito sono e não conseguiam ficar com os olhos abertos. E não sabiam o que responder a Jesus.
41 Ta tuta vetoina Ieisu wese ʼevivi naqo sabi venoqi, ʼinega ʼevivi mai ta wese lobedi iʼeno nuafani iʼenoʼeno ta vonedia, “Maʼoda nawale oʼenoʼeno ta oveveyawai, waisa? Taʼiwa, ta yaʼa Tomotau Natuna egu tuta niʼa ʼifoqe be ina veʼineiegu tomotau luveifadi nimadia.
41 Quando voltou pela terceira vez, Jesus perguntou:
42 Oyaʼitoto kawai, agu tosuluva niʼa ʼifoqe maimai.”
42 Levantem-se, e vamos embora. Vejam! Aí vem chegando o homem que está me traindo!
43 Ieisu nawale vonavona ʼinega Iudasa vaʼifoqe mai, tauna taha toʼabiboda Tuwelo dina ʼidiega. Ta toveguba qiduqiduadi be luvine ana toveʼitayavo ta wese ʼabaga ana tovanugwetayavo qabu qiduana iluvetunedi Iudasa maega imai Ieisu sabi kafina. Ta qabudi me edi kefata ta wese me edi gita imai.
43 Jesus ainda estava falando, quando chegou Judas, um dos doze discípulos. Vinha com ele uma multidão armada com espadas e porretes, que tinha sido mandada pelos chefes dos sacerdotes, pelos mestres da Lei e pelos líderes judeus.
44 Ta Iudasa lova toluavia ʼebeʼita taha weaqina niʼa vonedi vonaya, “Taha ʼoloto ena talafafea, e benaʼe tauna Ieisu, ʼinega ona kafia ona ʼitamakia ta ona tauyea.”
44 O traidor tinha combinado com eles um sinal. Ele tinha dito: “Prendam e levem bem seguro o homem que eu beijar, pois é ele.”
45 ʼInega tauya tunutunuqina Ieisu ʼinaya voneaya, “Toveʼita!” ʼabo talafafea.
45 Logo que chegou perto de Jesus, Judas disse: — Mestre! E o beijou.
46 ʼInega qabu dina iʼifoqe mai ta Ieisu ikafia.
46 Então eles pegaram Jesus e o prenderam.
47 ʼInega taha ʼoloto Ieisu ena qabu ʼinega diʼwenaya tovotovolo ta ena kefata siwaia ta toveguba edi tovanugweta ena tofewa teniqana talayoʼea.
47 Mas um dos que estavam ali tirou a espada, atacou um empregado do Grande Sacerdote e cortou uma orelha dele.
48 ʼInega Ieisu qabu dina vonedia, “Maʼoda, nage yaʼa tovanawala taha, ʼinega me emi kefata be me emi gita omai ona kafigu?
48 Então Jesus disse para aquela gente:
49 Tolaʼai weaqina ge oda kafigu tutana nuanimia yatoatoa ta yaveveʼita qabu ʼidia Vanue Gwalagwalana ʼatamaninaya? Ta tolaʼai lova tovesimasimana ivona fofofolea Buki Nugwenugweina ʼinaya ana aqiaqi baʼitagana ʼifoʼifoqe emi viaqayavo ʼidiega.”
49 Eu estava com vocês todos os dias, ensinando no pátio do Templo, e vocês não me prenderam. Mas isso está acontecendo para se cumprir o que as
50 ʼInega Ieisu ana toʼabibodayavo qabudi idena iyavula.
50 Então todos os discípulos abandonaram Jesus e fugiram.
51 Ta taha kilakai toluaviayavo iʼitea, tauna wese Ieisu ana toʼabiboda taha. Nuanuadi ina kafia ta ana kaleko ʼaidega otaqina,
51 Um jovem, enrolado num lençol, seguia Jesus. Alguns tentaram prendê-lo,
52 ʼinega tuta nana igiʼwaqiea e ana kalekomo ilihi mwainia, ʼinega maʼigonegonena dena tauya.
52 mas ele largou o lençol e fugiu nu.
53 ʼInega Ieisu itauyea toveguba qiduana ena ʼabaga ʼinaya ta ilugu. Ta toveguba edi tovanugweta be ʼabaga ana tovanugwetayavo ta wese luvine ana toveʼitayavo niʼa ivaʼauta itoatoa.
53 Em seguida, levaram Jesus até a casa do Grande Sacerdote , onde estavam reunidos os chefes dos sacerdotes, alguns líderes dos judeus e alguns mestres da Lei.
54 Ta Fita tufwana luluvaiega Ieisu talaʼobea ʼinega wese lugu toveguba nana ena ʼabagaya. Ta Fita ʼebevekotu ʼatamaninaya toabui ʼabaga ana toʼitamakiavo maega ta ʼaiwea ivevetaluvala.
54 Pedro seguiu Jesus de longe e entrou no pátio da casa do Grande Sacerdote. Ele sentou-se perto do fogo, com os guardas, para se esquentar.
55 Ta toveguba qiduqiduadi be me Diu edi kaniselayavo qabudi nuanuadi Ieisu ana ʼebeveʼewa ina salia ʼinega ana fata ina luveʼaligia, ta ge taha ena luveifana ida lobei.
55 Os chefes dos sacerdotes e todo o Conselho Superior estavam procurando encontrar alguma acusação contra Jesus a fim de o condenarem à morte. Mas não conseguiram nenhuma.
56 Tomotau qabudi Ieisu iveveʼewea ta edi vona ge daveʼaidega mana qabudi iuʼauʼava.
56 Muitos diziam mentiras contra ele, mas as suas histórias não combinavam umas com as outras.
57 ʼInega vaina itovolo ta Ieisu uʼavega iveʼewea ivonaya,
57 Alguns se levantaram e acusaram Jesus com mentiras. Eles diziam:
58 “Ieisu ena vona anoqolia vonaya, ‘Vanue Gwalagwalana baʼena tomotau iyoqonia nawale ena qeu yavulea, ta ʼaubena toi ʼabibodanaya wese taha vanue gwalagwalana ena yoqona ʼeviviea, ta ge tomotau nimadiega.’”
58 — Nós ouvimos quando ele disse: “Vou destruir este Templo que foi construído por seres humanos e, em três dias, levantarei outro que não será construído por seres humanos.”
59 Ta taudi wese edi vona baʼe yani nana weaqina ge daveʼaidega.
59 Mesmo assim as suas histórias não combinavam umas com as outras.
60 ʼInega toveguba edi tovanugweta toluvineavo matadia yaʼitoto ta Ieisu vetalaʼaiea vonaya, “Tomotau omoʼe edi veʼewa ʼiuya niʼa unoqolia, waisa? Tolaʼai weaqina ge uda vona ʼeviviedi?”
60 Aí o Grande Sacerdote se levantou no meio de todos e perguntou a Jesus: — Você não vai se defender dessa acusação?
61 Ta Ieisu nuanamo gado. ʼInega wese toveguba edi tovanugweta vetalaʼai ʼeviviea vonaya, “Nage oʼa Toʼetoyavuauna Yaubada Gwalagwalana Natuna, nage gebu?”
61 Mas Jesus ficou calado e não respondeu nada. Então o Grande Sacerdote tornou a perguntar: — Você é o
62 ʼInega Ieisu voneaya, “Yaʼa baʼe taugu. Nawale yaʼa Tomotau Natuna ona ʼitegu Tovewaiwai Otaqa ana ʼataqia ena toabui be wese mahala gawainavo debanega ena ʼevivi mai.”
62 Jesus respondeu:
63 ʼInega toveguba edi tovanugweta diana vilea ta taunega ana kaleko siabui ta vonaya, “Ena vona luveifa niʼa onoqolia. ʼOloto baʼe ena vona ʼinega taunega givaneyea ʼidewana tauna Yaubada! Taʼiwa, ge taha wese toveʼewa edi simana kana noqoli ena luveifana weaqina.” ʼInega qabudi ʼelagaidi ivonaya, “Luaqiaqiea be naʼaliga!”
63 Aí o Grande Sacerdote rasgou as suas próprias roupas e disse: — Não precisamos mais de testemunhas!
64 — ausente —
64 Vocês ouviram esta blasfêmia contra Deus! Então, o que resolvem? Todos estavam contra Jesus e aí o condenaram à morte.
65 ʼInega vaina Ieisu igidaʼwei ta matana kalekoyega iʼafwalia ta nimadiega ilavua dadanea ivonaya, “ʼEguma oʼa tovesimasimana taha e ʼinega usimana toga vunuvunuqiu!” ʼInega ana toʼitamakiavo ikafia ta ivunuqa dadanea.
65 Então alguns começaram a cuspir nele. Cobriam o rosto dele, davam bofetadas nele e perguntavam: — Quem foi que bateu em você? Adivinhe! E também os guardas o pegaram e lhe deram bofetadas.
66 Ta Fita nawale ʼabaga gamonaya toatoa, ʼinega toveguba edi tovanugweta ena tofewayavo ʼidiega taha iahaba ʼifoqe mai.
66 Pedro ainda estava lá embaixo no pátio, quando apareceu uma das empregadas do Grande Sacerdote .
67 ʼInega iahabana Fita ʼitea ʼaiwea vevetaluvala ta ʼita makimakia voneaya, “Oʼa wese Nasaleta ʼolotona Ieisu maega otoatoa.”
67 Ela viu Pedro se esquentando perto do fogo, olhou bem para ele e disse: — Você também estava com Jesus de Nazaré.
68 ʼInega Fita vegeqa vonaya, “Yani benaʼe uvonevonea yaʼa ge eda alamania!” ʼInega Fita dena ʼifoqe ʼabaga ana ʼali ʼawanaya.
68 Mas ele negou, dizendo: — Eu não o conheço. Não sei do que é que você está falando. E saiu para o corredor. Naquele momento, o galo cantou.
69 ʼInega wese iahaba nana Fita ʼitei ta tomotau diʼwenaya itoatoa vonedi vonaya, “Omoʼe ʼoloto nana tauna wese Ieisu ana qabu ʼidiega.”
69 Quando a empregada viu Pedro ali, começou a dizer aos que estavam perto: — Este homem é um deles.
70 ʼInega Fita wese vegeqa vonaya, “Yaʼa gebu!” Ta tuta kusakusana ʼabibodanaya taudi Fita diʼwenaya itoatoa ivoneaya, “Vonahaqiaqi, niʼa ahalamaniu oʼa wese Ieisu ana toʼabiboda taha mana oʼa Galili ʼolotou!”
70 Mas ele negou outra vez. Pouco depois, as pessoas que estavam ali disseram de novo a Pedro: — Não há dúvida de que você é um deles, pois você também é da Galileia.
71 ʼInega Fita veʼale ʼawatamatamana gaba vane vonaya, “Tamada, ʼoloto nana ovonevonea yaʼa ge wese eda alamania!”
71 Aí Pedro disse: — Juro que não conheço esse homem de quem vocês estão falando! Que Deus me castigue se não estou dizendo a verdade!
72 Ta tuta omoʼe ʼinaya kamukamu ena dou vemagilafuna. ʼInega Fita Ieisu ena vona nuaia vonaya, “Oʼa tuta toi una maduvegeqegu ta ʼabiboda kamukamu ena dou navemagilafuya.” ʼInega Fita nuana vita qiduana ta dou.
72 Naquele instante o galo cantou pela segunda vez, e Pedro lembrou que Jesus lhe tinha dito: “Antes que o galo cante duas vezes, você dirá três vezes que não me conhece.” Então Pedro caiu em si e começou a chorar.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 14, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.