Marcos 8
Wakita á Dadaamiya (MFI) vs NTLH
1 Am sarte ŋanna maa, ta semhe ge emnde umele zlaɓe ádaliye ta kwakya jipu, ta se jamme áza Yaisu. Am ɓaaka náza za áza emnde ŋanna, Yaisu a ɗetaa pukura-aha-aara, a ba ŋane á elvan ge itare:
1 Pouco tempo depois, ajuntou-se outra vez uma grande multidão. Como eles não tinham nada para comer, Jesus chamou os discípulos e disse:
2 «Emnde na tá wiwa am ice ge iya, aɗaba hare keƴe vatena tá á ba ázerwa, názu á ezza keni ɓaaka.
2 — Estou com pena dessa gente porque já faz três dias que eles estão comigo e não têm nada para comer.
3 Máki puwanateraapuwa ba estuwa, ɓaaka názu ta zuwaa itare wá, á de ceɓateraaceɓa waya áte baráma. Aɗaba emnde umele-aatare, ta sawa á sa am tatu ƴiƴiye.»
3 Se eu os mandar para casa com fome, eles vão cair de fraqueza pelo caminho, pois alguns vieram de longe.
4 Ta ŋwanante ge pukura-aha, a ba itare: «Á de shaná áme kena ura náza zá am kaamba na ni á hyater ge emnde na?»
4 Os discípulos perguntaram: — Como vamos encontrar, neste lugar deserto, comida que dê para toda essa gente?
5 «Aŋkwa wanyara depaiŋ ázekure?» a ba Yaisu á elvan ge itare. Ta ŋwanante, a ba itare: «Ŋá an depaiŋ vuye.»
5 — Quantos pães vocês têm? — perguntou Jesus. — Sete! — responderam eles.
6 Daaci: «Njawinja am haha,» a ba Yaisu á elvan ge emnde baɗemme. Ŋane a halante depaiŋ-aha vuye na, a slafanaa we-aara ge Dadaamiya, a kwacaahe, daaci a naba tegateraa ge pukura-aha-aara, geni tá vatertá itare ge emnde. Daaci pukura-aha ta tegateraa depaiŋ na ge emnde.
6 Aí Jesus mandou o povo sentar-se no chão. Depois pegou os sete pães e deu graças a Deus. Então os partiu e os entregou aos discípulos, e eles os distribuíram ao povo.
7 Ndza aŋkwa egdza kelfe-aatare zlaɓe ádaliye. Yaisu a slafanaa we-aara ge Dadaamiya arge kelfe ŋanna keni, daaci a tegateraa ge pukura-aha-aara, geni tá vatertá kelfe ŋanna keni ge emnde.
7 Eles tinham também alguns peixinhos. Jesus deu graças a Deus por eles e mandou que os discípulos os distribuíssem.
8 Baɗemme-aatare, ma ware keni a zuwa á ba áte huɗe-aara, ta ƴanaa ba itare náza zá. Pukura-aha ta halante jugena-aara kenday vuye.
8 Todos comeram e ficaram satisfeitos; e os discípulos ainda encheram sete cestos com os pedaços que sobraram.
9 Emnde ŋanna keni ta vayye tsa, tá maga debu ufaɗe.
9 As pessoas que comeram eram mais ou menos quatro mil. Jesus mandou o povo embora,
10 ŋane a demhe am paare antara pukura-aha-aara, kwaye ta zlala á dem kwara á Dalmanuta.
10 e, logo depois, subiu no barco com os seus discípulos, e foi para a região de Dalmanuta.
11 Ta duhe ge *Farisa-aha ádeza Yaisu wá, a dateraa ba gajawe, ta de tsagwaɗanaa áte elva. A ba itare tá elvan ge ŋane: «Máki a ɓelakaa ba Dadaamiya wá, maraŋeranmárá najipu palle geni ŋá diyeddiye átekwa.»
11 Alguns fariseus chegaram e começaram a falar com Jesus. Eles queriam conseguir alguma prova contra ele e por isso pediram que ele fizesse um milagre para mostrar que o seu poder vinha mesmo de Deus.
12 Daaci Yaisu a puwese shifa á ba an ndzeɗa, a ba ŋane: «Labára ŋane emnde a zamane na tá tataya ba najipu na? Yá ndaakur ba jirire, ɓaaka najipu na ni tá marateranmárá mazla-aara.»
12 Jesus deu um grande suspiro e disse:
13 Mazla-aara ba tse-aara áhuwa, a deme am paare, a eptsehe zlaɓe ádaliye ásete we á guwa á sehuna-aara.
13 Então Jesus foi embora. Ele subiu no barco e voltou para o lado leste do lago.
14 Am tse-aatare ŋanna maa, pukura-aha ta naba viyaa náza zá, tá á ba an depaiŋ palle ázetare.
14 Os discípulos haviam esquecido de levar pão e só tinham um pão no barco.
15 Hyemhye am ndáhá elva a Yaisu an naraje an shahi á makala maa, a fater magiya, a ba ŋane á elvan ge itare: «Degiya faufa hyema, tsufautsufa ire á kure átuge shahi á makala á *Farisa-aha, antara *Hirudus!»
15 Jesus chamou a atenção deles, dizendo:
16 A ba pukura-aha am dagave-aatare: «A ndaha una Malum, aɗaba ŋa viyaa depaiŋ.»
16 Aí os discípulos começaram a dizer uns aos outros: — Ele está dizendo isso porque não temos pão.
17 Diyeddiye Yaisu názena tá ndahaná itare, a ba ŋane á elvan ge itare: «Labára kwa bantsa kure, aɗaba kwa viyaa depaiŋ? Kwaasau zlaɓe diyakurka, ba egdza a una ni kwá taa cenvaaka? Kwaasau zlaɓe shakuránka eŋkale?
17 Jesus ouviu o que eles estavam dizendo e perguntou:
18 Kwá á ba an ice á kure ni, aley kwá nanka? Kwá á ba an hyema á kure ni, kwá cenánka? Yehauteyeha
18 Vocês têm olhos e não enxergam? Têm ouvidos e não escutam? Não lembram
19 á ba áte depaiŋ ilyeɓe na ya kwacanaa ya, ta zanaa emnde debu ilyeɓe na. Kwa halante jugena-aara wárá wanyara?» Ta ŋwanante: «Wárá ilyeɓe,» a ba itare.
19 dos cinco pães que eu parti para cinco mil pessoas? Quantos cestos cheios de pedaços vocês recolheram? Eles responderam: — Doze.
20 A ba Yaisu á elvan ge itare: «Depaiŋ vuye na ya kwacanaa ya, ta zanaa emnde debu ufaɗe na mu, kwa halante jugena-aara kenday wanyara?» Ta ŋwanante: «Kenday vuye,» a ba itare.
20 Jesus perguntou outra vez: Eles responderam: — Sete.
21 Daaci a ba Yaisu á elvan ge itare: «Aley ni kwaasau zlaɓe diyakurka?»
21 Então Jesus perguntou:
22 Se tsekwartsekwa am Baytisayda, ta se yainu á ba an ye ge Yaisu emnde, ta sanaa ura wulfe, a ba itare tá elvan ge ŋane: «Puwetepuwa erva á ŋa áte zhel na tasla á ŋa, geni a mbembe.»
22 Depois Jesus e os discípulos chegaram ao povoado de Betsaida. Algumas pessoas trouxeram um cego e pediram a Jesus que tocasse nele.
23 Yaisu a naba ŋá zhel ŋanna áte erva, a danse á dete iga a ekse. Daraada áhuwa maa, a de kyefaa nyaihe-aara, a gante áte ice-aha ge zhel na, a ba ŋane á elvan ge ŋane: «Ká aŋkwa nanna emtu?»
23 Ele pegou o cego pela mão e o levou para fora do povoado. Então cuspiu, passou a saliva nos olhos do homem, pôs a mão sobre ele e perguntou:
24 A kante ice-aara wulfe na, a ba ŋane: «Yá aŋkwa nanna emnde tá aŋkwa zlálá, amá ta ba seke nafa-aha.»
24 O homem olhou e disse: — Vejo pessoas; elas parecem árvores, mas estão andando.
25 Daaci a puwanem erva-aha-aara zlaɓe ádaliye am ice, mazla-aara a naba ŋgyaiŋgyesaa ice-aara zhel na, a mbehe á ba áte una ŋanna, aŋkwa á nanna ba laŋŋe.
25 Jesus pôs outra vez as mãos sobre os olhos dele. Dessa vez o cego olhou firme e ficou curado; aí começou a ver tudo muito bem.
26 Mazla-aara a ɓelanaahe ge Yaisu, a ba ŋane á elvan ge ŋane: «Ezzlálá á da, eptseka á dem huɗe á ekse na mazla-aara.»
26 Em seguida, Jesus mandou o homem para casa e ordenou:
27 Am iga á una ŋanna maa, a naba tsetehe ge Yaisu antara pukura-aha-aara, kwaye ta zlálá á dem ekse-aha na am kwara á Kaysariya á Filip. Tá áte baráma á zlálá maa, a ndavateru ge Yaisu, a ba ŋane á elvan ge itare: «Ta baa uwe emnde áte iya, ta baa iya ware?»
27 Depois Jesus e os seus discípulos foram para os povoados que ficam perto de Cesareia de Filipe. No caminho, ele lhes perguntou:
28 Ta ŋwanante, a ba itare: «Emnde umele wá, ta baa ka Yuhanna slemaga baptisma. A baa emnde umele, ka nabi *Ailiya werre. A baa emnde umele zlaɓe adaliye, ka ba nabi umele tsekemme.»
28 Os discípulos responderam: — Alguns dizem que o senhor é João Batista; outros, que é Elias; e outros, que é um dos
29 A ba Yaisu á elvan ge itare: «Ay kure ma, kwá ba, ya ware kena?» A ŋwanante ge Piyer, a ba ŋane: «Ba ka una ka *Almasiihu na.»
29 — E vocês? Quem vocês dizem que eu sou? — perguntou Jesus. — O senhor é o
30 Daaci a fater magiya Yaisu, a ba ŋane á elvan ge itare: «Ndahawanka ge ura umele mazla-aara.»
30 Então Jesus proibiu os discípulos de contarem isso a qualquer pessoa.
31 Am iga á una ŋanna maa, Yaisu a fantau ge vaterte sera á elva ge pukura-aha-aara. A ba ŋane á elvan ge itare: «Iya *Ura á emnde baɗemme wá, ɓaaka pekya-aara, sey yá shushe zlaɗa kwakya. Male-aha á larde, antara male-aha á *liman-aha, ira malum-aha á *tawraita, tá de ƴiyaaƴa, watse tá zlanaazle shifa-aaruwa baɗemme, amá am hare buwa ge keƴire wá, watse yá tsetse am faya.»
31 Jesus começou a ensinar os discípulos, dizendo: — O
32 A ndaterse una ŋanna ba parakke, sheɓaaka. A naba ɗahese ge Piyer ba itare ta buwa antara Yaisu, a de maganaa gajawe áte elva ŋanna.
32 Jesus dizia isso com toda a clareza. Então Pedro o levou para um lado e começou a repreendê-lo.
33 Amá a naba eptsavte ge Yaisu áseza pukura-aha umele, a fantau ge valar ge Piyer, a ba ŋane á elvan ge ŋane: «Jinaaja ekka ka Shaitaine. Aɗaba názena ká dzamaná ka na jarammeka antara náza á Dadaamiya, náza á ŋa na ba názu tá dzamaná emndimagwaha.»
33 Jesus virou-se, olhou para os discípulos e repreendeu Pedro, dizendo:
34 Mazla-aara Yaisu a ɗante pukura-aha-aara antara emnde baɗemme, a ba ŋane á elvan ge itare: «Máki edda-aara wayaawáyá ɗaba ya wá, a dzameka shifa-aara ɗekiɗeki. A eksanteksa dzaŋgala-aara, a ɗabiɗába an ŋane.
34 Aí Jesus chamou a multidão e os discípulos e disse:
35 Aɗaba máki edda-aara á tataya lya shifa-aara wá, á de keɗanaakeɗa. Amá edda una a keɗaa shifa-aara aɗaba iya, antara aɗaba labare á higa wá, á de shansha zlaɓe adaliye.
35 Pois quem põe os seus próprios interesses em primeiro lugar nunca terá a vida verdadeira; mas quem esquece a si mesmo por minha causa e por causa do
36 Ma edda-aara a zu emtakire á duniya na baɗemme keni wá, ázara námpire-aara ge ŋane máki keɗanaakeɗa shifa na á katafke na?
36 O que adianta alguém ganhar o mundo inteiro, mas perder a vida verdadeira?
37 Emtu watse aŋkwa názu ura á de várá shifa-aara an ŋane emtu? Ɓaaka ɗekiɗeki.
37 Pois não há nada que poderá pagar para ter de volta essa vida.
38 Am zamane na wá, emnde eptsaranveptsa iga ge Dadaamiya, wayarka fetaara áte ŋane. Ay degiya, ma ware una a magaa zherwe am dágáve-aatare ge baa ura-aaruwire, bi ge ndahater elva-aaruwa wá, iya *Ura á emnde baɗemme keni, watse á wiyá zherwe ge baa ŋane ura-aaruwire, má watse yá sawa an malika-aha cuɗeɗɗe, an ƴaikkire á Edderwa.»
38 Portanto, se nesta época de incredulidade e maldade alguém tiver vergonha de mim e dos meus ensinamentos, então o Filho do Homem, quando vier na
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 8, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.