Mateus 14
Mvù Ŋgɔ̀ŋ Feê (MCU) vs BKJ
1 Sâ *Herôde né mgbè cu sâ lè tàbè Galilê kɔɔ́. À yeé baá ŋgɔ́g Yeésò ménâ ŋgweé njií,
1 Nesse tempo Herodes, o tetrarca, ouvindo a fama de Jesus,
2 ye bɔ̀ seê bɔ̀ seèn a: «Né Jâŋ Bàptîs komo yuo cuù né dòù kɔɔ́! À fém bɔɔ́ né mé terreb sâ.»
2 disse aos seus servos: Este é João, o Batista; ele está ressuscitado dos mortos, e por isso obras poderosas atuam nele.
3 Sâ lòù sam, à lé seèn tueé naâ kɔɔ́, ye bɔ́ sìè kàgà njí Jâŋ gwà cibì. À lé bú môn bɔɔ́ kuú naâ felè Herodiâs veèh Filîp dìm seèn; à lé naâ ma sâ gwò ŋgaá kwaá njií.
3 Pois Herodes, havendo prendido a João, o amarrou, e o colocou na prisão, por causa de Herodias, esposa de seu irmão Filipe.
4 Sâ Jâŋ lé naâ bú teèn bèsɔ́nè tueé njií ndɔ, ye bú a: «Né jolo. Wò sé lé veèh dìm yeè gwò wèh kwá ná ŋgwêh!»
4 Porque João lhe dizia: Não te é lícito possuí-la.
5 Yeé baá mân, Herôde kaga lom kàgà-ndòn veên ndɔ, ye kɔ nyí wula sɔm aá Jâŋ. Njèh cén, à lé naâ bɔ̀ nùàr veéh. Lòù sam, bɔ́ lé naá giì dé bɔɔ̀n kɔɔ́ ye Jâŋ né *sòn-Càŋ.
5 E querendo matá-lo, temia o povo; porque eles o consideravam um profeta.
6 Te cu sâ cieé mé bɔ́ lé ŋaár naâ Herôde teèn yɔŋ kwaré cu ndɔ, à bɔɔ́ cieé koô. Ŋunà Herodiâs dé vêh waà, à ŋgɔ bené toò bɔ̀ kokoô bɔ̀ mé né doó sâ. Temé yeé nɔré kela baá Herôde lè,
6 Celebrando-se, porém, o aniversário de Herodes, a filha de Herodias dançou diante deles, e agradou a Herodes.
7 à jege toò huaán doô, ye bú a: Njií mé wò né gwaán dɔɔ́ŋ nyí nde né wò haá ma!
7 Perante isso prometeu, com juramento, dar-lhe tudo o que pedisse.
8 Te meí yeé nde ŋgweé njií ménâ, à soób ŋuna ndɔ, te ŋuna nde ye Herôde tueé, ye bú a: Téná kwá nyí feh Jâŋ Bàptîs te suúŋe ma.
8 E ela, tendo sido anteriormente instruída por sua mãe, disse: Dá-me aqui, em um prato, a cabeça de João, o Batista.
9 Mgbè Herôde yeé nde ŋgweé njií mân, temé yili lom bú lè lég, à né jègè mé à la naâ toò bɔ̀ nùàr jege doô munó njií. Sie bú beè, ye sâ bɔ́ nde né bú feh Jâŋ tená haá.
9 E o rei se arrependeu; contudo, por causa do juramento, e dos que estavam à mesa com ele, ordenou que se lhe desse.
10 À tema njií ndɔ, ye bɔ́ ndé téná wèllè feh Jâŋ Bàptîs ké gwà cibì ma.
10 E ele mandou decapitar João na prisão.
11 Bɔ́ tena waà mé njéh te suúŋe, bɔ́ haá njií mé huaán doô. Huaán nde mé meí haá njií ndɔ.
11 E a sua cabeça foi trazida em um prato, e dada à moça, e ela a levou para a sua mãe.
12 Bɔ̀ mbɔ̀ŋ Jâŋ nde jɔgɔ furu sɔm kukuŋ. Bɔ̀ njií mé lé naâ kelá dɔɔ́ŋ, bɔ́ nde Yeésò tueé.
12 E vieram os seus discípulos, levaram e enterraram o corpo, e foram dizer a Jesus.
13 Yeésò yeé ŋgweé aá njàgà sâ, à yuo doó sâ, à yila kɔm, à nde ser ké bèh ndɔ́ŋ-ndɔ̀ŋ mé huún seèn. Bɔ̀ nùàr ŋgweé gi ndɔ, bɔ́ kem yuo cu ké lɔ, bɔ́ bele bú ké sâ, bɔ́ gɔ bele seér dé bɔɔ̀n sòn nòmò sòn nòmò.
13 Ouvindo Jesus isso, partiu dali em um barco, para um lugar deserto, à parte; e, ouvindo isto as multidões, seguiram-no a pé desde as cidades.
14 À yeé suaga die aá doó, à ŋene njií cìlì nùàr né merré den. Jere bɔɔ́ bú njèh, à duɔɔ́m cu bɔ̀ beén bɔ̀ lètenè bɔɔ̀n taré sɔm beleè.
14 E, Jesus, saindo, viu uma grande multidão, e movido de compaixão por eles, curou os seus enfermos.
15 Lou yeé yuɔm aá, bɔ̀ mbɔ̀ŋ seèn ŋgoró nde ké kwarè seèn, bɔ́ ye bú a: «Cu nde aá kelá, bèh hên né ká jomo ndɔ. Wò sé la kwaá lɔ bɔ̀ nùà hên nde cu lelɔ njèh yâb fɔɔ́n ŋge yieé.»
15 E, chegada a tarde, os seus discípulos aproximaram-se dele, dizendo: O lugar é deserto, e a hora já é passada; despede a multidão, para que indo às aldeias, comprem mantimentos.
16 Yeésò ye bɔ́ a: «Mɔ bɔ́ nde cu ménâ, húɔ́m ŋgwéh. Bí há bɔ́ yáb kɔɔ́.»
16 Mas Jesus lhes disse: Eles não precisam partir; dai-lhes vós de comer.
17 Bɔ́ ye bú a: «Beè beèh gi cegé né breêd tîn mé ŋgò fà té fá.»
17 E eles lhe disseram: Nós não temos aqui senão cinco pães e dois peixes.
18 Ye bɔ́ a: «Bí há njî môn.»
18 Ele disse: Traga-os aqui para mim.
19 Jomo sâ ye bɔ̀ nùàr a: «Bí dèn ndé gí doó te nyure.» À weh breêd tîn mé ŋgò fà doô, à ke njií njolo ké te vulúu, à dua Càŋ teèn, à kɔlé haá njií mé bɔ̀ mbɔ̀ŋ, te bɔ́ geé haá bele bɔ̀ nùàr.
19 E, ordenando a multidão para que se assentasse sobre a relva, tomou os cinco pães e os dois peixes, e, erguendo os olhos ao céu, ele os abençoou, e partindo os pães, deu-os aos seus discípulos, e os discípulos à multidão.
20 Nùàr dɔɔ́ŋ yieé fulu gi; ndilí le. Bɔ̀ mbɔ̀ŋ ŋuaán bilí, yuú sɔgɔ́ yulà cùɔ̀b fà.
20 E todos comeram e se fartaram; e dos pedaços que sobraram tomaram doze cestos cheios.
21 Bɔ̀ɔ́ mé lé yieé naâ yáb sâ lé naâ nùàr kám tîn. Sâ bɔ́ bɔ̀ véh mé bɔ̀ huaán teèn kùlà yí ŋgwéh.
21 E os que haviam comido eram cerca de cinco mil homens, além de mulheres e crianças.
22 Bɔ́ yeé yieé sɔm aá, Yeésò kou yií njií bɔ̀ mbɔ̀ŋ seèn lè kɔme, te bɔ́ sela kela toò, bɔ́ nde kela den bú tub kèb yágà; à le ŋgɔgɔ̂ dé seèn ká jomo, te à sɔm gi bɔ̀ nùàr.
22 E logo Jesus compeliu os seus discípulos a entrar no barco, e passar adiante dele para o outro lado, enquanto ele despedia a multidão.
23 À yeé sɔm gi aá bɔ́, à ŋaá nde ké te tòre mé huún, bèh Càŋ duaà. Cibí yili lɔ bú ké teèn.
23 E, despedida a multidão, ele subiu para o monte, para orar à parte. E vindo a noite, ele estava ali sozinho.
24 Sâ bɔ̀ mbɔ̀ŋ mé kɔm nde gi aá kèn; bɔ́ baá gi ké dàb; bɔ́ né mé fu tarê kwaré ndɔ, sâ nòmò né mé kɔm ké dùà libí ŋaáŋ yɔŋ.
24 O barco, porém, estava já no meio do mar, agitado pelas ondas; porque o vento era contrário.
25 Yeé baá mé be lɔ̂m nèà, Yeésò nde ké yoòr bɔɔ̀n ndɔ, à dé seèn gɔ nde seér né felè nòmò felè nòmò.
25 Mas, à quarta vigília da noite, Jesus foi até eles, andando sobre o mar.
26 Te bɔ̀ mbɔ̀ŋ yeé nde ŋene njií, à baá felè nòmò gɔ ndeê ménâ, veéh bɔɔ́ bɔ́ njèh, bɔ́ ye né càŋ tándulu, bɔ́ sɔm kéŋ, sâ veéh nde aá bɔ́ sie wulá.
26 E quando os discípulos o viram andando sobre o mar, eles perturbaram-se, dizendo: É um espírito; e gritaram de medo.
27 Tètèì sam, Yeésò ye bɔ́ a: «Bí sìè temé, né mè; bí té vèh.»
27 Mas imediatamente Jesus falou com eles, dizendo: Tende bom ânimo, sou eu, não temais.
28 Piêr tueé keéh njií ndɔ, ye bú a: «Fehtoò beèh, mɔ né wò, há mè terreb teèn, te mè gɔ nde yí yoòr yeè felè nòmò ndɔ.»
28 E Pedro respondeu, e disse: Senhor, se és tu, manda-me ir ter contigo sobre as águas.
29 Yeésò ye bú a: «Ndê!» Piêr yuo kela te kɔme ndɔ, duɔɔ̂m yí yoòr seèn felè nòmò gɔ ndeê.
29 E ele disse: Vem. E Pedro, descendo do barco, andou sobre as águas para ir até Jesus.
30 À yeé ke, fu né ménâ kobó taré, càŋ tené bú lè, gule lɔgɔ́ yila dùà. À yeé baá ké ka nòmò lɔgɔ́ suagá, à sɔm kéŋ, ye Yeésò a: «Yìlì sɔ̀m mè teèn Fehtoò mò!»
30 Mas ele vendo que o vento era forte, teve medo; e, começando a submergir, clamou, dizendo: Senhor, salva-me!
31 Yeésò njií be, kwa sie bú ndɔ, ye bú a: «Temé yeè né kuú, wanɔɔ́ŋ wò ménâ saán naâ dé keì?»
31 E imediatamente Jesus, estendendo a sua mão, segurou-o, e disse-lhe: Oh pequena fé, por que tu duvidaste?
32 Bɔ́ bú ŋaá yila nde te kɔme fà dɔɔ́ŋ, fu hèllè pɔ́ŋ ndɔ.
32 E quando eles entraram no barco, o vento cessou.
33 Bɔ̀ mbɔ̀ŋ mé né gi lè kɔɔ̀m cemmé nde doó toò Yeésò, bɔ́ ye bú a: «Mé gècên mene, wò né Ŋunà Càŋ bɔ̀n!»
33 Então os que estavam no barco, vindo, o adoraram, dizendo: Verdadeiramente tu és o Filho de Deus.
34 Bɔ́ nde sela yuo kela tub kèb yágà. Bɔ́ suaga die doó te tàbè Jenesarétè.
34 Ora, terminada a travessia, eles chegaram à terra de Genesaré.
35 Bɔ̀ lɔɔ̂ bɔ̀ ŋene kɔ cu Yeésò, bɔ́ duɔɔ́m mé bɔ̀ déì tueé keêh, bɔ́ né nùàr te lɔɔ́ kukwarè temá njií ndɔ, te bɔ́ ye bɔ̀ nùàr a: Yeésò waà baá ma. Bɔ̀ nùàr domó wa giì mé dàm bɔ̀ beên bɔ̀ ká toò Yeésò,
35 E, quando os homens daquele lugar o reconheceram, eles enviaram por toda aquela região em redor, e trouxeram-lhe todos os que estavam enfermos;
36 bɔ́ né bú bɔŋ, ye bú a: «Mɔ bɔ̀ beén bɔ̀ kema weh cegé mene léláŋ sòn cɔ̀gɔ̀ yeè, bɔ́ nde né taré.» Bɔ̀ɔ́ mé lé naá belê kema dɔɔ́ŋ, lé naá giì taré yuo ndɔ.
36 e pediram-lhe que ao menos eles pudessem tocar a orla da sua veste, e todos quantos a tocavam ficavam perfeitamente sãos.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 14, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.