Mateus 5

Nupela Testamen long Manambu (MLE) vs NVI

Sair da comparação
NVI Nova Versão Internacional
1 — ausente —
1 Vendo as multidões, Jesus subiu ao monte e se assentou. Seus discípulos aproximaram-se dele,
2 — ausente —
2 e ele começou a ensiná-los, dizendo:
3 “Adiy duw taakw day dayadiy mawulaam wataay, ‘Nyan nyanada viyakita yawiy Godak kap kwurkwur maa rav. Aw God nyanawa sugwiyaan kwurdik, aal kwurkibana.’ Atawa wukikwanadiy duw taakw God dikidi gwalugw, aad dayakidaad. Alik day rakarak samasam tikwadiy.
3 "Bem-aventurados os pobres em espírito, pois deles é o Reino dos céus.
4 “Adiy duw taakw day samasam wukikwanadiy day dayadiy yidadiy valwa kidi kupwaam rinadiy kupwarapa valik, God dayak yarakara kwurkidadiy. Alik adiy duw taakw rakarak samasam tikwadiy.
4 Bem-aventurados os que choram, pois serão consolados.
5 “Adiy duw taakw dayadiy mawul kwusidatakaan tikwanadiy, kidi kupwad miyawa dayakid tikinaad. Alik adiy duw taakw rakarak samasam tikwadiy.
5 Bem-aventurados os humildes, pois eles receberão a terra por herança.
6 “Adiy duw taakw day nyanyi viyakit tikir God dikidi gikim, God adiy duw taakw daya mawul wala jaav kwiykida dayak. Alik adiy duw taakw rakarak samasam tikwadiy.
6 Bem-aventurados os que têm fome e sede de justiça, pois serão satisfeitos.
7 “Adiy duw taakw day wukikwanadiy nuwukadiy duw takwak, God ab dayak wukikinaad. Alik adiy duw taakw rakarak samasam tikwadiy.
7 Bem-aventurados os misericordiosos, pois obterão misericórdia.
8 “Adiy duw taakw dayadiy mawul mwiyir tikwanadiy, ginyir day Godaam vikidanaad. Alik adiy duw taakw rakarak samasam tikwadiy.
8 Bem-aventurados os puros de coração, pois verão a Deus.
9 “Adiy duw taakw nyidi nyidim tan nuwukadiy duw takwak God tasakwu-kidadiy ‘Adiy wunadiy nyanugw-adiy,’ wakuw. Alik adiy duw taakw rakarak samasam tikwadiy.
9 Bem-aventurados os pacificadores, pois serão chamados filhos de Deus.
10 “Adiy duw taakw day God diki wadil yawiy kwurkuw, aw nuwukadiy duw taakw dayak sapis jikin jawjaay kwurdaak, ata God dikidi gwalugw, aad dayakidaad. Alik adiy duw taakw rakarak samasam tikwadiy.
10 Bem-aventurados os perseguidos por causa da justiça, pois deles é o Reino dos céus.
11 — ausente —
11 "Bem-aventurados serão vocês quando, por minha causa os insultarem, perseguirem e levantarem todo tipo de calúnia contra vocês.
12 — ausente —
12 Alegrem-se e regozijem-se, porque grande é a recompensa de vocês nos céus, pois da mesma forma perseguiram os profetas que viveram antes de vocês".
13 “Waliy kwas kwiyaam takadakib. Alik pwuk akis yaykwanadiy. Gwur atampik waliy kwas kaytik duw taakw daya nyidim tinadiygwur. Aw li waliy kwas wapwusakwulik, aw alik ginyir bay yiyi maa rav. Wapwusakwulik, day kip yakiyakikuw, duw taakw ata maan vasin tiytiyaan tikidana.
13 "Vocês são o sal da terra. Mas se o sal perder o seu sabor, como restaurá-lo? Não servirá para nada, exceto para ser jogado fora e pisado pelos homens.
14 “Gwur lait kitik kidi kupwaam kwanadiy duw takwak tikinadiygwurik. Abwa nibwukim rina tip takatipin ri maa. Ababa duw taakw likim vijibir tikwadana.
14 "Vocês são a luz do mundo. Não se pode esconder uma cidade construída sobre um monte.
15 “Li gwur lam wapatakataay, yala vakaam akis vataka-kwagwura. Li gwur maliykaam vataka-kwagwura, miyawa wiyak kariyalikik.
15 E, também, ninguém acende uma candeia e a coloca debaixo de uma vasilha. Pelo contrário, coloca-a no lugar apropriado, e assim ilumina a todos os que estão na casa.
16 “Atampik gwurabab maliykaam tan yawiy kwurgwur, nuwukadiy duw taakw vikwadiy. Gwuradiy viyakita yawiy vikuw, day ata gwuradi adawul kwanadi Asaay dikik yakisuw-kidanaad.”
16 Assim brilhe a luz de vocês diante dos homens, para que vejam as suas boas obras e glorifiquem ao Pai de vocês, que está nos céus".
17 “Gwur kitawa wukitikwa, ‘Jisas dadil di Mawsis kwiydidiy God dikidiy maaj wasapwiydiy duw dayadiy majawa kaybwiyik.’ Atawa kwurik wun maa di. Aw wun datuwil dayadiy mwiya maw maaj wasapwiyik.
17 "Não pensem que vim abolir a Lei ou os Profetas; não vim abolir, mas cumprir.
18 “Ki maaj awuk! Adawul tinadi tubwawa kidi kupw kip rikinabir, Mawsis dikidiy miyawa lo kwas maa. Aw yin adawul tipawa kidi kupw kwusikibira nyi dikidiy lo ata kwusikinadiy.
18 Digo-lhes a verdade: Enquanto existirem céus e terra, de forma alguma desaparecerá da Lei a menor letra ou o menor traço, até que tudo se cumpra.
19 “Aw li duw nak lo nikik bwan kwiykuw, nuwukadiy duw takwak wakida, ‘Kal kwasa lo wa, alik jaaw bwan kwiynaak likik,’ adi duw God dikidi gwalugwum mwiya kwasaad tikinaad. Aw adi duw di ababa lo wab wukikida, nuwukadiy duw takwak wakida, ‘God dikidiy ababa lo wab wukinaak,’ waan aal adi duw yitaypik tikinaad God dikidi gwalugwum.
19 Todo aquele que desobedecer a um desses mandamentos, ainda que dos menores, e ensinar os outros a fazerem o mesmo, será chamado menor no Reino dos céus; mas todo aquele que praticar e ensinar estes mandamentos será chamado grande no Reino dos céus.
20 “Adiy God diki lo kalivanadiy duwawa Parasiy day yawiy samasam God diki lo wak kwurkwanadiy. Duw taakw dayadiy yawiy vikuw, wakwadanadiy, ‘Day mwiya viyakita duw-adiy,’ waan. Aw God dayadiy mawul lakwudadiy. Aw wun watuwadiygwur gwur dayaam kakil maarkigwura, gwur God dikidi gwalugwur wul maa.”
20 Pois eu lhes digo que se a justiça de vocês não for muito superior à dos fariseus e mestres da lei, de modo nenhum entrarão no Reino dos céus".
21 “Gwur wukigwuril tayir duw wadiy, ‘Duwaam viyasipa-tikwa. Aw li gwur atawa kwurkigwura, kot im tikinadiygwurik.’
21 "Vocês ouviram o que foi dito aos seus antepassados: ‘Não matarás’, e ‘quem matar estará sujeito a julgamento’.
22 “Aw wun watuwadiygwurik li duw nak wariya kwudiy wakinaad dikidi kapa duwak, adi duw kot im tikinaad. Aw li duw nak dikidi kapa duwak wakidaad, ‘Min kwam yiyi tikwanadi duw-adimin,’ waan, adi duw yitaypika kaunsil kot i tikinaad. Aw li duw nak dikidi kapa duwak kupwarapa sapis jikin kwurkinaad, adi duw yiy yanin tikwana tamiyaar yikinaad, ay maa?
22 Mas eu lhes digo que qualquer que se irar contra seu irmão estará sujeito a julgamento. Também, qualquer que disser a seu irmão: ‘Racá’, será levado ao tribunal. E qualquer que disser: ‘Louco! ’, corre o risco de ir para o fogo do inferno.
23 — ausente —
23 "Portanto, se você estiver apresentando sua oferta diante do altar e ali se lembrar de que seu irmão tem algo contra você,
24 — ausente —
24 deixe sua oferta ali, diante do altar, e vá primeiro reconciliar-se com seu irmão; depois volte e apresente sua oferta.
25 “Aw li duw nak minaam kot ir karayik tidik, yabir yitaay tikuw, nyidi yabim adi duwawa min a maaj alakatiy. Bir mawul nak ada. Aw atawa adi duwawa lakatiy maarkimina, aw adi duw minaam karayin jas tabaam takadik, aw jas plisman tabaam takadik, aw plisman kalabus ir kwusawula-kidanadimin.
25 "Entre em acordo depressa com seu adversário que pretende levá-lo ao tribunal. Faça isso enquanto ainda estiver com ele a caminho, pois, caso contrário, ele poderá entregá-lo ao juiz, e o juiz ao guarda, e você poderá ser jogado na prisão.
26 “Mwiya maaj a watuwa. Aw li min kalabus im kwaan yin jas wadidiy saan miyawa kwiykimina adi duwak ata kalabus kwusikinadimin. Aw saan dikik kway maarkimina, min kip kalabus ib kwayi-kinadimin yin mina dinau kwusikila nyab.”
26 Eu lhe garanto que você não sairá de lá enquanto não pagar o último centavo".
27 “Gwur wukigwuril tayir wadaal, ‘Gwur nikidi duw diki takwaam vaal yan kwurtikwa.’
27 "Vocês ouviram o que foi dito: ‘Não adulterarás’.
28 “Li wun wuna watuwadiygwurik, li duw nak niki kipa takwaam vikuw, diki mawul likik visikiyakilik a takwak, aw a jaav diki mawulaam a takwak wukikida, adi duw bwutaay likim vaal yidaal diki mawulaar.
28 Mas eu lhes digo: qualquer que olhar para uma mulher para desejá-la, já cometeu adultério com ela no seu coração.
29 “Aw li gwuradiy mava makaam tinadiy mil gwuraam mwugiydaak, kupwarapa javik mawul wukikuw, adiy gwuradiy mava makaam tinadiy mil gwakuw, ata ayak. Aal viyakita agikim milada tikuw, adawul tipaar warkigwura. Aw li mil vitiykilib tikigwura aal kupwarapa yiy yanin nyanyi tikinadiy tipaar yikigwura, aal kupwarapa.
29 Se o seu olho direito o fizer pecar, arranque-o e lance-o fora. É melhor perder uma parte do seu corpo do que ser todo ele lançado no inferno.
30 “Aw li gwuradiy mava taab gwuraam mwugiydaak, vaal yikuw, adiy mava taab viyalupwakuw, ata ayak. Aal viyakita agika tabada tikuw, adawul tipaar warkigwura. Aw li taab vitiykilib tikigwura, aw kupwarapa yiy yanin nya nyi tikinadiy tipaar yikigwura, aal kupwarapa.”
30 E se a sua mão direita o fizer pecar, corte-a e lance-a fora. É melhor perder uma parte do seu corpo do que ir todo ele para o inferno".
31 “Tayir a maaj ab ata wadaal, ‘Li duw nak diki takwaam wapaak tikuw, adi duw likik takwaam wapakwadana lapa nyig sukwukwaad.’
31 "Foi dito: ‘Aquele que se divorciar de sua mulher deverá dar-lhe certidão de divórcio’.
32 “Aw wun wuna watuwadiygwurik, li duw nak diki taakw nikidi duwaam vaal yi maarlik, di kipa kip likim wapakida, aw nikidi duw likim kirakuw, li ata vaal yikina dikim. Adi duw ab likim vaal yikida.”
32 Mas eu lhes digo que todo aquele que se divorciar de sua mulher, exceto por imoralidade sexual, faz que ela se torne adúltera, e quem se casar com a mulher divorciada estará cometendo adultério".
33 “Gwur wukigwuril tayir wadaal, ‘Li agwa jaav tayib nikidi duwak aban takaminil mayra sar yiminil Yitaypika Duw God dikidi saam, a jaav min akwur. Wapa-tikwa.’
33 "Vocês também ouviram o que foi dito aos seus antepassados: ‘Não jure falsamente, mas cumpra os juramentos que você fez diante do Senhor’.
34 — ausente —
34 Mas eu lhes digo: Não jurem de forma alguma: nem pelo céu, porque é o trono de Deus;
35 — ausente —
35 nem pela terra, porque é o estrado de seus pés; nem por Jerusalém, porque é a cidade do grande Rei.
36 — ausente —
36 E não jure pela sua cabeça, pois você não pode tornar branco ou preto nem um fio de cabelo.
37 “Aw li gwuradiy mawul ‘Ayiy’ wakir, aal gwur kip ‘Ayiy’ waan aw. Aw li gwuradiy mawul ‘Maa’ wakir, wa maagw aal kip ‘Maa’ waan aw. Nuwukadiy nimadiy maaj kipakip watikwa. Atampika maaj Satan dikidiy-adiy.”
37 Seja o seu ‘sim’, ‘sim’, e o seu ‘não’, ‘não’; o que passar disso vem do Maligno".
38 “Gwur bwutaay wukigwuril ki tayir wadaal maaj, ‘Li duw nak wariyakuw, nikidi duw diki milaam viyadik, gwalik, aw adi duwaam maa diki mil awarabab gwa-kigwuraala. Li duw nak wariyakuw, nikidi duw diki wuk viyatikwiya-kida, awarabab adi duw diki wuk viyatikwiya-kigwuraala.’
38 "Vocês ouviram o que foi dito: ‘Olho por olho e dente por dente’.
39 “Aw wun niki maaj watuwadiygwurik. Aw li duw gwuraam kupwaraap kwurdaak, gwur awarabab dayaam kupwaraap kwurtikwa. Aw li duw gwuradiy mava wasipaam yala tabaar viyapwadaak, agik ab kwiytaka-gwur viyapakwu-kwadiy. Aw gwur dayaam viyatikwa.
39 Mas eu lhes digo: Não resistam ao perverso. Se alguém o ferir na face direita, ofereça-lhe também a outra.
40 “Li duw nak kwusuw-gwuradiy wapwiyik wakuw, kot ir karaydik, aw minadi nikidi sapwun kwakiminadi wapwiy ab adi duwak akwiy.
40 E se alguém quiser processá-lo e tirar-lhe a túnica, deixe que leve também a capa.
41 “Aw li vay sawdi duw nak gwurak dikidiy jaav simiy nak kwurin karay-gwurkik wadik, aw gwur dikidiy jaav simiy vitiy yataan akaraay.
41 Se alguém o forçar a caminhar com ele uma milha, vá com ele duas.
42 “Aw li duw nak gwura javik kwurik wadik, a jaav dikik akwiy. Aw li duw nak gwura javik basadika kwurik wakitadik, a jaav dikik akwiy.”
42 Dê a quem lhe pede, e não volte as costas àquele que deseja pedir-lhe algo emprestado".
43 “Gwur bwutaay wukigwuril tayir ki maaj wadaal, ‘Gwuradiy mawul gwuradiy kapa duwak yikwadiy. Aw gwuradiy yaal gwuradiy mama nibak girakwadiy.’
43 "Vocês ouviram o que foi dito: ‘Ame o seu próximo e odeie o seu inimigo’.
44 — ausente —
44 Mas eu lhes digo: Amem os seus inimigos e orem por aqueles que os perseguem,
45 — ausente —
45 para que vocês venham a ser filhos de seu Pai que está nos céus. Porque ele faz raiar o seu sol sobre maus e bons e derrama chuva sobre justos e injustos.
46 “Adiy kupwarapa takis kwurkwanadiy duw dayadiy mawul yikwanadiy awarabab dayak mawul yikwadanalik. Gwur atampik kwakigwura, God viyakit kwurkinaad gwurak, ay maa? Suwana? Gwuradiy mawul yikwadiy ababa duw takwak.
46 Se vocês amarem aqueles que os amam, que recompensa receberão? Até os publicanos fazem isso!
47 “Adiy haiden tikwanadiy duw taakw day, ‘Yara kwanadiygwur,’ wakwadana dayadiy kapa duw takwak. Aw li gwur gwuradiy kapa duw takwadikanik atampik kwurkigwura, a viyakita jaav kwurkigwura, ay maa? Suwana? Gwur, ‘Yara kwanadiygwur,’ aw ababa duw takwak.
47 E se vocês saudarem apenas os seus irmãos, o que estarão fazendo de mais? Até os pagãos fazem isso!
48 “Gwuradi adawul tipaam kwanadi Asaay di mwiya viyakit tikwanaad. Gwur atampik ada.”
48 Portanto, sejam perfeitos como perfeito é o Pai celestial de vocês".

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 5, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.