Mateus 8
Peñoles Mixtec NT (MIL_TBL) vs NTLH
1 Te Jèsús ní xica‑gá cuánuu‑gá dɨ̀ñɨ tɨndúú nǔú dúcáⁿ nǐ xíndecu‑gá ní dánèhé‑gá ñáyiu‑áⁿ, te cuéhé víhí ñǎyiu nchìcúⁿ ñáhá xìi‑gá cuánuu.
1 Jesus desceu do monte, e muitas multidões o seguiram.
2 Te ní quexìo ɨɨⁿ tée tnàhá cuéhé sǎ dátèhyú nihnu‑xi yɨquɨ cùñú‑ó nǔú Jèsús, te ní ngüɨ́ñɨ́ xɨ́tɨ́‑dě núú‑gǎ, te xǎhaⁿ‑dě xii‑gá: —Mèstrú, véxi‑í càháⁿ ndàhú‑í núú‑n nǔu vá cúndèe iní‑n càda tátna ñaha‑n xìi‑í, chi cùtnuní iní‑í sá ndácú‑n —càchí‑dé xǎhaⁿ‑dě xii‑gá.
2 Então um leproso chegou perto dele, ajoelhou-se e disse: — Senhor, eu sei que o senhor pode me curar se quiser.
3 Te Jèsús ní dácàá‑gá ndaha‑gá ní tendaha ñàha‑gá xii‑dé, te xǎhaⁿ‑gǎ: —Cuu cada tátna ñaha‑ǐ xii‑n, te vitna ndúha‑n —càchí‑gá xǎhaⁿ‑gǎ xii‑dé. Te òré‑ni‑áⁿ nǐ xócuɨ̀ñɨ́ cuéhé tnàhá‑dé.
3 Jesus estendeu a mão, tocou nele e disse: No mesmo instante ele ficou curado da lepra.
4 Te Jèsús ní xáhaⁿ tùcu‑gá xii‑dé: —Te vitna cuanùhú te vá yǒo ɨɨⁿ cúñaha‑n sǎ yǔhú ní quide tátna ñaha‑ǐ xii‑n, núú dǔtú‑ni cuàháⁿ cuèndá sá ná quìní ñáhá‑dě xii‑n sǎ nǐ ndúha‑n, te cuáñaha‑n sǎ ndúú tǎhú Yǎ Ndiǒxí dàtná ní cachí ndíi Moìsés. Te ducaⁿ càda‑n cuendá cutnùní iní ñáyiu sá nǐ ndúha‑n —càchí‑gá xǎhaⁿ‑gǎ xii tée ní quide tátna‑gá‑áⁿ.
4 Então Jesus lhe disse:
5 Te Jèsús ní xica‑gá cuáháⁿ‑gá ñuú Capèrnaúm. Te òré cuánguɨhu‑gá ñuú‑áⁿ te ní quexìo ɨɨⁿ tée cùu capitáⁿ càháⁿ ndàhú‑dé núú‑gǎ,
5 Quando Jesus entrou na cidade de Cafarnaum, um oficial romano foi encontrar-se com ele e pediu que curasse o seu empregado.
6 te xǎhaⁿ‑dě xii‑gá: —Mèstrú, véxi‑í càháⁿ ndàhú‑í núú‑n nǔu vá cúndèe iní‑n càda tátna‑n ɨ̀ɨⁿ tée xìnu cuechi núù‑í, chi cùhú‑dé te càhú víhí tnàhá‑dé, te ío ndòho‑dé te ni ñǎ cúndèe‑gá‑dé candá nihnu‑dé —càchí‑dé xǎhaⁿ‑dě xii‑gá.
6 Ele disse: — Senhor, o meu empregado está na minha casa, tão doente, que não pode nem se mexer na cama. Ele está sofrendo demais.
7 Te Jèsús ní xáhaⁿ‑gǎ xii‑dé: —Te na quɨ̀hɨ́ⁿ‑ó càda tátna‑í‑dé —càchí‑gá xǎhaⁿ‑gǎ xii‑dé.
7 — Eu vou lá curá-lo! — disse Jesus.
8 Te tée cùu capitáⁿ‑áⁿ nǐ xáhaⁿ‑dě xii‑gá: —Mèstrú, ñá túú tàú‑í sá quɨ̌hu‑n ndèé xɨtɨ́ vehe‑í, chi cùu‑í ɨɨⁿ tée cùtexínu sá cúú‑xí‑n, te cáháⁿ‑ni sá ndǔha tée xìnu cuechi núù‑í te ndúha‑dé.
8 O oficial romano respondeu: — Não, senhor! Eu não mereço que o senhor entre na minha casa. Dê somente uma ordem, e o meu empregado ficará bom.
9 Chi yúhú ndècu cue tée tàxi tnuní ñáhá xìi‑í, te ducaⁿ yǔhú tucu ndècu cue sandadú táxí tnùní‑í. Te òré xǎhaⁿ‑ǐ xii ɨɨⁿ‑dé quɨ́hɨ́ⁿ‑dé ɨɨⁿ chìuⁿ te cuáháⁿ‑dé, te òré xǎhaⁿ‑ǐ xii ɨngá‑dé quixi‑dé te véxi‑dé, te òré xǎhaⁿ‑ǐ xii ɨɨⁿ tée xìnu cuechi núù‑í cada‑dé ɨɨⁿ chìuⁿ te quìde‑dé. Núu xíǎⁿ yòhó cáháⁿ‑ni sá ndǔha tée xìnu cuechi núù‑í te ndúha‑dé —càchí‑dé xǎhaⁿ‑dě xii Jèsús.
9 Eu também estou debaixo da autoridade de oficiais superiores e tenho soldados que obedecem às minhas ordens. Digo para um: “Vá lá”, e ele vai. Digo para outro: “Venha cá”, e ele vem. E digo também para o meu empregado: “Faça isto”, e ele faz.
10 Te Jèsús ío ní cuñúhu‑gá sá dúcáⁿ nǐ cáháⁿ tée cùu capitáⁿ‑áⁿ, te ní xáhaⁿ‑gǎ xii nchaa ñáyiu nchìcúⁿ ñáhá xìi‑gá: —Na càchí tnúhu ndáá‑í xii‑ndo sǎ vǎtá quìní‑gá‑í ni ɨ̀ɨⁿ ñáyiu isràél, ñáyiu súúní ǐo váha sàndáá iní ñáhá xìi Yá Ndiǒxí dàtná sàndáá iní ñáhá těe‑a xii‑gá.
10 Quando Jesus ouviu isso, ficou muito admirado e disse aos que o seguiam:
11 Te na càchí tnúhu ndáá tucu‑í xii‑ndo sǎ ǐo cuéhé ñǎyiu quixi ndàa xio nacuáa quène nchícanchii, te dɨu‑ni ducaⁿ ǐo cuéhé tucú‑yu quixi ndàa xio nacuáa quée tucu nchícanchii. Te nchaa ñáyiu‑áⁿ naníhí tnáhǎ‑yu ndɨhɨ té Àbrahám, ndɨhɨ té Isàác, ndɨhɨ té Jàcób núú ndécú Yǎ Ndiǒxí táxí tnùní‑gá te yàcáⁿ cundecu ndɨhɨ ñàhá‑yu xii‑güedé.
11 E digo a vocês que muita gente vai chegar do Leste e do Oeste e se sentar à mesa no
12 Te nchaa ñáyiu tàú nduu táhú cundecu núú ndécú Yǎ Ndiǒxí táxí tnùní‑gá ní cùu, ñáyiu‑áⁿ quee tɨ́hǔ‑yu, chi quɨ́hɨ́ⁿ‑yu ɨɨⁿ xichi núú néé nǔú ǐo ndohó‑yu cundecú‑yu, te yàcáⁿ ío ndáhí‑yu, te dìcó rúhñú‑nǎ cuu núhu‑yu sá sàtú iní‑yu cuèndá sá ndóhǒ‑yu —càchí‑gá xǎhaⁿ‑gǎ xií‑yu.
12 Mas as pessoas que deviam estar no Reino serão jogadas fora, na escuridão. Ali vão chorar e ranger os dentes de desespero.
13 Te Jèsús ní xáhaⁿ tùcu‑gá xii tée cùu capitáⁿ‑áⁿ: —Yòhó tée ndècu ndɨhɨ tée cùhú cuanùhú vehe‑n vìtna chi ndúha‑dé chi ní sándáá iní‑n Yǎ Ndiǒxí —càchí‑gá xǎhaⁿ‑gǎ xii‑dé. Te dɨu‑ni òré ducaⁿ nǐ xáhaⁿ Jèsús xii tée cùu capitáⁿ‑áⁿ nǐ ndúha tée xìnu cuechi núú‑dě.
13 E Jesus disse ao oficial: E naquele momento o empregado do oficial romano ficou curado.
14 Te Jèsús ní xica‑gá cuáháⁿ‑gá vehe té Pèlú, te òré ní quexìo‑gá vehe‑dé te ní xiní‑gá cáá nǎná ñadɨ̀hɨ́‑dé cùhú‑aⁿ ñùhu vihi‑aⁿ cahni.
14 Jesus foi à casa de Pedro e viu a sogra dele de cama, com febre.
15 Te Jèsús ní tnɨɨ‑gá ndaha ñaha cùhú‑áⁿ, te òré‑ni‑áⁿ nǐ nchíco‑aⁿ cahni te ní ndacóo‑aⁿ ní xinu cuechi‑aⁿ nǔú‑güedě ndɨhɨ‑gá.
15 Jesus tocou na mão dela, e a febre saiu dela. Então ela se levantou e começou a cuidar dele.
16 Te òré ní dáhu nchícanchii te ní quexìo ñáyiu núú ndécú Jèsús, te ndècá‑yu vài ñáyiu yɨ̀hɨ ñaha espíritú cúndɨ̀hɨ yucu ñávǎha ní sáá núú‑gǎ te ndèca tucú‑yu vài ñáyiu tnàhá dava‑gá núú cuěhé. Te ɨɨⁿ‑ni tnúhu ní cáháⁿ Jèsús ní tenàá‑gá nchaa espíritú cúndɨ̀hɨ yucu ñávǎha yɨ̀hɨ ñaha xii nchaa ñáyiu‑áⁿ, te ní quee‑xi yɨquɨ cùñú‑yu cuáháⁿ‑xi. Te tnàhá nchaa dava‑gá ñáyiu cùhú‑áⁿ nǐ quide tátna‑gá.
16 Depois do pôr do sol, o povo levou até Jesus muitas pessoas que estavam dominadas por demônios. E ele, apenas com uma palavra, expulsava os espíritos maus e curava todas as pessoas que estavam doentes.
17 Te ducaⁿ nǐ cuu chi ní quee ndáá‑xi nàcuáa ní cáháⁿ ndíi Chàiá tée ní xóo cáháⁿ tnúhu Yá Ndiǒxí ndéé sanaha, te duha ní cachí ndíi: “Mee‑gǎ cada tátna ñaha‑gǎ xii‑o, chi dɨu‑gá xocàni‑gá nchaa sá quídé ǔhú yɨquɨ cùñú‑ó”, duha ní cachí ndíi.
17 Jesus fez isso para cumprir o que o profeta Isaías tinha dito: “Ele levou as nossas doenças e carregou as nossas enfermidades.”
18 Te òré ní xiní Jèsús sá ǐo cuéhé ñǎyiu xǐxúcu núú ndécú‑gǎ, te ní xáhaⁿ‑gǎ xii cue tée xìca cuu ndɨhɨ‑gá sá quěe‑gá ndɨhɨ‑güedé bàrcú cuèndá téhndé‑gá ndɨhɨ‑güedé ndàa ɨngá xio yuhu làgúná.
18 Jesus viu a multidão em volta dele e mandou os discípulos irem para o lado leste do lago.
19 Te mei òré‑áⁿ nǐ quexìo ɨɨⁿ tée dàcuaha ñaha xii cue ñáyiu nchaa tnúhu ní chídó tnùní ndíi Moìsés, te xǎhaⁿ‑dě xii‑gá: —Mèstrú, cuìní‑í canchicúⁿ ñáhà‑í xii‑n nděni ní cuu na quɨ̀hɨ́ⁿ‑n —càchí‑dé xǎhaⁿ‑dě xii‑gá.
19 Um mestre da Lei chegou perto dele e disse: — Mestre, estou pronto a seguir o senhor para qualquer lugar aonde o senhor for!
20 Te Jèsús ní xáhaⁿ‑gǎ xii‑dé: —Nchaa ñúcuii chi ndècu yaú cúú vèhe‑güedɨ saquɨ́hɨ‑güedɨ, te nchaa cue quɨtɨ ndàva caa tacá‑güedɨ dɨquɨ́ yutnu. Dico yúhú Tée cùu ñaní tnáhá‑ndó nchàa‑ndo chi ñá túú ndèé cáá vèhe‑í ñuyíú‑a ndetatú‑í —càchí‑gá xǎhaⁿ‑gǎ xii‑dé.
20 Jesus respondeu:
21 Te ɨɨⁿ tée ní chitnahá ñáhá xìi Jesús ní xáhaⁿ‑dě xii‑gá: —Jèsús, daña na nùhú‑í cundetu‑í cuú tǎtà‑í te chindúxi‑í‑dé dǎtnùní quixi‑í chitnahá ñáhá dùcaⁿ‑ná‑í xii‑n —càchí‑dé xǎhaⁿ‑dě xii‑gá.
21 E outro, que era seguidor de Jesus, disse: — Senhor, primeiro deixe que eu volte e sepulte o meu pai.
22 Te Jèsús ní xáhaⁿ‑gǎ xii‑dé: —Daña ñǎyiu ñá túú sàndáá iní ñáhá xìi‑í ná chìndúxi tnàha meé‑yu, chi ñáyiu‑áⁿ cúǔ‑yu dàtná ñáyiu ní xíhí cuěi ndècu‑ní‑yu núú ñuyíú‑a, te yòhó canchicúⁿ ñáhá‑ní xìi‑í —càchí‑gá xǎhaⁿ‑gǎ xii‑dé.
22 Jesus respondeu:
23 Te sátá dúcáⁿ te Jèsús cuánguee‑gá bàrcú ndɨhɨ cue tée xìca cuu ndɨhɨ‑gá, te ní xica bàrcú‑áⁿ cuǎháⁿ‑xi.
23 Jesus subiu num barco, e os seus discípulos foram com ele.
24 Te nɨni ñùhu barcú‑áⁿ ichi cuáháⁿ‑xi núú ndute ní xídí Jèsús, te ní ngüíta‑xi níhi vìhi quene táchí, te ta nàdachitú‑xi ndute xɨtɨ́ bàrcú cuáháⁿ.
24 De repente, uma grande tempestade agitou o lago, de tal maneira que as ondas começaram a cobrir o barco. E Jesus estava dormindo.
25 Te cue tée xìca cuu ndɨhɨ‑gá cuáháⁿ‑güedé núú cáá‑gǎ xìdí‑gá, te xǎhaⁿ‑güedě xii‑gá: —¡Mèstrú, ndɨquɨ́ú ìní chi dàcácu ñaha‑n xìi‑o chi quée naa‑o cuìní‑xi! —càchí‑güedé xǎhaⁿ‑güedě xii‑gá.
25 Os discípulos chegaram perto dele e o acordaram, dizendo: — Socorro, Senhor! Nós vamos morrer!
26 Te Jèsús ní xáhaⁿ‑gǎ xii‑güedé: —¿Ná cuèndá ndéé ducaⁿ ǐo yùhú‑ndó? ¿Náa ñá túú sàndáá iní ñáhá ndìsa‑ndo xii‑í‑ǎⁿ? —càchí‑gá xǎhaⁿ‑gǎ xii‑güedé. Te Jèsús ní ndacóo‑gá te ní tenàá‑gá táchí‑ǎⁿ ndɨhɨ ndute‑áⁿ, te ní ngüɨ́ñɨ́ táchí‑ǎⁿ te ní nucúndecu nahi‑nǎ ndute làgúná‑áⁿ.
26 — Por que é que vocês são assim tão medrosos? — respondeu Jesus. — Como é pequena a fé que vocês têm! Ele se levantou, falou duro com o vento e com as ondas, e tudo ficou calmo.
27 Te nchaa cue tée ñùhu xɨtɨ́ bàrcú‑áⁿ nǐ cuñúhu‑güedé sá dúcáⁿ nǐ quide‑gá ní xiní‑güedé, te ní xítnàha‑güedé: —¿Te ná tée cùu tée‑a núu duha ní cáháⁿ‑ni‑dé te ní ngüɨ́ñɨ́ táchí te ní nucúndecu nahi‑ni ndùte lagúná‑a‑i? —càchí‑güedé xǐtnàha‑güedé.
27 Então todos ficaram admirados e disseram: — Que homem é este que manda até no vento e nas ondas?!
28 Te òré ní quèxio Jesús ndàa ɨngá xio yuhu làgúná yucu cue tée ñuú Gàdará, te úú tnàhá cue tée quìde vehe núú yɨ́ndǔxi ndɨ́yɨ ní quee‑güedé cuáháⁿ‑güedé núú ndécú Jèsús, te ndɨ ndùú‑güedé yɨ́hɨ́ ñàha espíritú cúndɨ̀hɨ yucu ñávǎha xii‑güedé, te ío màñá‑güedé chi vá yǒo tnàhí dàña‑güedé yáha yatni núú ndécú‑güedě.
28 Quando Jesus chegou à região de Gadara, no lado leste do lago da Galileia, foram se encontrar com ele dois homens que estavam dominados por demônios. Eles vinham do cemitério, onde estavam morando. Eram tão violentos e perigosos, que ninguém se arriscava a passar por aquele caminho.
29 Te cue espíritú yɨ́hɨ́ ñàha xii‑güedé‑áⁿ nǐ quide‑xi níhi ní cáháⁿ‑güedé, te xǎhaⁿ‑güedě xii‑gá: —¿Ná cuèndá véxi‑ǒ Jèsús Déhe Dútú Ndiǒxí chidácá ñáhá‑n xìi‑ndɨ́? ¿Áⁿ sàma véxi‑n dàndoho ñaha‑n xii‑ndɨ́? Te vátá sàá‑gá nduu dùcaⁿ cada‑n —cachí‑güedé xǎhaⁿ‑güedě xii‑gá.
29 Eles começaram a gritar: — Filho de Deus, o que o senhor quer de nós? O senhor veio aqui para nos castigar antes do tempo?
30 Te yatni xíáⁿ xǐxica cuu vài cuchí xǐxexi‑güedɨ.
30 Acontece que perto dali estavam muitos porcos comendo.
31 Te cue espíritú cúndɨ̀hɨ yucu ñávǎha yɨ̀hɨ ñaha xii cue tée‑áⁿ nǐ cáháⁿ ndàhú‑xi núú Jèsús, te xǎhaⁿ‑xi: —Te núu vá dáñá‑gǎ‑n quɨ̀hɨ‑ndɨ́ yɨquɨ cùñú cue tée‑a, te càháⁿ ndàhú‑ndɨ́ núú‑n sǎ dàña‑n na quɨ́hɨ́ⁿ‑ndɨ́ quɨ́hu‑ndɨ́ yɨquɨ cùñú nchaa cùchí‑ǎⁿ —càchí cue espíritú‑áⁿ xǎhaⁿ‑xi xìi‑gá.
31 E os demônios pediram a Jesus com insistência: — Se o senhor vai nos expulsar, nos mande entrar naqueles porcos!
32 Te Jèsús ní xáhaⁿ‑gǎ xii cue espíritú cúndɨ̀hɨ yucu ñávǎha‑áⁿ: —Chí táquèe yɨquɨ cuñú cue tée‑áⁿ te quɨ́hɨ́ⁿ‑ndó nǔu ndèé ichi quɨ́hɨ́ⁿ‑ndó —càchí‑gá xǎhaⁿ‑gǎ xii nchaa espíritú‑áⁿ. Te cue espíritú cúndɨ̀hɨ yucu ñávǎha‑áⁿ nǐ quee‑xi yɨquɨ cùñú cue tée‑áⁿ, te cuáháⁿ‑xi cuánguɨhu‑xi nchaa cùchí‑áⁿ. Te cue quɨtɨ‑áⁿ nǐ xinu‑güedɨ duha ní quée‑güedɨ ndàa núú dèhvá yuhu làgúná‑áⁿ, te ní ngaunihnu‑güedɨ xɨtɨ́ ndute, te ní ndɨhɨ‑güedɨ ní cáhá.
32 — Pois vão! — disse Jesus. Os demônios foram e entraram nos porcos, e estes se atiraram morro abaixo, para dentro do lago, e se afogaram.
33 Te cue tée xìto ñaha xii nchaa cuchí‑áⁿ nǐ yùhú‑güedé te ní xinu‑güedé, te ní sáháⁿ‑güedé ní cani‑güedé cuèndú núú cuè ñáyiu ndècu xɨtɨ́ ñuú nchaa nàcuáa ní cuu cuèndá cue tée ní xɨ́hɨ ñaha nchàa espíritú cúndɨ̀hɨ yucu ñávǎha‑áⁿ.
33 Os homens que tomavam conta dos porcos fugiram e chegaram até a cidade. Lá contaram tudo isso e também o que havia acontecido com os dois homens que estavam dominados por demônios.
34 Te nchaa ñáyiu ñuú‑áⁿ nǐ queé‑yu cuáháⁿ‑yu núú ndécú Jèsús. Te òré ní quexìó‑yu núú ndécú‑gǎ te ní cáháⁿ ndàhú‑yu núú‑gǎ sá ná quèe‑gá yucu ñuú‑yu núhú‑gá.
34 Então todos os moradores daquela cidade saíram para se encontrar com Jesus; e, quando o encontraram, pediram com insistência que fosse embora da terra deles.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 8, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.