Lucas 19
Wakita á Dadaamiya (MFI) vs NTLH
1 Daaci damda Yaisu am huɗe á Yairikau maa, a degáshe am huɗe á ekse praatte.
1 Jesus entrou em Jericó e estava atravessando a cidade.
2 Am ekse ŋanna maa, aŋkwa ura zhera-aara Jakayus, ŋane male á shuŋgu á hadáma, sleberba jipu.
2 Morava ali um homem rico, chamado Zaqueu, que era chefe dos cobradores de impostos.
3 A ekkata jipu ganakini á puwetepuwa ice-aara áte Yaisu, ware ŋane Yaisu ŋanna. Amá dzegwanká aɗaba ŋane paihyhye vayvaya am emnde.
3 Ele estava tentando ver quem era Jesus, mas não podia, por causa da multidão, pois Zaqueu era muito baixo.
4 Daaci ba zhagade-aara á de katafke, a de ɗaleme am mama á zlemnda, geni watse á nanna má á degashe. Aɗaba aŋkwa á ɗaba ba tate ŋanna Yaisu.
4 Então correu adiante da multidão e subiu numa figueira brava para ver Jesus, que devia passar por ali.
5 Ba damda Yaisu am tate ŋanna maa, a naba kante ice á dem nafa na, a ba ŋane á elvan ge Jakayus: «Tsekwesetsekwe watsewatse Jakayus. Vatena na wá, sey yá de háre á ba am mba á ŋa.»
5 Quando Jesus chegou àquele lugar, olhou para cima e disse a Zaqueu:
6 A tsekwese ge Jakayus ba watsewatse, a se lyevaa Yaisu á ba an higa, ge daná á dem mba-aara.
6 Zaqueu desceu depressa e o recebeu na sua casa, com muita alegria.
7 Baɗemme á emnde na tá aŋkwa á zharaterzhárá na, aŋkwa á waterwa am ervauŋɗe. Ta bantsa itare: «Ezzhárá ka, á de hare am mba á slehaypa.»
7 Todos os que viram isso começaram a resmungar: — Este homem foi se hospedar na casa de um pecador!
8 Amá a tsaahe ge Jakayus, a ba ŋane á elvan ge Yaakadada: «Yaakadada-aaruwa, sey yá tegatertega kyalma á nalmane-aaruwa ge talage-aha. Máki aŋkwa edda una ndza ya lyevaa duksa-aara ba dey wá, yá de eptsannaapetsa huɗe ufaɗe.»
8 Zaqueu se levantou e disse ao Senhor: — Escute, Senhor, eu vou dar a metade dos meus bens aos pobres. E, se roubei alguém, vou devolver quatro vezes mais.
9 A ba Yaisu á elvan ge ŋane: «Vatena wá, huɗe á há á ŋa shánsha shifa, ka keni ka ba eggyeŋara ge Ibrahima.
9 Então Jesus disse:
10 Aɗaba sawa-aaruwa ge iya ya *Ura á emnde baɗemme wá, ya se tataya ba edda una an keɗa na, geni yá lyelye edda-aara.»
10 Porque o
11 Ge emnde na ta zluwa á cena elva ŋanna, Yaisu a bateraa naraje na zlaɓe ádaliye. Aɗaba herzharanteherzhe Urusaliima ba ŋga, njarantenja emnde ganakini herzhe segashe-aatare mazla-aara am erva á emnde, Dadaamiya á de faterá slekse ƴaikke tá njá am kwara-aara.
11 Jesus contou uma parábola para os que ouviram o que ele tinha dito. Agora ele estava perto de Jerusalém, e por isso eles estavam pensando que o Reino de Deus ia aparecer logo.
12 Daaci a ba ŋane am naraje-aara: «Aŋkwa egdza á ura male a naba tsete, a zlala á dem larde ƴiƴiye, a de tatayanvaa sleksire ge ire-aara, á de eptsa ádaliye.
12 Então Jesus disse:
13 Lauktu á zlala maa, a ɗante emnde a slera-aara kelaawa, a vaterte gursa kelaawa: Tsakalautsákala an ŋane, a ba ŋane á elvan ge itare, dem sarte na má sanaasa ya.
13 Antes de viajar, chamou dez dos seus empregados, deu a cada um uma moeda de ouro e disse: “Vejam o que vocês conseguem ganhar com este dinheiro, até a minha volta.”
14 Amá emnde a jeba-aara wayarka an ŋane. Zlazlala ŋane wá, ta naba belante emnde, a ba itare: Wayaŋerka ŋere, á se kwaráŋerá zhel na.
14 — Acontece que o povo do seu país o odiava e por isso mandou atrás dele uma comissão para dizer que não queriam que aquele homem fosse feito rei deles.
15 «Amá de shánsha sleksire ŋanna, mazla-aara a naba saahe á sem larde-aara. Am sarte na saasa maa, a ɓelaa we, ta ɗanante emnde a slera-aara na ndza a vaterte gursa kelaawa ge mbeɗarva an ŋane na, geni á zhara riba á ma ware-aatare keni.
15 — O homem foi feito rei e voltou para casa. Aí mandou chamar os empregados a quem tinha dado o dinheiro, para saber quanto haviam conseguido ganhar.
16 A semhe ge slezuŋŋwire-aatare, a ba ŋane: Náwa názena ya shanaa an nalmane na ndza ka vitaa ka zanwe, ya shante riba huɗe kelaawa.
16 O primeiro chegou e disse: “Patrão, com aquela moeda de ouro que o senhor me deu, eu ganhei dez.”
17 A ba slekse ƴaikke a elvan ge ŋane: Shagera jipu, ka sleslera á jirire. Aɗaba dzayyire á huɗe á ŋa am duksa cekwa, yá gakvege male arge berni kelaawa.
17 — “Muito bem!” — respondeu ele. — “Você é um bom empregado! E, porque foi fiel em coisas pequenas, você vai ser o governador de dez cidades.”
18 A semhe ge buwire-aatare, a ba ŋane: Náwa názena ya shanaa an nalmane na ndza ka vitaa ka zanwe, ya shante riba huɗe ilyeɓe.
18 — O segundo empregado veio e disse: “Patrão, com aquela moeda de ouro que o senhor me deu, eu ganhei cinco.”
19 A ba slekse ƴaikke á elvan ge ŋane keni: Ekka, yá gakvege male arge berni ilyeɓe.
19 — “Você vai ser o governador de cinco cidades!” — disse o patrão.
20 «A de semhe ge umele wá, a ba ŋane: Náwa názena ndza ka vitaa ka zanwe, ndza ya faɗeme am bagwadza, ya sheɓanve.
20 — O outro empregado chegou e disse: “Patrão, aqui está a sua moeda. Eu a embrulhei num lenço e a escondi.
21 Jiija lyawa, aɗaba diyandiya am ire-aaruwa ganakini ka mandzawe; ma faŋka ba duksa á ŋa keni, ká shánsha; jaŋka ba wulfe á duksa á ŋa keni, ká hala ba duksa á juwa á ba áte ka.
21 Tive medo do senhor, porque sei que é um homem duro, que tira dos outros o que não é seu e colhe o que não plantou.”
22 A ba slekse á elvan ge ŋane: Ba elva á ŋa na keni hyaahya, ŋakaaŋa shairiya. Mbate ka ŋguɗi, ka sleslereka. Diyakdiya ganakini ya mándzawe á ba ka? Ma faneka ba duksa-aaruwa keni yá shánsha; janeka ba wulfe á duksa-aaruwa keni yá hala ba duksa á juwa á ba áte ya, á ba ka?
22 — Ele respondeu: “Você é um mau empregado! Vou usar as suas próprias palavras para julgá-lo. Você sabia que sou um homem duro, que tiro dos outros o que não é meu e colho o que não plantei.
23 Máki ba estuwa wá, labára de puwaŋka nalmane-aaruwa am baŋ, ma yá se lyiyaná an riba?
23 Então por que você não pôs o meu dinheiro no banco? Assim, quando eu voltasse da viagem, receberia o dinheiro com juros.”
24 «Daaci a ba ŋane á elvan ge emnde na tá á tsaatse ázeŋara na: Lyauvaalya shuŋgu na ázeŋara na, fawanarfe ge edda una a shante riba huɗe kelaawa na.
24 — E disse para os que estavam ali: “Tirem dele a moeda e deem ao que tem dez.”
25 A ba itare tá elvan ge ŋane: Yaakadada, degi ázeŋara keni aŋkwa ɗeme gursa ŋanna?
25 Eles responderam:
26 A ŋwaterante a ba ŋane á elvan ge itare: Yá ndaakur ba jirire: Tá fanaare ba ge edda una aŋkwa ázeŋara na. Amá edda una shanteka ɗekiɗeki wá, ba una cekwa am erva-aara na keni, tá de lyanvulye.
26 — E o patrão disse:
27 Kelaade-aha-aaruwa na wayarka yá gev slekse arge itare na keni maa, sawatersa ba watsewatse, ɗatsawaterteɗatsa á ba á katafke-aaruwa.»
27 E agora tragam aqui os meus inimigos, que não queriam que eu fosse o rei deles, e os matem na minha frente.”
28 Zlauzle á tsaka elva ŋanna Yaisu maa, ba zlala-aara zuŋŋwe ákatafke á emnde ge dem Urusaliima.
28 Depois de dizer isso, Jesus foi adiante deles para Jerusalém.
29 Herzhanteherzhe Baytifaji antara Baytaniya, daraada áte vuwa á wa na tá ɗaháná an Wa Anyaranyara na wá, a ɓelaa emnde buwa am pukura-aha-aara, a ba ŋane á elvan ge itare:
29 Quando iam chegando aos povoados de Betfagé e Betânia, que ficam perto do monte das Oliveiras, enviou dois discípulos na frente,
30 «Dawmbare á dem ekse na kwaye ŋane á katafke na wá, watse kwá de bera egdza á ezzeŋwa an ŋguɗa, ba ser palle keni zlaɓe njateka ura átekwa wá, naba pelawaapele sawánsa.
30 com a seguinte ordem:
31 Máki ura a bakuraa: Kwá pelaná á deme? bawanánba ge edda-aara: Á kataná Yaakadada.»
31 Se alguém perguntar por que vocês estão fazendo isso, digam que o Mestre precisa dele.
32 Daaci ba zlala-aatare ge emnde a ɓela na, baɗemme ta de berán ba seke una a baternaa Yaisu na.
32 Eles foram e acharam tudo como Jesus tinha dito.
33 Am sarte na tá aŋkwa pela ezzeŋwa na wá, a ba dada-aha-aara: «Kwá pelaná á deme?» a ba itare, tá elvan ge itare.
33 Quando estavam desamarrando o jumentinho, os donos perguntaram: — Por que é que vocês estão desamarrando o animal?
34 Ta ŋwaterante, a ba itare: «Á kataná Yaakadada.»
34 Eles responderam: — O Mestre precisa dele.
35 Mazla-aara ta naba saa ezzeŋwa na áseza Yaisu, ta se ndakaa zane-aha-aatare áte iga á ezzeŋwa ŋanna, lauktu ta njetaa Yaisu átekwa.
35 Então eles levaram o jumentinho para Jesus, puseram as suas capas sobre o animal e ajudaram Jesus a montar.
36 Fantaufa Yaisu ge zlala maa, emnde umele ta pelanse zane-aha-aatare áte baráma, a zlálá ŋane átekwa.
36 Conforme ele ia passando, o povo estendia as suas capas no caminho.
37 Am sarte na herzharanteherzhe Urusaliima maa, tá áte baráma a tsekwa á sawa áte Wa Anyaranyara na wá, higartehiga pukura-aha jipu, ta fantau ge gálá Dadaamiya á ba an ká kwárá, tá galaná aɗaba najipu-aha na ta naana itare baɗemme na.
37 Quando Jesus chegou perto de Jerusalém, na descida do monte das Oliveiras, uma grande multidão de seguidores ia com ele. E eles, cheios de alegria, começaram a louvar a Deus em voz alta por tudo o que tinham visto.
38 Ta bantsa itare: «A ganga Dadaamiya barka ge slekse ƴaikke na kwaya ŋane á sawa am zhera á Yaakadada na. Ma ba hairire wá, aŋkwa am samaya; ƴaikkire wá, á zlayán ba ge Dadaamiya palle.»
38 Eles diziam: — Que Deus abençoe o Rei que vem em nome do Senhor! Paz no céu e
39 Tá aŋkwa *Farisa-aha umele am dikele á emnde ŋanna maa, a ba itare tá elvan ge Yaisu: «Malum! Bateránba ge pukura-aha á ŋa a ɗaruɗe.»
39 Aí alguns fariseus que estavam no meio da multidão disseram a Jesus: — Mestre, mande que os seus seguidores calem a boca!
40 A ŋwaterante ge Yaisu, a ba ŋane á elvan ge itare: «Ma ta ɗuwa ba itare keni, nakwá-aha na tá fantaufa á ba an ka kwara, una yá ndaakur ba jirire.»
40 Jesus respondeu:
41 Yaisu herzhanteherzhe berni ba ŋga maa, ba a puwete ice-aara áte berni wá, a fantau ge kyuwa berni na,
41 Quando Jesus chegou perto de Jerusalém e viu a cidade, chorou com pena dela
42 a ba ŋane: «Ekka keni ma ká diyeddiye seke ba názena ni ma andze á vakte hairire vacite ŋanna! Amá am kinire na wá, an sheɓe atuge ice á ŋa, ká taa diseka mazla-aara.
42 e disse:
43 Amá diyeddiye ganakini aŋkwa á sawa hare-aha umele, watse tá jaktaaveje kelaade-aha á ŋa á de jauje ge ndzeɗa á ŋa, ká de gevge an ɓeca jipu.
43 Pois chegarão os dias em que os inimigos vão cercá-la com rampas de ataque, e vão rodeá-la, e apertá-la de todos os lados.
44 Watse tá keɗakurkeɗa ba ɗekiɗeki antara emnde á ŋa. Ka berni, amá watse ba nákwá palle keni tá de nánka áte ukfeŋara nákwá, baɗemme watse tá ŋgerɗakŋgerɗa, aɗaba diyakseka sarte na ni a sawa Dadaamiya a se melakumele.»
44 Eles destruirão completamente você e todos os seus moradores. Não ficará uma pedra em cima da outra, porque você não reconheceu o tempo em que Deus veio para salvá-la.
45 Duwa á Yaisu á dem *mashidi ƴaikke, a de fantau ba ŋgya emnde a tsakala á segashe,
45 Jesus entrou no pátio do Templo e começou a expulsar dali os vendedores.
46 a ba ŋane á elvan ge itare: «Aŋkwa an puwa am wakita á Dadaamiya, a ba Dadaamiya: Bere-aaruwa wá, ba bere á mága maduwa, amá kure kwa ganve hwalakwa á nabera-aha.»
46 Ele lhes disse:
47 Daaci Yaisu a fantau ge kwaraterse elva á Dadaamiya ge emnde am huɗe-aara ba kelaazare. Male-aha á *liman-aha antara malum-aha á *tawraita, ira male-aha á ekse ta tátaya ja shifa á Yaisu,
47 Jesus ensinava no pátio do Templo todos os dias. Os chefes dos sacerdotes, os mestres da Lei e os líderes do povo queriam matá-lo.
48 amá ɓaaka dabari-aatare ge ekseksa-aara, aɗaba baɗemme á emnde tá cena ba názena aŋkwa á kwaratersá ŋane na an eŋkale-aatare baɗemme.
48 Mas não achavam jeito de fazer isso, pois todos o escutavam com muita atenção.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 19, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.