Mateus 9
Mvù Ŋgɔ̀ŋ Feê (MCU) vs NTLH
1 Yeésò yila cu kɔm, sela nde cu lɔ seèn.
1 Jesus entrou num barco, voltou para o lado oeste do lago e chegou à sua cidade .
2 Wa lɔ, bɔ́ jɔgɔ waà mé nùà gule kuû déì toò seèn, à né te ndagáa cer den. Yeésò yeé ŋene, ye temé bɔɔ̀n dɔɔ́ŋ né lom yoòr nyî ménâ, à tueé njií mé nùà gule kuû doô, ye bú a: «Táré yo, huaán mò. Bɔ̀ veên yeè gi aá wò mé njéh kèn.»
2 Então algumas pessoas trouxeram um paralítico deitado numa cama. Jesus viu que eles tinham fé e disse ao paralítico:
3 Te bɔ̀ *njí-sóù yeé nde ŋgweé njií mân, bɔ́ yila lè bɔɔ̀n ndugó beleè ye: «Nùà hên feh seèn faá Càŋ nɔ weh né dé keì wa?»
3 Aí alguns mestres da Lei começaram a pensar: — Este homem está
4 Yeésò ŋene kɔ mùnò bɔɔ̀n ndɔ, ye bɔ́ a: «Bí veénsé mân munó né dé keì wa?
4 Porém Jesus sabia o que eles estavam pensando e disse:
5 Beè biì, taré kela né tueê ye: bɔ̀ veên yeè gi aá wò mé njéh kèn, wa né: wùò ter, gègɔɔ̀ wa?
5 O que é mais fácil dizer ao paralítico: “Os seus pecados estão perdoados” ou “Levante-se e ande”?
6 Bí kɔ́ɔ ye: ká doó dɔɔ́ŋ *Huaán Nùàr né mé terreb veên kulú sɔɔ̀m teèn.» À den cuù baá-re, ye nùà gule kuû doô a: «Wùò ter, wèh ndagá yeè, ndé á lɔ.»
6 Pois vou mostrar a vocês que eu, o Então disse ao paralítico:
7 Nùà hèllè komo wuo ter ndɔ, fɔɔ́n gò lɔɔ̂ seèn.
7 O homem se levantou e foi para casa.
8 Veéh sie ŋellé nùàr doó dɔɔ́ŋ, bɔ́ né Càŋ teèn seén yií, ye lòù sam, à né nùàr terreb ménâ haá ma.
8 Quando o povo viu isso, ficou com medo e louvou a Deus por dar esse poder a seres humanos.
9 Yeésò yuo doó sâ ndɔ, à nde ser toò. Wa beré déì, à ŋene njií nuaré déì né ké gwò bèh seé seèn den den, à né kàgàlɔ̀ŋ làmpɔ̂ŋ weh. Yilí nùà sâ né Matíô. Ye bú a: «Yùò bèlè mè!» Matíô yuo bele bú ndɔ.
9 Jesus saiu dali e, no caminho, viu um cobrador de impostos, chamado Mateus, sentado no lugar onde os impostos eram pagos. Jesus lhe disse: Mateus se levantou e foi com ele.
10 Yeésò yeé baá ké gwò Matíô yáb yieé, bɔ̀ vevenê bɔ̀, mé bɔ̀ wèh-kàgàlɔ̀ŋ làmpɔ̂ŋ bɔ̀ déì kem wa cuù teèn ŋgún, bɔ́ bɔ́ mé bɔ̀ mbɔ̀ŋ seèn né yáb bècénè yieé bilí den.
10 Mais tarde, enquanto Jesus estava jantando na casa de Mateus, muitos cobradores de impostos e outras pessoas de má fama chegaram e sentaram-se à mesa com Jesus e os seus discípulos.
11 Bɔ̀ *Farisiên yeé ŋene aá ménâ, bɔ́ ye bɔ̀ mbɔ̀ŋ a: «Nùà koô biì bɔ́ bɔ̀ wèh-kàgàlɔ̀ŋ làmpɔ̂ŋ bɔ̀, mé bɔ̀ vevenê bɔ̀ yáb bècénè yieé bilí né dé keì wa?»
11 Alguns fariseus viram isso e perguntaram aos discípulos: — Por que é que o mestre de vocês come com os cobradores de impostos e com outras pessoas de má fama?
12 Yeésò yeé ŋgweé aá ménâ, ye bɔ́ a: «Bɔ̀ beén bɔ̀ né yeé mé koró nùà lèh kɔɔ́, dèn ŋgwéh bɔ̀ tetarê bɔ̀.
12 Jesus ouviu a pergunta e respondeu:
13 Bí ndé màn nyégé bɔ̀ ŋgòr hên maàn, né ter nyagá den ye: Mè gwaán kela né nùà kɔ́-jerè mé nùà há-sèmè. Mè hên nde kuú naâ bɔ̀ vevenê bɔ̀ ká yoòr mò yilá njiî, dèn ŋgwéh bɔ̀ didilî bɔ̀.»
13 Vão e procurem entender o que quer dizer este trecho das
14 Loù sâ bɔ̀ mbɔ̀ŋ Jâŋ Bàptîs ndeè ye Yeésò a: «Bɔɔ́ né naàn mé béh bɔ̀ *Farisiên né gi dé beèh yáb jolo, bɔ̀ mbɔ̀ŋ yeè dé bɔɔ̀n jòlò ŋgwéh wa?»
14 Então os discípulos de João Batista chegaram perto de Jesus e perguntaram: — Por que é que nós e os
15 Yeésò ye bɔ́ a: «Loù mé bɔ́ sua yeé véh, mé si né doó samé den, bɔ̀ mbeí nde né yáb jolo wa? Dé sâ ndɔ́g. Mé njéh mene, bí kwá cieé déì, mɔ bɔ́ ŋgaá sɔm aá bɔ́ siì fù beè, bɔ́ ndeè jolo ye bɔɔ̀n.
15 Jesus respondeu:
16 «Nuaré déì beéh cɔ̀gɔ̀ feê felè cɔ̀gɔ̀ dé cuûm téná làb njí bèh. Mɔ sam, dé feê nde né dé cuûm doô komo ŋɔré sɔm.
16 — Ninguém usa um retalho de pano novo para remendar uma roupa velha; pois o remendo novo encolhe e rasga a roupa velha, aumentando o buraco.
17 «Bɔ́ tàgà mé kulu feê lè ŋguú cuúme sì kwá bèh ndɔ. Mɔ sam, ŋguú hèllè nde né mbè doó velé ber njií, bɔ́ vu bilí be mé ŋguú mene. Bɔ́ mbè mé kulu feê si seér yeé lè ŋguú feê, te kér cú, mbè doó bèr ndé cú ndɔ.»
17 Ninguém põe vinho novo em
18 Nùà koô déì waà, sâ Yeésò née mé bɔ̀ nùàr ménâ tueé njií den; à cemmé nde toò seèn, ye bú a: «Huaán mò kuú aá kèn, à kuú née kuù ye. Mé njéh mene ndê kèmà njí bú be yoòr, à nde né nyimé yuo.»
18 Enquanto Jesus estava falando ao povo, um chefe religioso chegou perto dele, ajoelhou-se e disse: — A minha filha morreu agora mesmo! Venha e ponha as mãos sobre ela para que viva de novo.
19 Yeésò komo wuo ter ndɔ, weh bɔ̀ mbɔ̀ŋ, bɔ́ bɔ́ bele sie bú.
19 Então Jesus foi com ele, e os seus discípulos também foram.
20 Sâ ma déì né doó sâ teèn; baá nyèmà yulà cùɔ̀b fà húɔ́m né bú yoòr yuo den. À ŋgoró nde yí jomo Yeésò, à kema weh sòn cɔ̀gɔ̀ seèn.
20 Certa mulher, que fazia doze anos que estava com uma hemorragia, veio por trás de Jesus e tocou na barra da capa dele.
21 À né ké lè tueé den ye: «Mɔ mè kema cegé mene léláŋ cɔ̀gɔ̀ seèn, nde né mè yili sɔm.»
21 Pois ela pensava assim: “Se eu apenas tocar na capa dele, ficarei curada.”
22 Yeésò bele seér ndɔ, ŋene bú, ye bú a: «Dé vêh, táré yo, wò né temé yoòr mò kwaá njií, wò taré yuo aá kèn.» Ma doô taré yuo doó sâ ndɔ.
22 Jesus virou, viu a mulher e disse: E naquele momento a mulher ficou curada.
23 Yeésò wa ké lɔ nùà koô doô, sâ bɔ̀ɔ́ mé tuaga yeé bené mé kû bɔ́ bɔ̀ nùàr baá lom doó ŋgún mbaá, bɔ́ né bèmè bɔɔ́. Yeésò yeé ŋene aá môn,
23 Depois Jesus foi para a casa do chefe religioso. Quando viu os que tocavam música fúnebre e viu a multidão numa confusão geral,
24 ye bɔ́ a: «Bí yùò gí doó sâ dɔɔ́ŋ, huaán njeré déì kú ŋgwéh, à cer né lɔ́m.» Te bɔ̀ nùàr yeé nde ŋgweé njií ménâ, bɔ́ kem sue bú yoòr mé séb.
24 disse: Então começaram a caçoar dele.
25 Bɔ́ yeé sɔm keéh gi aá bɔ̀ nùàr cie, Yeésò yila nde ké mí, à sie njií huaán vêh doô be ter; huaán doô komo den cu ter ndɔ.
25 Logo que a multidão saiu, Jesus entrou no quarto em que a menina estava, pegou-a pela mão, e ela se levantou.
26 Ŋgɔ́g dé sâ ŋgulí yɔŋ cu baá-re lò sâ dɔɔ́ŋ.
26 E a notícia a respeito disso se espalhou por toda aquela região.
27 Yeésò yuo doó sâ ndɔ. À yeé baá beré déì kelá, bɔ̀ cùgò njolo bɔ̀ déì bɔ̂ mbeí duɔɔ́m bú jomo ŋgaré beleè, bɔ́ ye bú a: «Ŋunà *Davîd, kɔ́ yeè béh jere teèn.»
27 Jesus saiu daquele lugar, e no caminho dois cegos começaram a segui-lo, gritando: —
28 Yeésò yeé baá ké gwò, bɔ̀ cùgò njolo bɔ̀ doô ŋgoró nde ké kwarè seèn ndɔ. À ye bɔ́ a: «Bí né temé kwaá njií ye mè né mé terreb faá bèh mân teèn wa?» Bɔ́ ye bú a: «Nyea, dé koô.»
28 Assim que Jesus entrou em casa, os cegos chegaram perto dele. Então ele perguntou: — Sim, senhor! Nós cremos! — responderam eles.
29 Yeé baá ménâ, à kema njií bɔ́ be njolò ndɔ, ye bɔ́ a: «Bɔ́ bí faá bí né temé yoòr mò kwaá njií sâ.»
29 Jesus tocou nos olhos deles e disse:
30 Njolo bɔɔ̀n kwɔgɔ ŋagá ndɔ. À luɔm bɔ́, ye bɔ́ a: «Càŋ a bɔ́ nuaré déì ŋgweé tieè.»
30 E os olhos deles ficaram curados. Aí Jesus ordenou com severidade:
31 Mé njéh mene, bɔ́ kɔ lom né mé yilí Yeésò lè tàbè sâ dɔɔ́ŋ saán yɔŋ gɔɔ̀.
31 Porém eles foram embora e espalharam as notícias a respeito de Jesus por toda aquela região.
32 Bɔ́ yeé baá dé bɔɔ̀n mé gò, bɔ̀ nuaré déì wa cuù mé nùà sòn ndûg déì ká toò Yeésò ndɔ. Nùà sâ lé naâ mé tándulu yoòr; càŋ hèllè lé naâ bú sòn yiín.
32 Quando eles foram embora, algumas pessoas levaram a Jesus um homem que não podia falar porque estava dominado por um demônio.
33 Te Yeésò yeé nde kwɔgɔ sɔm bú lè nùà doô mân, nùà hèllè duɔɔ́m keéh sòn tueê. Cìlì nùàr geí laré mé njéh doó dɔɔ́ŋ, bɔ́ ye: «Béh née gèh dé hên te tàbè *Iserálà dɔɔ́ŋ ŋéné ŋgúŋgwéeh ye.»
33 Logo que o demônio foi expulso, o homem começou a falar. Todos ficaram admirados e afirmavam: — Nunca vimos em Israel uma coisa assim!
34 Bɔ̀ *Farisiên den seér cuù dé bɔɔ̀n ye: «Mgbè bɔ̀ tándulù bú terreb mân haá né kɔɔ́, à bɔ̀ tándulu kwɔgɔ né mé njéh.»
34 Mas os fariseus diziam: — O chefe dos demônios é quem dá a esse homem poder para expulsar demônios.
35 Yeésò né te bɔ̀ lɔɔ́ kokoô mé tetɔɔ̂r mene kelá, à né ŋgòr Càŋ te *gwà sóù feh bele, à né Njàgà Bagaà felè *Lò Càŋ se yɔŋ, à né bɔ̀ beén dé kàn mé núr dé kân taré sɔm bele.
35 Jesus andava visitando todas as cidades e povoados. Ele ensinava nas sinagogas , anunciava a boa notícia sobre o Reino e curava todo tipo de enfermidades e doenças graves das pessoas.
36 À yeé baá cìlì nùàr ménâ ŋené, jere bɔɔ́ bú njèh. Lòù sam, bɔ́ lé naâ doó mbaá homó ndab den; bɔ́ né lom faá bɔ̀ mbieè mé nùà njèh teèn sam nɔ.
36 Quando Jesus viu a multidão, ficou com muita pena daquela gente porque eles estavam aflitos e abandonados, como ovelhas sem pastor.
37 Yeé baá ménâ, à ye bɔ̀ mbɔ̀ŋ seèn a: «Yab bɔlé lom né ŋgún. Njèh cén, bɔ̀ seê bɔ̀ mé nde né ká lɔ kwaá bilí njiî màgà ŋgwéh.
37 Então disse aos discípulos:
38 Bí bɔ̀ŋ nùà njèh bɔɔ̀ŋ, te à tema njií bɔ̀ seê bɔ̀ teèn, te bɔ́ kwa bilí njiî bú mé njéh ká lɔ.»
38 Peçam ao dono da plantação que mande mais trabalhadores para fazerem a colheita.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 9, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.