1 Coríntios 10
Molima New Testament (MOX_FNS) vs NTLH
1 Taigwavo be novugwavo, ge ona nuafania tolaʼai lova ʼifoqe tubudavo me Diu ʼidia tuta nana diʼwe Itifita inogea ta Mosese maega itautauya diʼwe ʼavaʼava ʼinaya. ʼInega Yaubada gawata qiduana vetunei webui veʼigwaʼuyedi. Ta gawata nana ena vanugweta ʼinega itautauya. Ta wese Yaubada ena waiwaiega Mwadeʼwa Bweabwealina aʼusiʼiea ʼinega kavona ʼeda ʼifoqe nuaninaya ta qabudi ayahayanega ivaukamana.
1 Irmãos, eu quero que vocês lembrem do que aconteceu com os nossos antepassados que seguiram Moisés. Todos foram protegidos pela nuvem e passaram pelo mar Vermelho.
2 Ta vaukamana nana ʼinaya gawata be Mwadeʼwa Bweabwealina ʼinega ibabitaiso edi vetoʼabiboda Mosese ʼinaya weaqina.
2 Como seguidores de Moisés, eles foram batizados na nuvem e no mar.
3 Ta wese me Diu tuta ʼaidega ʼaidega adi ʼabwaga ana wawa “mana” iʼeweʼewea Yaubada ena waiwaiega ta iʼaiʼainia.
3 Todos comeram da mesma comida espiritual
4 Ta wese ʼidewani tuta ʼaidega ʼaidega ʼidia adi goʼila ʼaidegana ʼinega inumanuma. Goʼila nana Yaubada ena waiwaiega dabo ʼinega ʼifoqe matadia, ta dabo nana tuta qabuna taudi maega tauya nana ʼinaya. Ta dabo nana tauna Keliso.
4 e beberam da mesma bebida espiritual. Pois bebiam daquela rocha espiritual que ia com eles; e a rocha era Cristo.
5 Ta tubudavo diavona edi viaqayavo ʼidiega Yaubada ge daqaiawa weaqidi, ʼinega ʼidiega ʼeala iʼaliga diʼwe ʼavaʼavaya.
5 Mas Deus não ficou contente com a maioria deles, e por isso eles morreram, e os seus corpos ficaram espalhados no deserto.
6 Ta baʼe yani diavona iveʼebeʼita ʼidaya be yaqisa itaʼa edi ilivu luveifana ge kana ʼabibodedi. Vaidi ʼidiega edi tokwalui iawatubodi, ta ilivu nana ge kana viaqi, mana Buki Nugwenugweina vonaya, “Tomotau diavona itoabui iʼaiʼai ta inumanuma, ʼinega iyaʼitoto ta iouou edi tokwaluiavo matadia.”
6 Tudo isso aconteceu a fim de nos servir de exemplo, para nós não querermos coisas más como eles quiseram,
7 — ausente —
7 nem adorarmos ídolos, como alguns deles adoraram. Como dizem as Escrituras Sagradas : “O povo sentou-se para comer e beber e se levantou para se divertir.”
8 Ta wese ge kana velamoʼeno kavokavovo ʼidewani tubudavo vaidi iviaqia, mana ilivu nana weaqina tomotau adi yau tuweniti teli tausani (23,000) iʼaliga ʼaubena ʼaidegana ʼinaya.
8 Não devemos cometer imoralidade sexual, como alguns deles fizeram. E, porque eles fizeram isso, vinte e três mil deles caíram mortos num dia só.
9 Ta wese eda Kaiwabu ge kana sitonovi ʼidewani tubudavo vaidi iviaqia edi ilivu luveifana ʼinega. Vona aqiaqi, luveifa nana iviaqidi ʼinega mwata iʼifoqe iʼutedi ʼinega iʼeluʼaliga.
9 Não devemos pôr à prova a paciência de Cristo, como alguns deles fizeram, e por isso foram mortos pelas cobras.
10 Ta wese ge kana vetalabudabuda ʼidewani tubudavo vaidi iviaqia, mana edi vetalabudabuda weaqina Yaubada luveʼaliga ana tovaleʼewa vetunei webui ʼidia ta luveʼaligidi.
10 Vocês não devem se queixar, como fizeram alguns deles, e por isso foram destruídos pelo Anjo da Morte.
11 Tubudavo luvematasabu waiwaina ilobedi edi ilivu weaqina, ta baʼe yani diavona ʼwayaʼwayavina Buki Nugwenugweina ʼinaya ivonavona waiwai itaʼa lagata vauvauda ʼidaya, mana bwaʼobwaʼo baʼena ena tuta ʼebeluʼovoa niʼa vadiʼweda.
11 Tudo isso aconteceu com os nossos antepassados a fim de servir de exemplo para os outros, e aquelas coisas foram escritas a fim de servirem de aviso para nós. Pois estamos vivendo no fim dos tempos.
12 ʼInega ʼeguma taha toga taunega weaqina nanuaia navonaya, “Yaʼa me egu vetumaqana waiwaina yatovoloʼiʼita!” E ʼinega taunega naʼitamaki aqiaqiea fole luveifa diavona ʼidiega nabeʼu.
12 Portanto, aquele que pensa que está de pé é melhor ter cuidado para não cair.
13 Ta tuta nana sitonova taha taha una lobedi ta nuanuau yani luveifana una viaqia, e ʼinega una alamani aqiaqiea ge oʼa au ʼaidega ʼiuya daʼifoʼifoqe, ta ʼesi tovetumaqana qabudi sitonova diavona wese ilobelobedi. Yaubada lova vona fofofolayeda ge wese nanogeda, ta baʼe vona fofofola nana ge wese nabwegei. ʼInega ge wese nahawafeleu sitonova waiwai vaʼinena ʼinaya, ta ʼesi au ʼetofwafwa ʼinaya. Ta wese tuta nana sitonova ulobelobedi ʼinega Yaubada naiuleu be dena ana ʼeda naveʼiteu ʼinega sitonova nana ʼinega una dena, ta ge wese una beʼu.
13 As tentações que vocês têm de enfrentar são as mesmas que os outros enfrentam; mas Deus cumpre a sua promessa e não deixará que vocês sofram tentações que vocês não têm forças para suportar. Quando uma tentação vier, Deus dará forças a vocês para suportá-la, e assim vocês poderão sair dela.
14 ʼInega egwavo, tokwalui adi iwaʼodu ona nogea.
14 Por isso, meus queridos amigos, fujam da adoração de ídolos.
15 Yavonavona ʼimia kavona omiʼa toalamani aqiaqi, ʼinega omiʼa ami fata egu vona baʼe ena vonayedi ta ona aʼuvidividinidi ʼeguma vonahaqiaqi nage gebu.
15 Eu falo com vocês como com pessoas que têm capacidade para entender o que estou afirmando. Julguem vocês mesmos o que eu estou dizendo.
16 Ta ona nuaia, tuta nana kavavaʼauta eda Kaiwabu ena ʼAi weaqina ʼinega ʼabwaga nana ana tovewilaʼa nugweta vedi ma ʼoinena naʼewei navona veyolubei Yaubada ʼinaya, ta ʼabiboda kana numea. ʼInega kavona Ieisu sulalina kada numei eda ʼebeʼita ena ʼaliga weaqina, ta sulala nana ʼinega kaveʼaidega maega. Ta wese ʼidewani beledi, mana beledi nana kana gitomwei kana ʼainia, e ʼinega kavona Keliso ʼwafina niʼa kada ʼaini, ʼinega wese maega kaveʼaidega.
16 Pensem no cálice pelo qual damos graças a Deus na Ceia do Senhor. Será que, quando bebemos desse cálice, não estamos tomando parte no sangue de Cristo? E, quando partimos e comemos o pão, não estamos tomando parte no corpo de Cristo?
17 Itaʼa qabuda beledi ʼaidega nana ʼinega kaʼaiʼai, ta baʼe beledi nana ʼinega qabuda kaveʼwafi ʼaidega.
17 Mesmo sendo muitos, todos comemos do mesmo pão, que é um só; e por isso somos um só corpo.
18 Ta kana nuaia me Isileli edi ilivu weaqina, mana taudi edi yubai ivegubayedi ta iʼainidi, ta ʼai nana ʼinega qabudi iveʼaidega.
18 Pensem no povo de Israel. Aqueles que comem as coisas oferecidas em sacrifícios tomam parte juntos no sacrifício que é oferecido a Deus no altar.
19 Egu vona nana baʼe ʼiuna ena givesimatalia ʼimia. Yaʼa ge eda vonevonemi tomotau edi tokwalui edi waiwai kavona Yaubada otaqa ena waiwai ʼidewani. Ta wese ge eda vonevonemi tomotau edi veguba tokwalui ʼidia yani aqiaqina nage yani qiduana.
19 O que é que eu quero dizer com isso? Que o ídolo ou o alimento que é oferecido a ele tem algum valor?
20 Gebuʼe otaqa! Ta ʼesi yavonevonemi edi vegubayavo iviaviaqidi niboana luveifadi ʼidia weaqina, ta gebu Yaubada otaqa ʼinaya. ʼInega ge nuanuagu taha toga ʼimiega taudi maega ona luvetuba ta ona veiaiana.
20 É claro que não! O que estou dizendo é que aquilo que é sacrificado nos altares pagãos é oferecido aos demônios e não a Deus. E eu não quero que vocês tomem parte nas coisas dos demônios.
21 Mana ge ana fata eda Kaiwabu ana vediega ona numa, ta wese Seitani enavo adi vediega ona numa. Wese ʼidewani ge ana fata ʼabwaga kana ʼai eda Kaiwabu ena teboloyega, ta wese Seitani enavo edi teboloyega.
21 Vocês não podem beber do cálice do Senhor e também do cálice dos demônios. Vocês não podem comer na mesa do Senhor e também na mesa dos demônios.
22 Nage itaʼa nuanuada eda Kaiwabu kana vediavilevilea? Nage itaʼa kana vewaiwai vaʼinea, waisa? Yavonevonemi, gebuʼe otaqa!
22 Ou será que queremos provocar o Senhor, fazendo com que ele fique com ciúmes? Por acaso vocês pensam que somos mais fortes do que ele?
23 Nage vaina ʼimiega ovonaya, “Ieisu ena viaqayavo ʼidiega yavuyavuigu yatoatoa me Diu edi luvine be wese edi ilivu ʼidiega, ʼinega luaqiaqiegu be yani qabuna agu fata ena viaqidi.” Vonahaqiaqi, au fata, ta viaqa diavona vaina ge wese ina veʼebeiula ʼiuya. Ta wese vaina ʼimiega ovonaya, “Agu fata yani taha taha ena viaqidi.” Vonahaqiaqi, au fata, ta vaina yani ge wese ina iuleu.
23 Alguns dizem assim: “Podemos fazer tudo o que queremos.” Sim, mas nem tudo é bom. “Podemos fazer tudo o que queremos”, mas nem tudo é útil.
24 Ge tauʼumo eu ʼebeqaiawa weaqina una nuanua, ta ʼesi luaqiaqieu be una nuanua maʼoda ʼinega emwavo wese una giveqaiawedi.
24 Ninguém deve buscar os seus próprios interesses e sim os interesses dos outros.
25 Ta omiʼa baʼe ʼidewani ona viaqia: ʼEguma yubai veiʼodi adi ʼebegimwane ʼinega una gimwanea sabi ʼai, e ʼinega weaqina ge tauʼu una vetalaʼaieu una vonaya, “Maʼinega yubai nana mai, nage tokwalui adi veguba weaqina, nage gebu?” Mana ʼeguma tauʼu baʼe yani nana weaqina una vetalaʼaieu ʼinega tauʼu wese una nuaia nage yani aqiaqina uviaviaqia nage yani luveifana.
25 Vocês podem comer de tudo o que se vende no açougue, sem terem nenhuma dúvida de consciência.
26 Ta ʼesi au fata una ʼainia, mana Buki Nugwenugweina vonayea, “Eda Kaiwabu bwaʼobwaʼo ʼivaʼavaʼaia, ta wese yani diavona iʼenoʼeno bwaʼobwaʼo debanaya eda Kaiwabu ʼinega imai.”
26 Pois, como dizem as Escrituras Sagradas : “A terra e tudo o que nela existe pertencem ao Senhor.”
27 ʼEguma taha toga ge davetumaqana Keliso ʼinaya ta naʼebeʼeweu ena vanuea ʼai weaqina, e ʼinega ena gaba una ʼawahaqiaqiea. ʼInega ʼeguma toyani matauya nahaʼuya ge weaqina una vetalaʼai ta ʼesi una ʼainia. Ta ge wese tauʼu una nuanua una vonaya, “Nage yani luveifana yaviaqia baʼe ʼai nana ʼinega?”
27 Se alguém que não é cristão convidá-los para comer, e vocês resolverem ir, comam o que for posto na frente de vocês e não façam perguntas por motivo de consciência.
28 Ta ʼeguma taha toga ʼai nana ʼinaya navematamagilafuyeu navonaya, “Baʼe yubai nana niʼa ivegubayea tokwalui ʼidia.” E ʼinega yubai nana ge una ʼaini ta ʼesi una nogea, mana ʼeguma tomotau nana nahalamania oʼa taha tovetumaqana ta tua yubai nana uʼainia, e ʼinega tauna una givenuenuea.
28 Mas, se alguém disser a vocês: “Esta comida foi oferecida aos ídolos”, neste caso não comam, por causa daquele que disse isso e também por motivo de consciência.
29 Unoqolia, ge wese eda voneu ʼai nana ʼinega yani luveifana uda viaqi, ta ʼesi tovematamagilafu nana nanuaia oʼa niʼa luveifana uviaqia. Nage taha toga ʼimiega una vonaya, “Ge taha toga daluaqiaqiei be ena nuanua ʼai weaqina naluvinegu egu viaqayavo ʼidia, be ʼinega vaina ena nogedi ta vaina ena ʼawahaqiaqiedi, mana yaʼa taugu agu fata be ena venuaʼivina toyani luaqiaqiegu nage toyani ge daluaqiaqiegu.
29 Não estou falando da sua própria consciência, mas da consciência do outro. Mas alguém pode perguntar: “Por que é que a minha liberdade deve ser diminuída pela consciência dos outros?
30 Ta ʼeguma Yaubada ʼinaya agu ʼabwaga be yubai weaqina yalulukaiwa, e ʼinega tolaʼai weaqina vaina tomotau ina ʼaivegilegu?”
30 Se eu agradeço a Deus o alimento que como, por que é que sou criticado, se já o agradeci a Deus?”
31 ʼInega yaʼa Faulo yavona aqiaqiemi, tolaʼai kaʼaiʼaini ta tolaʼai kanumenumea, ta wese yani qabudi kaviaviaqidi, e kana viaqidi Yaubada sabi awatubona.
31 Portanto, quando vocês comem, ou bebem, ou fazem qualquer outra coisa, façam tudo para a glória de Deus.
32 ʼInega me Diu be taudi ge me Diu ta wese Yaubada ana tovetumaqanayavo qabudi ge ona givenuavitedi emi viaqayavo be wese emi ilivuyavo ʼidiega.
32 Vivam de tal maneira que não prejudiquem os judeus, nem os não judeus, nem a Igreja de Deus.
33 Ta wese yaʼa ʼidewani nuanuagu tomotau qabudi ena giveqaiawedi egu viaqayavo qabudi ʼidiega. ʼInegana ge eda nuanua qiduana taugu egu aqiaqi weaqina, ta ʼesi tomotau qabudi edi veaqiaqi weaqina yanuanua, be yaqisa ʼetoyavua ina lobea Yaubada ʼinega.
33 Façam como eu. Procuro agradar a todos em tudo o que faço, não pensando no meu próprio bem, mas no bem de todos, a fim de que eles possam ser salvos.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar 1 Coríntios 10, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.