João 12

Molima New Testament (MOX_FNS) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 ʼAubena sikisi ʼinaya ʼAuvivia Sagalina naveʼale, ʼinega Ieisu lugu ʼevivi Lasalo ena ʼabaga Bedani ʼinaya. Ta baʼe Lasalo nana Ieisu lova giveyaʼitoto ʼeviviea ʼaligega.
1 Seis dias antes da Páscoa , Jesus foi ao povoado de Betânia, onde morava Lázaro, a quem ele tinha ressuscitado.
2 ʼAbwaga niʼa iʼivaʼavaʼaia Ieisu sabi ʼamayabana. ʼInega Mata ʼabwaga nana dedea, ta tomotau niʼa itoa vivilia ʼai nana ʼinaya, ta wese Lasalo toabui Ieisu maega sabi ʼai.
2 Prepararam ali um jantar para Jesus. Marta ajudava a servir, e Lázaro era um dos que estavam à mesa com ele.
3 ʼInega Meli taha bunama ana wawa nadi ma botolina tufwana ʼenaʼina ʼewea. Bunama nana ana veʼia qiduana ta meilana aqiaqina. Ta Meli Ieisu ʼaqenaya guiwaqia, ta ʼabiboda debanega talaveayea. Ta bunama nana ʼinega meila aqiaqi otaqina ʼifoqe, ta vanue gamona qabuna tuʼiʼihia.
3 Então Maria pegou um frasco cheio de um perfume muito caro, feito de nardo puro. Ela derramou o perfume nos pés de Jesus e os enxugou com os seus cabelos; e toda a casa ficou perfumada.
4 Ta Ieisu ana toʼabiboda taha ana wawa Iudasa Isakaliota nawale Ieisu nasuluvea wese toatoa, ta baʼe Iudasa nana Meli ena viaqa ge daʼawahaqiaqiea, ʼinega vonaya,
4 Mas Judas Iscariotes, o discípulo que ia trair Jesus, disse:
5 “Tolaʼai weaqina baʼe bunama nana ge davegimwaneyei, ta manena lukwalukwadi daneidi? Mana ana veʼia qiduana, kavona tofewa taha ana veʼia yaʼwala ʼaidegana gamonaya.”
5 — Este perfume vale mais de trezentas moedas de prata . Por que não foi vendido, e o dinheiro, dado aos pobres?
6 Ena vona baʼe ʼedewani mana tauna toʼabiboda dina edi mane ana toʼitamaki. Ta tauna ge danuanua lukwalukwadi weaqidi, ta ʼesi baʼe ʼidewani vona ʼaiqa, mana tuta qabuna taunega mane nana ʼidiega vanavanawala.
6 Judas disse isso, não porque tivesse pena dos pobres, mas porque era ladrão. Ele tomava conta da bolsa de dinheiro e costumava tirar do que punham nela.
7 Ta Ieisu Iudasa ena vona veʼiea vonaya, “Unogeamo! Baʼe viaqa nana ʼinega ʼivaʼavaʼaigu agu tavuna weaqina.
7 Então Jesus respondeu:
8 Omiʼa emi toa bwaʼobwaʼo ʼinaya tuta qabuna lukwalukwadi maega otoatoa, ta yaʼa ge tuta qabuna baʼidia omiʼa maega kana toatoa.”
8 Os pobres estarão sempre com vocês, mas eu não estarei sempre com vocês.
9 Ieisu nawale vonavona ʼinega tomotau qabudi valena inoqolia ʼinega imai sabi ʼitana. Ta wese nuanuadi Lasalo ina ʼitea, mana lova Ieisu ʼoloto nana giveyaʼitoto ʼeviviea ʼaligega.
9 Muitas pessoas ficaram sabendo que Jesus estava em Betânia. Então foram até lá não só por causa dele, mas também para ver Lázaro, o homem que Jesus tinha ressuscitado.
10 ʼInega toveguba qiduqiduadi wese ivedimadima govaqa Lasalo sabi luveʼaligina,
10 Então os chefes dos sacerdotes resolveram matar Lázaro também;
11 mana tauna ana giveyaʼitoto ʼevivi ʼinega me Diu ʼeala ivavaukamana Ieisu ʼinaya ta edi vetumaqana iaʼuaʼuya ʼinaya.
11 pois, por causa dele, muitos judeus estavam abandonando os seus líderes e crendo em Jesus.
12 Mahala vulihia ʼinega ʼAuvivia Sagalina ana toyoʼoyavo Ieisu ena mai Ielusalema weaqina valena inoqolia,
12 No dia seguinte, a grande multidão que tinha ido à Festa da Páscoa ouviu dizer que Jesus estava chegando a Jerusalém.
13 ʼinega magimagi ʼwaena iʼewedi ta iʼifoqe ʼabagega sabi ʼebeʼewana, ta ikolua ivonaya,
13 Então eles pegaram ramos de palmeiras e saíram para se encontrar com ele, gritando: — Que Deus abençoe aquele que vem em nome do Senhor! Que Deus abençoe o Rei de Israel!
14 Ieisu taha yubai doniki kekeyavauna lobea ta geluya, ʼidewani vona ʼwayaʼwayavina ʼenoʼeno Buki Nugwenugweina ʼinaya vonaya,
14 Jesus procurou um jumentinho e o montou, como dizem as Escrituras Sagradas :
15 — ausente —
15 “Povo de Jerusalém, não tenha medo! Veja! Aí vem o seu Rei, montado num jumentinho!”
16 Ta tuta nana baʼe yani nana ʼifoqe Ieisu ʼinaya, ʼinega ana toʼabibodayavo ge nuadi daʼeqaʼui ana alamani weaqina. Ta ʼesi ʼabibodanaya, tuta nana Yaubada ena viaqa aqiaqi otaqina ʼinega Ieisu ʼaligega giveyaʼitoto ʼeviviea, e ʼinega Buki Nugwenugweina ena simana Ieisu weaqina inuaveʼavinia vonigo baʼe yani nana naʼifoqe ʼinaya.
16 Naquela ocasião os discípulos não entenderam isso. Mas, depois de Jesus ter voltado para a presença gloriosa de Deus, eles lembraram que isso estava escrito a respeito dele e também que era isso o que tinha acontecido.
17 Ta tomotau qabudi lova Ieisu maega itoatoa tuta nana Lasalo gabea debaʼunuyega ta giveyaʼitotoya ʼaligega, taudina nawale Ieisu Valena iyawayawala dadanea tomotau ʼidia.
17 A multidão que estava com Jesus quando ele havia chamado Lázaro para fora do túmulo e o tinha ressuscitado espalhou a notícia do que tinha acontecido.
18 Ta ena viaqa waiwaina be ʼebenuavoqana tomotau qabudi inoqolia, ʼinega iʼifoqe ʼabagega sabi damwabodana.
18 E o povo foi encontrar-se com Jesus, pois ficou sabendo que ele tinha feito esse milagre.
19 ʼInega Falisiavo taudiega nuanidia ivonaya, “Oʼitei, itaʼa ge ada fata kana giveluaʼui! Tomotau qabudi iʼabiʼabibodea!”
19 Então os fariseus disseram uns aos outros: — Não estamos conseguindo nada! Vejam! Todos estão indo com ele!
20 Ta wese vaidi me Guliki niʼa iʼwatovu mai sabi tafwalolo sagali nana ʼinaya.
20 Entre o povo que tinha ido a Jerusalém para tomar parte na festa, estavam alguns não judeus.
21 Ta wese Filifi niʼa mai sagali nana ʼinaya, tauna ena ʼabaga Bedesaida diʼwe Galili gamonaya. Ta me Guliki dina itauya Filifi ʼinaya, ta ivoneaya, “Kaiwabu, imaʼa nuanuama Ieisu ana ʼitea.”
21 Eles foram falar com Filipe, que era da cidade de Betsaida, na Galileia, e pediram: — Senhor, queremos ver Jesus.
22 Ta Filifi iana Anidulu vonea me Guliki edi nuanua weaqina. ʼInega magilafudina itauya Ieisu ʼinaya ta ivonea me Guliki weaqidi.
22 Filipe foi dizer isso a André, e os dois foram falar com Jesus.
23 ʼInega Ieisu vonedi vonaya, “Tuta niʼa mai be Yaubada naveʼita ʼifoqeyea Natuna ena aqiaqi otaqa.
23 Então ele respondeu:
24 Yavona aqiaqiemi, ʼeguma witi vewanina ge nahavuta bwaʼobwaʼo gamonaya be naʼaliga, e ʼinega ge wese naveveʼeala. Ta ʼesi ʼeguma naʼaliga e ʼinega wese vewanina naveʼeala.
24 Eu afirmo a vocês que isto é verdade: se um grão de trigo não for jogado na terra e não morrer, ele continuará a ser apenas um grão. Mas, se morrer, dará muito trigo.
25 Tomeqabu edi tuta toa bwaʼobwaʼoya ta yawaidi ivegagalea ina luveʼwaivia. Ta ʼesi tomeqabu yawaidi ina awafelea taudina yawai vataya ina lobea.
25 Quem ama a sua vida não terá a vida verdadeira; mas quem não se apega à sua vida, neste mundo, ganhará para sempre a vida verdadeira.
26 Ta wese tomeqabu ivetofewa weaqigu luaqiaqiedi be ina ʼabibodegu, ta maʼinaya yatoatoa e omoʼe ʼinaya wese egu tofewa kavovo ina toatoa. Ta tomeqabu ivetofewa weaqigu taudina wese Tamagu naʼamayabedi.
26 Quem quiser me servir siga-me; e, onde eu estiver, ali também estará esse meu
27 “Giwaliguyega nuavita qiduana yalulutonovia. ʼInega nuagu voqana ta ge eda alamania tolaʼai ena vonei. Nage ena vonaya, ‘Tamagu, una ʼetoyavuigu baʼe vita nana ʼinega.’ Ta gebu, mana yaʼa yamai baʼe vita nana weaqina, ta ge wese mali ʼiu weaqina.
27 Jesus continuou:
28 Tamagu, baʼe ʼinega au wawa awatubo nalobea.” ʼInega taha bona mahalega ʼifoqe, vonaya, “Yaʼa awatubo niʼa yalobea agu wawa ʼinega. Ta wese nawale agu wawa awatubo naloba ʼeviviea.”
28 Pai, revela a tua presença Então do céu veio uma voz, que dizia: — Eu já a revelei e a revelarei de novo.
29 Ta qabu diavona omoʼe ʼinaya itoatoa ta bona nana inoqolia ivonaya be yavalata danununuqa, ta wese vaidi ivonaya be Yaubada ena tovaleʼewa taha davonavona Ieisu ʼinaya.
29 A multidão que estava ali ouviu a voz e dizia que era um trovão. Outros afirmavam que um anjo tinha falado com Jesus.
30 ʼInega Ieisu qabu dina vonedi vonaya, “Omoʼe bona nana ena vona omiʼa ami iula weaqina, ta ge yaʼa agu iula weaqina.
30 Mas ele disse:
31 Baʼitagana luvine ana tuta niʼa ʼifoqe totoa bwaʼobwaʼo ʼidia. Ta wese baʼitagana Yaubada bwaʼobwaʼo ana toluvine naʼwavina ʼifoqeyea.
31 Chegou a hora de este mundo ser julgado, e aquele que manda nele será expulso.
32 Ta tuta nana ina givaneqegu bwaʼobwaʼoyega ʼinega yaʼa tomotau qabudi ena miedi ʼiguya.”
32 E, quando eu for levantado da terra, atrairei todas as pessoas para mim.
33 Baʼe vona nana ʼinega veʼitayea maʼoda tauna naʼaliga ʼaiqa.
33 Ele dizia isso para indicar de que maneira ia morrer.
34 ʼInega qabu diavona iveʼiea ivonaya, “Imaʼa ema luvine ʼinaya niʼa anoqolia vonigo Keliso natoa vataya, ʼinega oʼa tolaʼai weaqina uvonaya be Tomotau Natuna ina givaneqea? Ta baʼe Tomotau Natuna, tauna togama?”
34 A multidão perguntou: — A nossa
35 ʼInega Ieisu vonedi, vonaya, “Omiʼa simatala nana tuta kukusana namo ʼimia naʼenoʼeno, ʼinega ona tauya tuta nana simatala nana nawale ʼenoʼeno ʼimia, mana tuta goyona ʼinaya velovelovana navewaiwai vaʼinemi. Ta ʼeguma taha tomotau tautauya velovelovana ʼinaya, ʼinega ge dahalamania maʼinaya tautauya.
35 Jesus respondeu:
36 Ta ʼesi emi vetumaqana ona aʼuya simatala nana ʼinaya tuta nana nawale ʼimia ʼenoʼeno, be yaqisa omiʼa kavona simatala nana natunavo.” Ieisu ena vona baʼe luʼovoia, ʼinega nogedi ta ʼwaiva ʼidiega.
36 Enquanto vocês têm a luz, creiam na luz para que possam viver na luz. Depois que Jesus disse isso, foi embora e se escondeu do povo.
37 Ieisu viaqa waiwaidi niʼa viaqidi matadia, ta tua ge nuanuadi ina vetumaqanea.
37 Eles tinham visto Jesus fazer todos esses milagres, mas não criam nele,
38 Ta baʼe ʼinega tovesimasimana Aisea ena vona ana aqiaqi ʼifoqe, vonaya,
38 para que se cumprisse o que disse o profeta Isaías: “Senhor, quem creu na nossa mensagem? E quem viu que era o Senhor que estava agindo?”
39 Ta baʼe ʼiu nana ʼinega ge adi fata ina vetumaqana, mana Aisea wese Buki Nugwenugweina ʼinaya simana vonaya,
39 Não podiam crer porque, como disse Isaías:
40 — ausente —
40 “Deus cegou os olhos deles e fechou a mente deles, para que não vejam, e não entendam, e não se voltem para ele, e sejam curados por ele.”
41 Aisea baʼe vona diavona ʼwayavidi, mana tauna lova Ieisu ena aqiaqi otaqa ʼitea ʼinega wese weaqina simana.
41 Isaías disse isso porque viu a revelação da natureza divina de Jesus e falou a respeito dele.
42 Ta wese me Diu edi tovanugwetayavo koyadi Ieisu ivetumaqanea. Ta edi vetumaqana weaqina ge ida simana ʼifoqeyea, mana imwaniniva Falisi weaqidi vonigo ina aʼuʼifoqeyedi vanue tafwalolo ʼinega.
42 No entanto, muitos líderes judeus creram em Jesus, mas não falavam publicamente a favor dele para que os fariseus não os expulsassem da sinagoga .
43 Mana tovanugweta diavona nuanuadi qiduana ina tovolo tomotau matadia ta ina ʼawahaqiaqiedi, ta ge ida nuanua qiduana Yaubada ena ʼawahaqiaqi ʼidia weaqina.
43 Eles gostavam mais de ser elogiados pelas pessoas do que de ser elogiados por Deus.
44 ʼInega Ieisu bonana qiduanega vonaya, “ʼEguma taha toga vevetumaqanegu, ʼinega tomotau nana ge yaʼagumo davevetumaqanegu, ta ʼesi agu Tovetune wese vevetumaqanea.
44 Jesus disse bem alto:
45 Ta tuta nana tovetumaqana nana ʼiteʼitegu, ʼinega wese agu Tovetune ʼiteʼitea.
45 Quem me vê vê também aquele que me enviou.
46 Yaʼa yamai bwaʼobwaʼoya kavona simatala ʼidewani, be yaqisa tomeqabu ivevetumaqanegu ge wese velovelovana ʼinaya ina tautauya.
46 Eu vim ao mundo como luz para que quem crê em mim não fique na escuridão.
47 “Ta ʼeguma taha toga egu vona noqonoqolia ta ge damatayagea, ʼinega ge wese ena luvinei, mana yaʼa ge eda mai bwaʼobwaʼoya tomotau sabi luvinedi, ta ʼesi yamai sabi ʼetoyavuidi.
47 Se alguém ouvir a minha mensagem e não a praticar, eu não o julgo. Pois eu vim para salvar o mundo e não para julgá-lo.
48 Ta tomeqabu inogenogegu ta egu vona ge ida ʼawahaqiaqiea adi toluvine toatoa. Ta egu vona diavona niʼa yaʼinanedi taudi ina luvinedi ʼaubena ana ʼebeluʼovoa ʼinaya.
48 Quem me rejeita e não aceita a minha mensagem já tem quem vai julgá-lo. As palavras que eu tenho dito serão o juiz dessa pessoa no último dia.
49 Baʼe egu vona diavona vonahaqiaqi, mana ge taugu egu luvine ʼinega eda vonavona, ta ʼesi agu Tovetune Tamagu ena nuanua ʼinega luvinegu tolaʼai ena vonayea ta wese maʼoda ʼinega vona diavona ena vona ʼaiqedi.
49 — Eu não tenho falado em meu próprio nome, mas o Pai, que me enviou, é quem me ordena o que devo dizer e anunciar.
50 Ta yahalamani aqiaqiea vonigo baʼe luvine nana ʼinega tomotau toa vataya ina lobea. ʼInega tolaʼai Tamagu vonayea ʼiguya yaʼa wese ʼidewani yavonavonayea.”
50 E eu sei que o seu mandamento dá a vida eterna. O que eu digo é justamente aquilo que o Pai me mandou dizer.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 12, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.